Skip to content

Origen: Catalanes y aragoneses reivindican en Alcañiz los festejos taurinos ante un amplio despliegue de seguridad

Origen: I un crit

I un crit

Quan penso en los crits em venen al cap aquells de carrer que feen los artesans i els venedors que anaven per pobles i masos oferint, a tot pulmó, los seus servicis o les seues mercaderies.

A l’hostal de mons iaios a Mont-roig en paraven uns quants al cap de l’any. Des del llit los sentia passar fent la cercavila a punta de dia, anunciant-se cada un amb la seua particular cançoneta. Lo pellisser, a la veu d'”el pieleróóó!!!”; lo matalaper, “el colchonero-laneeero!!!”; l’afilador, a qui els sagals imitàvem dient “se afilan cuchillos, navajas y estijeras de podaaar!!!”; lo llander, “el hojalateeero!!!”; los xarlatans, amb aquella, tan personal, manera de vendre les seues “gangues”; los botiguers de teles, carregats amb uns fargells enormes; lo capador, ajudant-se d’aquell xiulet, que compartie amb los afiladors. Recordo que els llanders s’assentaven a treballar a la porta de l’hostal, escampant estratègicament per en terra, i a l’abast de la mà, els ferraments, així com cossis, paelles, calderes, topins i els altres utensilis que venien i/o adobaven. I mai no els faltaven ni clients ni curiosos que s’encantaven mirant com faenaven. Entre els artesans d’este ram estave molt reconegut l'”hojalatero de Ràfels”, famós per la excel•lent sonoritat dels xiulets que fabricave per al reclam de la griva; i molt a sovintet venie Barcelona, “ha llegado Barcelooona!!!”, que s’anunciave amb un repic molt peculiar, resultat de percutir un martellet sobre el cul d’una paella. Entre els botiguers recordo als cinctorrans Carmen i José, mare i fill. De tant en tant passave el tio Capador, marit i pare dels anteriors, molt hàbil en lo seu ofici.

I fa poc una amiga em recordave que de Cinctorres baixave també Valentí del Tort, comerciant de mantes, que les venie per subhasta, amb la consegüent expectació. I no vull acabar sense recordar aquell jovenet Alfredo de Celso, un mont-rogí molt templat que cap a finals dels cinquanta i primers dels sixanta voltave pels carrers, a primera hora del matí, venent “sardines salaaaes!!!” per a almorzar a quinzet la unitat.
Poden parèixer històries d’un altre món, però són ben nostres.

Origen: EL PUENTE-LO PONT: SI QUIERES COLABORAR…

Origen: Malestar en el territorio por las caídas en el suministro eléctrico y la telefonía a causa del temporal

Origen: A la espera de financiación para la reintroducción del quebrantahuesos

Origen: El temporal de agua y nieve salva la campaña agrícola en el Matarraña

Origen: Creixement infinit | L’ esmolet

Creixement infinit

D’adolescent, quan em va tocar estudiar Malthus, vaig descobrir que al món hi havia massa persones. Descobriment terrible. Sobrava jo? Sobraven els pares? Els xiquets de Biafra? El company de classe malalt de càncer? A la Terra no hi havia recursos per a mantenir-nos a tots. Boscos arrasats, oceans sobreexplotats i empastifats, fonts d’energia que s’exhaurien…

Amb la maduració (la meua), el problema va deixar de preocupar-me. No perquè en trobés la solució; senzillament vaig deixar-me endur per la vida, bressolat per la capacitat humana d’anat optimitzant els recursos per a no col·lapsar el planeta.

A voltes, però, el neguit adolescent m’assalta de nou. L’estiu passat, amb l’onada de calor, imaginava milions d’aires condicionats expulsant bafarades ardents a l’atmosfera, pantans escolant-se pels desguassos de les dutxes, espècies extingint-se sense remei, selves destruïdes per a cultivar-hi aliments… Entretant guerres, atemptats i desastres maten la gent a milions. Unes catàstrofes humanitàries que no som capaços d’estroncar, malgrat el progrés material, social i (en teoria) intel·lectual. I no em puc estar de pensar “malgrat totes aquestes morts, les guerres mundials, les epidèmies, continuem essent tants que aviat el món no ens podrà sostenir”.

Però el mantra que ens repeteixen com a solució és creixement, creixement, creixement… Hem de tenir més fills que ens paguin la pensió, l’economia ha de seguir creixent per mantenir la nostra forma de vida. Créixer sense parar fins que no quedi una gota de res, fins que no capiguem dins el vestit (elàstic però limitat) que és el planeta que ens sustenta.

Miro el dia rúfol i la neu que ja s’ha fos. Comprovo si els radiadors funcionen bé —pareix que l’hivern es manifesta per fi— i em penedeixo d’haver reparat un mòbil que comença a estar obsolet en comptes de comprar-me’n un de nou. Les contradiccions continuen. La vida també.

Columna «L’esmolet», Temps de Franja digital 26, març 2016

Tanca publicitària sobre planificació familiar a Etiòpia (foto de Maurice Chédel)

Tanca publicitària sobre planificació familiar a Etiòpia (foto de Maurice Chédel)

Origen: Mal orache

Mal orache

Qué opinas de este orache? / Que una cosa u otra hará./ ¡No quiá Dios! Y Dios quiso que se pusiera a nevar despiadadamente. Aunque nunca nieva a gusto de todos, que vamos a hacerle. Pero el mágico manto impoluto parece contagiarnos de una pureza auroral e incontaminada. No solo es cosa de niños; también los mayores parecen tener un cierto humor de fiesta, de paréntesis y vacación, cuando el cielo se puebla de blancas claves de Fa. Lo hemos heredado tal vez de cuando la tierra nos desterraba de los campos con la terca contundencia de los meteoros.

 

-¡A retiro que llueve!

Sin embargo, aquel entorno humano no impedía moverse si se tenía la precaución de echarse una manta por los hombros mientras mayores y chicos se arrebujaban buscando el mutuo calor, componiendo una imagen como la de los indios “pies-negros” de los tebeos, aunque el carro brincara por las roderas y el canchal con la ilusión de que así se estaba más confortable. Ahora el coche y el tractor nos matan con la helada, pero eso sí, con más comodidad.

Mas cuando “recuece la hora” por la parte del mar, que nos abduce, nos trasiega y nos despuebla desde siglos, no sabemos ponernos a salvo si no es con el arma estéril del rencor, que es lo más fácil cuando sientes impotente que te roban la Historia, el patrimonio, los recursos, tu gente y tu vida. ¡Ay de los hombres de la costa y los que reniegan de su origen, como Carod Rovira y Durán i Lleida!. Porque Aragón ya no siente a los costeños como hermanos.

No es preciso recurrir a un “Síndic de greuges” para remontarse a pasados agravios, sobre todo desde el advenimiento de Jordi Pujol, que recorría oficialmente las colonias de “La Franja”: la deprimida “Catalunya Irredenta”. Los políticos catalanes no nos han dado ocasión para olvidar.

Desde Lluis Companys revistando “sus tropas” en la Lonja de Alcañiz, al editor de sus postales (“Alcanyiç, CATALUNYA”) o el escultor Marés “rescatando” piezas del Matarraña y el Maestrazgo para su Museo, o los camiones que partían del Aragón arruinado por la posguerra camino del “Museu d’Art Romanic de Catalunya”, como tiempo atrás los fondos del Archivo Histórico de la Corona de Aragón, y los documentos de “La Cruzada” que nos robó Cataluña con la complicidad de Zapatero y Ángeles González Sinde, y los bienes medievales que se llevaron hasta hace poco de las diócesis de Huesca y Barbastro al “Museu de Lleida”, o los tesoros del Monasterio de Síjena, ayer Panteón Real de Aragón, ilícitamente vendido por las monjas y que ahora se niegan a devolvernos despreciando el veredicto los tribunales canónicos y civiles.
Mal orache el del indómito Gregal, el aire griego solemne y severo de Aragón “el biello”.

Origen: El consistorio toma medidas para fomentar el uso del aragonés – Aragón – El Periódico de Aragón

Origen: Tornen els premis literaris del govern d’Aragó | Lo Finestró

aragon

Per les notícies que ens arriben, sembla imminent la convocatòria del premi “Guillem Nicolau” (treballs en català) i també l’Arnal Cavero (treballs en aragonès), el de les “Lletres Aragoneses”, “El Labordeta”, “El millor llibre editat” i el de “Trajectòria”, amb dotació econòmica.

Recomano als que vulguin presentar-s’hi que vagin acabant els seus treballs, segur que els terminis de presentació seran ben curts. El futur dels premis estarà assegurat si el nombre de candidats és important, ara que no hi són al govern el PP i el PAR.

Origen: Nota de premsa: MOCIÓ SOBRE LA DIVERSITAT… – Podemos Català d’Aragó

Podemos Català d’Aragó

Nota de premsa: moció sobre la diversitat lingüística aragonesa.

El dijous 28 de gener, el grup municipal ASP, a instàncies del cercle de llengües de Podem, va presentar per al seu debat i aprovació en el ple del M.I. Ajuntament de Fraga una moció relativa al foment, promoció i normalització de la diversitat lingüística aragonesa.

La moció instava al govern d’aragó a retirar l’anterior llei de llengües elaborada pel PP – llei 3/2013, de 9 de maig-, famosa pels seus acrònims de Lapao i Lapapyp com a denominació per a la llengua aragonesa i la llengua catalana. També s’ha instat a l’executiu aragonès a elaborar una nova llei de llengües més respectuosa amb el patrimoni lingüístic i cultural aragonès així com a modificar l’article 7 de l’Estatut d’Autonomia, amb l’objectiu de reconèixer la denominació d’aragonès i català com a llengües pròpies d’Aragó. A més, el ple del M.I. Ajuntament de Fraga es va comprometre a elaborar una ordenança o reglament de patrimoni cultural local, atorgant especial rellevància a la llengua catalana i a la nostra varietat local –lo fragatí- com a béns immaterials objecte d’especial protecció.

La moció ha seguit la línia de les recomanacions publicades dies enrere per part del consell d’europa -basades en el compliment de la carta europea de llengües minoritàries- i que insten a la DGA a crear un marc jurídic que protegeixi les seves dues llengües pròpies i que al seu torn, ho faci de forma diferenciada –en clara referència a l’anterior llei de llengües del PP en la qual es va eliminar el terme de català per les seves implicacions extralingüístiques.

Casualment, l’aprovació de la moció es va produir dies abans de l’aprovació dels pressupostos regionals que, via esmena, van retornar als aragonesos els termes d’aragonès i català com els noms de les seves llengües.
Afortunadament, la moció va ser aprovada amb els vots a favor de PSOE, Compromís per fraga i Aragó sí pot, mentre que Ciutadans va optar per l’abstenció en considerar que el tema lingüístic no és de la incumbència de les fragatines i fragatins.

PP i PAR, per la seva banda, van votar en contra argumentant que el veritable objectiu de la moció era desviar l’atenció de temes prioritaris o que la pretensió era la recerca d’un enfrontament dins de les famílies fragatines.

Origen: Una esperanza para el buitre en el Matarraña

Valderrobres y el Matarraña vuelven a ser titular en la revista científica más prestigiosa del mundo. Bajo el título ‘buitres, una injusta reputación’ la prestigiosa revista americana hace, en su edición de marzo, un recorrido por la desfavorable situación del buitre en todo el mundo poniendo sin embargo como paradigma de la recuperación de esta ave carroñera al Observatorio de aves Más de Buñol de Valderrobres.

 

Un muladar que desde hace 26 años cuenta con la dedicación y el cariño del beceitano Jose Ramón Moragrega que junto a su mujer Loli Carrasco no cesan ni un solo día en poner su granito de arena en la recuperación del buitre leonado y de otras especies de aves carroñeras de la península ibérica.

Son 28 páginas en las que se hace un recorrido por la situación de las distintas especies de buitres por todo el mundo. El reportaje, contiene fotos desgarradoras e impactantes que muestran la situación crítica que atraviesa esta rapaz y una serie de prácticas que perjudican gravemente la supervivencia de esta especie en otros lugares del mundo. Desde la contaminación que esta majestuosa rapaz padece en la India a causa de la ingesta de un antiinflamatorio que daña sus órganos vitales, hasta la creencia que existe en Sudáfrica de que dice que fumar sesos de buitre ayuda a prevenir el futuro. No es un tema baladí, pues en el mundial de fútbol de 2012 miles de buitres fueron abatidos para ‘pronosticar’ qué país ganaría la competición.

Finalmente ese duro recorrido por la situación del buitre termina en el país que paradójicamente ganó ese mundial, en España. Bajo el título ‘Un destello de esperanza’ la revista se detiene en el observatorio de aves del Mas de Buñol, mostrando lo que es un verdadero refugio de esta especie muy amenzada en todo el planeta pero que sin embargo encuentra en Europa y especialmente en nuestro país un refugio. «Por aquí pasan turistas y cientíricos de todo el mundo» afirmó Jose Ramón Moragrega.

Origen: Comarques

Comarques

  • Escrito por  Lluís Rajadell

Les comarques han estat protagonistes destacades de la passada campanya electoral. Tant des de la dreta renovada de Ciutadans com des d’algunes posicions d’esquerra es planteja la supressió de l’administració comarcal com a recepta per reduir despeses innecessàries i burocràcia.

I estes mateixes veus plantegen la recuperació de les mancomunitats per a la prestació de serveis al medi rural, conscients que els pobles, pels seus propis mitjans, són incapaços de garantir les mínimes prestacions públiques, especialment en una província despoblada i de població dispersa com Terol. Però, de quin tipus de mancomunitats parlen?: mancomunitats per a prestar, en conjunt, tot tipus de serveis o una per a cada servei. Per altra banda, l’adscripció dels municipis serie voluntària o optativa. Si fore optativa, podria ocórrer que un ajuntament decidire no incorporar-se a la mancomunitat corresponent i, com a conseqüència, els seus veïns s’haurien de resignar a tenir uns serveis més precaris o més cars que els dels pobles mancomunats. Si la incorporació és obligatòria per als municipis, hem arribat al mateix punt de partida, a les comarques, encara que amb un altre nom. I hem arribat fins aquí perquè l’administració d’àmbit comarcal és una bona solució per a prestar serveis al medi rural.
Pot ser que la

vessant política de les comarques sigue excessiva i hagi caigut en els vicis de les desprestigiades diputacions —partidisme, clientelisme i ‘enxufisme’—-, però seria possible de reduir la representació política sense fer desaparèixer un organisme d’utilitat provada. Podrien reduir-se els consells comarcals i els càrrecs polítics, però no serie admissible que la gestió comarcal caiguere en mans d’uns funcionaris imposats des de Saragossa exempts del control democràtic dels seus administrats. El temps dels governadors civils ha passat i uns hipotètics ‘minigovernadors’ comarcals serien igualment anacrònics i antidemocràtics.

Origen: El Matarraña traslada a Guillén su malestar tras el apagón

Origen: O proceso pa fer una grafía común pa l’aragonés continará sin EFA – AraInfo

EFA decidió por mayoría no participar en o proceso. López Susín ha confirmau que atamás d’EFA, o proceso continará con CFA y SLA

| 1 marzo, 2016 18.03

A Dirección Cheneral de Politica Lingüistica d’o Gubierno d’Aragón iniciará o proceso pa fer una nueva grafía común y oficial pa l’aragonés sin a participación d’o Estudio de Filolochía Aragonesa (EFA), que ha refusau participar-ie.

EFA decidió o pasau domingo en una votación achustada no participar en iste proceso. Dita asociación considera que “no ye o modo adequau de resolver iste asunto“. En una nota de prensa consideran que “iste proceso blinca u marguina l’actual Lei 3/2013 (…) pues ista estableixe con claridat en o suyo articlo 7 que as competencias en ista materia corresponden a l’Academia“, considerando que ista naixería “sin autoridat“.

Con tot y con ixo, EFA amostra o suyo deseyo de colaboración con a Dirección Cheneral y con as atras asociacions “si ista se replanteya o modo d’abordar iste asunto“.

José Ignacio López Susín, director cheneral, ha afirmau que o proceso no va a aturar-se por a negativa d’o EFA a participar-ie. “Si deciden reconsiderar a suya postura mas ta debant, podrán sumar-se-ie“.

Tanimientres, as atras dos asociacions, Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA) y Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), han empecipiau a treballar en a propuesta trigando diez lingüistas (especialistas en luengas romances y de talla internacional) d’os que en saldrá tres que ferán un dictamen vinculant que permitirá tener una grafía común y oficial.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja