
Ja han estat convocats els premis literaris del Govern d’Aragó 2011. Les bases dels premis són les mateixes dels anys passats. Els terminis finalitzen el 10 de novembre. Les dotacions dels premis són també les mateixes dels anys passats (3000 euros per als Guillem Nicolau, Miguel Labordeta i Arnal Cavero, i 12000 euros per al de les Lletres Aragoneses), tot i que condiciona la concessió dels premis a l’existència de crèdit suficient en el pressupost del Departament d’Ensenyament, Universitat, Cultura i Esport del 2012.
Podeu veure aquí les corresponents bases del Guillem Nicolau 2011Premis literaris 2011 del Govern d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.
A les 00:52
Anem-mo’n a dormir, que esta gent voldrà marxar. O eva al revés? Bona nit a tothom. Deixo ací un enllaç per arribar al blog d’un il·luminat que afirma que a la Franja no se parla català. I ho demostra, vull dir que demostra que és un il·luminat. Aneu-hi perquè, arribant-hi amb eixe enllaç, fareu a més l’obra de caritat de deixar-li enregistrada en el comptador de visites una bonica frase. I, si voleu plorar més amb la Franja, mireu el que fa el PP.
__________________________________________
A les 00:58
Ah! No és només el PP d’Aragó qui empaita la llengua catalana; també el PSOE d’Aragó hi esmerça esforços, però amb més finezza, amb més “teua, meua, de l’hereua”, com qui no vol la cosa. A Purroi, lloc del municipi de Benavarri, l’Ajuntament va projectar este estiu la pel·lícula Pa negre, i va fer un pa com unes hòsties: la va projectar en versió doblada al castellà.
I mira que a Los Àngeles la projectaran en versió original catalana (subtítols en anglès), i mira que fins i tot a Madrid s’heva projectat en versió original catalana (subtitols en castellà). Res, a Benavarri (Ajuntament del PSOE), doblada al castellà. “És que ja viniva així de la Diputació Provincial”, ves, Diputació del PSOE amb Vicepresident franjolí (d’Areny); “És que no ho sabévem”, cert, qui no se’n preocupa no sap mai res; “És que..”, que sí, que sí, que jo en faig col·lecció, dels “ésques”. Total que “teua, meua, de l’hereua”.
Zaragoza, 30/09/2011.- El director general de Cultura del Gobierno de Aragón, Humberto Vadillo, explicará el próximo viernes 28 de octubre en la Cámara autonómica, a partir de las 10:30 horas, las líneas de gestión y los proyectos y medidas prioritarios de la sección ejecutiva que dirige. Lo hará, a petición de Chunta Aragonesista, tras la convocatoria de la Mesa en su reunión de esta mañana y la aprobación del orden del día definitivo.
Los diputados de este órgano parlamentario debatirán y votarán también dos proposiciones no de ley. La primera de ellas hace referencia al programa “Invitación a la lectura” y ha sido presentada por el Grupo Socialista. En ella, se busca el apoyo a este plan “en los términos actuales, dados los excelentes resultados conseguidos entre los alumnos de Secundaria y Bachillerato”. Además, según el grupo proponente, “es considerado por los profesores como una excelente herramienta”.
La segunda de las iniciativas, también del PSOE, trata sobre el antiguo Monasterio de San Victorián. En el texto de la proposición “se insta al Gobierno de Aragón a continuar las obras de rehabilitación del edificio y a mantener abierto el cenobio durante todo el año para las visitas, en coordinación con la comarca y el ayuntamiento”. Todo ello se solicita“dado el indudable interés turístico y cultural para la zona”.Cortes de Aragón: Los diputados de la Comisión de Educación, Universidad, Cultura y Deporte conocerán las líneas de gestión y proyectos culturales del Gobierno de Aragón.
4102011
La nova Conselleria de Cultura d’Aragó està sembrant el pànic sobre les denominacions que utilitzarà per al català i l’aragonès. El Director Vadillo, de Patrimoni Cultura, sota on hi havia Patrimoni Lingüístic, s’ha oposat històricament a que el català es parla a la Franja i a la mateixa existència de l’aragonès. La Consellera, per contra, defensa l’existència del català i s’oposa a l’existència de la llengua aragonesa.
Ara només faltaven aquells que neguen l’existència del català i defensen l’aragonès. I per això hi ha la FACAO. Una nova adquisició, de la que es desconeix procedència i activitat, María José Blanc, com a Portaveu de la Plataforma No Hablamos Catalán, hereva occidental de la FACAO, ha demanat tanda per entrar als despatxos de la Conselleria:
Reuniones con el Director General de Cultura y con la Consejera de Cultura
Por otro lado, la Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán informa de que recientemente ha solicitado sendas entrevistas con el Director General de Cultura, Humberto Vadillo, y con la Consejera de Cultura, Dolores Serrat, para tratar sobre la Ley de Lenguas. A este respecto, María José Blanc, portavoz de la Plataforma, confía en que en breve “se derogue la actual Ley de Lenguas y se apruebe una nueva Ley que realmente proteja y fomente las modalidades lingüísticas del aragonés, tanto del aragonés oriental como del altoaragonés. Fabla y catalán son imposiciones partidistas que no representan a los verdaderos hablantes patrimoniales”. Blanc cree que Vadillo y Serrat están en la misma línea y considera que “son unos muy buenos profesionales y confío en que cambien la tendencia de la última década en la que siempre se subvencionaba a los mismos y en la que no ha existido una cultura libre”.
Resumint: tots en línia contra alguna cosa. Ara els fa falta saber contra què estan.
La Conselleria de Cultura d’Aragó, en línia amb la FACAO, però sense noms per a les llengües «.
icipio de la provincia de Teruel, comunidad de Aragón con una extensión de 96,72 km², con la más destacada cadena montañosa del noreste de la provincia turolense. Por su término municipal discurren los tramos altos de ríos como el Matarraña, el Ulldemó o el Algars teniendo junto a bosques, conglomerados y sierras, que conforman paisajes montañosos de gran belleza y espectacularidad que albergan uno de los ecosistemas más variados y mejor conservados de Europa y que deberéis superar durante la carrera si queréis ser auténticos INVENCIBLES.
Anul·la el programa que portava escriptors a les aules de la Franja
La conselleria d’Ensenyament d’Aragó ha eliminat el Projecte d’Animació Cultural Jesús Moncada, destinat a reforçar les classes de català a les escoles i instituts de la Franja amb tallers, conferències, exposicions sobre les variants lingüístiques locals de cada zona i les visites als col·legis de la Franja d’escriptors, cantautors i grups de música de tot l’àmbit lingüístic català. El programa funcionava des del curs 2000/01 i la seva anul·lació fulminant, amb el curs ja començat, ha agafat de sorpresa la comunitat educativa de la Franja: la conselleria ho va anunciar divendres per carta al professor que s’encarrega del projecte, i li va anunciar que el programa quedava suspès i que dilluns s’havia d’incorporar a la seva plaça en un institut de Saragossa.
La conselleria d’Ensenyament també ha eliminat el mateix programa per a la llengua aragonesa i al·lega problemes pressupostaris, però les entitats culturals de la Franja hi veuen una confirmació dels seus pitjors auguris un cop el PP va obtenir el govern d’Aragó. “És una barbaritat, el seu cost és mínim però feia molta feina per promocionar i potenciar l’ensenyament de la llengua pròpia a la Franja”, es queixa Julio Moreno, secretari de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca.
Moreno recorda que el nou govern aragonès “ha dit que retallarà la llei de llengües, que és una llei tova i insuficient, i ara entren a retallar l’ensenyament del català a les escoles”. La Institució Cultural de Baix Cinca subratlla que el programa ha permès fer 800 activitats i que la seva anul·lació talla un vincle molt important entre l’escola i el medi social de les comarques de la Franja.
A través d’aquest programa han passat per les aules de la Franja els escriptors franjolins Francesc Serés i Mercè Ibarz, el poeta i filòleg mequinensà Hèctor Moret i el poeta de la mateixa vila Marià López Lacasa, i també d’altres punts de l’àmbit lingüístic, com ara Màrius Serra, Carme Riera, Pep Coll, Imma Monsó i Emili Teixidor. Gràcies a un conveni amb la Generalitat els escriptors de la Franja han estat convidats també al programa d’Itineraris de Lectura del Departament d’Ensenyament català
.
A la Franja, el català és assignatura optativa si les AMPA del centre ho demanen, i s’hi fan dues hores a la setmana.
El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó retalla el català a l’escola.
28 octubre: Humberto Vadillo comparecerá en Cortes a petición CHA para explicarse como director general Cultura http://bit.ly/qtoIqX
mitjançantTwitter / @CHACortes: 28 octubre: Humberto Vadil ….
CULTURA Y CREACIÓN EN EL MATARRAÑA, UN ESPECIAL DE BORRADORES POR ANTÓN CASTRO PARA ARAGÓN TELEVISIÓN
Plató: Javier Aguirre y el Dúo Recapte
Artistas: Gema Noguera, pintora fallecida en 2008, y Laia Vaquer, fotógrafa.
Escritores: Marta Momblant, dramaturga y narradora, y Andreu Subirats, poeta.
Libreros: Octavio Serret
Músicos: Sofía Asunción Claro, arpista, y Lars Graugaard, flautista y compositor
Borradores emite mañana un programa especial sobre ‘Cultura y creación en el Matarraña’, grabado en Beceite, Calaceite y Valderrobres. El escritor y viajero Javier Aguirre, autor de diversos libros del Matarraña, acude al plató para hablar de sus publicaciones, de varios libros colectivos y los secretos de esa comarca, que se caracteriza por la exuberancia del paisaje, una intensa vida cultural y por el desarrollo del turismo y los espacios con encanto. Aguirre acaba de publicar ‘Remansos. El Matarraña y la tierra alta’, ‘Del Matarraña a Nueva York’ (escrito al alimón con Angélica Morales) y ‘Los follets del Matarranya’.
Arranca el programa el Beceite. Allí, en la Antigua Fábrica Noguera, se realiza un amplio reportaje sobre la pintora Gema Noguera, fallecida en 2008: se reconstruye su trayectoria, su línea de trabajo y su impacto en la zona de la mano de Ersi Samará, la artista griega que trabaja en las salas, Lola Pintado, del Museo Juan Cabré, y de su propia madre Rosa María, que recuerda su vida, la relación con su padre y nos muestra el nogal del jardín donde reposan para siempre sus restos.
Laia Vaquer es una escultora y fotógrafa que trabaja con su cuerpo como si fuera un paisaje: explica su obra, sus influjos, la relación que establece con la naturaleza del Matarraña y la complicidad que tiene con el fotógrafo Hugo Roglan, que es quien le toma las fotos. El librero y editor Octavio Serret, de Valderrobres, siempre quiso ser librero: es un animador cultural imprescindible de la zona, un defensor de la ‘paraula ebrenca’. Recuerda las actividades que se realizan con distintos colectivos, con editores y con sellos editoriales como March Editor especialmente.
La escritora Marta Momblant compagina la literatura en catalán con la dirección escénica: ha montado a Shakespeare y a otros autores en castellano, catalán o inglés. Momblant, desde la orilla del río Matarraña a su paso por Beceite, habla de sus libros: la pieza teatral ‘Fora de temps, fora de lloc’ (Fuera de tiempo, fuera de lugar) y de su novela ‘La venta de l’hereva’ (La venta de la heredera), que recibió el premio Guillem Nicolau y está centrada en la enfermedad de Alzheimer. Otro escritor, Andreu Subirats, un poeta catalán que reside en La Fresneda y que ha traducido a François Villon, habla de su poesía, de la importancia del paisaje en su obra y de sus viajes al Matarraña desde su juventud. Subirats es rapsoda y lee uno de sus textos en la entrada de la Antigua Fábrica Noguera.
El programa visita a dos músicos instalados en Calaceite: la arpista chilena Sofía Asunción Claro, para la que han escrito piezas varios compositores, y el flautista y compositor danés Lars Graugaard, que trabaja en algunas obras que se estrenarán en Nueva York en los próximos meses. Ambos buscan el silencio y la inspiración en esa villa llena de literatura y de historia.
El Dúo Recapte, formado por Mario Sasot (bandurria) y Antoni Bengoechea (rapsoda), interpreta dos temas de Héctor Moret (‘Paisatge’) y ‘La solicitud’ de Desideri Lombarte.
[Borradores. Aragón Televisión. Realización: Teresa Lázaro. Ayudante de realización: Yolanda Liesa. Producción: Arantxa Melero. Empresa de producción: CHIP. Redacción: Carlota Muñoz y Ana Catalá Roca. Dirección y presentación: Antón Castro. Se emite los martes, a las 0.55, y se redifunde los sábados a las doce de la mañana.]Serret Bloc.