Skip to content

The Big Six: Cool cubes – News & Advice – Travel – The Independent.

 

view gallery VIEW GALLERY

Suggested Topics

Hotel Consolacion, Teruel, Spain

Popping up from the Matarraña countryside, Hotel Consolacion is an anomaly in this rugged, natural landscape. Ten timber-clad “kubes” are poised on a hilltop with uninterrupted views of the Teruel backdrop through the floor-to-ceiling windows, while inside there are black slate baths, suspended chimneys and crisp white Egyptian cotton on the beds. The centrepiece of this modern assemblage is the 18th-century “Ermita”, with a further two bedrooms decorated in period style, a restaurant (the perfect place to try local Serrano ham) and a 14th-century church. The Camino de Santiago passes by the front door.

Hotel Consolacion, Carretera Nacional 232 km 96, Monroyo / Mont-roig, Teruel. Spain (00 34 978 85 67 55; consolacion.com.es). Doubles start €155, including breakfast.

Endemico Resguardo Silvestre, Mexico

An hour and a half’s drive south of San Diego, lies a little-known wine-producing region in Mexico’s Baja California. Scrubby hillsides plunge down to vivid streaks of vines in the Valle de Guadalupe, where the eye-catching Encuentro Guadalupe winery is taking shape. A new addition, opening next month, will be Grupo Habita’s “luxury camping hotel” – 20 stilted cube rooms overlooking the winery. Expect a glossy finish, with wine coolers in the rooms and a restaurant using only local produce.

Endemico Resguardo Silvestre, Carretera Tecate-Ensenada km75, Valle de Guadalupe, Baja California, Mexico (001 866 978 7020; www.grupohabita.mx). Double rooms start at US$175 (£117), room only.

Casa de la Flora, Thailand

60km north of Phuket in the resort of Khao Lak, Casa de la Flora is a pocket of unapologetic modernism sandwiched between the Andaman Sea and lush tropical forest. The 36 concrete, cube villas maximise the views via their plate-glass ocean-facing walls. The scene is softened and warmed by tropical hardwoods, natural stone and luxurious fittings, including private pools for each guestroom.

Casa de la Flora, Khuk Khak, Khao Lak, Phang Nga, Thailand (00 66 76 428 999; casadelaflora.com). Doubles start at 7,757 baht (£160), room only.

 

Hotel Palafitte, Switzerland

The peaceful panorama of Lake Neuchâtel is enjoyed in quite seclusion by guests at Hotel Palafitte – each cuboid room here stands on stilts over the water or on a walkway teetering at the lake’s edge. Ladders invite you down into the sparkling water directly from the room’s balcony, while the peaks of the Alps beckon for mountain hikes in the distance.

Hotel Palafitte, Route des Gouttes-d’Or 2, Neuchâtel, Switzerland (00 41 32 723 02 02; palafitte.ch). Doubles start at Sfr525 (£355), room only.

 

Carre d’Etoiles, France

Translating as “square of stars”, this collection of timber cubes invites its guests to make the most of the stunning Ardeche gorges by day, then marvel at the night sky after the sun has set. Each cabin is constructed with a clear dome above the bed to watch the nocturnal spectacle in comfort, while telescopes and stellar charts offer a more detailed view.

Carre d’Etoiles, Saint Cerice, Vogué, Rhone-Alps, France (00 33 2 48 77 59 31; carre-detoiles.com/saintcerice/). Doubles start at €95, room only.

 

Loftcube, Belgium

Tucked away in the woods surrounding the Chateau de la Poste, Loftcube is a modern counterpoint to its late 19th-century host. The sleek modernist pod has been conceived as a customisable open-plan space, with glass walls and louvred windows that reveal the sylvan setting outside. The décor is sleek and contemporary, and guests can also make use of the chateau’s hotel facilities (restaurant, tennis courts, mountain bikes and more) a short walk away.

Loftcube, Chateau de la Poste, Ronchinne 25, Maillen, Belgium (00 32 81 411 405; chateaudelaposte.be/loftcube). The cube starts at €250, including breakfast.

Europe’s secret hot spots – Itineraries.

Sergio Padura

The Matarranya region in Southern Aragon is Spain’s answer to Tuscany, striped with vineyards and rivers, and dotted with olive groves and tree-lined peaks.

Americans can’t get enough of Paris, as becomes painfully clear each summer, when it swarms with tourists. Relief waits a train ride away in Île de Noirmoutier: You’ll be greeted by the scent of mimosa and the sight of bobbing yachts and families picnicking on the beach.

Slideshow: See the secret hot spots

Thankfully, Europe is still full of under-the-radar gems like this French retreat. And we can’t resist spreading the word about the latest emerging hot spots, from Eastern Europe’s hippest art scene to a sleepy district of lakes and castles.

The continent is so varied that even with 17 countries sharing the euro currency, it can barely keep from splintering into thousands of microcultures. While this complicates the financial markets, it has an upside for travelers: continued opportunities for discovery. You’ll never walk into a beach bar in Bergen, Holland, and one on the Aegean Islands and have the same experience.

So while the hunt is always on for the next Tuscany, you’ll find that Spain’s answer — the little-touristed northeast Matarranya region — has its own distinctive accent. Its patchwork of vineyards, rivers and olive groves lies at the confluence of the ancient Aragon, Valencia and Catalonia kingdoms. The feeling is still a bit regal, especially at the Hotel Torre del Visco, a surprisingly affordable 15th-century palace in Fuentespalda (population: 368).

Farther afield, in Estonia, there’s a secret island of juniper forests, fishing villages and small farms that was the last stronghold of Estonian pagans until the 13th century. Looking for a windmill? You’ll get your photo-op with the country’s last working wooden version here.

For more of a scene, look to the Netherlands and a beach town that’s recently made waves. Like the Hamptons, but with clogs, Bergen is becoming a second-home haven for newly monied Germans and Dutch who prefer bike rides and outdoor cafés to power lunches.

It takes extra effort, sure, to reach these European spots, but the reward comes with that sense of being let in on a fantastic secret — and the opportunity to experience a place rooted in local tradition before it’s really discovered and altered.

And if you just can’t forget Paris, consider you’ll probably get to transit through one such glittering European hub along the way.

More from Travel + Leisure

IX CONCURS DE CONTES CURTS
“VILA DE PENA-ROJA
DE TASTAVINS –
MATIES PALLARÉS”
AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
Primer premi: 250 euros.
Segon premi: 150 euros.
Les bases del concurs es poden consultar a l’ajuntament de Pena-roja de Tastavins o
a la nostra Oficina de Turisme.
LLoc de presentació: OFICINES DE L’AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS.
Termini límit: ABANS DEL 3 DE DESEMBRE DE 2012.
Organitza: Col·labora:

AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS
C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
IX CONCURSO LITERARIO DE RELATOS CORTOS “VILA DE PENA-ROJA DE
TASTAVINS – MATIES PALLARES”.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el IX Concurso literario de relatos cortos “VILA DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán concurrir al mismo todos los escritores con obras originales inéditas y no premiadas
anteriormente en ningún otro concurso. Los idiomas podrán ser tanto el castellano como el catalán.
II
Los originales, de tema libre, deberán tener una extensión no inferior a cinco folios ni superior a quince.
Se presentarán mecanografiados a doble espacio y por una sola cara. También se presentara
obligatoriamente una copia en formato digital, no serán admitidos al concurso los relatos que no incluyan
una copia en formato digital.
III
Los textos habrán de ir firmados con un lema y acompañados de un sobre cerrado en cuyo exterior figure
el lema y que contenga nombre, edad, domicilio del autor y una pequeña reseña biográfica y bibliográfica,
en su caso.
IV
Los trabajos se enviarán antes del 3 de diciembre de 2012 al Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, en
Plaza Ayuntamiento núm. 1, c.p. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel., indicando en el
sobre: Para el Concurso “VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES PALLARES” de
Relatos.
V
La dotación del Concurso será: PRIMER PREMIO 250,00 EUROS
SEGUNDO PREMIO 150,00 EUROS.
A dichos premios se les aplicaran las retenciones reglamentarias.
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins se reserva el derecho de publicación del relato premiado en
alguna revista cultural o en el programa de fiestas, sin que puedan ser reclamados derechos de
autor. Asimismo podrá insertar algunos de los relatos seleccionados, abonando a sus autores su habitual
tarifa de colaboración en este caso.
El trofeo acreditativo del premio se recogerá personalmente, en caso de ser posible, el 20 de enero de
2013.
VI
El Jurado, que podrá declarar desierto el premio u otorgar accésits y menciones si lo estimara
conveniente, estará integrado por 4 especialistas en literatura, cuyos nombres se darán a conocer en el
momento de hacerse público el fallo, que será inapelable, y el Concejal de Cultura del Ayuntamiento de
Peñarroya de Tastavins.
VII
El fallo tendrá lugar el 30 de diciembre de 2012. El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no
mantendrá correspondencia sobre este Concurso ni devolverá los originales no premiados.
VIII
La presentación al Concurso literario ““VILA DE PENA-ROJA DE TASTAVINS – MATIES
PALLARES” implica la total aceptación de sus bases, cuya interpretación queda a libre juicio del Jurado.
Peñarroya de Tastavins, a 30 de julio de 2012.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

 

IX CONCURS DE PINTURA
“DESIDERI LOMBARTE”
AJUNTAMENT DE PENA-ROJA DE TASTAVINS
Premi únic: 700 euros
LLoc de presentació: OFICINES DE L’AJUNTAMENT DE
PENA-ROJA DE TASTAVINS.
Termini limit: ABANS DEL 3 DE DESEMBRE DE 2012.
Les bases del concurs es poden consultar a l’Ajuntament de Pena-roja de Tastavins
o a la nostra Oficina de Turisme.
Telf. Ajuntament: 978.89.67.07.
Telf. Oficina Turisme: 978.89.66.67.
Organitza: Col·labora:

 

AYUNTAMIENTO DE PEÑARROYA DE TASTAVINS
C/Ayuntamiento, nº 1 Tfno. y FAX 978 89 67 07
C.P. 44586 PEÑARROYA DE TASTAVINS (Teruel)
IX CONCURSO DE PINTURA “DESIDERI LOMBARTE”
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins convoca el IX Concurso de pintura “DESIDERI
LOMBARTE” que se regirá por las siguientes bases:
I
Podrán participar todos los artistas nacionales y extranjeros con una sola obra inédita y reciente, de
temática y medidas libres. No serán admitidas las obras protegidas con cristal.
II
Las obras se depositarán hasta el día 3 de Diciembre de 2012 en el Ayuntamiento de Peñarroya de
Tastavins, Plaza del Ayuntamiento núm. 1, C.P. 44586 Peñarroya de Tastavins, provincia de Teruel.
(Teléfono 978896707). Si vinieran por agencia de transporte, los gastos correrán a cargo del remitente.
III
Junto con la obra se expresarán, en sobre adherido a la parte posterior, el título, técnica, medidas y precio
de venta al público de la misma, así como el nombre, DNI, domicilio y teléfono del autor.
IV
El concurso de pintura “DESIDERI LOMBARTE” contempla un solo premio dotado con 700,00 euros a
la mejor obra que estime el Jurado. A dicho premio se le aplicaran las retenciones reglamentarias.
V
El Jurado podrá realizar una preselección de las obras presentadas al Certamen, pudiendo desestimar las
que considere oportuno, en función de conseguir una mayor calidad del mismo. Todas las que participan
en el concurso serán consideradas finalistas.
VI
Con las obras preseleccionadas podrá organizarse a criterio del Ayuntamiento, una exposición que podrá
ser visitada, durante los días que se establezcan.
VII
El Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins no será responsable de las pérdidas o deterioros que puedan
sufrir las obras durante las exposiciones; no obstante, pondrá el máximo cuidado en su conservación.
VIII
El Jurado estará formado por técnicos en la materia, junto al Concejal de Cultura del Excmo.
Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins. El fallo del mismo se hará público el 20 de Diciembre de 2012.
Los premios podrán quedar desiertos si se considera que las obras presentadas no tienen calidad
suficiente.
IX
Las obras no premiadas, podrán ser retiradas a partir de la fecha en que el jurado haya emitido su fallo,
personalmente o solicitando su devolución. . A partir de esta fecha quedarán a disposición de sus autores
durante el plazo de tres meses. Concluido dicho plazo se considerará que han sido donadas al fondo
artístico del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins.
X
Las obras premiadas quedarán en propiedad del Ayuntamiento de Peñarroya de Tastavins, pasando a
integrarse en su colección artística, que se reserva el derecho de reproducirlas en sus publicaciones. Los
premios serán entregados el 20 de de enero del 2013, debiendo recogerse personalmente, si no se acredita
causa justificada que lo impida.
XI
La participación en el Concurso conlleva la aceptación de las presentes bases, así como las decisiones que
pueda tomar la organización, de cara al mejor desarrollo del mismo.
Peñarroya de Tastavins, a 30 de julio de 2012.
EL ALCALDE,
Fdo. Francisco Esteve Lombarte,

La Ley de Lenguas y unas camisetas « Lo finestró del Gràcia.

(Article a publicar a “La Comarca” d’Alcanyís)

                                                                                                “José Miguel Gràcia

Sería imposible, en el espacio de este escrito, hacer el inventario de todas las instituciones públicas o privadas que se han manifestado en contra del nuevo anteproyecto de Ley de Lenguas del gobierno del PP-PAR, que derogaría la Ley de Lenguas del 2009. El anteproyecto ha sido rechazado en su totalidad por su incongruencia, acientifismo y su motivación puramente política. Hace sentir vergüenza ajena a cualquiera que lo lea con un mínimo de criterio científico, incluso simplemente con un mínimo de sentido común. El colmo del despropósito es el inefable rodeo surrealista que se hace para no denominar catalán occidental a la lengua de las comarcas de la Franja, cuando se dice “Lengua aragonesa propia del área oriental”. ¿Y por qué no completar tan descriptiva frase, así?: ““Lengua aragonesa propia de algunos valles, montes y planicies del área oriental, hablada por las gentes oriundas que allí habitan y que no puede escribirse por carecer de normas gramaticales los tan extraños sonidos que se emiten a través de las cuerdas bucales de aquellas gentes, tal como científicamente se demostraba en una pancarta, mostrada durante los hechos de La Codonyera de marzo del 2010, en donde se había escrito en la lengua propia “Chapurriau parlat, no escrit””

Recientemente se han aprobado mociones y declaraciones en defensa de la unidad de la lengua catalana y más concretamente del catalán de Aragón, por ejemplo, en el Senado por parte de todos los senadores del PSOE, por la Chunta Aragonesista, el Institut d’Estudis Catalans, la Universidad de Zaragoza, Rolde, la Academia Valenciana de la Lengua, el Consejo Superior de Lenguas, el Consejo Escolar, los ayuntamientos de Alcampell, Mequinensa, Sant Sadurní, Tortosa, los alcaldes de la Ribagorza, la comarca de la Llitera, y muchísimos más, a parte de las asociaciones culturales: Associació Cultural del Matarranya, Institut d’Estudis del Baix Cinca, Centre d’Estudis Ribagorçans, Iniciativa Cultural de la Franja, etc. Por la cercanía y ejemplo que puede aportarnos, destacaré la moción a favor del catalán, aprobada por el pleno de la Comarca del Matarranya según la siguiente votación: 5 votos del PSOE y 2 del PAR a favor, 3 abstenciones del PAR y 6 en contra del PP. Una votación que da que pensar. La Comarca del Baix Aragó-Casp parece ser favorable a emitir también una moción. ¿A qué no saben Vdes. lo que hará, a parte de nada, la comarca del Bajo Aragón?

En el transcurso de la visita que la consejera de Cultura, Dolores Serrat, hizo a Calaceit a mediados de julio, se encontró con el tema de la lengua, como no podía ser de otra manera. Algunas personas llevaban unas camisetas en las que podía leerse “Ací parlem català”. Ya en el Ayuntamiento, y muy educadamente, se manifestaron en catalán en contra del proyecto de Ley de Lenguas algunos concejales, a los cuales contestó la consejera, también en catalán, intentando defender su proyecto y reafirmando su intervención diciendo que la Ley deja en manos de los ayuntamientos el definir cuales son las lenguas que se hablan en cada localidad, y en todo caso serán sus vecinos los encargados de ponerles nombres. Fantástica culminación cuando dijo que “una cosa es la denominación y otra la filología”. Supongo que cuando el consejero de Sanidad visite Calaceit dirá que la próxima vacuna antigripal la decidirá el Ayuntamiento, porque una cosa es el nombre de la gripe (A, B o C) y otra diferente la medicina o la epidemiología. Podría decir lo mismo la Sra. Serrat, dado que es licenciada en Medicina.

A propósito de las camisetas de Calaceit, cuan diferentes fueron las de La Codonyera del año 2010, que utilizando la violencia verbal y la intimidación, impidieron que se realizase un acto informativo sobre la Ley del 2009. Tanto la presencia de la Corporación casi en pleno en el acto, como el paseo que hizo el Sr. Biel por las calles de La Codonyera, en días posteriores, reafirmaron los pilares democráticos de la libertad de expresión. ¿Qué hubiese pasado si las camisetas de Calaceit hubiesen hecho una cosa semejante?

Conferència de Maria Teresa Moret a la Freixneda

 

 

Al carrer fregant el quaranta  graus, al Saló de Plens de l’Ajuntament de la Freixneda tres ventiladors feien el que podien per fer més suportable l’alta temperatura. El divendres 10 d’agost i puntualment a  les 19,30 h, la mequinensana Maria Teresa Moret, professora de Filología Catalana a la Universitat de Saragossa, encetava la conferència “Com parlaven els nostres avantpassats? Una aproximació lingüística a través de la documentació medieval”, basada en la seua tesi doctoral.

Al grup de persones interessades en el tema, presents al Saló, la doctora Moret ens parlà de les habilitats pràctiques que ha de tenir l’investigador de documents medievals, sobre grafia, llengua, datació dels document, normes coherents, etc. Emfatitzà també sobre els objectius de l’investigador: corpus divers, textos inèdits, rebuig de les transcripcions, importància dels documents notarials més enllà dels literaris. En quant a l’Aragó, i més concretament al Matarranya, destacà l’abundància de pergamins notarials (Fondespatla, Calaceit, la Freixneda…)

Com a exemple pràctic de transcripció i estudi de documents, Maria Teresa Moret ens presentà tres pergamins: un ribargorçà de l’any 1316 de Roda d’Isàbena i un parell de la Freixneda del 1332 i 1349. El de Roda —un plet pel pagament de cabanes— és un veritable exemple de variació lingüística. En el document s’alternen el català, l’aragonès, el castellà i el llatí, depenent de qui pregunta o contesta i de les cartes que es presenten com a testimoni. En tant que els de la Freixneda corresponen a l’atorgament d’una tutoria i al reconeixement d’un deute. En ambdós documents en català, a banda de diverses particularitats lingüístiques, apareixen alguns trets característics del català dialectal matarranyenc.

Amb una reivindicació del plurilingüisme d’Aragó —aragonès, català i castellà— i de les amenaces que planegen sobre el català en terres de la Franja, acabà la interessant conferencia.

                                                         José Miguel Gràcia 

El Punt Avui – Notícia: Català, però de fora.

 

A la Franja de Ponent la població catalanoparlant arriba gairebé al 90% i s’hi consumeixen mitjans en català, però pràcticament tots provenen del Principat

TV3 arriba a la Franja gràcies
a un acord de reciprocitat
amb Aragó

A les comarques de la Franja de Ponent la presència del català als mitjans de comunicació té dues cares. D’una banda, el lector de premsa en català pot trobar a qualsevol llibreria de Fraga, Calaceit o Benavarri els mateixos diaris en català que a Catalunya. La cara negativa, però, és que no hi ha pràcticament mitjans en català elaborats des del mateix territori. El mateix passa amb la televisió i la ràdio: els habitants de la Franja tenen accés als canals de TVC, però pràcticament no hi ha emissores locals en català. Cap dels mitjans públics del govern d’Aragó dedica ni un minut de la programació al català ni
a l’aragonès, en atenció
als ciutadans parlants d’aquestes llengües.

Premsa

A la comarca del Matarranya, al sud de la Franja, s’hi distribueix el diari Comarques Nord, que cobreix el sud de la Franja, el nord del País Valencià i la comarca dels Ports. Amb la seu central a Morella, el diari elabora continguts específics del Matarranya. El grup editor també publica el mensual gratuït Notícies del Matarranya. Aquesta és l’única experiència de premsa generalista en català elaborada des de la Franja. A la resta de comarques, els lectors catalanoparlants poden trobar la mateixa oferta de diaris en català que hi ha al Principat, però cap d’elaboració pròpia. Els dos diaris de Lleida, Segre, amb edició en català i castellà, i La Mañana, en castellà però amb alguns articles en català, elaboren continguts específics sobre la Franja i, en ciutats com ara Fraga, són els diaris més consumits per damunt dels aragonesos Heraldo, El Periódico de Aragón i Diario del Alto Aragó, tots tres en castellà. Al sud, Diario de Teruel i La Crònica inclouen un article setmanal en català.

Ràdio

El panorama pel que fa a la ràdio no és millor. Ràdio Matarranya emet del tot en català, però és l’única. Ràdio Fraga, de titularitat municipal, fa programació musical i butlletins en castellà, tot i que té en català un programa setmanal dedicat al folklore local. A Fraga hi ha corresponsalies de cadenes estatals que fan desconnexions amb informació local, en castellà, però respectant declaracions en català de polítics locals i altres protagonistes.

Televisió

Fruit d’un acord entre el govern d’Aragó i el català s’han posat repetidors perquè els canals de TVC arribin a les comarques de la Franja. El grup lleidatà Segre, que emet Lleida TV en català, té dues llicències de TDT local concedides a la Franja, encara per desenvolupar.

Internet, un mitjà encara desaprofitat

Les noves tecnologies fan més senzill el llançament de nous diaris, ràdios digitals i televisió per internet, però a les quatre comarques de la Franja de Ponent encara no s’ha tret prou suc de les seves possibilitats. Existeixen agregadors de notícies, com ara franja.net, que recopila totes les informacions que circulen per la xarxa que facin referència a les comarques catalanoparlants ad-ministrades per Aragó.

També hi ha iniciatives més locals que fan la mateixa funció, i inclouen també opinió personal dels responsables del web, com Notícies de la Terreta (www.sapeira.com), que fa referències a una zona de la Ribagorça compartida també amb la comarca del Pallars Jussà, ja en territori d’ad-ministració catalana.

No hi ha televisió per internet en català, tot i que existeix l’experiència de Digital Fraga TV. Aquesta jove emissora de televisió en línia emet teòricament en castellà, malgrat que en molts dels vídeos, que no inclouen veu en off, són en català perquè els veïns i veïnes de Fraga que hi apareixen fan servir aquesta llengua.

Aquesta televisió fa
reportatges sobre activitats socials i culturals i
de la vida quotidiana de la capital del Baix Cinca.

dissabte, 11 d’agost de 2012 Nota de premsa La directora de Política Lingüística ofereix diàleg i col·laboració a l’Aragó per a resoldre el conflicte lingüístic Yvonne Griley ha participat en la 22a Trobada Cultural del Matarranya i al lliurament del Premi Franja, Cultura i Territori, al Projecte “Montcada” La directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Yvonne Griley, ha assistit aquest matí a la 22a Trobada Cultural del Matarranya (la Franja de Ponent), on ha manifestat “la voluntat de mantenir i millorar la col·laboració cultural entre Aragó i Catlunya, especialment en el tema lingüístic”. La Trobada s’ha celebrat a Valljunquera (El Matarranya) i Griley, en representació del Govern de Catalunya, ha estat acompanyada per Ismael Brenchat, alcalde del municipi amfitrió, Rafael Martí, vicepresident comarcal, i Josep Maria Baró, president de l’Associació Cultural ESCUMA, entre d’altres autoritats i representants socials. La DGPL ha mostrat la seva perplexitat vers “les iniciatives que posin en perill la llengua a l’ensenyament i el seu ús a l’administració pública, i que es posi en qüestió la comunitat científica i acadèmica internacional, en voler imposar denominacions impròpies i acientífiques a la llengua catalana dels aragonesos”. Griley ha afirmat que “no correspon als polítics denominar i definir les llengües, sinó d’atorgar-los el marc jurídic i reconeixement legal que els protegeixi i les fomenti. Per això, la llengua no pot ser mai un element de confrontació, sinó precisament tot el contrari, un dels principals elements de cohesió social, una expressió de riquesa i de diversitat cultural. La DGPL ha anat més enllà i ha afegit que “malgrat tot, la nostra resposta sempre serà la d’oferir el diàleg i la col·laboració, des dels valors culturals i el raonament, des del valor d’un patrimoni compartit, i del valor de la llengua i la cultura com a expressió genuïna d’un poble que es vol reconèixer a si mateix i des de la seva personalitat, ser present i participar del futur”. Finalment, la responsable lingüística ha participat en el dinar de germanor durant el qual s’ha lliurat el Premi Franja, Cultura i Territori, al Projecte “Montcada”, que ha fomentat el coneixement de la cultura pròpia en català i del territori a les comarques de la Franja, i del que ha lamentat que hagi estat suspès recentment per part del Departament de Cultura del Govern d’Aragó. Griley ha escollit un cita il·lustrativa, de l’escriptor de la Franja Jesús Moncada, per a defensar la unitat del català en afirmar que l’autor “en el seu camí de Síria ens recorda el significat del verb signar: anar contra corrent per fer avançar l’embarcació que ens ha de portar a lloc. I aquest lloc, per a nosaltres és la mateixa llengua on conflueixen totes les seves variants dialectals”. PE: S’adjunten dues imatges de la 22a Trobada Cultural del Matarranya. Griley amb el president de l’Ascuma, l’alcalde de Valljunquera i el representant de la Comarca.JPG Griley amb alcalde de valljunquera.JPG

Calaceit es prepara per viure el seu Primer Concurs de Pintura Ràpida | Comarques Nord.

El Mussol del Matarranya va batre les ales i va viatjar a les Festes de Fontdespatla | Comarques Nord.

Javier Palomo: El conflicte basc “s’ha de tractar amb molt de respecte” | Comarques Nord.

Article especial:

Molins de Rei

La DPT invita a la presentació de LO FLORO « Lo finestró del Gràcia.

 

 

La Presidenta de la Excma. Diputación Provincial de Teruel y del Consejo Rector del Instituto de Estudios Turolenses, Dña. María del Carmen Pobo Sánchez,  y en su nombre, el Director del Instituto de Estudios Turolenses, D. Gaudioso Sánchez Brun, se complace en invitarle a la presentación del libro

Pasqual Andreu, lo Florit. Lo Floro en vers, de D. José Miguel Gràcia Zapater,  número 3 de la Col.lecció Lo Trinquet, que tendrá lugar el próximo día 11 de agosto, sábado, a las 17,00 horas, en el Centro Social de Valjunquera, dentro de los actos programados en la 22ª Trobada Cultural del Matarranya .

En el acto intervendrán el Director del IET y D. Carlos Sancho Meix, y el autor leerá algunos poemas

Un tast de gastronomia al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

 

Ràfels és una petita vila situada a la vora del tossal de Sant Rafel, a uns 630 metres sobre el nivell del mar, però per sota de la Punta Molinera que frega els mil metres. El seu nom prové dels Rafals, unes quantes cases o masos que hi eren al lloc actual de la vila. Es força agradable fer una passejada  pels seus carrers, els Es-Coberts, carrer Major, l’Arraval, el Castell…, i visitar el Museu de l’oli del Molí de l’Hereu. A la plaça Major, molt prop de l’església hi trobareu un petit hotel-restaurant que el matrimoni de saragossans, Clara i José van muntar després de comprar una casa mig en ruïnes el 2002.  El restaurant és petit, molt petit hauríem de dir, però l’atenció i sol·licitud del José i els fogons de la Clara, el fan gran gastronòmicament. La bodega, de ben seleccionats vins de la terra i de tot l’Aragó, amb els coneixements de José quan exerceix de sommelier, es demostra prou recomanable i atractiva. Resumint, podríem dir que a la cuina de La Alqueria la tradició gastronòmica aragonesa es dona la mà amb els plats de la cuina més actual. Un dels millors restaurants de les terres matarranyenques i dels voltants.

La carta i els menús els tenen en castellà i en anglès, tot i que jo els recomanaria, per honorar la parla de la terra i de molts dels seus clientes, que s’esforcessin en escriure-la també en català. Uns propietaris saragossans amb una carta en català seria un put més de distinció. Com a exemple del que dic, m’atreveixo a traduir al català el menú d’estiu que ofereixen la Clara i el José.

Menú degustació:
Escuma de tomàquet amb cruixent de comí i pernil de Terol
 
Entrants per compartir
“Ajoblanco” de coco amb moixama i espàrrecs bladers
Blini de salmó, espàrrecs bladers i nata agra amb caviar de truita
Arròs melós amb bolets i tòfona
 
Com a plat principal a escollir
Magret o confit d’ànec amb reducció de cireres i préssec saltejat
Lluç en tempura amb emulsió d’escopinyes

I per a postre
Mousse de xocolata blanca amb tòfones i bescuit de taronja
Begudes no incloses   

http://www.lalqueria.net/

M’acomiado amb uns versets que un dia vaig escriure a Ràfels:

Un mocador de tres puntes
de seda, estès a les roques,
eres Ràfels poble obert
sense muralles ni portes.

I pel terme: lo pinar
i a les valls, los bancalets,
pintats per les estacions,
i més amunt els Estrets,
i la Punta Molinera
que quasi mil metros té.
Riu Tastavins, Tormassal,
Fasseres i Pilarets
i la Cova de la Vella
i el Tossal de Sant Rafel.

BRSCGI (Objecte application/pdf ).

AYUNTAMIENTO DE FRAGA
RESOLUCIÓN de 11 de julio de 2012, de la Alcaldía-Presidencia del Ayuntamiento de Fraga (Huesca), por la que se convoca la provisión, por el procedimiento de oposición libre, de una plaza de Arquitecto Técnico, vacante en la plantilla de personal funcionario de este Ayuntamiento.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja