Skip to content

 

Para estos días en el Matarraña destacamos los siguientes actos:

       Fiestas mayores en:

o       Valderrobres a partir del día 14 de agosto.  Pero ya este fin de semana, el viernes homenaje al jotero a Rafael Millán, el domingo por la mañana fiesta acuática, por la tarde espectáculo ‘bravura maña’ y, a partir de las 23:00 h, en la Pista actuación de ‘Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries’.

o       Cretas inicia sus fiestas de verano el sábado 11 de agosto hasta el jueves 16.

o       Monroyo también a partir del 14 de agosto aunque este domingo celebra Ntra. Sra. de la Consolación con el traslado de la Virgen hasta el pueblo celebrándose el 650 aniversario de la construcción de la ermita.

o       Calaceite inicia sus fiestas el 14 de agosto pero el sábado 11 realiza el pregón de las fiestas y baile a partir de medianoche.

o       Arens de Lledó las inicia el sábado 11 pero ya el viernes 10, fiesta Festa Flaix FM.

o       Valdeltormo el 14 inicia también sus fiestas.

o       Ráfales desde hoy jueves ya está en fiestas y hasta el martes.

 

Y a finales de la semana que viene a partir de del jueves Fórnoles, el viernes Torre del Compte y el domingo Torre de Arcas.

 

       También en Cretas, el viernes concierto de la Coral y de la Banda Francisco Turull, a partir de las 22:00 h.

       Otra actuación la de la orquesta MOMA en la Iglesia de Beceite el martes 14 a las 22:30 h.

       Fuentespalda, este fin de semana retoma las actividades culturales con teatro el sábado y una marcha senderista el domingo.

       También en La Fresneda, este viernes, a las 19:30 h la Dra. en Filología Catalana de la U. de Zaragaza, Mª Teresa Moret, dará una charla sobre el lenguaje de nuestros documentos.

       En Calaceite este domingo tendrá lugar el I Concurso de Pintura Rápida.  Plazo para inscribirse este jueves 9 de agosto.

       Valjunquera finaliza su semana cultural con varias actividades para este fin de semana, concurso de waterpolo, disco-móvil y fiesta de pijamas el viernes.  El sábado actuaciones de música para niños con el grupo Latón Latonero y para adultos con el grupo Los Toyos.  Por último, el domingo, Torneo de ajedrez ‘Capa blanca’ y exhibición de bailes de salón.

       Y la Associació Cultural del Matarranya celebra su 22ª Trobada en Valjunquera el sábado 11 de agosto, con varias charlas, presentación de libros, actuaciones de música y teatro.

 

 

       Por último, el Departamento de Patrimonio Cultural de la Comarca del Matarraña/Matarranya organiza para el domingo 12 de agosto, a las 20:00 h, el segundo concierto del octavo ciclo de órgano.  En esta ocasión el organista será Juan de la Rubia y el concierto estará dedicado a Joan Cabanillas en el 300 aniversario de su muerte.

 

También os invitamos a visitar las distintas exposiciones en la Sala de Exposiciones de la Antigua Fábrica Noguera de Beceite, colectiva Arrels, Sala de Caballerizas y Noble del Castillo de Valderrobres, escultura de José Antonio Amate y litografías de Dalí, y Sala del Museo Juan Cabré, ‘Gente’ del fotógrafo Jean-Noël Velland.

 

Os deseamos unas felices fiestas, y os recordamos que podéis seguirnos en:

 

www.matarranyaturismo.es

www.comarcamatarranya.com

https://www.facebook.com/profile.php?id=100002288960191

@somosmatarranya

 

COMARCA DEL MATARRAÑA/MATARRANYA

Departamento de Cultura

Avda. Cortes de Aragón, 7. 44580-VALDERROBRES (Teruel)

www.comarcamatarranya.com

 

 

‘LICANTROPIA’ DE CARLES TERÈS | Antón Castro.

 

[Así arranca, en catalán, claro, la novela ‘Licantropia’ de Carles Terès, que se presentó el domingo en Valderrobres, de la mano del poeta Jose Miguel Gracia, antes de la mesa redonda sobre Moncada. La novela ha sido galardonada con el premio Guillem Nicolau de 2011. En el Serret Bloc se recogen estas declaraciones de Carles:

“La meua passió sempre ha estat escriure. Però venint d’una família molt humil d’emigrant, sempre m’he hagut de buscar la vida treballant i l’escriptura ha quedat sempre en segon pla. En aquest cas tot va començar quan escrivíem historietes de terror amb la meua filla durant els molts viatges que fèiem a Barcelona quan el meu pare estava malat. Però allí es van quedar. I quan l’Artur em va proposar escriure vaig pensar en una d’aquestes històries que tractava el tema de la licantropia. Si bé, jo sóc de Barcelona, i fa 20 anys que vaig tornar al poble i vaig sofrir el xoc d’una persona que ha viscut 30 anys en una ciutat i de cop torna al poble. Molts dels que han donat aquest pas diuen que veus moltes coses que no entens fins que ho vius i això es reflecteix al llibre. D’aquesta forma, escriure va ser apassionant perquè quan ho feia em transfigurava. La novel·la em portava allí on volia, era com si portés una vida triple. Quan la vaig acabar, va ser com si tot tornés a ser pla perquè ja no m’acompanyen els personatges.

(…)
Evidentment, el paisatge és del Matarranya. Vaig canviar els topònims perquè t’has de prendre llicències com fer una carretera més roïna de lo que és o que un bosc sigue molt més espès. Encara així, la gent reconeixerà que Capsades és un poble de la zona, la Pobla de Llobosa n’és un altre… Los veïns del Matarranya sabran fàcilment, o al menys aproximament, a què em refereixo. A més, també m’agradaria intentar transmetre a la gent de fora l’aire de misteri que es respira per estes serres nostres”.]

LICANTROPIA

Por Carles TERÈS

 

-1. Un llobater foraster

Mossèn Magí Camprubí i Selma va arribar a la Pobla de Llobosa en plena nit d’hivern de l’any 1759. Davant els murs de les primeres cases li donaren la benvinguda tres llops morts penjats d’unes estaques. El cerç glaçat gronxava els cossos rígids, que mostraven les dents en una darrera ganyota amenaçadora. Eren temps en què els llops campaven a pler per aquelles muntanyes poc poblades. Quan el fred era massa rigorós i escassejaven les preses, escamots afamats s’aventuraven per viles i masos a la recerca de qualsevol cosa viva o morta que els servís d’aliment. La creença popular els atorgava atributs humans com la maldat, la revenja o la por, així com una memòria indeleble que els permetia recordar les persones i els seus noms. Per això, a mode d’advertiment, es penjaven els animals abatuts a l’entrada de les poblacions.

Com sempre feia, mossèn Magí va demanar aixopluc per a ell i la somereta que l’acompanyava a la casa parroquial. La majordoma, una dona magra i pansida, li comunicà que s’havien endut mossèn Bernat, el rector, a Morella perquè havia agafat una sobtada i virulenta malaltia. S’havia despertat de la migdiada amarat de suor i delirant coses incomprensibles. En vistes que el metge del poble no es veia en cor d’aplicar-li cap remei, van decidir de portar-lo al convent de sant Francesc, on estaria millor atès que en aquella rectoria miserable.

El missioner va acomodar-se en un minúscul recambró que hi havia entre la sala del foc i el corral que la seva fidel burreta compartiria amb l’ase del prevere. Estava acostumat a dormir en llocs precaris, i va agrair aquell racó arrecerat. La majordoma havia tingut la consideració de deixar-li l’escalfallits del rector. Entre això i la lentor provinent de la llar i l’estable, s’adormí com un infant.

Ja corrien les hores menudes quan van despertar-lo uns clapits estranys, com si hi hagués una canilla de gossos al carrer. Entre mig s’hi barrejava alguna veu que cridava, reia, o potser plorava. Es llevà i mirà a través del finestró, però no pogué veure gran cosa. Al defora l’única llum que hi havia era la de la lluna velada pels núvols, reverberada sobre la neu que cobria la plaça. Li semblà que unes ombres s’esmunyien pel carrer Major, però no pogué determinar si es tractava de persones o de bèsties.

Després d’unes hores de mal dormir es llevà, com era el seu costum, abans de l’alba.

Oficià missa en la foscor glaçada i solitària de la parròquia. Quan tornà a la rectoria, la majordoma li havia preparat un modestíssim refrigeri a base de sopes de farigola amb poc pa, sal escassa i sense rastre d’oli, però amb un nutritiu ou escaldat que alegrava l’aigualida menja. Mentre escurava l’escudella, preguntà a la majordoma per l’enrenou nocturn, però ella li va contestar amb evasives i vaguetats. Li demanà també informació sobre l’objectiu del seu viatge, una família de bosquerols que habitaven a les muntanyes del terme. La pobra dona s’esverà una mica més, i començà a mussitar que ella no en sabia res, d’aquella gent. No calia ser una llumenera per veure que mentia. Mossèn Camprubí insinuà que entrebancar la sagrada missió que l’havia dut fins allà podia esdevenir una greu ofensa a Nostre Senyor.

—Tan greu com un pecat mortal —va dir-li abaixant la veu.

Davant d’aquesta perspectiva, la serventa li revelà els detalls que necessitava.

—S’estan per la serra del Cepell, i viuen de fer carbó, de vendre pells… i de tot lo

que’ls manen los Torrent de Prats —en pronunciar aquest nom, se senyà amb aprensió.

Li explicà que eren dos homes, segurament germans, amb una dona i cinc criatures

de diverses edats. Els pobletans solien atribuir-los qualsevol incident o  contratemps amb

el bestiar, tot i que mai no n’havien aconseguit cap prova.

—Són llobaters, com los seus senyors —afegí. I es tornà a persignar.

Llobaters. Feia temps que no sentia a parlar d’aital ofici. En aquell any convuls, qualificat per alguns com l’«any sense rei», es rumorejava que l’home fort de Ferran VI, Ricard Wall, s’havia entestat a esborrar totes les pràctiques obscurantistes heretades de la dinastia dels Àustries. Fos com fos, pel que explicava la dona, els bosquerols mai no assistien a missa, ni se sabia que la canalla hagués estat batejada ni combregada.

Tampoc quedava clar si la unió entre la dona i un dels germans havia estat beneïda pel sagrament del matrimoni. De fet, ni tan sols sabia si es tractava d’una parella o si la dona era compartida pels dos homes. Qualsevol dels supòsits representava un pecat gravíssim que calia esmenar sense dilació.

—Al temps que estem, los trobarà pel fum de les carboneres —li indicà.

Per a continuar el seu camí, havia de fer provisió de queviures. Normalment l’abastien del poc que necessitava a les parròquies per on passava. A casa el vicari de la Pobla, però, no hi havia res de sobrer, per tant l’assistenta el va adreçar a cal batlle, que tenia un magatzem on s’hi podia comprar o baratar menjar, teles i atuells diversos. Les visites dels botiguers ambulants eren molt espaiades, sobretot a l’hivern, i era convenient —segons l’alcalde, que en treia el seu benefici— que el poble no estigués desproveït.

La vila semblava deserta, però la neu de la plaça de l’església estava plena de petjades. El va atendre l’alcaldessa, una dona malcarada que, a més, no va voler donar-li res si no ho pagava trinco-trinco. Mossèn Magí va haver de desprendre’s, a contracor, d’alguna de les monedes que duia.

Mentre travessava el poble no es trobà ningú; només presències intuïdes rere els porticons. La neu enfangada, en canvi, denotava un gran trànsit de persones i animals.

De fet, l’únic carrer rebregat semblava ser el que ell seguia. Els altres apareixien coberts d’un immaculat llençol blanc. En arribar al portal d’entrada es fixà que de les estaques hi penjaven només tres cordes esfilagarsades. Ni rastre dels llops.

Prengué el camí que baixava cap al barranc, entre corrals i les cases del pobletans més pobres. Travessà el pont de pedra que encetava la calçada de les Balmes del Miracle. El dia era rúfol, i un vent molest aixecava remolins de neu que li punxaven el rostre. Els núvols passaven a gran velocitat, sense temps de descarregar, i el sol feia brevíssimes aparicions. Al cap d’una hora de caminar, arribà al trencall que s’internava a la serra del Cepell.

Des que havia deixat la vila, els camins que havia seguit estaven estranyament fressats. En canvi, els que anaven quedant a banda i banda es mantenien sense petjades.

Fins i tot quan va agafar la desviació que s’endinsava per la serra, la via principal en direcció a les Balmes era encara sense trepitjar. Seguí muntanya amunt a la recerca de les fumeroles que li havien d’indicar la posició dels bosquerols. La sendera progressava entre arbres silenciosos, roures de troncs negres i capçades despullades. La fidel somereta el seguia amb pas calmós i entenimentat. El missioner, en tants anys de trescar per indrets desolats, havia agafat el costum de resar mentre marxava. Res millor per a foragitar la solitud. Algú que l’observés diria que les oracions anaven dirigides a l’animal, que bellugava la testa amunt i avall com assentint a les pregàries.

Va transcórrer una hora, i després una altra, i ni rastre dels carboners. Abatut, s’assegué per fer un mos. Mentre llescava una de les fogasses, va adonar-se que el bosc estava en silenci. El seu instint esmolat el previngué d’una presència amenaçadora.

Deixà el pa a la sàrria i, sense soltar el ganivet, empunyà la llarga vara amb la mà lliure.

La ruqueta seguia tranquil·la, furgant entre la neu per una mica de pastura. Aleshores el veié: era un llop que el sotjava arraulit sobre una roca, a contravent —per això la somera no l’havia percebut. Li agafà por. Si anava sol, no hi havia perill, però era probable que els seus companys estiguessin envoltant-lo. O que els avisés per a què vinguessin. Se sentí un xiulet molt prim, imperceptible en altres circumstàncies, i el llop s’esvaní. La burra aixecà el cap, les orelles dreçades en direcció al davant. Un home cobert amb una pellissa aparegué al revolt del camí. Era baixet i renegrit, i duia un bastó amb una mena de falçó a l’extrem.

—Déu vos guard —saludà el mossèn.

L’estrany va fer un gruny amigable, però inintel·ligible. El capellà es presentà i exposà les seves intencions. L’homenet assentia sense deixar de somriure, com si li fes gràcia tot el que escoltava. Va balbejar unes paraules, entre les que va poder destriar «Genís» i, tot agafant el ramal de la burreta, tirà camí endavant. Com que mossèn Camprubí es quedà clavat, li fa fer un gest per a què el seguís.

Després de tres quarts caminant a bon pas, feren cap a una gran esplanada, al fons de la qual es dreçava un casalici com no n’hi havia d’altre en tota la vila. El mas, a banda de la pallissa i uns grans corrals, tenia adossada una petita capella. La porta principal estava custodiada per una alzina de dimensions considerables. En Genís (si és que aquest era el seu nom) li allargà la corretja de l’animal i assenyalant-li l’edifici articulà alguna cosa semblant a «parleu amb los senyors». Remarcà la frase amb un gest imperatiu de la mà i, sense esperar resposta, se’n tornà per on havien vingut.

La casa, vista de prop, no semblava gaire antiga. Possiblement era l’engrandiment d’un mas anterior, perquè un terç de la façana estava feta de maçoneria, amb pedres irregulars i enfosquides, mentre que la resta era de carreus d’angles poc desgastats.

Va sortir a rebre’l un home ja gran, de cabells grisos i expressió fatigada. El va fer esperar a l’entrada, vora una escalinata també mai vista a un llogaret com la Pobla. Al cap d’una estona que se li féu molt llarga, baixà un cavaller d’aspecte distingit i mirada glacial. Es presentà com a Martí Torrent, propietari «de totes les terres per les què heu passat des que heu abandonat la Pobla de Llobosa». El convidà a seguir-lo fins a un gabinet que estava al fons del vestíbul. La cambra, comparada amb l’espai que havien travessat, semblava minúscula. Potser a causa de la prestatgeria que cobria tres de les parets del terra fins al sostre o de la llar de foc que cremava en el mur sense llibres.

Martí Torrent s’assegué darrera un escriptori de roure tallat que ocupava gran part de l’estança.

tomo la primera imagen de

http://esmolet.blog.cat/files/2012/06/Licantropia_impr.jpg

y la otra del Serret bloc.

“Licantropia” al blog d’Antón Castro « L’esmolet.

 

L'enllobat es retira a la fresca.

L’enllobat es retira a la fresca.

L’edició del Govern d’Aragó de Licantropia ja s’ha pràcticament exhaurit. Potser aviat tindrà una nova vida, en una altra editorial, però de moment els enllobats es retiraran als seus caus frescals a passar la calor i la sequera de la millor manera possible.

En podeu llegir un fragment al blog d’Anton Castro:
http://antoncastro.blogia.com/2012/080901–licantropia-de-carles-teres.php

Visto bueno de Medio Ambiente a Val de Figuera y Val de Beltrán.

 

 

El Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente ha formulado la Declaración de Impacto Ambiental positiva para los anteproyectos de las balsas de Val de Beltrán y Val de Figuera, para la regulación del sistema del Matarraña. La Confederación Hidrográfica del Ebro ha transmitido el final de la tramitación ambiental de estos anteproyectos a la Junta Central de Usuarios de la Cuenca del Matarraña y Afluentes, durante la reunión de la Asamblea General de la Junta celebrada el pasado 27 de julio.

 

Las balsas están incluidas en el Pacto del Agua de Aragón para la regulación del sistema del Matarraña. Su objetivo es cubrir las necesidades actuales y futuras del regadío, abastecimiento y derechos de concesión, usos industriales, caudal ecológico y futuras actividades recreativas. Según sus anteproyectos, almacenarán en conjunto hasta 7 hm³.

Con este paso administrativo el Ministerio da un impulso a estas obras que se incluyeron en los acuerdos de la Comisión del Agua de Aragón, a pesar de que su evolución está, como en el resto de los proyectos, condicionada a la situación económica actual. En conjunto, las dos balsas supondrán una inversión de más de 40.773.000 euros.

Balsas


 

 

Ambos son embalses en derivación, ubicados en valles cercanos al río Matarraña, que se llenan derivando agua del cauce del río mediante una toma en un azud común y una conducción, que tiene una parte común y tras una bifurcación, llenan cada una de las balsas. Además, las dos se han proyectado con presas de materiales sueltos con núcleo.

La balsa de Val de Beltrán se localiza en el término municipal de Mazaleón y tiene una capacidad prevista de 4 hm³. Su presupuesto estimado es de 26.588.577,87 euros.

Por su parte, Val de Figuera se construirá en la localidad de Torre del Compte y se ha proyectado con una capacidad de 3 hm³. Esta balsa supondrá una inversión de 14.184.502,67 euros.

Próximo curso Septiembre 2012 | Matarrania.

Próximo curso Septiembre 2012

CURSO PRÁCTICO (fin de semana) DE COSMÉTICA NATURAL MATARRANIA

¿Cuándo?

Los días 1 y 2 de Septiembre de 2012

¿Dónde?

En la preciosa comarca del Matarraña, un buen lugar para estar en contacto con la naturaleza y conocer una gran cantidad y variedad de hierbas aromáticas y medicinales. Muy cerca de Barcelona (2,5horas), Valencia (2,5horas), Zaragoza (1,5horas) o Madrid (4,5horas). Los cursos se harán en las instalaciones de MATARRANIA y estaremos alojados en una Vivienda de turismo rural en Peñarroya de Tastavins, Teruel.

Programa

Sábado: 10:30h a 13:30h Curso sesión 1 / Comida / 16h a 20h Curso  sesión 2 / Cena.

Domingo: Desayuno / 10:30h a 13:30h Curso sesión 3 / Visita al laboratorio de MATARRANIA y Despedida.

Contenidos del curso

Es un curso práctico, de carácter divulgativo, en el que veremos qué es la cosmética natural y aprenderemos a preparar algunas fórmulas de cosmética natural, además de reconocer plantas silvestres mediterráneas y sus propiedades.

Sesión 1.

Qué es cosmética natural, sus principales ingredientes y cómo diferenciarla de la convencional (nomenclatura INCI).

Preparados cosméticos para la limpieza facial: exfoliante con azúcar / mascarilla de arcilla / desmaquillante de aceite de oliva.

Sesión 2.

Salida de campo para el reconocimiento y recolección de las hierbas.

Elaboración de un refresco natural de menta y limón.

Preparados cosméticos para tonificar, hidratar y nutrir: Tónico floral / bálsamo labial.

Sesión 3.

Jabón natural con aceite de oliva (de castilla) y con hierbas, colorantes y esencias naturales. Visita al Laboratorio de MATARRANIA.

Imparte el curso: Evelyn Celma, ambientóloga y cosmetóloga de MATARRANIA. Investigadora en etnobotánica.

¿Cuánto cuesta?

El curso tiene un coste de 60€ por persona e incluye todos los materiales, un dosier de documentación y una muestra de los preparados realizados.

El alojamiento y la comida, que incluye: la noche del sábado, la comida y cena del sábado y el desayuno del domingo, tiene un coste de 60€ por persona en habitación doble compartida. Noche adicional (viernes) 35€ y consultar disponibilidad. Si no te quedas a dormir y solo vienes al curso, te aconsejamos que te quedes a comer con nosotros el sábado (comida sábado: 15€)

Inscripciones:

Plazas limitadas. Es indispensable reservar la plaza haciendo el ingreso de 60€ a cualquiera de estas dos cuentas (recuerda indicar tu nombre y la fecha del curso):

Caja rural de Teurel, 3080 0036 21 2047045816.

Triodos Bank 1491 0001 24 2003443922

 

+ información:

info@matarrania.com Tel. 699 182 310 (mañanas)  / 654 97 53 34

En una de las sesiones del curso de cosmética natural

Dalí encandila a Valderrobres con sus grabados.

Fotos del mur.

Fotos del mur.

O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón refusa a nueva lei de no-luengas d’o gubierno | Arredol.

O Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (CSLA), reuniu en sesion plenera lo 23 de chulio pasau, aprebó un informe negativo sobre l’Abantprochecto de Lei de Luengas y Modalidatz Lingüisticas d’Aragón, que se puede leyer aquí (vinclo).  Iste abantprochecto estió aprebau o martes pasau por o Consello de Gubierno ta estar presentau d’agüerro en as Cortz, manimenos haber recibiu, con iste, dos informes negativos d’os dos organismos consultivos que se i han pronunciau: o Consello Escolar d’Aragón, que informó sobre ell a demanda d’a Consellería d’Educación, y o CSLA, a qui no le’n ha demandau o Gubierno, pero que lo fa en base a las atribucions que le atorga a lei, y dende a responsabilidat que como tal tiene o Consello Superior d’as Luengas d’Aragon, tanto debant d’o Gubierno d’Aragón como debant d’os aragoneses.

L’informe, que ha estau subscrito por 13 d’os 15 consellers d’iste organismo (totz fueras d’os consellers Carmen Alcover y Antonio Badía), reconoix a lechitimidat d’o Gubierno ta modificar a Lei actual, pero destaca importants defectos de l’abantprochecto, como la no distinción d’a filiación d’os conchuntos lingüisticos a los que se refiere, como correspondients a las luengas romanicas conoixidas como aragonés y catalán, que leva ta importants ambigüidatz y mesmo contradiccions. Entre atros aspectos se critica a exclusión d’a Universidat de Zaragoza en o proceso de constitución d’a nueva autoridat scientifica, y a rebaixada d’a protección d’os dreitos d’os parladors, que pasan d’estar guaranciaus a estar nomás reconoixius.

L’informe insta tamién a o gubierno a que consiga una Lei que s’achuste a las condicions sinyaladas en o mesmo, y que lo faiga antes con antes y con o consenso politico necesario ta que se puedan prener as mesuras necesarias a favor d’as luengas d’Aragón, parando cuenta, mas que mas, en a precaria situación de l’aragonés.

Leye aquí l’informe d’o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón (vinclo en PDF)

7ª Trobada d’autors ebrencs al Matarranya « Lo finestró del Gràcia.

 

 

El dia 5 d’agost va tenir lloc la trobada anyal d’autors ebrencs a Vall-de-roures i a Arnes, organitzada per la Llibreria Serret, la Associació Cultural del Matarranya amb la col·laboració de Guies del Port, Comarca del Matarranya, TurisPad i Taller d’Artesania Casa Pallarés. Aquest any va tenir una dedicació molt especial a Jesús Moncada. A les 9 del matí començaren el actes amb una llarga gimcana de creació literària a “Els fortins de Cabrera” a Beseit, acabant amb una relaxada visita a l’antiga Fàbrica Noguera per gaudir d’una exposició del col·lectiu d’artistes Arraïls.

A les 12, el grup va anar creixent a la Llibreria Serret on els autors signaren i compraren llibres, i petaren la xarradeta amical i literària.

Després del dinar al restaurant Fuente del Miro, animat per els I-pad distribuïts per les taules, va començar la llarga sobretaula. La introducció i salutacions d’Octavi Serret, Josep Maria Baró, president d’ASCUMA, i Jordi Cabré, director general de Promoció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, van obrir la asessió. Tot seguit, José Miguel Gràcia va presentar Licantropia de Carles Terès, premi Guillem Nicolau del 2011, amb una acurada intervenció de l’autor. Després, Hèctor Moret presentà Ressó en l’obscuritat de Merxe Llop, premi Guillem Nicolau 2010 i intervingué també l’autora.

A la taula rodona sobre Jesús Moncada, conduïda per Pepa Nogués, intervingueren persones ben coneixedores de l’obra de l’escriptor mequinensà: Hèctor Moret, escriptor i poeta, Antón Castro, periodista i escriptor, Chusé Aragüés, editor, Lourdes Ibarz, representant de l’Espai Jesús Moncada del Museu de Mequinença, i Rosa Maria Moncada, germana de l’escriptor, amb una intervenció entranyable sobre la família i el seu germà.

Més enllà de les 20 hores la trobada va continuar a la Casa Pallarès d’Arnes segons el programa previst.

                                                                                                    José Miguel Gràcia   

Un poble de la Franja trampeja la sequera amb ajuda catalana.

 

Cretes (Matarranya) i Arnes (Terra Alta) obliden la rivalitat i pacten compartir l’aigua

Les obres de connexió van començar ahir a la tarda. / EMMA ZAFÓN / LA COMARCA Les obres de connexió de la canonada d’Arnes i la captació de Cretes van començar ahir a la tarda. / EMMA ZAFÓN / LA COMARCA

A la frontera entre l’Aragó i Catalunya, dos pobles de 500 habitants fa mesos que miren al cel esperant que arribi la pluja. “Des del 20 de novembre que no plou amb ganes”, explica Xavier Pallarès, alcalde d’Arnes (Terra Alta), a la banda catalana. “Feia molts anys que no es veia una sequera com aquesta”, afegeix Fernando Camps, alcalde de Cretes (Matarranya), al cantó aragonès. Estan a només sis quilòmetres de distància i tots dos capten l’aigua del riu Algars, però als uns els en sobra i els altres s’estan plantejant restringir-ne el consum.

Per mirar d’evitar aquest extrem, ja fa dies que Camps, del Partit Popular, va decidir demanar a Pallarès, de Convergència i Unió, que Arnes permeti que Cretes agafi aigua de la seva canonada. “És aigua sobrant, que se’n va al barranc i no utilitza ningú”, puntualitza Camps, que detalla que l’obra és senzilla perquè la canonada és a només 20 metres de la captació de Cretes. El pacte entre els dos municipis es va signar dilluns i les obres van començar ahir a la tarda i estava previst que acabessin ahir mateix.

Jaume Sureda se impone en la Vuelta Ciclista bajoaragonesa.

Dalí encandila a Valderrobres con sus grabados.

Protestas por la pérdida de dos maestros en el CRA Algars.

 

Emma Zafón

E-mail Imprimir

Los alumnos de Beceite perderán un maestro, al igual que sus compañeros de Cretas

La comunidad educativa del CRA Algars ha manifestado su rechazo a la supresión de dos plazas de maestros en los centros de Beceite y Cretas. El aumento del número de alumnos por docentes, o ratio, ha motivado que los recortes presupuestarios acaben afectando al medio rural. De momento, serán dos los profesores que no impartirán clase este año en el CRA ya que para contar con cuatro maestros como hasta ahora es necesario disponer de más de 49 alumnos.

En lo que respecta a Beceite y Cretas, ninguno de los dos centros cumple las exigencias ya que el primero tiene 42 niños y el segundo, 48. Hasta ahora, todos estos alumnos divididos por ciclos tenían un maestro para cada etapa. Ambos CRAs tenían un maestro de infantil (de 3 a 5 años), otro para el primer ciclo de primaria (1º y 2º), otro para el segundo (3º y 4º) y un último para el tercero (5º y 6º). En el curso que empezará a principios de septiembre, uno de las cuatro etapas educativas deberá ser cubierta por los tres profesores que tendrá el CRA, aunque todavía no se conoce cómo será la división de la enseñanza.

La iniciativa denuncia que el número de alumnos durante el curso académico 2012-2013 aumentará, de manera que se esperan que haya clases con más de 18 alumnos. Según el manifiesto del AMPA del CRA, «no estamos pidiendo que mantengan los programas educativos ni ordenadores para cada uno de nuestros hijos, sino que reclamamos un derecho: un profesor por cada 10 alumnos, difra que salió de la boca del inspector de Educación de la zona». Además, la asociación de padres y madres critica que, con estas medidas, las escuelas podrían convertirse en «meros espacios de almacenamiento de niños».

Al respecto, el alcalde de Beceite y padre de dos alumnas del CRA, Alberto Moragrega, ha explicado que el recorte educativo se ha hecho público muy tarde y ningún municipio ha tenido margen de maniobra. «Si lo hubiéramos sabido antes, podíamos haber intentado atraer a gente con niños para superar el ratio de 49 alumnos, como se ha hecho en otros pueblos para que no cierren las escuelas», ha reconocido.

En el caso de Beceite hacen falta siete alumnos para poder conservar la plaza del cuarto profesor que será suprimida con toda seguridad. Cretas necesitaría solo un niño. Por su parte, los otros dos centros que forman parte del CRA Algars, Arens de Lledó y Lledó, conservarán el único maestro que tienen para todos los niños de los municipios.

Sensibilidad respecto al medio rural
Los centros educativos son igual de sensibles que otros servicios del medio rural que sufrirán los recortes. Sin embargo, la población que reside en pequeños municipios como los de la comarca del Matarraña teme que la calidad educativa de los colegios se vea afectada por las reducciones presupuestarias.

En general, las prestaciones a las que tiene acceso el alumnado del medio rural son menores que aquellos que estudian en las zonas urbanas. Si a ello se añade que el número de maestros ahora se verá reducido, el problema se agudiza. Así y durante años, los alumnos de diferentes niveles han compartido maestro, cosa que no sucede en los colegios del medio urbano.

«Quienes vivimos aquí conocemos nuestra realidad: sabemos que hay servicios que a los pueblos no nos llegan, pagamos impuestos como en las ciudades pero no contamos con las mismas prestaciones. Pero es un derecho que marca la Constitución, según la cual todos tenemos derecho a una educación pública», concluye el manifiesto.

A pesar del esfuerzo que lleva a cabo el AMPA, la Consejería ya ha establecido el ratio para el próximo curso, que se saldará con los dos maestros menos del CRA Algars.

 

Os informamos que el departamento de turismo de la Comarca del Matarraña ha convocado un concurso fotográfico, consistente en colgar fotografías a través de la aplicación Instagram, en las redes sociales.

¿Cómo funciona?El usuario debe descargarse la aplicación Instagram en su teléfono móvil, hacer una fotografía, ponerle el título y añadirle #matarranya20, y compartirla con los usuarios. Automáticamente, esa fotografía se almacenará en la red de Instagram, con la posibilidad de poderlas compartir en Facebook, Twitter, por email (matarranyaturismo@gmail.com), Flickr y Foursquare.

La aplicación Instagram es muy intuitiva, por lo que no resultará difícil a los nuevos usuarios, familiarizarse con su uso.

Entre todas las fotografías que se presenten desde el 03 de agosto hasta el 30 de septiembre, se escogerán las más representativas o especiales, se publicarán en un boletín informativo y recibirán algún premio.

 Os adjuntamos cartel y enlace para que podáis hacer difusión:

http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.conts/mem.detalle/idcont.1259/menu.1/relcategoria.9688/relmenu.1733/chk.0d7ebf6f3787d00d3505175c624ea370

Comarca del Matarraña/ Matarranya

www.matarranyaturismo.es

https://www.facebook.com/profile.php?id=100002288960191

@somosmatarranya


Calaceit aprova mocions per la vigent Llei de Llengües i la unitat de la Llengua Catalana | Comarques Nord.

En el seu últim ple municipal, l’Ajuntament de Calaceit també dos mocions referents a la llengua i la situació que pateix en el territori. D’una banda, es va donar el vistiplau (amb els vots a favor dels quatre regidors del PSOE i el regidor d’Entesa per Calaceit, i l’abstenció dels quatre edils del PP) a la mateixa moció que una setmana abans va presentar el grup socialista i que també va tirar endavant en el Consell Comarcal.

A la vegada, a Calaceit també es va aprovar (amb els mateixos vots) una altra moció presentada per Entesa per Calaceit en la qual es demanava al consistori que defensés la unitat de la llengua catalana i “rebutgés altres denominacions”. En aquest cas, s’ha d’assenyalar que Josep Maria Salsench, alcalde popular del municipi va defensar després del ple que “ens hem abstingut perquè és evident que a Calaceit els veïns parlen català a totes hores i cada dia”.

La presentació d’aquestes mocions i la defensa de la llengua catalana al Matarranya i en altres punts de la Franja d’Aragó (com la Llitera, municipis de la Ribagorça, Mequinensa i alguns punts del Baix Matarranya) coincideix en el temps en la llum verda que ha donat el Consell de Govern aragonès al projecte de la nova llei de d’ús, protecció i promoció de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d’Aragó i que discrimina i rebutja el català. Per tant, Saragossa no vol escoltar les queixes que han aparegut en la franja oriental d’Aragó.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja