La Franja
Actualitat sobre la Franja de PonentAsimismo celebrarán una reunión de trabajo con la Mancomunidad de la Taula del Sénia, donde se tratarán temas relacionados con estos olivos y otros proyectos actuales y futuros.
Las visitas a los Museos y olivos serán en las siguientes horas y lugares:
10:00 (La Jana) Google Maps: 40.515361,0.233696
+ info: http://www.tauladelsenia.org/niv3.php?id=346
11:30 Arión (Ulldecona) Google Maps: 40.629441,0.421833
+ info: http://www.tauladelsenia.org/niv3.php?id=345
17:30 (Peñarroya) Google Maps: 40.754161,0.040211
(frente al Museo Dinópolis Inhóspitak en Peñarroya de Tastavins)
Territorio Sénia, 4 de septiembre de 2013
Per a l’indocumentat regidor del PP d’Albelda que vol fer anticatalanisme a les costelles de Joaquín Carrera, ací poso un etnotext del volum I de “Bllat colrat!” (Artur Quintana, 1997, pàg 302). Qui parla és un home d’Albelda (no sé què m’hi jugaria que és el propi Joaquín Carrera, “Joac de Carr” en els seus poemes):
_________________________________
ARA PARLARÉ!
Parlem de diferenta forma, però de tal manera que mos entenguem tots. Tant lo que parla català, tot ho entenguem. Igual mos entenguem el de Mallorca, que el de Girona, que el de València, que el d’Albelda. Tots mos entenguem. Jo en la guerra teniva, hi havia un de Mallorca que no sabia parlar ni una paraula de castellà, ni una, no sabia re de re, aquell home. I estava avorrit. No podia parlar mai amb ningú. I estava a la meua divisió, però a vegades tardàvem dos mesos a trobar-mos junts, perquè unes unidats anaven per allí, altres per allà, i quan me trobava a jo, me se penjava al coll:
—Ara sí que parllaré, ara sí que parllaré!
N’hi havia paraules que els hi havia de fer repetir, que no els hi enteniva, que els mallorquins parlen, hi ha paraules franceses, no són tan catalans. Però aquell home l’alegria que li donava jo quan me vie:
—Ara sí que parllaré!
Es continuen adjudicant places de “LENGUA CATALANA Y LITERATURA”, o amb observacions “ATENCION Bilingüe Catalán. Con horas de Ciencias Sociales” o “ATENCION 4 horas de Aragonés. Con perfil de Aragonés del Sobrarbe. Variedad del Belsetan, Chistavino y Fuevano. Acreditar mediante prueba a convocar”.
Article “La triste historia del IV viaducto ferroviario del Mataraña” : FCAF.CAT.
Antonio Gómez Bernal ens fa arribar un interessantíssim article que ha escrit sobre el IV viaducte ferroviari sobre el riu Matarranya, al costat del municipi de Faió, entre les províncies de Saragossa i Tarragona de la línia de Madrid a Barcelona, al PK 489,841. Aquest viaducte va ser destruït fins a tres cops durant la seva existència, fins a ser substituït per una variant del traçat.
Podeu descarregar el document en format PDF, en dues resolucions:
- Versió per a veure en pantalla (3,86 MB)
- Versió per a imprimir (26,2 MB)
JORNADES SOBRE LA GUERRA DEL 36 A QUERETES.
PROGRAMA PROVISIONAL: TREN, ESTRAPERLO I MAQUIS
Dissabte 30 de novembre José Mª Maldonado (Ruptura del front d’Aragó)
Dijous 5 de desembre Camilo Piera (Sobre el ferrocarril a partir del 42 i part tècnica)
Divendres 6 de desembre Renato Simoni (Sobre el ferrocarril fins al 42 i part social)
Dissabte 7 de desembre Josep Sánchez Cervelló (La guerra dels nostres iaios i del màquis)
Diumenge 8 de desembre Jose Antonio Mir i Juan Luís Camps (Sobre l’estraperlo)
Educación exigirá a la Generalitat que corrija los libros que tergiversan la historia.
La DGA va a analizar los manuales escolares que incluyen el Aragón oriental dentro de Cataluña e informará al Ministerio.
Educación va a analizar los libros (son dos manuales de Sociales, Geografía e Historia) y a enviar una queja formal al servicio de Inspección del departamento de Enseñanza de la Generalitat, pidiendo que el contenido incorrecto se rectifique y se adecue «con rigor» a la historia. «Cada comunidad fija su currículo, por lo que son sus servicios educativos los que deben velar por su exactitud o, en el peor de los casos, corregirlos», insistieron en la DGA. Además, Aragón elevará una carta al Ministerio de Educación informando de lo que se ha detectado y también sobre los pasos que van a dar con Cataluña.
Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i III) | Lo finestró del Gràcia.
Sala Capitular al MNAC. Foto de GAP
El 1940 van ingressar al Museu d’Art de Catalunya —MAC, ara MNAC—), en qualitat de dipòsit, les pintures murals de Sixena, les quals mai havien sortit de Barcelona. El juliol de 1961 va tenir lloc al Palau Nacional de Monjuïc una exposició internacional sobre art romànic, compartida amb Santiago de Compostela, organitzada pel Govern Espanyol i sota els auspicis del Consell d’Europa. La Sala de Sixena va ser posada en valor, i sota les arcades es van exposar alguns dels més importants manuscrits anglesos relacionats amb les pintures, així com un tom de la Bíblia de Winchester i el Salteri de Canterbury. Al MNAC romanen aquestes pintures murals de Sixena fins avui, ocupant una gran part de l’espai núm. 8 de la Col·lecció d’Art Romànic, potser la més emblemàtica del MNAC per l’excepcionalitat de la pintura mural, única al món.
Segons Ainaud de Lassarte, d’ençà del 1957 els equips tècnics del MAC sota la seua direcció i amb un equip tècnic format per Joaquim Pradell, cap dels Serveis de Restauració, Lluís Iglesias, encarregat dels Serveis de Conservació i l’expert auxiliar, J. M. Tous van fer diverses actuacions i investigacions a Sixena i van descobrir les pintures del tester sud de la Sala Capitular, relativament ben conservades, en estar cobertes per la calç que les va salvar de la intempèrie. I acaba el paràgraf —de la Memoria de La pintura romànica en Aragón—: “Como la sala seguía en ruinas y destechada hubo que trasladar también a Barcelona los fragmentos”.
No cal dir que fins el 15 de juny de 1995 Sixena va formar part de la diòcesi de Lleida.
El municipio turolense de Lledó mantendrá abierta su escuela el próximo curso escolar, un hecho posible por la llegada a esta localidad del Matarraña de dos nuevas familias y, con ellas, de cuatro nuevo alumnos. Las familias han sido contratadas por el grupo Arco Iris, en una iniciativa que ha recibido más de 200 solicitudes. Proceden de Zaragoza y de Almería.
La citada empresa agroganadera ofreció dos puestos de trabajo para el que se han recibido 200 solicitudes entre las que ha habido que elegir. Un proceso que no ha resultado sencillon, según ha indicado la alcaldesa de Lledó, María José Valdés. El consistorio espera que los dos trabajadores se adapten al puesto y también al municipio, de forma que permanezcan en él y se garantice la supervivencia de la escuela. De los cuatro nuevos alumnos, tres son de una misma familia, que también tiene otra niña pequeña que en próximos años asistirá al colegio, por lo que se aleja el peligro de cierre en los siguientes cursos. Para este contará con un total de siete alumnos. El colegio de Lledó forma parte del CRA Algars, que tiene sedes en Cretas, Beceite y Arens de Lledó.
El llibreter Octavio Serret celebra 30 anys fent de nexe d’unió entre les cultures catalana i castellana
JOSE A. SOROLLA / Vall-de-roures
Octavio Serret amb Rosa Regàs, a la seva llibreria, aquest agost EL PERIÓDICO
El llibreter de la frontera compleix 30 anys. Octavio Serret en té només 47, però suma tres dècades venent llibres a Vall-de-Roures, al peu dels Ports de Beseit, a la comarca del Matarranya, on conflueixen Aragó, Catalunya i el País Valencià.
Insaciable i incansable activista comercial i cultural, la seva llibreria s’ha convertit en un nexe d’unió entre les cultures catalana i castellana. “La frontera suposa una riquesa a nivell cultural i històric, i jo ho aprofito, amb gent de les Terres de l’Ebre, la Terra Alta, l’Alt i el Bajo Maestrat i el Matarranya. Som la mateixa gent i la cultura és la mateixa. Jo em sento millor a Tortosa o Morella que a Alcanyís, on comença una altra frontera, la lingüística entre català i castellà”, afirma Serret, pur entusiasme tant quan ven o organitza actes com quan parla.
Dos libros catalanes de ESO tergiversan la historia y se apropian del Aragón oriental.
Los manuales están avalados por la Generalitat y se utilizarán este curso para impartir Historia en 2º y 3º de secundaria.
Imagen del libro de 3º de ESO en el que toman como propios los territorios del Aragón Oriental... HA Cientos de alumnos catalanes de secundaria aprenden que su comunidad es una nación que incluye el Aragón oriental, que fueron los «reyes catalanes» quienes conquistaron Sicilia -reduciendo así a Cataluña la complejidad de la Casa y Corona de Aragón- y que la Casa de Barcelona dominó Aragón -aunque en 1137, el conde de Barcelona aceptó a Ramiro II como «rey, señor y padre», tanto en Aragón como en Barcelona, de modo que lo sucedido fue lo contrario-. Son algunas de las tergiversaciones expuestas en dos libros de la editorial Barcanova -una de las principales de la comunidad vecina dedicadas al material educativo- en los que los alumnos de 2º y 3º de ESO estudiaron Historia el pasado curso y lo harán el que viene.
Los manuales cuentan con el aval de la Generalitat, que aprueba el currículo que deben estudiar los alumnos y contener los libros. Después, cada centro escoge editorial. Periódicamente, la inspección hace controles para comprobar si se cumple la normativa.
» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera
set. 2» Evidència d’un fracàs: les ‘Lapao’ i ‘Lapapip’, al Tribunal Constitucional La nova frontera.
(Imatge: reflexionsencatala.blogspot.com)
El feixisme franquista va fer pintar aquestes imatges a moltes façanes de les llars de la nació catalana. La llengua totalment perseguida. ‘Polacos’, ‘habla cristiano’… Els mestres, exiliats, condemnats, castigats.
El fracàs de l’Estat espanyol -Espanya és una nació de nacions, amb Estats no reconeguts ni acceptats-, arriba a proporcions mai vistes amb el govern del ‘Partido Popular’, centralista, nacionalista espanyol i amb poder absolut. El període de gairebé 35 anys de democràcia -molt mal tractada- , roman al dessota dels 40 de dictadura militar franquista i de les altres anteriors dictadures tant freqüents, imposades per els corruptes menyspreadors de la llibertat, la democràcia i l’enteniment entre les persones humanes.
Aquest fracàs es veu en les diferents figures d’uns cavallets que van donant voltes i més voltes…, unes imatges que no transmeten riures, sinó, llàgrimes i descoratjament. Vegem-les. Parlem-ne sense embuts ni privilegis. És propi de governs d’arrels autoritàries i amb poder absolut. Fets vergonyants com el d’eliminar el nom de dues llengües mil.lenàries -el català i l’aragonès- que són pròpies d’Aragó. No ho fan pas amb el gallec i el basc. Ja ho crec que no!
(Imatge: sapeira.blogspot.com)
Ho remarcava recentment el diputat de la Chunta Aragonesista, la CHA, Chesús Yuste, erigit en portaveu dels signants de la impugnació registrada davant el Constitucional: “L’aragonès i el català són dues llengües mil.lenàries que són pròpies d’Aragó i que tenim l’obligació de protegir”. Segons que explica el rotatiu “El Punt Avui’, Yuste va explicar que la base sobre la qual se sustenta el recurs és que els drets bàsics dels ciutadans “no poden rebaixar-se del mínim en el qual estan situats”. És a dir, que no pot haver-hi marxa enrere en matèria de drets constitucionals. El recurs apel.la així a l’ara derogada llei de llengües del 2009, aprovada fa quatre anys gràcies al suport del PSOE i de la CHA. Aquella norma només declarava oficial el castellà, però reconeixia que el català i l’aragonès són llengües “pròpies i històriques” d’Aragó.
Tot aquest embolic ocasionat pel govern de dretes, radical i conservador del ‘Partido Popular’ -la dreta conservadora i radical, mai ha sabut governar Espanya-, prové de la denominació ‘Lapao’ i ‘Lapapip’ que donaria argument per una pel.lícula de comèdia francesa i que, actualment, emplenen de gom a gom els cinemes de Perpinyà, de la Catalunya Nord. Els ho explicarem. <<La “llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental”, la denominació que es va inventar el PP i el PAR per al català dins de la llengua d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó, ja és al Tribunal Constitucional. Un grup de 63 diputats del Congrés, del PSOE, IU-ICV-CHA, CiU i ERC, van recórrer contra la normativa que va aprovar el mes de maig passat el govern aragonès, encapçalat per la popular Luisa Fernanda Rudi, que elimina el nom del català i també el de l’aragonès, el qual passa a dir-se “llengua aragonesa pròpia del Pirineu i del Prepirineu”. Són les conegudes pels seus acrònims Lapao i Lapapip>>.
