Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Aragonès
1796662_1532285563675819_3597650713868225238_n
TROBADA D’AGUERRO :

CONTINAMOS VIVINDO EN ARAGONÉS

Artieda

14,15,16 de Noviembre

A propuesta ye fer una trobada d’un cabo de semana de chent que l`agane d’amillorar l’aragonés oral. Queremos chuntar-nos entre totz pa fer unas chornadas en do aprendamos los unos de los otris a charrar un millor aragonés. La idea ye de creyar ixos días un ambient do l’aragonés siga a sola luenga de comunicación entre nusatros pa fer posible vivir en aragonés.

+ INFO pdf:
fb Trobada.
cartel Nogará

A primer semana de noviembre prencipian os cursos d’aragonés de Nogará-Religada (Zaragoza). Puetz apuntar-te en a siede de Pza. Asso y en A Flama Tabierna, de tardes, u ninviando un correu ta asoziazion(arrova)nogara-religada.org

Presencial (recomendable), de tardes u manyanas, u on-line. Ya ye hora d’aprender aragonés! Apunta-te-ie!

Conferencia d’Ánchel Conte, escriptor en aragonès. Dijous 16 d’octubre, 12 h., a la Sala de Professors. “El aragonés a través de la obra de Ánchel Conte”. Sala de Professors de la Facultat de Filologia de la UB (5è pis).

Font: José Enrique Gargallo

presentazión2014bzn 10649505_10202789053152522_3066421897797376965_n

Iste martis 14 d’otubre en o CAB faremos a presentazión d’o curso 2014-15.

 
Curso d’aragonés en Barzelona

- Presentazión de “Mustang. una zarpadeta de bersos d’amor y belatros satelites” d’Alberto Lamora. Publicazions d’o Consello d’a Fabla Aragonesa, 2014.
 
- Conteníus y ochetibos; nibel basico y d’afundamiento; gramatica, lexicos y dialeutos. Materials de bideo y audio.
 
 
Organiza: Colla de Charradors O Corrinche
http://ocorrinche.blogspot.com.es/
Biernes 14 d’otubre, 19:30 oras. Sala d’actos.
Centro Aragonés de Barcelona

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real | Xarxes socials i llengües.

 

Divendres (17/10/2014) se celebren les Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Móra la Nova. Entre les conferències invitades, m’ocuparé de “La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real“. Podeu veure el programa complet a JORNADES DE LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC A MÓRA LA NOVA (RIBERA D’EBRE).

17 i 18 d’octubre de 2014. Casal Municipal de Móra la Nova (carrer Major, 88, entrada per la plaça de l’Església)

Des de l’any 1990, el Ple de la Secció Filològica de l’IEC duu a terme jornades acadèmiques a diferents contrades del domini lingüístic de la llengua catalana. La finalitat d’aquestes trobades acadèmiques i cíviques és mantenir contactes i intercanvis amb els estudiosos de cada lloc. Enguany, aquestes jornades se celebren a Móra la Nova, localitat situada a la comarca de la Ribera d’Ebre, els dies 17 i 18 d’octubre.

En un context organitzatiu i de col·laboració amb una gran participació, el contingut acadèmic de les diferents intervencions programades permetrà fruir de les aportacions lingüístiques, literàries i etnogràfiques d’especialistes reconeguts del territori.

 

Atesa la rellevància dels actes organitzats, és la voluntat de l’organització poder comptar amb la presència dels agents socials, culturals i polítics del territori. Els organitzadors agraeixen la participació i el suport que han rebut de destacades institucions i personalitats.

Organitzen aquestes jornades la Secció Filològica, l’Institut Ramon Muntaner i l’Ajuntament de Móra la Nova, amb la coŀlaboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i la Diputació de Tarragona, i amb el patrocini de l’Obra Social La Caixa i la Fundació Privada Mútua Catalana.

Divendres 17 d’octubre

17.30 h: Obertura de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

17.45 h: Olga Cubells, professora de la Universitat Rovira i Virgili

Els parlars de frontera: la zona de transició entre el tortosí i el lleidatà

18.10 h: Natxo Sorolla, sociòleg, tècnic de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC i doctorand al CUSC-UB

La Franja: diglòssia, xarxes i substitució lingüística en temps real

18.35 h: M. Teresa Cabré, membre de la Secció Filològica de l’IEC

De com ingènuament es troba una isoglossa

19.00 h: Miquel Esteve i Toni Orensanz, escriptors

El procés creatiu i la importància de l’entorn com a referent (conversa moderada per Núria Grau, filòloga i editora)

19.25 h: Col·loqui

20.00 h: Albert Pujol, director

Presentació de la Fira del Llibre Ebrenc i de Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris

Espectacle literari Lletres d’aigua, a càrrec del cantautor Jesús Fusté

Dissabte 18 d’octubre

12.00 h: Josep Sebastià Cid i Català, catedràtic de llengua catalana i literatura de l’INS Julio Antonio de Móra d’Ebre i doctor en didàctica de la llengua i la literatura per la Universitat de Barcelona

Els escriptors de l’Ebre i la llengua: Carmel Biarnès

12.25 h: Ramon Vila, musicòleg, i Josep Moran, membre de la Secció Filològica de l’IEC

La tradició oral al terme de Tivissa (a partir del CD «Tivissa, cançons i tonades de la tradició oral»)

12.50 h: Roser Vernet Anguera, Centre Quim Soler, la Literatura i el Vi

«El Priorat en Persona», trobades d’escriptors

13.15 h: Carles M. Castellà, professor de l’INS Camarles

La varietat lingüística geogràfica del Baix Ebre i el procés d’estandardització. Manteniment i pèrdua de formes pròpies (estudi en curs dotat amb la IV Beca Joan Veny de l’Institut Ramon Muntaner, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya)

13.30 h: Col·loqui

14.00 h: Cloenda de les jornades a càrrec dels representants de les institucions

Durant les Jornades, al vestíbul del Mas de la Coixa i a la Sala d’Exposicions del Casal Municipal es podran visitar les exposicions «Els centres i instituts d’estudis. Una xarxa de cultura i recerca al territori», produïda per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana i l’Institut Ramon Muntaner, i «Paraules de riu», produïda per la Fira del Llibre Ebrenc. També s’hi podrà veure una mostra de publicacions editades pels centres d’estudis.

Les sessions acadèmiques i l’espectacle literari són d’entrada gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament trucant al telèfon 977 401 757, o escrivint a l’adreça merce(arrova)irmu.org (Mercè Roca).

Secretaria de la Secció Filològica

Institut d’Estudis Catalans

C/ Carme, 47

08001 Barcelona

Tel. ++ 93 270 16 30

Fax ++ 93 270 11 80

sf@@iec.cat

http://sf.espais.iec.cat/

Como cada añada, malas que rematan os Pilars, empezipian os cursos d’aragonés en Fablans Zaragoza.

En http://fablanszaragoza.blogspot.com tiens a informazión autualizada arredol de os cursos d’ista añada 14 – 15.

Que a bola se faiga más gran y podamos enseñar l’aragonés igual en as clases presenzials como á distanzia.

Cal destacar que ista añada sí podremos fer curso los sabados en a siede nuestra (coso 112, Zaragoza). Asina, daremos primer grau miercols de 19 á 21 oras y sabado de 10 á 12 oras. O curso á distanzia será de 22:30 á 23:30 oras, probablemén os miercols. Feremos serbir Skype, que ye un programeta de telefonía IP que mesmo saben fer serbir os norteamericans.

Igual a Coordinadora d’Enseñanza Lola en amostranza.zgz(arrova)fablans.org como yo en o 692 637 391 en orario comerzial t’aclariremos os dandalos que i tiengas.

PRESENTACIÓN DE POEMARIO.

Anchel Conte presenta su nuevo poemario en edición bilingüe LUNA QUE NO YE LUNA / LUNA QUE NO ES LUNA, editada en Zaragoza por Eclipsados.

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

 

Comunicau de Nogará debant d’os ataques a l’aragonés

 

Aragón, a 17 de setiembre de 2014

Dimpués d’as informacions que se son vertendo en a prensa arredol de l’amostranza de l’Aragonés, l’Asociación Cultural Nogará, quiere manifestar a suya opinión, como pieza important d’o movimiento d’esfensa de l’aragonés.

Hemos puesto leyer que o TSJA ha admitiu o recurso d’a Fundación Gaspar Torrente (F.G.T.), vinculada a o partiu politico Chunta Aragonesista, en o tocant a o curriclo aragonés, y ha suspendiu cautelarment a suya aplicación en o present curso pa l’aragonés. O recurso d’a F.G.T. se basaba en un solo argumento: que a norma ortografica proposada provisionalment dica a creación de l’Academia Aragonesa d’a Luenga complicaba l’aprendizache u podeba causar numbrosos perchudicios, y ha feito creyer a lo TSJA que en os centros educativos s’emplegaba “dende fa quatro decadas” una sola norma ortografica y acceptada, deslechitimando o proceso que ye dezaga d’o Estudio de Filolochía Aragonesa, fendo creyer que se tracta d’una asociación privada convencional. Pero en a nuestra opinión, encara ye mas grieu a fura campanya que se ye fendo ta desprestichiar a fayena que son fendo determinadas personas por l’aragonés. Por ixo queremos aclarir bellas qüestions y aportar a nuestra posición:

En 1997 as Cortz d’Aragón instoron a o Gubierno PP-PAR, que en aquellas envueltas introdució l’aragonés como extraescolar en a escuela, a fer una lei de luengas, que no plegó. Dende l’executivo PSOE-PAR se prometió reiteradament esta lei dende 1999, y no estió dica 2009, dimpués de 10 anyos d’espera, y mesmo una manifestación por as carreras de Zaragoza, que  as Cortz apreboron una Lei exprés que no plenaba os deseyos d’os que treballamos por a supervivencia d’a Luenga, pero que daba piet a fer muitas cosas (como creyar as academias de l’aragonés y o catalán en Aragón), u introducir l’aragonés decididament en a escuela. Aspectos, que como bien sabemos, no se plegoron a cumplir (y no siempre por culpa d’o Gubierno d’Aragón).

En 2005, o movimiento d’esfensa de l’aragonés, canso d’aguardar ixa lei promesa y sufrindo disensions evidents por o desgaste de l’alegalidat, encetó o proceso de Chuntos por l’aragonés, emparau por una gran mayoría d’o teixiu asociativo por a luenga. Este proceso desauguó en o II Congreso de l’Aragonés, que establió, en 2006, l’Academia de l’Aragonés, como autoridat linguistica de l’aragonés, trigando os suyos primers miembros, de todas as sensibilidatz existents, dimpués d’un proceso de valuración de meritos y dimpués d’a suya aprebación en o pleno d’o II Congreso con mas d’un 80% de refirme.  Por a tibieza d’o Gubierno d’Aragón, no tenió un reconoiximiento legal, y s’establió baixo a forma churidica d’una Asociación y con a denominación Estudio de Filolochía Aragonesa (EFA) y a marca Academia de l’Aragonés. Como se puede entender, no se trata d’una asociación privada mas, sino d’una asociación formada por chents de diferents ambitos, que ha reculliu o mandato d’o II Congreso de l’Aragonés.

Dimpués de tres anyos de treballo interno, quasi coincidindo con l’aprebación d’a Lei de Luengas de 2009, y dimpués d’ubrir o treballo a las esmiendas d’a sociedat, lo EFA publico en 2010 a suya Propuesta Ortografica, como un treballo ufierto a la sociedat y a l’Academia d’a Luenga Aragonesa que o gubierno habría d’haber creyau.  Manimenos, y tot y que o Consello Superior d’as Luengas d’Aragón heba proposau a o Gubierno os nombres d’os primers miembros de l’Academia, bellas circumstancias rezagoron o suyo nombramiento, y a deseyada Academia no plegó a existir, tornando a la situación anterior a la lei.

A ortografía d’o EFA ye fruito d’un consenso entre personas que emplegaban diferents ortografías, incluindo partidarios y detractors d’a ortografía quasifonetica d’o 87. Pero a falta de refirme por parte de o Gubierno continó deteriorando o consenso dentro d’o movimiento de l’aragonés, encara que muitas iniciativas novedosas iban prenendo fuerza, y por atras partes se conseguiban atra mena de consensos. Pero o cambio de Gubierno en 2011, atra vegada PP-PAR, pero muito mas virulento contra as luengas, especialment contra o catalán, fa que veiga a luz una nueva lei de luengas retallada y emmudida, que negaba o suyo nombre a l’aragonés y o catalán, nombraus con circumloquios que se facioron famosos en toda Espanya.

Manimenos, mesmo con una bastida legal hostil, y un gubierno emparau por partius como o PP y o PAR, o buen fer de personas como Manuel Castán o Fernando Romanos ha feito que a presencia de l’aragonés s’haya incrementau precisament en iste tiempo. Aproveitando a conchuntura d’a nueva y polemica LOMCE, s’ha presentau a oportunidat de fer, por primer vegada, o curriclo d’a luenga aragonesa en primaria, basau en o Marco Común Europeu de Referencia y ixamplando as posibilidatz d’emplego dentro de l’horario escolar (y mesmo como luenga vehicular, posibilidat que ya se reconoixeba en o curriclo de 2007, y que sigue present).

Ye esclatero que en o tema d’o curriclo o Gubierno d’Aragón ha actuau con prisas y improvisación, fendo errors y modificacions a posteriori que mesmo han emporquiau o treballo d’os asesors. Un treballo mas pausau habría d’haber permitiu tamién a participación de mas actors, como os mayestros interinos que yeran fendo clases iste curso, qui no participoron en a redacción d’o documento, pero tampoco (fueras de bella excepción) asistioron a lo seminario en o qual s’iba a tratar o proceso d’o nuevo curriclo. Pero este analís d’o papel de o Gubierno cal complementar-lo con l’analís de a presencia de l’aragonés en a escuela.

Si nos remitimos a los datos, cal decir que l’aragonés pencipió a impartir-se como asignatura extraescolar en o curso 1997-98, con quatro profesors en quatro centros u CRAs (Chaca, Alto Galligo, Aínsa y Benás). O numero d’alumnos fue incrementando-se amonico dica l’anyada 2009 an que de vez que se introduciba un profesor más (CRA Cinca-Cinqueta) i habió una baixada d’alumnau eventual que se recuperó a l’atra anyada aumentando de contino dica l’actualidat. En o zaguer curso (2013-14) s’incrementó o numero de profesors de 5 a 7 (Ansó-Echo, Instituto d’Aínsa) y estianyo, a falta de datos de matricla, s’incrementa en un profesor más (8) en Alto Ara, y podría introducir-se atros a lo largo de o curso.

graficoCon este chiquet analís quantitativo, y fendo comparanza con as diferents bastidas legals y gubiernos, podemos quitar una conclusión: l’acción politica, a ormino, ye puro folclore, ya que en os Gubiernos PP-PAR ye quan pior s’ha tratau formalment l’aragonés pero quan más profesors y centros s’ha anyadiu a l’amostranza de l’aragonés (7 profesors), mientres que o Gubierno  PSOE-PAR que prolargó l’aprebación de a lei 10 anyadas, nomás introdució un profesor (encara que sí que i habió bell aumento en as horas d’os mayestros). Tamién cal recordar que a la fin de o Gubierno PSOE-PAR se creyó o programa Luzía Dueso que encara hue contina funcionando muit satisfactoriament.

 

Repasada a historia, cal decir que a Fundación Gaspar Torrente ha atacau a politica de o Gubierno d’Aragón, en bells aspectos nefasta, pero tamién ha atacau o treballo d’os asesors de luengas, que han feito un treballo impagable por l’aragonés. Dita Fundación ha atacau especialment o curriclo de l’aragonés por o tema de l’uso d’una grafía provisional (a Propuesta Ortografica d’o EFA), quan no bi ha garra razón pa fer-lo, y mesmo ha feito creyer que existe “dende fa quatro decadas” una tradición ortografica establida en as escuelas. A realidat ye que cada mayestro feba servir dica agora a ortografía que millor le pareixeba. A Orden d’a Consellería va en a linia d’emplegar una sola ortografía (a que estableixca l’Academia Aragonesa d’a Luenga) y fixa como norma provisional a Propuesta Ortografica publicada en 2010 por o Estudio de Filolochía Aragonesa.

Dende a nuestra asociación, creyemos que, dillá d’a norma ortografica, o modelo de luenga y as accions sociolinguisticas pa dignificar a luenga y afavorir a transmisión cheneracional son os aspectos mas importants. Ye evident que a falta d’un consenso pleno en o tema normativo ye un entrepuz, pero no se puede emplegar como argumento, mas que mas si qui lo critica ha feito saber que no reblaría ni en una coma a suya propuesta. Nogará demanda a las Fundación Gaspar Torrente, a o Consello d’a Fabla Aragonesa y a o Rolde d’Estudios Aragoneses que cambien a suya actitut y sigan capables de treballar de conchunta y en positivo, como lo fan a resta d’o movimiento de l’aragonés.

 

En estos momentos nos fa tristura fer alcordanza que fa un anyo y meyo Nogará habió d’abandonar a coordinadera Aragón Trilingüe porque, qui hue lideran esta ofensiva contra a implantación de l’aragonés en horario escolar, Ignacio López Susín (representant en a plataforma d’o Rolde de Estudios Aragoneses) y Miguel Martínez Tomey (representant de Chunta Aragonesista), fación publica, por error, a suya intención de “minar” a las personas que son fendo o treballo que alto detallamos. Esto nos fa pensar que dezaga d’este recurso, y as conseqüencias que a totz nibels puede tener pa l’aragonés, bi ha intencions de control politico de a luenga, fendo servir as dificils circumstancias pa destruyir accions en favor de l’aragonés y acotolar socialment a qui las faiga, si son feitas por qui no piensa igual que ells.

 

Pa rematar, queremos decir que Nogará ye fiel a l’esprito y o proceso de Chuntos por l’Aragonés y o II Congreso, igual como en estió a lo I Congreso. Sindembargo, somos conscients que a realidat de hue ye diferent a la que se vivió en 1987, 2006 y 2009, y creyemos que as circumstancias obligan a os colectivos y achents socials a fer un especial esfuerzo pa blincar o conflicto que se visualiza en o tema grafico pero que tresmina problemas d’atra mena, y a ixamplar en o posible os consensos (d’os quals han de quedar difuera qui no quiera participar en ells). Asinas mesmo apelamos a la sensatez y responsabilidat de os partius politicos a que no empleguen a politica en contra d’a luenga, y a que, en as suyas accions de politica linguistica, reconoixcan y faigan confluir todas as sensibilidatz pensando en o futuro de a luenga y de a suya transmisión cheneracional.

 

Publicado en Comunicaus | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

Asociación Cultural Nogara – Religada | Blog de l’Asociación Cultural Nogara Religada.

Concurso de relatos Por un Aragón trilingüe

cncurso relatosL’Asociación Cultural Nogara – Religada convoca un concurso de relatos en aragonés y catalán con a fin de fer valurar una vegada más as luengas propias d’Aragón y a suya literatura. Debant d’a convocatoria d’o concurso de relatos con que a Feria d’0 Libro Aragonés de Monzón quiere celebrar o suyo XX cabo d’anyo, y que nomás i accepta obras en castellano, Nogara quier fer remerar a importancia d’as luengas como patrimonio cultural inmaterial no nomás d’Aragón, sino d’a humanidat

BASES D’O CONCURSO
L’Asociación Cultural Nogara convoca o Concurso de Relatos “Por un Aragón trilingüe” ta fer valurar a luenga aragonesa y a luenga catalana como parte d’o patrimonio cultural d’Aragón y d’a humanidat.

PARTICIPANTS.
Podrá participar tot qui lo deseye. Os treballos habrán d’estar escritos en aragonés u en catalán, estar orichinals y no haber estau publicaus por garra sistema. Cada autor/a se responsabiliza d’a suya participación.

OBRAS
O tema ye libre, pero ha de tener bella relación con o territorio aragonés en qualsiquier d’as suyas vesants: historia, tradicions, monumentos, paisaches, personaches, etc.
Cada participant podrá presentar-ie dos relatos.
O relato tendrá una largaria d’entre os 6000 y os 10000 caracters d’ordinador, (incluyius os espacios), y será escrito a doble interlinia, en tipo Times New Roman cuerpo 14.
No s’admiten colecccions de relatos de chicota largaria, sino un máximo de dos relatos unitarios, d’a largaria debantdita.

PRESENTACIÓN Y NINVIO
O ninvio se ferá en un solo correu, ta l’adreza: asociación@nogara-religada.org.
En o caso de participar-ie con dos, os ninvios se ferán independientement. En l’AFER d’o correu meterá “T’o concurso de relatos POR UN ARAGÓN TRILINGÜE”.

Bi habrá dos documentos adchuntos en formato, word, open office u PDF.
– En o primer meterá o titol d’o relato y o suyo texto.
– En o segundo tamién i será o titol d’o relato y meterá la parola “PLICA”. I figurarán o nombre completo y dos apellius de l’autor/a, l’adreza, telefonos y correu electronico de contacto.
Tots os relatos trigaus quedarán a disposición d’a organización, que podrá editar un libro con ganadors y finalistas. O feito de participar en iste concurso suposa ceder os dreitos d’autor t’a edición d’as obras trigadas. En tot caso s’editarán baixo licencia Creative Commons en a traza que determine l’A.C.Nogara

O plazo de presentación t’o Concurso remata lo 15 de noviembre de 2014.
Se ferán tres premios de lotes de productos relacionaus con l’aragonés (libros, revistas, discos, chambretas, etc..). Antimás ta qui gane o concurso bi habrá una caixa experiencia con un viache y estancia ta dos personas en bell puesto a esleixir, valurau economicament en bells 50 euros.

CHURAU
O churau será inapelable y podrá declarar os premios desiertos. Tamién ye facultau ta resolver qualsiquier qüestion que no hese quedau explicita en as presents bases. Será compuesto por una delegación de socios y socias de Nogara, que no podrán participar en o concurso.

ANUNCIO D’O PREMIO.
O ganador u ganadora d’o premio será anunciau por Nogara mientres a celebración d’a XX Feria d’o Libro de Monzón. Si a persona que gane no i ye present se le comunicará antes con antes y se ferá publico en medios de comunicación en aragonés.

EDICIÓN Y PRESENTACIÓN D’O LIBRO.
A edición d’o libro con os relatos esleixius, si se fa, será pagada de tot por l’A.C. Nogara. A obra se presentará, si ye posible lochisticament, en as XXII Chornadas d’as Luengas d’Aragón.

Noticias relacionadas:

Nogara convoca un premio literario en respuesta a lo concurso monolingüe d’a FLA

Esfendemos as luengas se suma a las criticas a lo premio de relatos monolingüe d’a FLA

CHA protesta por o concurso de relatos d’a FLA “nomás en castellano”

Publicado en Actividatz | Etiquetado , , , , | Deja un comentario

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca – ABC.es – Noticias Agencias.

UPyD pide no permitir el uso del aragonés en plenos del Ayuntamiento Huesca

29-09-2014 / 21:20 h EFE

La delegada de UPyD en Huesca, Isabel Ferrer, ha expresado hoy su rechazo a la petición del grupo de CHA en el Ayuntamiento de Huesca de realizar intervenciones en los plenos en aragonés.

Ferrer asegura en un comunicado que “no debemos confundir el respeto y la protección a la fabla, recogidos en el Estatuto de Aragón, con su consideración como lengua oficial, que no se recoge como tal en ninguna de nuestras leyes fundamentales”.

Señala, además, que “esa obsesión por poner el acento en lo que nos separa es la misma que nos ha conducido a la grave situación existente en Cataluña”.

A este respecto, añade que “es responsabilidad de todos no permitir que las veleidades nacionalistas nos hagan olvidar lo mucho que nos une: los potentes lazos históricos, culturales y económicos que se han consolidado durante cinco siglos”.

A culpa ye d’os catalans | Arredol.

A culpa ye d’os catalans

Rubén Ramos

FotoRRAQue l’aragonés se troba en una situación critica no resulta, enfortunadament, garra novedat. Ya podetz contar, isto de l’aragonés ye un poco como a economía: yo dende que tiengo consciencia he sentiu charrar que somos en crisis (y ya son quatro decenios dando mal con bell poco de consciencia). Aquí, quiesto/a lector/a, podría rematar l’articlo, perque a situación de l’aragonés ye de fácil resumir: somos (seguimos) en crisis.

Agora o gran problema ye a grafía. Pareix que ye más embolicau y pior ta os ninos y ninas escribir “qüestión” u “viello” que escribir (?!) “belozidá”, “Balenzia” u “zercustanzia d’a pulitica monezipal”. Y como somos asinas pues en femos casus belli y ala, a pleitiar… Ixe ye o nuestro modus vivendi (me resisto a fer servir “modus bibendi”, que l’imos a fer…).

Pero… entre que pleitiamos y nos femos contentos/as u maldecimos per midas cautelars d’os tribunals (no pas sentencias, a lo menos encara) igual sería bueno, quemisió, sacar bell ratet ta mirar d’aduyar a salvar a luenga… nomás bell ratet, eh? Tampoco no cal abusar, que a os aragoneses y aragonesas siempre nos ha feito más o goi o maravilloso esporte d’o cainismo.

Y pensando pensando, resulta que igual a solución a totz os nuestros problemas ye muito más cerca que no pareix. Ye prou con recurrir a la formula machica: a culpa ye d’os catalans.

M’acuerdo agora de que deixemos d’estar en a Eurorregión que compartíbanos con catalans y occitans per o tema d’as obras d’arte d’as comarcas orientals. Mesmo antes que no nos enterásenos pa qué nos podría fer honra d’estar-ie. Ixo sí que estió un record, perque cuento que catalans y occitans encara se lo preguntan: ¿Pa qué sirve?

O d’o patrimonio ye un tema capital pa Aragón, no i hai mica dubda, pero encara en ye más perque os catalans son qui tienen as obras. Perque oye, o Vidal Mayor ye en o museu d’a Fundación Paul Getty y per ixo no nos hemos saliu d’a NATO. Que siempre ha habiu clases!

Asinas que si queremos que l’aragonés tienga un futuro, hemos de mirar de convencer a os nuestros quiestos vecins y decir-les que lo faigan oficial en Barcelona. Alavez podremos sobatir con fuerza o sinyal d’os agravios y demandar chusticia. Asinas l’aragonés pasará a estar popular de tot y en quatro días tendrá más fabladors que nunca en a historia.

Y os catalans, que son muit listos, son os culpables, perque, en saber cual sería a nuestra reacción, no han quiesto fer oficial l’aragonés ni reconoixer-lo, que a historia alavez hese estau bien diferent. Asinas que vienga, repitamos totz y todas, a veyer si asinas podemos invocar a os espritos: a culpa ye d’os catalans.

L’IES Matarranya es rebel·la contra la supressió del català | Xarxes socials i llengües.

 

Seguint l’estela de la introducció del LAPAO com a assignatura i la persecució de l’ús institucional del LAPAPYP, la persecució del català i l’aragonès a Aragó continuava amb tot allò que feia pensar que la Direcció Provincial suprimiria l’assignatura de català de l’IES Matarranya. El conflicte s’imposava per l’optativitat del català i del francès, i tot apuntava que la Direcció Provincial l’aprofitaria per a liquidar el català de les aules. Però el conflicte es manté obert, davant la pressió i resistència d’alumnes, professors, pares i representants polítics, que aposten per matenir, almenys, l’optativitat del català al centre. Altres blocs ja van mostrar el patiment local (Finestró, Mas de’n Bringuè) i la premsa se’n va fer ressò (Núvol, Vilaweb).

Més d’un centenar d’alumnes s’han mobilitzat amb un manifest en què declaren que “creemos de sentido común poder hablar y escribir nuestra lengua materna; una lengua que nuestros ancestros ya hablaban”, pel fet que “el año pasado, en una reunión con la Directora provincial de Educación de Teruel se dijo que la enseñanza de nuestra lengua materna seguiría como había seguido hasta entonces, o sea, que seguiríamos estudiando la ortografía y gramática catalana en horario lectivo”. Manifesten un conflicte normatiu amb la implantació del LAPAO: “La Ley de Lenguas Aragonesa reconoce el derecho al estudio de la gramática de la lengua propia de nuestra región, pero como bien usted sabrá, el LAPAO carece de normas gramaticales, por lo que el sentido común nos dice que lo más correcto es recurrir a la gramática de la lengua catalana para poder saber escribir nuestra lengua, como se ha hecho hasta ahora”. Finalitza dient que “apreciamos que haya empleado su tiempo en nosotros y piense por una vez en el bien de los alumnos y no sólo en el interés egoísta de algunos profesores. Atentamente, los alumnos partidarios de estudiar su lengua materna.”

Els pares s’han preocupat cridant a l’Institut i s’han mobilitzat mitjançant l’Associació de Pares Clarió i han fet arribar una carta a l’Inspector en Cap. Alcaldes de diferents poblacions com Pena-roja, Beseit i Mont-roig es van apropar a l’Institut per a informar-se sobre la notícia, perquè la Direcció Provincial no rebia les seues cridades telefòniques.

En la reunió que va tenir lloc el 23 de setembre (19.30h) hi van assistir més pares dels convocats (alumnes de 1r i 2n matriculats a català), a més d’alumnes i professors. L’inspector, s’esforçà en utilitzar un català poc fluid, exposant de manera confusa qüestions de legalitat, projectes bilingües, conflicte, solució de problemes, diàleg, però una mare li va fer veure que encara no s’havia informat del problema que es pretenia solucionar. Els alumnes van llegir la seua carta i van ser aplaudits. L’Inspector remarcà que la decisió depenia de Carmen Calvo, directora provincial, i especialment de la seua voluntat política. Per tant, el conflicte continua obert.

II Cross por un Aragón Trilingüe.

 

Apunta’t al II Cross per un Aragó trilingüe. Només son 3 km, per un entorn ben maco como és el Parc Bruil. Una oportunitat perfecta per a fer esport y també defensar les nostres llengües. Enguany, amés del cross per adults, també es ferá una prova junior per a que els nens i nenas puguin pasar una bona estona corrent.
El XXXXXX del cross per adults és el mateix que en la edició de l’any passat i el pots veure al mapa que penjarem.
T’hi pots apuntar el mateix dia del cross, en la taula que tindrem al Pac Bruil, però si ja saps que hi participaràs, escriu-nos a esfendemosasluengas@gmail.com, indicant les teves dades (nom, mail i/o telefon) per fer previsió dels participants que hi haurà.

 

“L’aragonés ye a luenga que femos servir aintro y difuera d’a interpresa”. Entrevista con Ordio Minero | Arredol.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic | Xarxes socials i llengües.

Protegir el LAPAPYP prohibint lo seu ús públic

Prohibir l’ús de llengües, i sobretot si es tracta de l’aragonès a Aragó, queda mal. I per això, a pesar que l’objectiu de la Llei de llengües de 2013 és eradicar qualsevol opció de reconeixement i normalització del català a la Franja i de l’aragonès, no queda bé dir-ho. D’aquí que la Dolores Serrat, Consellera d’Educació d’Aragó, deia que “la Ley de Lenguas de Aragón habla de la protección y defensa de las lenguas y modalidades lingüísticas que se hablan en el Aragón septentrional y en el oriental”. Com protegixen eixe patrimoni? Quan el que es fa és simplement usar l’aragonès d’una manera simbòlica i protocol·lària a l’Ajuntament d’Osca (territori històric de l’aragonès), es despleguen tots els mecanismes de control de la legislació aragonesa per a que no torne a passar.

La part més interessant és que en la guerra anticatalanista del LAPAO, l’Heraldo diu per enèsima vegada que que a la Franja es parlen “variantes locales del catalán”. Pancatalanistes!

Caldria preguntar-se què n’opina Bueñuel de tot això. Dona per a un guió? ¡Cómo esperas que te quiera si esto no da más de sí! Les intervencions dels alcaldes també són dignes d’anàlisi de les actituds diglòssiques. Però, malauradament, en els temps obscurs que corren, lo tema principal  no és eixe!

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: