Skip to content

Sant Tornem-hi: L’esperpent de l’aragonès oriental de la Franja (més si es compara amb Eslovènia i Sèrbia).

Com sabeu, la Diputació General d’Aragó, en mans del PP, té previst modificar la Llei de llengües de l’Aragó. Actualment, aqueixa llei dóna al català de la Franja un mínim reconeixement; també n’hi dóna a l’aragonès, una llengua viva al Pirineu però en risc d’extinció. Ara el Govern aragonès diu que el que es parla a la Franja no és català, sinó una altra cosa (concretament, “aragonès oriental”).

Aquesta mesura legal és un esperpent. En tot cas, lliga amb la política del PP valencià d’anorrear el català al País Valencià, on no s’obren línies d’escola en valencià malgrat que ho demanen 30.000 famílies o es tanquen repetidors de TV3 com si visquessin en un règim totalitari. I també amb la recent línia del PP de les Illes, al capdavant del qual hi ha en Ramon Bauzá. Tradicionalment el PP illenc havia sigut respectuós amb el català (escolarització en català, administracions públiques en català, el canal de televisió IB3 en català, recepció de TV3 a les Illes, participació en l’Institut Ramon Llull, etc.) però ara s
hi ha posat a la contra (i per això hi ha una contestació social molt forta a les Illes). Val a dir que alguns membres del PP illenc, com el batlle de Manacor, s’han plantat i s’han negat a seguir aquesta política. Però en comptes d’escoltar-lo, la direcció del PP li ha estirat les orelles i li ha exigit que plegui. Es veu que la direcció del partit considera que tindre criteri està renyit amb ser del PP.

Com es pot qualificar tal actitud? Se’ns poden acudir molts adjectius, però el magistral periodista Manuel Cuyàs, d’El Punt, ho retrata a la perfecció a l’article “Català de la Franja” (El Punt Avui, 22-6-2012). No us el perdeu; té perles com aquesta:

“neguen el nom de català a l’idioma de que es parla a la Franja d’Aragó [per motius polítics] […], però com que quan m’indigno em vénen ganes d’insultar prefereixo pensar que ho fan perquè són burros i d’aquesta manera els puc dir burros. Els insults polítics -«demagogs», «genocides culturals»- tenen una arrel grega o llatina que els resta eficàcia i contundència. Burros és la paraula. Tan burros, que sembla que no hagin anat mai a escola, ni de pago ni d’elit.”

Clar i català.

Tot plegat em fan vindre tres idees.

Primera idea. Un govern a mans del PP impulsa una mesura que sols pot qualificar-se d’anticientífica i antisocial. És com obligar les escoles a dir que en Darwin i els recercadors d’Atapuerca s’equivoquen, i que la història de la Humanitat comença amb Adam i Eva (o que les balenes són peixos i no mamífers, o que el Sol es mou engir la Terra). Des del punt de vista filològic fins i tot és d’allò més ridícul. S’amaga el nom científic internacional d’una llengua (“català”) per politiqueria i odi/menyspreu i s’agafa el nom científic internacional d’una altra llengua (“aragonès”) per a designar-lo, amb l’aberració científica que això representa. Això és com a mínim indigne, i la consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès hauria de dimitir o ser cessada, perquè no està gens preparada per a prendre decisions sobre aquests camps.

I mentre la comunitat científica i acadèmica (universitats d’arreu, Insitut d’Estudis Catalans, el mateix ministre de Cultura espanyol senyor Wert -que no destaca precisament per ser el millor ministre del ram-) fan veure que és una mesura macarrònica i anticientífica, el PP català no diu res. Tinc de pensar, doncs, que el PP vol que l’escola difongui dades contràries a la ciència. És així, benvolguda Alícia?

Segona idea. La mesura legal que promou el Govern aragonès té un deix d’excloentisme. Diu que no anomena “català” el català de la Franja perquè no vol que una institució “de fora” hi tingui res a dir. O sigui, que l’Institut d’Estudis Catalans, que és qui fixa l’ortografia i la normativa gramatical del català, tingui capacitat de decisió. Alerta: “de fora”. Ara resulta que la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua té la seu a Saragossa, en comptes de Madrid. O és que el Govern aragonès entén que Madrid no és “fora” i Barcelona sí? Com és que del castellà que es parla a l’Aragó no se’n diu “aragonès central”? O estem davant d’un cas d’odi i desdeny envers el fet català?

(Això em recorda quan el Govern valencià, també a mans del PP, volia que, a l’assignatura de Literatura Catalana dels instituts, només es tractessin autors valencians i no es tractessin autors illencs o catalans. Però curiosament no van proposar que a Literatura Espanyola s’estudiessin exclusivament autors valencians -com Azorín-, i sí que volien que s’hi estudiessin autors nascuts fora del País Valencià. Curtesa de mires és una expressió molt suau per a descriure aquesta actitud.)

Tercera idea. Comparar la Franja amb altres realitats europees semblants fa veure el grau d’inconsciència, infantilisme, autoritarisme i imbecil·litat que hi ha entre la casta política espanyola. Vegeu el cas de l’hongarès. Arran del Tractat de Trianon (1920), Hongria, com a perdedora de la Primera Guerra Mundial, va veure com li retallaven bona part del seu territori (que per cert ara els partits d’extrema dreta, i bona part de la societat hongaresa, reclamen). Un bocí d’aquesta part retallada era a Croàcia (fins al mar), on la gent parlava serbocroat. Però la majoria de zones perdudes eren de parla hongaresa. Algunes ho eren de sempre (les zones meridionals de l’actual Eslovàquia o el Burgenland ara austríac, on hi havia una minoria alemanya). D’altres ho són per una política de magiarització empresa per les autoritats austrohongareses (cas de Transsilvània, ara Romania: hi ha zones tradicionalment hongaresoparlants però d’altres tradicionalment romaneses que van ser magiaritzades). En totes aquestes zones, a principi del segle XX, gairebé tothom parlava hongarès; ara el parla la meitat de la població.

Aquesta realitat provoca friccions entre Hongria, d’una banda, i Eslovàquia i Romania, de l’altra. Però hi ha zones on la cosa s’ha gestionat bé. Els països veïns d’Hongria pel sud (Eslovènia i Sèrbia) ho han resolt d’una manera exemplar. Per exemple, a Eslovènia només hi ha una ciutat hongaresoparlant, Lendava. Allà els rètols estan tots en hongarès i eslovè, tant els de particulars (botigues, bars, etc.) com els eclesiàstics com els oficials (ajuntament, delegacions dels Govern eslovè, etc.) Pregunta: quants rètols oficials hi ha en català i castellà a Fraga? Encara més: les dependències oficials (ajuntament, delegacions dels Govern eslovè, etc.) tenen dues banderes, l’hongaresa i l’eslovena. Ja sé que Catalunya i Aragó comparteixen bandera; però si el Govern de Saragossa oficialitzés l’antiga ensenya aragonesa (el quarter superior dret, de color blau o lila, que hi ha a l’escut aragonès), em demano: a Fraga hi hauria la senyera quadribarrada -pels catalans- i la blava -pels aragonesos-?

Algú pot dir-me que Eslovènia és un país civilitzat que sap gestionar aquestes coses. En efecte, la minoria italiana que viu a Eslovènia té certs drets educatius. I se’m dirà que Sèrbia, la principal responsable de la Guerra dels Balcans (amb genocidis inclosos), segurament no és tan permissiva. Doncs no. A la Voivodina, regió del nord de Sèrbia, la part més propera a Hongria és hongaresoparlant, amb la ciutat de Subotica al capdavant. Les administracions públiques d’aquesta ciutat envien tota la documentació a la seva gent en serbocroat (escrit en alfabet llatí per als croats i en alfabet ciríl·lic per als serbis) i en hongarès. Pregunta: a la gent de Fraga, quan una administració pública els tramet una documentació, en quines llengües està aqueixa documentació? A més, qualsevol habitant de Subotica que hagi d’anar a un judici (com a acusat, com a testimoni, etc.) té dret a expressar-se en hongarès. I si el jutge no entén l’hongarès atura el judici i… fa vindre un traductor. Pregunta: quanta gent de Fraga té dret a parlar en català al jutjat de la ciutat? I què fa un jutge de Fraga (i de València, i algun cop també de Tarragona) quan no entén un testimoni que parla en català?

Em sap greu per la gent de la Franja, que se’ls margina i arracona com si fossin empestats. I també em sap greu per la bona gent que viu a l’Aragó i que lluita per la dignificació de l’aragonès (com la gent jove i ja de mitjana edat de Binéfar que té les idees clares). Han de patir uns polítics ineptes.

Quin reconeixement té el català en la nova llei de llengües de l’Aragó? – Ara.cat.

Hem agrupat alguns paràmetres que ens poden ajudar (a grans trets però) a entendre el que estava previst a l’actual llei de llengües (encara pendent d’aplicar però que mai no s’aplicarà) respecte al nou avantprojecte (que sí que s’aplicarà). També hi hem afegit la consideració legal d’aquests paràmetres per a l’occità de la Vall d’Aran en relació amb la comunitat autònoma de Catalunya (pot ajudar-nos a fer la comparativa).

 

Occità a la Vall d’Aran (darrera llei del 2010) Català a l’Aragó amb la llei actual 2009 (pendent d’aplicar) Català a l’Aragó en el nou projecte de llei 2012 (deroga la del 2009)
Nombre de parlants 4.770 (2008)

50.000 (aprox.)

% de parlants respecte la població total 56,8% (2008) – és llengua habitual d’un 23,4% de la població

88,8% (2004) – és llengua habitual d’un 77,1% de la població

nom  oficial de la llengua occità (denominat aranès a la Vall d’Aran) català aragonès oriental
oficialitat És oficial a tot Catalunya, juntament amb el català i el castellà no no
Gramàtica oficial i normativització L’Institut d’Estudis Aranesos actua d’acord els criteris científics, adaptada la parla aranesa segons l’estàndard occità més acceptat Es crea l’Acadèmia Aragonesa del Català. Es farà servir la norma lingüística segons els criteris científics d’institucions reconegudes (s’admet la unitat de la llengua) Es crea l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua per definir una gramàtica i normes independents de la catalana, talment fossin una altra llengua
ensenyament Obligatori. A més és la llengua vehicular Opcional, voluntari per qui ho demani Opcional, voluntari per qui ho demani
toponímia En occità En català (llevat que ho estableixi diferent la legislació aragonesa). En castellà. La forma catalana serà optativa i sempre que ho admeti la legislació aragonesa
Senyalització de vies urbanes Segons determinin els municipis Cada municipi decidirà si les posa en castellà o bé en català. Senyalització en castellà (el català és optatiu)
Relacions escrites amb el govern de la comunitat autònoma i ajuntaments Es podrà fer en occità i la resposta serà en occità. Es podrà fer en català i la resposta serà en castellà i en català. Es podrà fer en català però la resposta serà sempre en castellà, o castellà i català si ho vol  l’administració.
Actes, acords i documents dels ajuntaments En occità (si un ciutadà ho demana també pot estar a disposició en una altra llengua oficial) Cal fer-los en castellà i català Cal fer-los en castellà (el català és optatiu)

 

I ara, vet ací unes figues d’un altre paner. Arran d’un article publicat aquí amb el nom Les raons per les quals les empreses no etiqueten en català (http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2012/04/16/les-raons-per-les-quals-les-empreses-no-etiqueten-en-catala/) se’m demanava quines eren les empreses en qüestió. Doncs, som-hi:

La multinacional amb grans superfícies és IKEA. La primera multinacional d’alimentació és Nestlé. La multinacional de licors és Torres. La multinacional de begudes és Font Vella (de Danone). La multinacional de refrescos és Coca-cola. La darrera multinacional d’alimentació és Danone.

 

Bernat Gasull

Plataforma per la Llengua. L’ONG del català

Per llegir més articles de la Plataforma per la Llengua fes clic aquí

DECLARACIONS A RNE – MANUEL CAMPO VIFAL – goear.com.

Racó Català – Ramon Sistac – ‘Aragó: com els crancs’.

 

Si divendres publicàvem l’article d’opinió de Gabriel Bibiloni sobre la decisió del PP d’anomenar ‘aragonès oriental’ el català de la Franja, aquest dilluns és el torn del de Ramon Sistac, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i originari de la Franja de Ponent (Camporrells, la Llitera). Ha realitzat diversos estudis de dialectologia i sociolingüística, ha desenvolupat tasques d’informador de la Comissió Parlamentària de Política Lingüística de les Corts d’Aragó i és assessor de la Coordinadora de les Llengües Minoritàries d’Aragó i de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca. És també director de l’àrea de Llengua i Lingüística del Centre d’Estudis Ribagorçans

 

Quan un es troba contra la paret, pensa que no es pot fer més enrere: és físicament impossible. El mateix passa quan un pensa que ha tocat fons: ja no pot caure més avall. Doncs bé; aquests dies hem vist com les lleis de la física han estat violentades, i encara es pot anar més enrere o més avall. Les lleis de la física i, evidentment, les de la lingüística, la lògica, l’ètica i àdhuc la moral. Ens ho van fer prou palès les mans de la consellera de Cultura del govern d’Aragó, Dolores Serrat. Unes mans torçades pels nervis, unes mans inquietes, les mans de qui està mentint conscientment (si voleu, una redundància: la mentida sempre és conscient). Mentint, potser, contra la seua voluntat, però això no ho sabrem mai. I a mi, personalment, poc que m’importa: qui assumeix una mentida n’ha d’assumir les seues conseqüències i, si així hagués estat el cas, no l’eximeix, doncs, de responsabilitats.


Hi va haver un temps que alguns vam pensar que un altre Aragó era possible. Al marge del més que legítim debat identitari –tothom és, o se sent, o es pensa que és allò que més l’emociona, li plau o senzillament li interessa–, el territori històric que avui coneixem com Aragó i que coincideix bàsicament amb el regne del mateix nom tal com era a finals de l’edat Mitjana, havia fet els primers passos per tal de superar els complexos que havien tenallat la seua evolució política i cultural de finals del franquisme ençà. Assumir la seua diversitat lingüística i cultural, encara que fos de la manera tímida que permetia la 
llei de llengües de 2009, representava, malgrat tot, un canvi d’horitzó. Aragó era el darrer territori de l’estat que adoptava uns mínims de protecció cap a les seues llengües territorials altres que la castellana: l’aragonès i el català. Encara que fos sense reconèixer-ne l’oficialitat (i incomplint, doncs, l’article tercer de la Constitució espanyola: Las otras lenguas españolas serán también oficiales en sus respectivas Comunidades Autónomas y de acuerdo con sus Estatutos, ja que el seu estatut d’autonomia no ho preveu) la llei protegia lingüísticament les aproximadament 65.000 persones (50.000 catalanoparlants i 25.000 aragonesoparlants) que, a partir d’aquell moment, deixaven de ser una raresa molesta per als seus conciutadans de llengua espanyola, que sovint els demostraven (no tots, naturalment) el seu menyspreu. Aqueixa llei, que a la caiguda del govern socialista-regionalista encara no s’havia acabat d’aplicar, tenia la virtut de ser com a mínim didàctica: aclaria als exògens i als endògens que el català parlat a l’Aragó i l’aragonès no són una mena d’errors genètics, i que els parlants respectius parlen com fan les persones; és a dir, raonen, es comuniquen, transmeten idees i coneixement i s’identifiquen com a membres d’una comunitat; característiques inherents a la nostra espècie però que fins al moment els havien estat negades.


Ara tot això se’n va en orris. Caldrà veure on va a parar tot plegat; el procés tot just s’inicia, però la consellera de les mans tremoloses i torçades ho ha deixat prou clar: les llengües d’Aragó altres que el castellà han de perdre el nom (i tots sabem que una llengua sense nom no és una llengua: serà un pidgin o un argot…) i ningú de fora dictarà normes sobre qualsevol parla aragonesa (altra que la castellana). Al marge del secular menyspreu cap a l’aragonès, que l’està menant a una quasi irreversible situació d’extinció, tothom té clar que en el fons el problema és el català. El català té una acadèmia que, malgrat tenir la seu principal a Barcelona (caldrà recordar ací que la consellera és de Ripoll?), està constituïda per membres procedents de tots els territoris de la llengua (Aragó inclòs), i té les atribucions legals atorgades per l’estat Espanyol. Però cal crear-ne una de nova, només d’aragonesos
(La Academia Aragonesa de la Lengua estará compuesta por personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y preferentemente nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón, diu l’esborrany de l’avantprojecte). Pregunta inquietant: la llengua espanyola no és una llengua o modalitat lingüística pròpia d’Aragó? Constatació igualment inquietant: hi haurà una sola acadèmia per a llengües diferents? Serà la primera vegada en la història!


Durant l’edat Mitjana les llengües romàniques no tenien nom. Eren el 
romanç, el pla, el vulgar… I és que ningú no tenia la idea de parlar pròpiament un idioma en el sentit modern de la paraula. En el moment que van accedir a l’escriptura i van definir un model i els seus parlants en van ser conscients, van adaptar un gentilici per a anomenar-les (català, castellà, francès…). Aragó ha iniciat el seu camí de retorn a l’edat Mitjana o, si molt m’apureu, al franquisme.


Ramon Sistac
Universitat de Lleida
Institut d’Estudis Catalans
Centre d’Estudis Ribagorçans

 

 

La Ejecutiva de CHA promueve ‘la realidad trilingüe’ aragonesa – Aragón – El Periódico de Aragón.

 

El PSOE de Fraga pedirá también que se mantenga la enseñanza del catalán. El PAR hará una campaña en defensa del aragonés “oriental”

EL PERIÓDICO 26/06/2012

El Consello Nazional de CHA, la Ejecutiva de este partido, subrayó ayer la defensa de la “realidad trilingüe de Aragón” durante la reunión que mantuvieron ayer en Caspe con motivo del VI centenario del Compromiso sellado en esta localidad bajoaragonesa. “CHA se ha mostrado fiel a la defensa del patrimonio lingüístico de Aragón frente al ataque que supone el plan del PP y PAR de reformar la Ley de Lenguas para limitar más si cabe el uso del aragonés y del catalán en Aragón”, alertó el presidente de los nacionalistas, José Luis Soro. De hecho, Chunta ya ha iniciado una campaña de defensa de la realidad trilingüe aragonesa y va a solicitar en el Ayuntamiento de Zaragoza que se defienda y promueva esta realidad.

El presidente de CHA destacó que “el borrador del Gobierno de Aragón supone un retroceso tras décadas de lucha”. La Ley de Lenguas actual, que apenas se ha desarrollado y que fue aprobada la pasada legislatura a instancias del PSOE con el apoyo de esta formación, “supuso un paso en el respeto a los aragoneses que hablan lenguas distintas al castellano en Aragón. Ahora eso va a ser borrado de un plumazo”.

Así, Soro criticó que “desaparezca el Consejo Superior de las Lenguas o que se unifiquen las dos Academias previstas. Es un paso atrás en los derechos de todos”. Durante la reunión se han tratado otros temas de actualidad relacionados con los “recortes” sociales y laborales, la falta de financiación para los servicios públicos y también la “necesidad de defender la autonomía de los pequeños municipios”.

Tras el borrador de la nueva Ley de Lenguas preparado por el Gobierno de Luisa Fernanda Rudi, donde no reconoce ni el catalán ni el aragonés, el grupo municipal del PSOE en el Ayuntamiento de Fraga ha mostrado su preocupación por la afección educativa y cultural de esta “torpe decisión”.

Fraga es la localidad aragonesa catalanohablante más poblada y en ella se imparte el catalán en las escuelas desde hace más de 30 años con absoluta normalidad. Por ello, los socialistas fragatinos consideran que este nuevo borrador, que sustituye la enseñanza “en” las lenguas de Aragón, por la enseñanza “de” las lenguas aragonesas y sus modalidades lingüísticas “puede perjudicar a los estudiantes fragatinos”, ya que gran parte de ellos cursan estudios universitarios en Lérida, donde es necesario un nivel mínimo de catalán.

 

CAMPAÑA DEL PAR Mientras el PAR de la zona oriental de Aragón va a iniciar una campaña en defensa del nuevo borrador, que niega la existencia del catalán y pasa a denominarlo aragonés meridional y septentrional, el PSOE denuncia que “las guerras de lenguas son absurdas y no conducen a nada”, por lo que considera esta disposición de la DGA como una “decisión sin precedentes”.

Para la concejala fragatina Montse Villagrasa, “esta medida se trata de una cortina de humo, que intenta ocultar los recortes en la minería y la implantación del copago en la receta sanitaria” y añade, “con la que está cayendo, no tiene ningún sentido abrir este debate en la sociedad”. Villagrasa considera que “una ley debe regular y recoger lo que a nivel calle es normal y no podemos compartir el concepto de aragonés oriental”.

PP-PAR Atacan gravemente a las lenguas aragonesas | AraInfo | Achencia de Noticias d´Aragón.

 

Es un despropósito. El Gobierno de Aragón PP-PAR deroga la actual Ley de “Uso, Protección y Promoción de las lenguas propias de Aragón y la sustituye por un bodrio que ni siquiera reconoce que en Aragón hay otras lenguas además de la castellana.

Seguimos, por consiguiente, sin una Ley de Lenguas que garantice los derechos de los ciudadanos y ciudadanas de Aragón que son hablantes del aragonés y del catalán con sus diferentes modalidades.

No conocemos el texto nuevo. Aunque las leyes deben ser presentadas en Las Cortes de Aragón, sede del poder legislativo, la Sra. Serrat lo ha anunciado por la prensa. Es una evidente falta de respeto hacia el Parlamento aragonés pero más allá de ello, lo anunciado es un retroceso inaceptable sobre lo que, hasta ahora, teníamos.

No teníamos una buena Ley de Lenguas. Izquierda Unida no la apoyó. No lo hicimos porque, desde nuestro punto de vista, no garantizaba el derecho de la ciudadanía que habla sus lenguas propias a poder utilizarlas libremente en todos los aspectos de su vida. La Ley que deroga Serrat no imponía nada por mucho que ella lo diga. La Ley derogada dejaba un derecho al albur de la voluntariedad.

Era voluntario el aprendizaje de las lenguas propias de Aragón en aquellos centros educativos a los que llegase lo que el Gobierno de turno considerase “la oferta adecuada”.

En aquel debate parlamentario (está grabado en el diario de sesiones) hacía esta pregunta a quienes votaban a favor de ella: ¿Se imaginan que el próximo Gobierno lo formen quienes niegan, y reniegan, del catalán como una de las lenguas propias de Aragón?.¿Cómo puede aprobarse por ley que en las zonas de Aragón, en las que históricamente se habla aragonés o catalán, sea voluntario el aprendizaje de las lenguas maternas mientras que otras lenguas, como el inglés o el francés, son obligatorias?.

Con todo, la voluntariosa ley de Lenguas que teníamos les ha parecido que había que eliminarla. Lamentablemente hoy gobiernan quienes hacen gala de un anticatalanismo furibundo y quienes niegan que haya lenguas propias en Aragón y ya se han puesto a la faena. No tienen ni idea de cómo crear empleo, pero saben cómo cercenar los derechos de quienes hablan cualquiera de las lenguas de Aragón.

Es un recorte ideológico que añaden a los económicos que vienen practicando utilizando la herramienta de la crisis.

No he visto la nueva Ley, insisto, pero creo que, a partir de ahora, la ciudadanía ya no podrá dirigirse a las Administraciones Públicas en su lengua materna. Ciertamente la Ley derogada declaraba oficial al castellano pero permitía dirigirse en lengua materna alas administraciones públicas.

La ley que no gustaba a PP y PAR no recogía, tampoco, la cooficialidad y enseñanza obligatoria en las zonas hablantes. Es evidente que la nueva Ley tampoco lo hará.

El colmo de los despropósitos es el retroceso que supone en relación con lo ya aprobado por Las Cortes en 1997. Allí, sólo el Partido Popular emitió un voto particular, estábamos cuatro partidos de acuerdo: eran los mínimos de partida para hacer efectivo el derecho de las minorías que hablan y utilizan las lenguas propias de Aragón. Ahora, lo que sale apoyado por PP y PAR ni siquiera lo contempla.

Algunos parecen contentos. Pero, lamentablemente, en Aragón no tendremos la ley que las lenguas propias de Aragón se merecen tras tantos años de espera y tantas promesas incumplidas.

No puedo dejar de referirme en este artículo a la profundamente demagógica e intoxicadora campaña que están realizando la derecha más reaccionaria y el más sectario anticatalanismo (con amenazas de anexión incluidas).

Probablemente la Ley que nos traigan a Las Cortes para ser sancionada con la mayoría absoluta de PP y PAR ni tan siquiera recoja medidas para, al menos, promocionar, impulsar, dignificar, … las lenguas propias de Aragón.

Aragón, con la complicidad del PAR, seguirá sin reconocer su realidad trilingüe y sin respetar los derechos de quienes hablan, además del castellano, las lenguas propias de Aragón.

Adolfo Barrena (portavoz del grupo parlamentario de IU Aragón) | Para AraInfo

La universidad defiende el catalán de Aragón – Aragón – El Periódico de Aragón.

Los filólogos de Lengua Catalana lamentan la postura acientífica de la DGA

A. IBÁÑEZ 28/06/2012

Los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt y María Teresa Moret, han hecho pública su “preocupación” por la presentación pública del anteproyecto de Ley de Lenguas que niega la existencia del catalán en Aragón. Eestos reputados filólogos indican que el catalán forma parte “del patrimonio lingüístico y cultural de Aragón” y que “la comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en Aragón” como la misma que se utiliza “en Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer y en el Rosellón”.

Asimismo, recuerdan que las investigaciones hechas hasta ahora en la universidad sobre el catalán en Aragón, “ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán” y consideran “ilógico” pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta “con el circunloquio de lengua aragonesa hablada en el área oriental”. Estos profesores “lamentan profundamente” que la DGA no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones que así se lo han requerido”.

Manifest de la Universitat de Saragossa « Lo finestró del Gràcia.

Manifest de la Universitat de Saragossa

Amb data 23 de juny, els professors de l’àrea de Filologia Catalana de la Universitat de Saragossa, han fet el següent manifest amb relació al projecte de Llei de Llengües que ha donat a conèixer el Govern d’Aragó (PP-PAR). El despropòsit, millor dit, la bestiesa és tan gran, que cap persona o institució, amb dos dits de front, pot romandre callada. El ridícul de la Consellera, durant l’acte de presentació del projecte var ser de tanta grandària, que fins i tot les seues mans el detectaven, en moure’s d’una manera estranya.

“El catalán pervive  en Aragón

Los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, María Rosa Fort, Javier Giralt, María Teresa Moret, ante la presentación pública del Anteproyecto de Ley de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y la preocupación por su futura aplicación, manifiestan que:

1. La comunidad científica reconoce el catalán como lengua hablada en la Franja de Aragón (que abarca zonas de las comarcas de La Ribagorza, La Litera, Bajo Cinca, Bajo Aragón-Caspe, Matarraña y Bajo Aragón), la misma que se utiliza en el Principado de Andorra, en Cataluña, en la Comunidad Valenciana, en las Islas Baleares, en el Carxe, en Alguer (Italia) y en el Rosellón (Francia).

2. El catalán forma parte del patrimonio lingüístico y cultural de la Comunidad Autónoma de Aragón.

3. Las investigaciones que se han realizado hasta ahora en la Universidad de Zaragoza sobre el catalán en Aragón, ratifican que en la Franja de Aragón se habló y se habla catalán.

4. Es ilógico pretender legislar sobre una lengua sin nombre, que se presenta en el Anteproyecto de Ley con el circunloquio “lengua aragonesa hablada en el área oriental de la Comunidad Autónoma”.

5. Lamentan profundamente que el Gobierno de Aragón no dé crédito alguno al trabajo serio y riguroso desarrollado por los profesores del área de Filología Catalana de la Universidad de Zaragoza, quienes, además, siempre han colaborado y asesorado en materia lingüística a las instituciones autonómicas, comarcales y locales que así se lo han requerido.

6. Con esta nueva ley, el catalán carece del reconocimiento mínimamente exigible para su protección, promoción y difusión, y que su enseñanza es la única medida inmediata para asegurar su normalización.

 Zaragoza, 26 de junio de 2012″

O gobierno aragonés d’o PP-PAR ha feito publico o que ya se sabeba dende feba días. Como no podeba estar
d’altra traza, o gobierno que tracta Aragón como si d’un chiquet apéndiz d’a Espanya eterna se tractase, ha
asumiu os posicionamientos d’a ultradreita cavernicola lingüistica y, en a mesma mida que os blavers
valencianos, han resuelto negar a mayor. Ni l’aragonés ni o catalán existen como tals. En Aragón tenemos o
record de luengas charradas per metro cuadrau, ya no somos trilingües, somos multilingües, encara que no
sabemos con seguridat quantas luengas se i charran. Os que nos sacarán d’a dubda serán… Os concellos.
Somos asperando tamién que en os lugars que se charra castellano, os suyos concellos decidan qué luenga
ye. Perque si somos en a faina d’esfender as variedatz y dialectos, prou que o castellano d’Aragón en ye una.
O más gracioso de tot, si ye que isto puede considerar-se-ne, ye que qui fació a presentación per parte d’o
gobierno autonomico estió Dolores Serrat (catalana y catalanofona de Ripoll) y Javier Callizo (naxiu d’Echo, un
d’os poquetz lugars an que encara se conserva ista chicota luenga clamada aragonés). Javier Callizo, sí, o
mesmo que ta par de 2001 guardaba en os calaixos un devant-prochecto de lei que reconoixeba a oficialidat
d’as tres luengas d’Aragón: aragonés, catalán y castellano. Claro, de quan gobernaba con o PSOE.
Pero o problema no son os cambeos que proposa iste gobierno de dreita radical. O problema d’as luengas
d’Aragón viene de muito antes, isto no ye so que o tiro de gracia que les quieren foter ta que desparixcan.
Perque no cal enganyar-se, ta os gobernants d’Aragón, os que i son y os que i son estaus, sería muito millor si
aragonés y catalán no existisen.
Dende que en 1982 s’aprebó o primer Estatuto de Autonomía de Aragón, no s’ha feito cosa per reconoixer o
que ye normal en qualsiquier altro cabo de l’Estau espanyol y o que diz l’articlo numero 2 d’os Dreitos
Humanos, que garra ser humano puede estar discriminau per razón d’a suya luenga. Ni aragonés ni catalán
son luengas oficials en o nuestro país, u sía, o minimo que puede asperar una luenga ta poder disenyar o
futuro con dignidat y mirar de salvar-se.
O que no pasaba en Galiza, Catalunya, Euskadi, Nafarroa, Ses Illes Balears, País Valencià… Pasaba en
Aragón. As luengas propias d’o pais yeran en totz ixes puestos reconoixidas y oficials, en totz os puestos
fueras d’Aragón. Mesmo en Asturies, an que l’asturiano no ye oficial, ha contau con muito más refirme per
parte d’os organismos publicos, y mesmo per partius politicos como IU que en Aragón no se distinguen por a
esfensa d’as luengas, bella cosa que s’ha notau en totz os aspectos d’a vida d’ixe país.
Pero en Aragón, con gobiernos d’o PSOE (1983-87), PAR-PP (1987-91, 1991-93), PSOE con o refirme de IU
(1993-95), PP-PAR (1995-99) y PSOE-PAR (1999-2011) denguno no fació quasi cosa.
Nian se desarrolló a Lei de Luengas quan una comisión de Politica Lingüistica d’as Cortes de Aragón fació un
granizo estudio sobre a qüestión. Alavez, en 1997, sin garra voto en contra, as Cortes aragonesas aprebaban
un texto que deixaba platero, en un d’os suyos primers puntos, que aragonés y catalán heban d’estar luengas
oficials.
O primer gobierno d’o PSOE-PAR en 1999 ya se posaba como meta desarrollar una Lei de Luengas que a la
fin s’aprebó en a tercera lechislatura y contó con o voto cómpliz de CHA, perque o PAR se’n salió, ya abduciu
per as tesis d’a FACAO. Ista lei, que plegaba tarde y mal, no reconoixeba a oficialidat y se quedaba muit curta.
Yera una lei temerosa y cobarde, que se querió vender como o “mal menor” y que amás, s’aprebó quan ya se
sabeba que muit prebablement, no s’ise a desarrollar. En pagas, o gobierno d’alavez ya s’encargó de que no se
desembolicase, mientres que os “artistas invitaus” de CHA s’imachinaban en secreto poder-la aplicar dende o
gobierno, ta contentar a las suyas propias apuestas dentro d’o movimiento lingüistico.
Puyalón de Cuchas
Un movimiento lingüistico que, en o caso de catalán, heba sabiu unir-se y fer causa común, pero que teneba
en as comarcas orientals un problema creixent: a presencia d’a FACAO, os blavers anticatalanistas
aragoneses, siempre prestos ta barrachar qüestions politicas con qüestions lingüisticas, acobaltaus per sectors
d’a ultradreita local, entre ells, chent d’o PP y d’o PAR.
Un movimiento lingüistico que, en o caso de l’aragonés, se debatiba en problemas internos derivaus per
l’inmovilismo representau per o Consello d’a Fabla Aragonesa, muit superau per una reyalidat que heba
contrimostrau que l’aragonés no podeba estar un concieto personal de denguno, A Sociedat de Lingüistica
Aragonesa en primerías y Chuntos por l’Aragonés (o Segundo Congreso de l’Aragonés y a creyación de
l’Academia de l’Aragonés) dimpués, veniban a certificar ista situación.
Asinas que hue, en 2012, o PP-PAR, en una decisión que ye a risión d’o mundo scientifico, decide de sacar-le
o nombre a las luengas propias d’Aragón. Agora muitos s’aclaman y esclamencian, sin parar cuenta (igual ye
que no intresa) de que o mal ya ye feito, dende fa más de 30 anyadas.
Leixos de reclamar a derogación d’os cambeos propuestos per o gobierno de Rudi, que puestar que agora sía
pensando, seguindo ista linia tan orichinal, en estar o primer gobierno occidental en reinstaurar o creacionismo
en as aulas, creyemos que cal ir dillá. L’aragonés y o catalán han d’estar irrenunciablement, luengas oficials
d’Aragón, como punto de partida ta la suya normalización social y reparación historica. Hue nian ixo puede
guaranciar a pervivencia d’as dos, pero sin ixe alazet, sin ixe minimo, considerar a posibilidat mesma de que
istas dos luengas puedan continar existindo ye una utopía. Más que más l’aragonés, que ye cada día más en
as tres pedretas.
Amás, con ista mena de actos, o gobierno aragonés camina en a dirección contraria a la que, supuestament,
se proposa en l’Aragón oriental. A vertebración d’o nuestro país s’ha de fer dende una anviesta multipolar,
atendendo a las suyas riquezas y variedatz. Aragón no se puede construyir negando as suyas reyalidatz.
Perque, una vegada más, l’Aragón catalanofono siente como a resta d’o país le da a espalda y le fa fuera, le
niega a existencia. Asinas l’unico que consigue o gobierno ye que cada vegada i haiga más chent que no se
considere aragonesa en os lugars an que encara se parla catalán. Per atro costau a situación d’o mundo rural
en o Pirineo la tienen controlada, y fueras de bella honrosa excepción, o mundo cultural ye baixo minimos y a
sobent seguindo a endreza d’una Ilesia muit politizada, con lo que o solo feito de pensar si lo que allí charran
ye aragonés u mal charrar, si ixa luenga se puede escribir con unos regles u no, ye toda una utopía.
Pero claro, a la dreita espanyola afincada en Aragón rai como sía a vertebración d’iste país. Millor si lo pueden
fer desparixer y convertir en una tranquileta provincia an que solo se canten jotas y se charre en perfecto
espanyol.
Secretaria de Comunicación

EXPOSICIÓN DE LITOGRAFÍAS, GRABADO Y FOTOMONTAJE DE SALVADOR DALÍ

 

Lugar: castillo de Valderrobres.

Entre los meses de julio y diciembre de 2012

Horario:          -de julio a septiembre, 10.30 a 14.00 y 17.00 a 20.30

-de octubre a diciembre, 11.00 a 14.00 y 16.00 a 18.30

(lunes cerrado, salvo agosto y días festivos)

 

 

CONTENIDO DE LA EXPOSICIÓN:

El castillo de Valderrobres acogerá entre los meses de julio y diciembre de 2012 una exposición formada por 37 obras del gran pintor surrealista español, Salvador Dalí.

El objetivo es llevar hasta el gran público una parte muy significativa y menos conocida de la obra del pintor de Cadaqués, que se expondrá dentro del marco incomparable del castillo gótico de Valderrobres, ampliando con ello la oferta cultural y turística de nuestra localidad.

Las obras se agrupan en dos series completas, tituladas “Los sueños caprichosos de Patagruel” y “Las cenas de Gala”.

Los sueños caprichosos de Pantagruel” es una serie que está formada por 25 grabados (de 70×100 cmts) que Dalí realizó a partir de la reinterpretación de una edición del siglo XVI que había ilustrado François Desprez. En dicha edición el literato Rabelais describía las metamorfosis que sufrieron diversos personajes tras la ingesta de unos nísperos gigantes, lo que el genio de Cadaqués tomo como fuente básica para hacer brotar su desbordante y surrealista imaginación, creando figuras de todo tipo.

Las cenas de Gala” es una colección de 12 láminas  (de 100×70 cmts) que Dalí elaboró con la colaboración de los cocineros del famoso restaurante Maxim’s, utilizando para ello un sistema similar al fotomontaje, componiendo imágenes de gran fantasía e imaginación a partir de los platos diseñados por los cocineros que Dalí convirtió en muestras singulares de su surrealismo más ortodoxo.

 

ORGANIZACIÓN:

La exposición ha sido organizada por la Fundación Cultural Valderrobres Patrimonial en colaboración con la Fundación Universitaria Iberoamericana (Funiber) y es fruto de un convenio, que tendrá una duración inicial de cinco años, firmado entre ambas entidades para, entre otras cosas, organizar exposiciones de primer nivel en el castillo de Valderrobres.

La Fundación Cultural Valderrobres Patrimonial, que es quien gestiona las actividades culturales y turísticas del castillo y de la iglesia de Valderrobres, es una organización sin fines de lucro, dedicada a la realización de fines de interés general, entre los que están la promoción educativa y cultural de Valderrobres y de su comarca.

Por su parte FUNIBER, que está presente en 25 países de Europa, América y África, tiene como principal objetivo el fomento y la promoción de las actividades vinculadas a la formación permanente y a la mejora del potencial de las Universidades Iberoamericanas. Cuenta también con una Obra Social que, además de disponer de un programa de becas, fomenta las actividades culturales, organizando seminarios, ciclos de conferencias y exposiciones.

La inauguración oficial será el día 4 de agosto a las 20.30 horas y está previsto que, a partir del mes de septiembre, se preparen unos materiales didácticos para que los alumnos de los centros aragoneses puedan acercarse hasta nuestra localidad para que, a la vez que visitan el castillo y la iglesia parroquial, puedan realizar un recorrido por el surrealismo a través de la obra de Salvador Dalí.

El Consell Escolar rebutja també la Llei de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

El cop de mà que esperava la consellera de Cultura,  Dolors Serrat,  del Consell Escolar d’Aragó, única institució a la qual ha demanat opinió amb referència al projecte de Llei de Llengües, l’ha sortit més malament del que cap persona podia espera: la rebutjat l’avantprojecte, tot i que el Consell Escolar va ser renovat amb majoria conservadora. Si la senyora Serrat tingués un gram de vergonya, cosa que dubto, retiraria avui mateix l’avantprojecte, per acientífic, irracional i estúpid.

Sra. Consellera: busqui amics entre la ciència, no en la incultura, busqui amics en la universitat no en el reduccionisme illetrat, busqui amics entre els escriptors i professors de les llengües i no entre els que no saben com agafar la ploma per escriure ni han llegit un sol llibre de la matèria en la seua vida, busqui amics entre les persones íntegres i integradores i no entre els integristes, busqui i busqui… .

La mofa i l’escarni a la seua persona, Sra. Consellera, s’estén per tot arreu com un reguitzell de pólvora. Vostè ha caigut en el parany, li costarà surtir-se’n. Jo en el seu lloc em retiraria a llegir literatura en “aragonès oriental”. Ja sé que jo sóc massa sentimental, perquè he passat de la irritació a donar-me pena vostè com a persona pública . Estic disposat a recomanar-li uns quants llibres. I un consell, aquest estiu no hi vagi a Ripoll.

Notícia a El Periódico

La presidenta del Parlament reivindica la unidad de la lengua – Aragón – El Periódico de Aragón.

29/06/2012

La presidenta del Parlamento de Cataluña, Núria de Gispert, defendió ayer en Caspe la unidad de la lengua catalana y afirmó que representa un patrimonio común de Cataluña, la Franja oriental de Aragón, la Comunidad Valenciana y Baleares. De Gispert aprovechó el acto institucional con motivo del VI centenario del Compromiso de Caspe, que se celebró en esta localidad y a la que asistieron miembros de los parlamentos autonómicos de las cuatro comunidades que formaron parte de la Corona de Aragón. De Gispert sostuvo que “no se puede pretender negar una evidencia cotidiana y científica” y es que en los cuatro territorios se habla una misma lengua. “La lengua catalana no es tan solo patrimonio de Cataluñaa, sino que también lo es, entre otros territorios, de la Franja, la Comunidad Valenciana y Baleares, y como patrimonio cultural compartido tienen que tratarse”, sentenció. De Gispert reivindicó que se habla el “mismo” idioma tanto en ciudades como Mequinenza (Zaragoza) y Alcampell (Huesca) como en Ripoll (Gerona), ciudad natal precisamente de la consejera de Educación aragonesa, Barcelona, Vinaróz (Castellón) y Ciudadela (Menorca).

El claustro del IES Bajo Cinca de Fraga también rechaza el proyecto de la DGA – Aragón – El Periódico de Aragón.

29/06/2012

El rechazo a la nueva Ley de Lenguas que han redactado el PP y el PAR también es patente en la comunidad educativa de la zona afectada, así como por diversos estamentos sociales del Aragón oriental. El claustro de profesores de uno de los institutos de Secundaria de Fraga, el IES Bajo Cinca, condenó ayer de forma mayoritaria la intención del Ejecutivo autonómico. Más del 80% de los docentes consideraron un grave error y un severo perjuicio a los alumnos del Aragón oriental que no se imparta la enseñanza del catalán normalizado, que es además una lengua propia de la comunidad autónoma. La preocupación en esta zona de Aragón es patente, y así también se ha visto en las distintas reuniones que han celebrado las AMPAS de los centros al ver cómo sus hijos pueden tener luego dificultades para completar su formación en centros educativos catalanes. También diversas asociaciones culturales que difunden y promueven el uso del aragonés y catalán van a mantener diversas reuniones en Zaragoza para analizar qué acciones tomar para protestar por el anteproyecto de ley que deja en mala situación dos de las lenguas aragonesas.

60.000 catalanohablantes – Aragón – El Periódico de Aragón.

 

29/06/2012

hay aproximadamente en Aragón. Estas cifras, dependiendo de autores, oscilan entre los 50.000 y los 70.000 hablantes. Si se tiene en cuenta las localidades del Aragón oriental en las que no se habla catalán pero están en su área de influencia y tienen una comprensión absoluta del idioma, esta cifra se amplía notablemente. El catalán en Aragón tiene una existencia prácticamente milenaria y forma parte de al menos dos variedades dialectales de la lengua catalana, aunque con giros y modismos en los que es patente, por contacto, la influencia del castellano y del aragonés. Fraga, Tamarite, Maella y Valderrobres son algunas de las localidades más pobladas que son catalanohablantes.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja