Skip to content

Mas vol convertir els nostres germans valencians i aragonesos en estrangers – Notícies Política – e-notícies.

 

Camacho diu que el president “ha dimitit i s’ha embolicat amb l’estelada per tapar la seva mala gestió”

Camacho, durant la visita a Tarragona
Camacho, durant la visita a Tarragona

La presidenta del Partit Popular Català, Alícia Sánchez-Camacho, ha lamentat aquest dijous que el president de la Generalitat, Artur Mas, “vol convertir els nostres germans valencians i aragonesos en estrangers”. “Però nou segles d”història compartida no es poden trencar per l’aposta per la divisió i la separació de Mas”, ha afegit.

En un acte a Tarragona ha lamentat que “aquest mateix full de ruta separatista és el que vol construir duanes a la N340 i a l’AP7, entre Alcanar i Vinaròs, un fet que cap persona sensata pot compartir”.

D’altra banda, ha comentat que “el projecte de l’arc mediterrani, en el qual Tarragona juga un paper capital, quedarà bloquejat per l’objectiu de CiU de posar fronteres”. Sánchez-Camacho ha contraposat aquesta actitud amb la del Govern del PP, “que aposta clarament pel corredor mediterrani: una nova línia de mercaderies del port de Tarragona amb una inversió de 160 milions d’euros el 2013, de la qual el Govern del PSOE no en va deixar ni una presentació en power point, i una altra inversió de 100 milions d’euros en el tram Vandellòs-Tarragona”.

També ha assegurat que “per al PPC la prioritat en aquesta campanya seguiran sent les mesures econòmiques per sortir de la crisi i crear llocs de treball”. Segons la presidenta del PPC, “Mas ha dimitit i s’ha embolicat amb l’estelada per tapar la seva mala gestió al capdavant del Govern. Però les dades reals són que des que Artur Mas és president cada dia gairebé 300 persones es queden a l’atur”. Així mateix, ha assenyalat que “el separatisme ens portarà encara més atur perquè, com ja ha dit públicament algun empresari valent, amb un procés de separació, haurien de marxar o abaixar la persiana”, ha afegit.

ERC de Calaceite critica el déficit de la residencia y la mala situación de sus empleados.

Miércoles, 17 de Octubre de 2012 00:00 Emma Zafón

Paulí Fontoba expuso los motivos de su dimisión como teniente de alcalde, que se hizo pública en julio

El pleno del Ayuntamiento de Calaceite celebrado el jueves aireó los motivos por los que el ex teniente de alcalde de izquierdas y catalanista, Paulí Fontoba, rompió su matrimonio político con el grupo municipal popular de José María Salsench, que ahora gobierna en mayoría simple (tiene cuatro de los nueve concejales). Paulí Fontoba, que incluso llegó a ser alcalde en funciones durante unos meses, renunció a ser el segundo de a bordo del Ayuntamiento calaceitano en julio. Entonces, las especulaciones apuntaban al malestar surgido con la nueva ley de Lenguas como causa principal del desacuerdo entre el único concejal que ERC tiene en Aragón y los miembros del Partido Popular. Pero tras la distendida aclaración de Fontoba el jueves quedó claro que la discusión sobre la lengua utilizada en la franja es la punta del iceberg de esta crónica de la ruptura anunciada.

De hecho, fue el cuarto y último motivo que expuso durante la sesión. El primero fue que el grupo municipal popular ha incumplido su promesa de auditar la situación económica del Ayuntamiento. La segunda razón remitía a la inviabilidad de la residencia de ancianos de la localidad. Y la tercera hacía referencia a la poca transparencia del grupo de Salsench, el cual y según Fontoba, «ha escondido información y no ha mostrado lealtad hacia su socio de gobierno».

Pese a las acusaciones de corte político vertidas por el edil de ERC, el punto candente del debate fue la residencia, servicio que está en el foco de las acusaciones entre los tres grupos municipales desde la anterior legislatura. El ex teniente de alcalde sostuvo durante la sesión que el centro es deficitario ‘per se’ y que los trabajadores tienen una sobrecarga laboral que no es admisible en una empresa pública. Según él, «el personal tiene una carga de trabajo muy grande y, si se contratan a más personas para solucionar esto, aumenta el déficit económico del centro. Es una rueda».
Fontoba fermentó un temporal que acabaría emergiendo con la posterior intervención del alcalde. Fue una tormenta política en el salón de plenos que se vio correspondida con una fuerte descarga de lluvia en la calle. Con su ex socio, Salsench hizo una réplica tranquila y sin muestras de nerviosismo. Le respondió que no se había auditado el Ayuntamiento por falta de dinero (el informe cuesta 15.000 euros) y que sus previsiones respecto a la residencia de ancianos son optimistas y auguran una ocupación del cien por cien antes de final de año para invertir la tendencia deficitaria. Con la sobrecarga laboral de los trabajadores, al alcalde se le fue un poco la mano señalando que «tienen suerte de tener trabajo en los tiempos que corren», un comentario que provocó murmullos entre las personas asistentes.
La tensión era sostenible hasta que intervino la tercera en discordia, Rosa Doménech, ex alcaldesa socialista e impulsora de la residencia. Empezó argumentando que el déficit del centro era excesivo, de 80.000 euros en seis meses, muy superior a los 1.500 mensuales que se perdían cuando ella gobernaba. «Le doy la razón a Paulí con el tema del déficit», fue el guiño que la ex alcaldesa calaceitana dedicó al concejal. Por primera vez, Doménech le bailaba el agua al republicano tras un año de acaloradas acusaciones.
Quizá fue porque ahora lo ve con los ojos de alguien que ha encontrado a un nuevo socio para desgastar a José María Salsench o, incluso, para arrebatarle la alcaldía (PP y PSOE empatan a cuatro concejales y ERC tiene la clave de la mayoría absoluta). Fiel a su amistad con el alcalde, Fontoba no entró al trapo y se mostró distante. De hecho, el de ERC aclaró que los motivos de su dimisión eran «políticos y no personales».

Ruina, deuda y público espontáneo

«Este modelo de gestión nos llevará a la ruina», sentenció Rosa Doménech siguiendo con la residencia. Fuera empezó a tronar, y dentro también. «Ahora te explicaré yo eso de la ruina», le espetó el alcalde haciendo referencia a los números heredados de la antigua Corporación socialista. Salsench destapó que la deuda total líquida del Ayuntamiento asciende a 1,2 millones de euros. Dividido entre los habitantes, a cada calaceitano le corresponde un endeudamiento de 1.122 euros. Según el alcalde, pasarán tres legislaturas hasta que el Ayuntamiento pueda sanearse.

Fue entonces cuando se produjo hasta una intervención del público. «¡Aún les parecerá poco!» dijo un señor de la segunda fila en referencia a los socialistas. Rosa Doménech explicó que no les parecía poco, pero que no era todo responsabilidad de su gestión. Y entonces el salón de plenos se quedó a oscuras. El apagón, fruto de la tormenta fuera y quizá dentro, calmó los ánimos y derivó la sesión hacia temas puramente administrativos.

Los entresijos del catalán
«Otra vez con la dichosa lengua» se oyó entre el público durante la sesión del jueves en el Ayuntamiento. Era la voz de una mujer que representa el sentir de parte de la población de la franja, que no quiere ser dividida por motivos de nomenclatura lingüística. El debate sobre este asunto en el Ayuntamiento calaceitano es un recurrente lastre que divide a los partidos pero no a las personas.

De cara a la galería, el Partido Popular de Salsench no se ha posicionado a favor o en contra de ninguna propuesta legislativa, ni de la anterior ley de Lenguas ni de la reforma que plantea la actual consejería de Educación. Sin embargo y todos son conscientes, es difícil que una persona procedente de Tarragona como lo es el actual alcalde llegue a nutrir el malestar surgido con el ‘aragonés oriental’. Él habla catalán (es catalán) y el debate bilingüe de Aragón le queda lejano.
Quizá por este motivo, su ex socio lo veía más reivindicativo en materia lingüística. Según explicó Fontoba ante los asistentes al pleno, los ediles calaceitanos debían haber roto la disciplina de partido para defender el idioma ante los agravios que sufre de la DGA. «Estáis a la orden de vuestro partido y no habéis sido valientes para defender un punto clave en nuestro pacto de gobierno», echó en cara Fontoba a los ediles populares. El republicano tampoco vio con buenos ojos que el programa de fiestas de este año haya sido en castellano. Al contrario de los otros puntos expuestos por el de ERC, el PP municipal no rebatió nada acerca del catalán.

Una escapada al Matarraña con silla de ruedas en mp3 (15/10 a las 11:17:36) 01:26 1496234 – iVoox.

Nos vamos al Matarraña, una de las comarcas de Teruel con vegetación mediterranea. Conoceremos La Fresneda y los Puertos de Beceite con rutas accesibles que nos permitirán disfrutar y tener vivencias inolvidables gracias a sus paisajes y sus gentes.
Más info en http://www.viajerossinlimite.com

Centenari de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana « Lo finestró del Gràcia.

 

Al Palau de la Generalitat de Catalunya, ahir 16 d’octubre va tenir lloc l’acte de commemoració del centenari de la publicació de la primera Gramàtica de la Llengua Catalana i la presentació del 8è volum de les Obres completes de Pompeu Fabra.

A la taula, presidida per El Sr. Ferrran Martorell, conseller de Cultura, hi eren el Sr. Salvador Giner, president de l’IEC, el Sr. Isidor Marí, president de la Secció filològica de l’IEC, la Sra. Yvonne Griley, directora General de Política Lingüística i el Sr. Jordi Mir, director de les Obres completes de Pompeu Fabra.

Obert l’acte pel Sr. Conseller, el president de l’IEC parlà de la tasca de la institució i de la seua fidelitat a la llengua catalana tal com inicià el mestre Pompeu Fabra. El Sr. Isidor Marí intervingué glosant la figura de Pompeu Fabra i de l’extraordinària obra Gramática de la Lengua Catalana, destacant el seu contorn quan es va publicar, la seua completa estructura, així com el seu potencial de futur. El Sr. Jordi Mir, com a coodirector amb el Sr. Joan Solà —mort ja fa uns anys—, de les Obres completes del mestre va repassar els treballs i col·laboracions amb relació al 8è volum que es presentava i que tracta de l’Epistolari, i va agrair la tasca dels 22 especialistes i de tots els col·laboradors. Va afirmar, entre moltes coses més, sobre el mestre: “va dedicar la vida a salvar i dignificar la llengua”, “Pompeu Fabra i la seua obra són uns bastions sòlids de la identitat nacional”

Clogué l’acte el Sr. Ferran Martorell fent esment del procés i dificultats de la cultura i la llengua catalanes dels passats cent anys, de la seua vitalitat i de l’ocasió històrica actual.

                                                                                               José Miguel Gràcia

El consistori de Calaceit anuncia un deute municipal de 1,3 milions d’euros | Comarques Nord.

Els additius de Disney Channel « L’esmolet.

La Comarca, columna «Viles i gents», 19 d’octubre de 2012
Ja he parlat altres vegades del “Terrible Desert Televisiu” en què s’ha convertit la televisió des de l’adveniment de la TDT, sobretot per als aragonesos que hem deixat de veure els canals catalans en benefici de tertúlies-porqueria, tele-tendes i aberracions diverses. Les persones adultes, a qui se’ns suposa prou madurs per a tenir un criteri format, només hem de passar de llarg d’aquests canals nocius. El gran problema ve quan hi ha criatures a casa. Elles estan indefenses davant tot el que surt a la pantalla (com també ho estan davant de l’alimentació, per exemple). Un tema recurrent, quan ens ajuntem unes quantes persones amb fills, és l’estil de vida que transmet (encomana, s’hauria de dir) Disney Channel. I l’addicció que, incomprensiblement, provoca entre els menuts. Ens hem trobat que prefereixen mirar-se qualsevol sèrie emesa per aquest canal, que una pel·lícula infantil d’èxit. És un fenomen estrany, com si als programes hi posessin un ingredient secret que els creés dependència (com diuen que es fa amb el tabac o amb algunes begudes refrescants). Per això cada volta som més els que acabem esborrant-lo dels nostres aparells. Tot i així, la resta d’oferta no és gaire edificant, per la qual cosa hi ha qui arriba a l’extrem de relegar la tele al quarto dels trastos. Un altre inconvenient de l’actual “mercat” televisiu és l’idioma. Si mirem l’oferta televisiva, els bilingües no existim, ni a Aragó ni a Espanya. Per a suplir estes carències tenim internet, que ens permet veure els programes que ens interessen quan ens convé. Els joves ho tenen molt clar, i els adults ens hi anem apuntant. Mals temps, per a les empreses televisives (i bons per a la lírica).

Participació en la tertúlia d’El Punt Avui « Xarxes socials i llengües.

A la revista Presència de diumenge passat podeu trobar publicada la meua participació en una tertúlia amb els periodistes Vicent Partal, Vicent Sanchis i Esteve Valls, i els escriptors Pere Antoni Pons, Melcior Comes, Joan-Lluís Lluís. La intenció era posar sobre la taula com es viu als territoris de llengua catalana l’efervescència soberanista de Catalunya, i quines conseqüències hi pot tenir.

Vaig defensar que la Franja és un territori de frontera per complet, i tots els pobles tenen la frontera administrativa a molt pocs kilòmetres. Explicava que abans del procés autonòmic les fronteres entre la Franja i Catalunya eren poc evidents, i gran part del Matarranya tenia com a capital comercial Tortosa, que era també on s’anava de doctors, a nàixer… El procés autonòmic va potenciar la capitalitat d’Alcanyís i va deixar obsoletes les comunicacions interautonòmiques. Ara és esta població castellanoparlant que fa de capital econòmica del Matarranya. Un procés autonòmic, positiu per a les llibertats, va fer menys permeable la frontera que tan afecta a la Franja.

Per tant, un procés sobiranista tan intens com el que s’està gestant a Catalunya aniria acompanyat d’una intensificació de les fronteres. Sigue quina sigue la resolució del procés. Perquè el procés obert pot acabar amb una recentralització de l’Estat espanyol o una independència de Catalunya. Però les confiances entre una banda i l’altra es ressentiran. TV3 es deixaria de veure a la Franja, perquè els acords Aragó-Catalunya desapareixerien i ara sí que no es pot emetre fora de les directrius del poder. Els exàmens de català tindrien més dificultats per a fer-se a Fraga. Les infraestructures entre una banda i l’altra s’aturarien per anys i requeririen encara més acords d’alt nivell… I tot el conflicte entre una banda i altra s’interpretaria per a la gent de la Franja única i exclusivament sota el prisma de mitjans de comunicació de l’Estat espanyol. No hi hauria dobles lectures.

La meua és una posició minoritària. En sóc conscient. Perquè hi ha un corrent de pensament majoritari que creu que el procés no només és positiu per a Catalunya, si no també per a la resta de territoris de llengua catalana. Evidentment, tota esta qüestió no ha d’afectar les decisions preses a Catalunya. Prou complex és entrar en un procés de l’envergadura com la que s’anuncia en plena campanya electoral. Altra qüestió serà com evoluciona el nivell de conflicte, si es copsarà les il·lusions que s’han format… I aquí crec que ni els més grans analistes polítics es veuen amb cor de jugar-se-la.

Via Carles Terès

Un altre llibre al forn, aquest llargament esperat (des del 2010!): “Les aventures del sastre Roc d’Arça”, una novel·la curta d’en Desideri Lombarte. És el quart volum de la col·lecció “Lo Trinquet”, de l’Instituo de Estudios Turolenses. És una narració que t’enganxa, plena de sabor, amb la mestria de la ploma de l’enyorat Desideri.

Xerrada al Correllengua de Gràcia « Xarxes socials i llengües.

Divendres participo en una xerrada – col·loqui al Correllengua de Gràcia. Aquí teniu el cartell que han fet els organitzadors:

Las cárceles del Matarraña protagonizan un programa de misterios en Telemadrid.

 

Si hubo un lugar especialmente terrible para los presos a partir del siglo XVI en España, fue la comarca turolense del Matarraña. En estas tierras se levantaron auténticos monumentos al terror”. Así se promociona el capítulo que el programa de Telemadrid ‘Rastreadores de misterios’ ha dedicado a las cárceles de los municipios matarrañenses.

El contenido del documento audiovisual es similar al del conocido formato de Cuarto milenio y aborda algunos de los misterios que se vivieron en el territorio durante la Edad Moderna. El programa es conducido por el conocido periodista Lorenzo Bueno, quien ha llevado a cabo numerosos trabajos de investigación en toda la zona de Los Puertos.

Las torturas a las que se sometían los presos así como las duras condiciones de vida en las cárceles centran un documental con ciertos aires fantásticos. Entre otros, se explica la vida de una mujer a la que condenaron a brujería en la cárcel de Peñarroya de Tastavins. También aparece un grabado de la iglesia de Valderrobres en la que se representa el horror del averno.

Según se explica en ‘Rastreadores de misterios’, las tormentas que se producían en la zona de Los Puertos tenían un vínculo con lo sobrenatural para todos los habitantes de la zona. El documental puede consultarse en la página web de Telemadrid.

Baixa qualitat « L’esmolet.

 

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 5, setembre-octubre 2012

Enguany que en faig cinquanta (quan llegiu aquestes ratlles ja els tindré), em regalaré aquest articlet de vell rondinaire. Ja n’he escrit uns quants sobre aquesta incapacitat meua d’entendre algunes coses de la modernitat. Sempre ho he atribuït a l’edat. O potser a l’educació utòpico-cristiano-xirucaire que (afortunadament) vaig rebre dels meus pares.
El primer que em va cridar l’atenció, segurament a causa del meu ofici, va ser la proliferació de fotos a baixa resolució, pensades només per a ser vistes a la pantalla (que, com alguns diuen, és un dispositiu que mostra coses que no existeixen de debò). Ara, al traster de casa, hi dorm una gran caixa plena de fotos que mai no ens mirem. A continuació van venir els vídeos pixel·lats, de moviments sincopats i so brutíssim. Però el que m’ha afectat directament i desagradable ha estat l’esclat dels telèfons «musicals». Es veu que és costum juvenil reproduir pel carrer la música al mòbil i sense auriculars, amb una qualitat de so ínfima, de tal manera que fins i tot en el molt improbable cas que les cançons reproduïdes siguin del nostre gust, els petits altaveus les converteixen en so escombraria. L’altre dia, per exemple, vaig ser expulsat de la terrassa d’un cafè perquè al meu clatell hi sonaven a tot drap i sense aturador uns sorolls (música?) insofribles. Vaig enyorar l’època dels voluminosos però discrets walkman. La llista d’aquesta «baixa qualitat» la podeu completar vosaltres: neveres, televisors, cotxes, ordinadors… tot plegat amb moltes prestacions però amb poca vida útil. «Vida útil» és redundància… la inútil ja no ho és, de vida.

II MARCHA SENDERISTA “CAMINS DE GERMANOR”.

II MARCHA SENDERISTA “CAMINS DE GERMANOR”
  • Mont-roig- Herbérs
  • 9:30 eixida desde la plaça del ajuntament de Mont-roig
    15:00 Menjada per a tots els participants a la plaça de Herbérs
    17:00 poliol en aiguardent
    19:00 tornada en bus

Ball del Poll + Festival AURA.

dissabte, 27 / octubre / 2012

  • Festival de les Musiques del Matarranya AURA’12 + Ball del Poll organitzat per SONS DE LA TERRA i A.C. El Monegrell

    10:00h Marxa senderista. Eixida en grup desde la plaça fins a la Creu de Sant Gregori (tornada per la Torre Manero). Se donarà un rolleta als 100 primers participants inscrits.

    14:00h Dinar de germanor

    17:00h Cuentacuentos. Gymkhana i animació a la lectura.

    19:00 Ball del Poll a carrec dels dolçainers Quatre Arreplegats

    20:00h Ya Babé (acustic)

    22:00 Sopar

    00:00h Ya Babé, Zirujanos Plástikos, Omeveigues i musica al bar hasta que canto el gall

“Eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio”. « Xarxes socials i llengües.

 

El PP va manifestar fa molt pocs dies que estaven contra la Llei de llengües vigent (2009) i la proposta de PP i PAR seria aprovada “eliminando aquel catalán que Aragón no reconoce como suyo y un aragonés artificial que sacrificaba nuestro rico patrimonio” (llegiu-ho a Aragón Digital).

Hi ha dos principis que el representat del PP a la DPZ, José Manuel Larqué, evadeix. D’una banda, el català ha estat defensat a la Franja de manera transversal en consistoris i comarques de tots els colors, també pel PP. I no cal ni mencionar els repetits avals internacionals i científics que tenen els límits lingüístics. I de l’altra, no només el ric patrimoni de cap llengua no se sacrifica amb una varietat estàndard, si no que el ric patrimoni  només es defensa amb referents lingüístics clars. És possible mantenir les varietats lingüístiques d’una llengua potent quan es transmet sense escletxes a les noves generacions. Però quan la situació sociolingüística d’una llengua és d’extrema debilitat el manteniment del ric patrimoni té necessitats bàsiques. Perquè el debat no és entre varietats i llengua estàndard, si no entre llengua minoritzada i llengua expansiva. El manteniment del ric patrimoni passa per donar valor i espais d’ús als seus parlants inicials i incorporar la llengua a l’escola de manera prominent per a tota la població del territori on és llengua vernacular.

El Govern d’Aragó ha de centrar el debat en els mecanismes reals que mantindran el ric patrimoni lingüístic d’Aragó. El patrimoni no es manté sobre unes estructures difuminades dictades desde Zuera, sobre denominacions com Lengua Aragonesa Propia del Aragón Oriental (LAPAO) que cap parlant pot naturalitzar. Les quimeres sociolingüístiques no són possibles, i els casos d’èxit en el manteniment de llengües minoritzades són internacionalment coneguts.

La Franja