Skip to content

TALLERS DE CATALÀ A LA COMARCA DEL BAIX ARAGÓ-CASP

 

L’Associació d’Amics de Nonasp organitza per als propers mesos de maig i juny diversos tallers de català:

-Tallers de Lectura

-Tallers de llengua català de diferents nivells

 

Els interessats poden adreçar-se al Centro de Adultos “Joaquín Costa” de Casp o directament a la professora: Pepa Nogués – tel 676308021 – pepanogues (arroba) yahoo (punt) es

 

Els cursos compten amb la col·laboració del Centro de Adultos “Joaquín Costa” i l’Ajuntament de Favara. S’ha sol·licitat un ajut al Govern d’Aragó.

 

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

PERSONAJES LITERA 2011: LOGRA REUNIR UN AÑO MÁS, A TODAS LAS FUERZAS ECONÓMICAS Y SOCIALES DE LA LITERA.

Los responsables políticos presentes en la gala, reiteran que Personajes Litera es el “Dia de la Comarca”.

La Consejera de Presidencia del Gobierno de Aragón, Eva Almunia, presidió ayer la 5ª Edición de la gala “Personajes Litera” que se desarrolló en la noche del viernes en las Bodegas del Nastasi. Junto a ella, el Presidente de la Comarca de la Litera, Josep Antón Chauvell, alcaldes y ediles de los catorce municipios de la Litera y representantes de las asociaciones de empresarios y comercio, además de colectivos de toda la comarca.

Juanjo Hernández, Pilar Lacambra y Esther Sabaté fueron los conductores de la gala que comenzó con el reconocimiento a los ganadores de la edición de 2009 y la bienvenida por parte del Director de Cadena Dial Binefar, José Luis Paricio, quien destacó que la emisora, “mantiene desde siempre su compromiso con la comarca, para contar a diario la actualidad de la zona con la voz de sus protagonistas”. Además recalcó que el Grupo de Emisoras de Radio Zaragoza, al que pertenece Cadena Dial BInéfar, está ya en los primeros y definitivos pasos de “poner en marcha un segundo proyecto de radio en Tamarite de Litera”.

380 personas estuvieron a la cena. Han sido 3900 los votos que se han emitido por internet a través de la web www.personajeslitera.com y 5051 votos los rellenados en el boleto que aparecía en la Revista “Personajes Litera” de la que se editaron diez mil ejemplares que se distribuyeron por los catorce municipios que forman la Litera.

Después comenzó la entrega de galardones. El capítulo de Asociación tuvo a la Asociación Santiago Apóstol de Vencillon como ganador del Premio “Asociación de Comercio y Servicios de Binefar y Comarca de la Litera. Fue entregado por la Presidenta de la Asociación de Comercio y Servicios de Binefar y la Litera, Elisabeth Terán y recogido por la presidenta de esta Asociación Maria Monfort.

El premio Deportes “Cadena Ser Aragón” fue entregado por el Director de esta Cadena, Joaquín Fernández-Carvajal siendo ganador el Club Litera Montaña de Binefar, Fernando Ibarz, presidente de este colectivo fue quien recogió el galardón.

El Premio Empresa “Premio Asociación de Empresarios de la Litera” fue entregado por el máximo responsable de este colectivo Alfonso Ruiz Baro, el ganador fue la empresa Bio-Diesel Aragón de Altorricon, fue Oriol Salvatella, Director General de Bioarag quien recogió el galardón.

El capítulo de Incitativa Rural, “Premio Ceder Zona Oriental de Huesa”, lo entregó el Presidente del Ceder Oriental, Faustino Rami y el ganador fue La Planta Cactácea-Laura Murillo, fue la propia Laura Murillo quien recogió el galardón.

En el apartado de cultura, el premio fue entregado por el Presidente de la Comarca La Litera, Josep Anton Chauvell, y el ganador fue Iván Vilanova, cocinero de Tamarite de Litera y propietario del Restaurante “Carmen”.

El primer premio directo fue “Personaje Litera del Año”, – Premio Diputación de Huesca-uno de los dos galardones que el jurado entrega directamente y que recogió en nombre de la “Fundación Crisálida” de Camporrells, su responsable Jacinto Marques acompañado de un grupo de chicos que trabajan en las actividades de la Fundación. El Diputado Provincial Francisco Mateo, fue el encargado de entregar el premio.

El último premio, “Premio: Gobierno de Aragón” al Personaje Litera de Honor, fue para la Comunidad General de Regantes del Canal de Aragón y Cataluña, lo entregó la Consejera de Presidencia del Gobierno de Aragón Eva Almunia, y lo recibió el Presidente del Canal, José Luis Pérez.

Eva Almunia, como Consejera de Presidencia destacó en primer lugar “que siento que estoy en mi casa, porque conozco muy bien este certamen y a quienes trabajan a diario en la emisora, este es un punto de encuentro de toda la Litera”. Almunia recalcó que este tipo de eventos sirve de difusión y reconocimiento “desde asociaciones de pueblos pequeños, o personas que a nivel individual realizan un trabajo que gracias a este certamen se da a conocer a la sociedad”. Almunia destacó que “el trabajo de Cadena Dial Binefar permite juntar a quienes trabajan a diario en la comarca”

Josep Anton Chauvelll destacó “la amplia participación, es un da muy especial para la Litera, y hoy aquí están quienes a diario trabajan para hacer de esta zona un territorio emprendedor”. Chauvelll destacó que “Personajes Litera se ha convertido en el día de la Litera, y es positivo el proyecto conjunto de Dial Binefar junto a la comarca”.

La clase política estuvo al lado del certamen, Antonio Fondevila del Partido Aragonés destacó “que este es un altavoz para difundir el trabajo de los pueblos pequeños”. Por su parte Conchi Esteban de CHA , destacó que “las comarcas tienen un papel vital en la articulación del territorio”, y el Diputado en las Cortes de Aragón, Joaquín Paricio indicó que “se adivinina un gran trabajo por parte de la gente que trabaja cada dia en Cadena Dial Binefar”

Entre los ganadores, José Luis Pérez, Presidente de la Comunidad General de Regantes del Canal de Aragón y Cataluña indicaba que “cuando recibes un premio de un medio de la zona como Cadena Dial Binefar, para reconocer el esfuerzo de toda la familia del Canal de Aragón y Cataluña e para estar orgulloso demuestra que nuestro trabajo diario de aprovechar al máximo el agua disponible tiene respuesta”.

Jacinto Marques de la Fundación Crisálida, como Personaje Litera del Año recalcaba que “el premio es un revulsivo en seguir adelante con el trabajo de la fundación”. La ganadora en iniciativa Rural, Laura Murillo de la Planta Cactácea destacaba que “la nominación ya era un premio, es emocionante recibir este galardón”. También Fernando Ibarz, del Club Litera Montaña, premio en deporte recalcaba que “es un premio a una amplia familia de casi trescientos socios que cada día prestan su apoyo al Club”. El cocinero Iván Vilanova, ganador en cultura, indicaba “he recibido premios de calado, pero cuando se da por gente de casa, por tus vecinos tiene un doble valor”.

Oriol Salvatella, premio en empresa con Bio-Diesel Altorricon destacaba que “es un premio que te invita, a apostar por seguir invirtiendo y generando dentro de nuestras posibilidades actividad en este territorio”. La responsable de la Asociación Santiago Apóstol de Vencillon, ganadora en el capítulo de asociación destacó que “es un premio a la ilusión y ganas que en este certamen tiene todo el pueblo de Vencillon cada dos años”.

Destacar por último el menú ofrecido por selectas carnes de Fribin, acompañadas por los exquisitos postres de Chelats Sarrate, todo ello bañado por los distingos caldos de Viñas del Vero en el marco incomparable de Las Bodegas del Nastasi.

Juanjo Hernandez, conductor de la gala despidió el acto con un ilusionante, “nos vemos aquí dentro de 2 años……en Personajes Litera 2013”:

Felipe Puy Recasens

Asesor de Publicidad

Telf: 974 42 82 00

Movil 678 20 59 61

nuevo mail: fpuy@prisaradio.com

Oferta de trabajo: Asesores/as comerciales – Matarraña, Alcañiz. Contrato laboral., Teruel – Laboris.net..

Oferta de trabajo: Asesores/as comerciales – Fraga, Alcañiz. Contrato laboral., Teruel – Laboris.net..

SUBVENCIONES A DEPORTISTAS DE LA COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA PARA EL AÑO 2011.

COMARCA DEL MATARRAÑA / MATARRANYA

Boletín Oficial de la Provincia de Teruel de 29/04/11
Plazo presentacion: Ver convocatoria
Documentos asociados:
Documento en PDF 1

Ayudas y subvenciones.

“La promesa”, traducció d’Artur Quintana

Recentment ha editat “El cercle de VIENA” la novel·la policíaca, millor dit, la novela negra, Das Vesprechen de Friedrich Dürrenmatt, segons traducció al català d’Artur Quintana amb el títol  La promesa. L’Artur Quintana li va regalar a la meua dona un exemplar la passada setmana de Pasqua, que va llegir pràcticament d’una tirada, diguem-ne més exactament, la meitat, d’una tirada a la Codonyera i l’altra meitat, el dia següent d’arribar aquí a casa. Hem va dir que l’havia agradat, perquè l’havia captivat des del principi el seu relat torbador, perquè que tenia un vocabulari molt ric i perquè la traducció li semblava força acurada. Poca cosa més puc afegir, després de la lectura que acabo de fer de la novel·la. Us la recomano de debò  i us faig sabedors que correreu el risc de no poder deixar-la fins l’última pàgina, quan arribeu més o menys a la meitat. No patiu, només té 176 pàgines.

Cal dir que la primera traducció al català de la novel·la l’havia feta Artur Quintana l’any 1964, publicada a “Edicions 62”, sis anys després de la primera edició en alemany. L’actual publicació és una revisió de l’anterior, però amb un disseny modern i un format de lletra d’atractiva lectura.

Dürrenmatt va néixer a Konolfingen (cantó de Berna) en 1921 i morí a Neuchâtel el 1990, polifacètic creador: pintor, guionista, dramaturg, assagista i novel·lista, qüestionador dels gran ideals i de la doble moral del seu país. Cal destacar entre les seues novel·les Justícia i L’encàrrec. De les versions cinematogràfiques de Das Vesprechen, cal destacar també, l’Esquer (1960) de László Vadja i El jurament que va protagonitzar Jack Nicolson (2000).

Si llegiu el llibre entendreu l’impacte que m’ha produït, pel fet de què quan jo anava a Suïssa per motius professionals, sempre comprava xocolata —una mena de bombons— a una determinada botiga que en obrir la porta perfumava d’aroma de cacau molts metres de la vorera del carrer.

Els primers records que tinc de Dürrenmatt són dels últims anys seixanta quan en algun Col·legi Major Universitari a Madrid es representava una obra d’aquest autor, potser el mateix any quan Artur Quintana estava traduint l’obra.

“La promesa”, traducció d’Artur Quintana « Lo finestró del Gràcia.

Ayudante de Cocina / Calaceite

Se demanda ayudante de cocina para Hotel del Sitjar en Calaceite.
Enviar CV a la siguiente dirección: info@hoteldelsitjar.com
Para más información consultar el siguiente enlace:

http://www.portalmatarranya.es/docs/bolsatr/anex627.pdf

Desarrollo Local y Empleo en el Bajo Aragón Hco.: Ayudante de Cocina / Calaceite.

 

YouTube – OTV T4 P25 CHORCHE Y CHUAN SAN JORGE.

Article a Viles i gents de La Comarca del 29/4/2011

Natxo Sorolla

Lo «Círculo de Empresarios» ha publicat l’Informe «Administraciones Territoriales: propuestas para la mejora de la eficiencia y de la unidad de mercado». La proposta estrella ha estat la de suprimir els municipis més menuts, obligant-los a unificar-se en municipis de 10.000 i 20.000 habitants.

La lectura de la proposta és bastant simple: ara que hi ha crisi, cal suprimir los costos de l’administració municipal. Proposen la fal·làcia encoberta que els mals de l’economia actual provenen de la dispersió territorial. Cal fer veure a la població disseminada els avantatges de domiciliar-se al Paseo de la Castellana.

És un despropòsit que el Cercle d’Empresaris pretengue fer pagar la crisi econòmica als pobles menuts. La crisi té l’origen en l’especulació immobiliària. I el cercle d’empresaris pretén tirar pilotes fora i passar el problema a la població dispersa.

Un municipi se compose d’una representació política democràtica i un cos administratiu. Evidentment, lo cos administratiu pot racionalitzar-se compartint serveis. Hi estem acostumats en los Centres Rurals Agrupats a les escoles, metges, capellans, manescals o serveis socials. Però pretendre la supressió de la part essencial d’un poble, que és la representació política, és una aberració. Lo Consistori és l’essència de la política. I per tant, l’essència de les decisions locals, que no es poden alienar. Perquè la política local té una lògica local.

Potser certa visió centralista és incapaç de veure que eixe consistori treballa pel seu poble de manera gratuïta. Que té un cost zero. Un cost que no serie assumit en un municipi de 10.000 habitants. I que al final dels quatre anys de mandat, si no hi ha un esperit de servei pel poble, lo balanç personal del polític serie negatiu. Només se pot entendre en base a una identitat local, que és la que pretenen carregar-se.

Tranquils, però sense ajuntament

Tranquils, però sense ajuntament « Xarxes socials i llengües.

Al·leluia!

A. Quintana Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 16 d’abril del 2011)

Acaba d’eixir el recull Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales, publicat a Calaceit per l’Associació Cultural del Matarranya, llibre de 270 planes i un disquet, amb contes, cançons, endevinalles, refranys, etc., del Baix Matarranya. Fa escassament vint anys no teníem quasi res recollit de literatura oral en català, no ja a les quatre viles esmentades al recull, sinó en tot l’Aragó. Contràriament al que passava als altres territoris de llengua catalana, on trobem molts erudits i afeccionats de la literatura popular que en fan reculls ja des del segle XIX, al nostre país no hi ha hagut quasi res paregut fins a la dècada dels noranta del segle passat. Això significa en el cas d’una literatura doblement discriminada per popular i per catalana, que en prou ocasions hem fet tard per recollir segons quins gèneres, especialment cançons llargues, i també molts contes que sovint només ens arriben fragmentàriament –una cosa semblant ha passat amb la literatura popular en aragonès. La desídia i la volguda ignorància tenen aquest preu. Tanmateix encara és molt el que s’ha pogut arreplegar, i arreplegar-ho en català, i no majoritàriament en castellà, com havia passat, malauradament, en un recull anterior del mateix Baix Matarranya. També en el recull que comento hi ha textos amb presència del castellà, i això no és cap especificitat de la literatura de la Franja, com s’ha dit, sinó de qualsevol territori amb població més o menys bilingüitzada –en rigor a tot el món tret, potser, dels països de llengua anglesa. I per tant tampoc no ens hauria d’estranyar de trobar literatura popular en català als territoris propers de llengua aragonesa, castellana, occitana o sarda. Amb el present recull, que ja és el tercer de la comarca del Baix Aragó-Casp, s’hi disposa de molta literatura popular en català, i ara convé que se li done un bon desplegament tant a l’església, cantant goigs i nadales, com a la festa –festivals de jota– i a l’escola; i tant a la part de llengua catalana com a la de castellana de la comarca.

Artur Quintana

Viles i Gents :: Al·leluia! :: April :: 2011.

Escena Humana… a La Nova Europa

M. Momblant Categoria: Article Viles i Gents


(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 9 d’abril del 2011)

A la Col•lecció que dirigeix Rodolf Sirera a Teatre Tres i Quatre Edicions València, podem trobar al numero 52 La Nova Europa de John London, traduïda al Català per ell mateix i amb revisió de Josep Lluís i Rodolf Sirera.
The New Europe: Escenes from a Unified Continent va ser escrita i estrenada a l’any 2000 al teatre White Bear Theatre de Londres, i llegir-la avui és una molt bona invitació a fer exercici de reflexió.
John London, nascut a Londres al 1965, i a qui essent professor a la Universitat Goldsmith College de Londres on imparteix Història del Teatre i anàlisi performàtica, tot just acaben de fer-li públic durant aquest hivern passat el llibre: Contextos de Joan Brossa per la editorial Publicacions de la Universitat de Barcelona, fa més de quinze anys que està interessat pel teatre català trobant entre els seus treballs les traduccions a l’anglès dels dramaturgs Sergi Belbel, Rodolf Sirera i Lluisa Cunillé entre d’altres dramaturgs consolidats amb què compte en aquests moments la llengua de la nostra escena. I és a banda de tot això que la ferma trajectòria de John London traduint textos teatrals alemanys, italians, portuguesos, hebreus, romanesos, espanyols i catalans permet que trasllueixi a La Nova Europa el seu coneixement global de les ferides, les llagues i les cicatrius d’un continent vell de darrer terç del segle XX, que racionalment pretenen fer-se dir germans, però que encara suren entre mig de l’odi, la ignorància, la incomprensió i la intolerància que els han provocat les grans guerres.
Es tracta d’un text teatral valent on es succeeixen escenes de les situacions quotidianes que ens va suposar pels ciutadans europeus aquells primers pactes d’unificació, obrir-nos les portes entre nosaltres i descobrint-nos com a possibles iguals. I aleshores, és quan trobem a burgesos catalans amb irlandesos travant amistat amb uns espanyols que el primer que apunten és que no entenen els catalans; a uns anglesos amb por de viatjar a Portugal, a uns francesos rient-se per la manca de bon vi britànic, a turistes americanes menjant-se una hamburguesa després de fer-se retratar durant un passeig per la ruta Shlindler; a una guia alemanya disculpant-se públicament, un cop més, per l’holocaust que li han ensenyat a l’escola que van fer els seus avantpassats; a un romanès demanant asil polític a Espanya després que li ho hagin denegat als països baixos; a unes criatures de qualsevol barri de Roma demanant-ne entre elles si els feixistes son els bons o els dolents perquè pel que senten dir a casa seva, molt clar no els hi està quedant; i finalment, la revelació d’unes paraules que es feien plausibles com el Somni d’Orwell per una Europa unida, expressades per ell a París als anys vint, que acaben sent en realitat extractes dels primers capítols de l’autobiografia d’Adolf Hitler, Mein Kampf quan residia a Viena, abans de la primera guerra mundial.
Per un o per uns altres, per part dels culpables i per part dels altres culpables també, del que es pretenia en dissenyar la nova Europa, al que en aquesta nova escena humana avui vivim… Sí, crec que l’exercici retrospectiu que provoca, enalteix aquesta peça.
Marta Momblant

Viles i Gents :: Escena Humana… a La Nova Europa :: April :: 2011.

Poder polític virtual

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 d’abril del 2011)

Vivim en un món global en el qual els capitals volen —s’entén virtualment— d’un lloc a un altre cercant les millors inversions o l’especulació, gairebé sense límit. Allò que se’n diuen “els mercats”, tenen tan poder a tentipotenti com per desestabilitzar qualsevol país a la primera dificultat o necessitat financera que pugui tenir. Les notícies i qualsevol altra informació, arriben instantàniament a l’indret més llunyà del planeta. Internet és un mitjà tan potent de comunicació que supera la més agosarada previsió que mai ningú hagués pogut fer. Webs, blocs, xarxes socials, etc. hi posen en contacte a milions de persones en tot moment i per tot el món. Tot plegat ha estat la gran revolució a les escorrialles del segle passat i la primera dècada del present. Tot amb tot, on és realment el poder financer i el poder de la informació i la capacitat de formació de l’opinió…? Quan de poder mantenen els governs?
Sincerament crec que els governs i els ciutadans de gairebé tots el països no s’estan assabentant d’aquesta realitat, o aquells que s’hi han assabentat, la negligeixen o l’amaguen. Prenguem el nostre país, o si voleu la nostra Europa: en comptes de fer-la més forta políticament —més global—, els països s’esforcen sempre que poden en solucionar els seus problemes o la crisi, mitjançant mesures pròpies a cada país i els ciutadans reivindicatius demanen als seus governs mesures que no poden prendre o serviran de ben poc. Quan de diferents haurien de ser les ofertes electorals dels partits polítics! Gran part d’allò que ofereixen no està a les seues mans. El poder dels Estats és molt menys d’aquell que tenien abans. Podríem convenir que gran part del poder ha esdevingut virtual amb motiu de la globalitat. La gestió, i més encara la sortida de la crisi, a la UE, esdevindran tasques impossibles si no s’afronten globalment. O potser pitjor encara, que, tirant cadascú per la seua banda, ens fem la guitza els uns als altres —em refereixo concretament als europeus. Un exemple per acabar: no us heu adonat que gran part dels préstecs amb interessos desorbitats que reben els països de la UE més tocats per la crisi, provenen dels altres països de la Unió, o tal vegada del mateix país? Segurament “els mercats” ho som tots.

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: Poder polític virtual :: April :: 2011.

La Comarca del Matarraña debatirá sobre el Jamón de Teruel

Martes, 26 abril , 2011 | Por JD | Categoria: Comarcas

La Comarca del Matarraña, a través de su programa ‘Matarraña conecta’, propone para el 12 de mayo un encuentro interdisciplinar en Valderrobres en el que debatir sobre el Jamón de Teruel, desde sus primeros pasos de producción artesanal hasta que llega al paladar del consumidor, y su adaptación a las nuevas tecnologías.

La Comarca del Matarraña/Matarranya ha organizado para el día 12 de mayo, un encuentro entre profesionales y personas vinculadas directa o indirectamente con el Jamón de Teruel, el territorio matarrañense y las nuevas tecnologías de la comunicación; la Comarca del Matarraña ha ideado este debate en el que participarán expertos en el comercio electrónico, comercio internacional y proyectos 2.0, representantes de la Denominación de Origen Jamón de Teruel, la Cámara de Comercio de Teruel, productores de jamón, ganaderos, agricultores, restauradores, periodistas, así como responsables del programa ‘Pon Aragón en tu mesa’ (Leader) y blogueros especializados en gastronomía.

Los objetivos del encuentro son:

– Promocionar el territorio

– Vender más jamones y productos y servicios vinculados con el porcino

– Refuerzo de marca y vinculación Matarraña – Jamón de Teruel

– Oportunidad de conocer las posibilidades de las nuevas tecnologías a través de las redes sociales

– Crear vínculos entre: agricultura – ganadería – manufactura – comercialización – promoción – servicios – cliente – territorio.

Internet y las nuevas tecnologías están cambiando los modos de relación entre las personas, pero también las pautas tradicionales del comercio y la interactuación productor-cliente. Este nuevo marco que Internet representa, debe dejar de ser un desafío para convertirse en una herramienta útil y productiva. Promover su uso y aprendizaje es el objetivo del programa ‘Matarraña Conecta’

Todo el proceso de producción y distribución del Jamón de Teruel ha estado establecido por unos cánones comerciales tradicionales, que con el asentamiento de Internet y las nuevas tecnologías en la vida cotidiana de las personas están siendo modificados rápidamente. Adentrarse en ellos, conocerlos y adaptarlos al ámbito del Jamón de Teruel será el objetivo de este debate que tendrá lugar en Valderrobres, y cuya particularidad estriba en que se podrá seguir desde cualquier punto del planeta a través de Internet y las redes sociales.

Este debate será lo más abierto que se pueda imaginar ya que podrá seguirse desde cualquier ordenador del mundo a través de la red social Twitter (http://twitter.com/#!/somosMatarranya). El público podrá, además de ver el desarrollo del debate en imágenes, interactuar, opinar y formular preguntas a los expertos. Toda una experiencia novedosa en el ámbito rural y que pretende ser el primero de los pasos de la Comarca del Matarraña en su apuesta por las nuevas tecnologías y el mundo 2.0.

La Comarca del Matarraña debatirá sobre el Jamón de Teruel – Eco de Teruel.

Fotos de Túrnez & Sesé en concert. Antologia de poetes.

Alumnes dels IES Matarranya i Baix Cinca de Fraga celebren una trobada de literatura catalana oral


comarquesnord.cat, Valderrobres
» divendres, 15 d’abril de 2011

Les instal·lacions del IES Matarranya de Valderrobres van acollir el passat 14 d’abril una trobada entre alumnes de 1er de ESO dels instituts Matarranya i Baix Cinca de Fraga on se van fer diverses representacions i activitats associades a la literatura oral catalana. Esta iniciativa, encapçalada farà tres anys pels Departaments de Llengua dels dos centres educatius i amb el suport del Departament de Música del IES de Fraga i els Departaments de Català, va nàixer amb la finalitat de conscienciar als alumnes de la importància de la literatura oral, les cançons, los contes, los jocs i les cançons de bressol en la llengua pròpia.

En concret, Chorchi Díaz, professor del IES Matarranya, va apuntar que “els alumnes recullen coses a casa dels seus iaios i els seus pares, elaboren un treball, i després lo que fem és presentar algunes coses dels treballs en comú”. A través d’esta posada en comú, no només se troben contes, cançons i refranys que són comuns a diversos municipis i comarques, sinó que “també trobem peculiaritats lingüístiques i diferències dialectals del català de Fraga i del Matarranya”. Díaz va reconèixer que no és un paper fàcil. “Los alumnes no saben molt bé com fer-ho. Per exemple, ‘conta’m un conte’, diuen a casa. Però també cal instruir-los en que l’han de recollir en català”.

Lo professor del IES Matarranya també va destacar que a través d’esta experiència, i degut a que hi ha coses de la literatura oral que s’estan perdent generació rere generació, los alumnes “coneixen algunes coses molt peculiars, però després hi ha coses que desconeixen del tot”. A més, “hi ha variacions notables, alguns pobles tenen uns contes i altres en tenen de molt diferents”. Al llarg de la jornada se van fer representacions i recitals de contes i cançons per part dels alumnes dels dos centres educatius. La trobada també va constar d’un dia de convivència on se va fer una visitar per Valderrobres i pel castell de la capital del Matarranya.

Alumnes dels IES Matarranya i Baix Cinca de Fraga celebren una trobada de literatura catalana oral | Comarques Nord.

La Franja