Skip to content

Archive

Category: Aragonès

Source: · VÍDEO DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 EN ARAGÓN – Lenguas de Aragón

VÍDEO DEL DÍA DE LA LENGUA MATERNA 2018 EN ARAGÓN

Alejandro Cortés ha realizado con su equipo el vídeo del Día de la Lengua Materna de 2018, en el que varios niños del Colegio San Juan de la Peña de Jaca que estudian aragonés con la maestra Iris Campos interpretan la canción Únicos de Alejandro Ibázar, cedida por el autor para esta ocasión.

Una versión del mismo será utilizada como anuncio en la radio y la televisión autonómica de Aragón.

 

19-febrero-2018

La Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón presentó la semana pasada en Graus “Rebost” (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones en “PowerPoint”, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro.

Rebost: la despensa lingüísticaLa finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza.

Los materiales son versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.

Cartel ReostEl “Rebost”, la palabra en aragonés ribagorzano que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación y de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita y que sea útil. Es el objetivo también del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales: “los docentes y los niños y niñas de la comarca”, explicó el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. “Con la ayuda de la tecnología, la riqueza de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.

Para ser más accesible, se ha organizado con distintos criterios:
– Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
– Modalidades lingüísticas: aragonés bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
– Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.

La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, PowerPoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, dijo Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y el aragonés benasqués.

A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos

Adjuntamos invitación de la Consejera de Educación, Cultura y Deporte a los actos de celebración del Día de la Lengua Materna el próximo 21 de febrero, miércoles.

El acto central se celebrará en el Palacio de Congresos de Jaca a las 11 horas.

A las 19.30 horas se proyectará el documental Recosiros I. Biblioteca d´’autors en aragonés de Vicky Calavia en la Facultad de Educación (Campus San Francisco, Zaragoza)

Dirección General de Política Lingüística

Source: El Gobierno de Aragón crea ‘Rebost’, una despensa en internet de materiales didácticos para rescatar y conservar las dos lenguas de la Ribagorza – Aragón_hoy

El director general de Política Lingüística presenta hoy en Graus esta compilación de recursos educativos elaborados por la maestra Nuria Sesé
El objetivo es que los docentes cuenten con herramientas para normalizar la lengua autóctona en la escuelaCartel de Rebost-Ribagorza

El Departamento de Educación, Cultura y Deporte –a través de la Dirección General de Política Lingüística- presenta esta tarde en Graus ‘Rebost’ (despensa), una compilación de recursos didácticos online destinados a rescatar y conservar el patrimonio lingüístico de la Ribagorza. Se trata de vídeos, presentaciones powerpoint, archivos sonoros y documentos con textos, fichas y partituras elaborados por la maestra Nuria Sesé Ferro. La finalidad es facilitar a los centros educativos de la Ribagorza recursos didácticos comunes –y adaptados a las variedades lingüísticas-, que ayuden a normalizar la lengua autóctona en la escuela. Asimismo, se ofrece la posibilidad a los centros educativos de contar con materiales ajustados a la realidad sociolingüística de la Ribagorza y a los docentes y alumnado de aproximarse a la lengua.

Los materiales son suficientemente versátiles y funcionales para poder ser utilizados en clase de música, educación física o las asignaturas relacionadas con el medio, además de servir para el aprendizaje de aragonés y catalán.

A los contenidos se puede acceder mediante la página web http://lenguasdearagon.org/rebos o a través del pendrive incluido en la publicación de los materiales.

“Rebost, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua –sea el aragonés o el catalán- no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y que facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y niños y niñas de la comarca”, ha explicado el director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín. Y ha añadido: “Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela”.

‘Rebost’ consiste en producciones orales y escritas divididas en:
• Vocabulario básico en las lenguas de la Ribagorza
• Un dossier de jugos tradicionales con componente lingüístico de la Ribagorza
• Una relación de adivinanzas, trabalenguas, etc. Asociados a los temas o los centros de interés más habituales en la escuela
• Presentaciones que puedan resultar funcionales como vídeos, powerpoints y registros sonoros.

Y para ser más accesibles, se han organizado de la siguiente manera:
• Tipologías textuales (cuentos, adivinanzas, trabalenguas y vocabularios) y juegos con contenido lingüístico.
• Modalidades lingüísticas: aragonés, bajo ribagorzano, aragonés benasqués y catalán ribagorzano.
• Bloques temáticos: naturaleza, mundo vegetal y mineral; mundo animal; las personas, necesidades y relaciones; la casa y el entorno próximo.

La autora explica que se ha hecho una adaptación didáctica con fichas y soporte informático (vídeos, archivos sonoros, powerpoint), que sean funcionales para el profesorado y atractivas para el alumnado, con el objetivo de poder incluirlos en sus temas de estudio como un recurso más. Además, no es necesario dominar la lengua para poder utilizarlo. “Rebost no va dirigido exclusivamente a especialistas, aunque puede serles útil. La presencia del aragonés o el catalán en clases de música, educación física, naturales o sociales ayudaría a normalizar la lengua autóctona en la escuela”, ha dicho Nuria Sesé, que tiene el catalán de Isábena como lengua materna y conoce de primera mano el aragonés ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente, trabaja en un centro educativo público de Fraga.

Source: El aragonés se estudia en 30 colegios del Alto Aragón – Radio Huesca

Source: «Xarxes socials i contacte de llengües», amb Natxo Sorolla | Blog del seminari del CUSC

El passat divendres 19 de gener a les 12h va tenir lloc la cinquena sessió del curs 2017/2018 del «Seminari de sociolingüística i política lingüística» del CUSC-UB. En aquesta ocasió, el sociòleg Natxo Sorolla, professor associat de la URV, investigador del CUSC-UB i coordinador de la Xarxa CRUSCAT de l’IEC, va presentar-nos la seua recerca sobre tries lingüístiques i processos de substitució lingüística a partir dels mètodes d’anàlisi de xarxes socials, que després de la seua tesi doctoral ha anat desenvolupant en el seu pas per la Universitat de Groningen com a investigador visitant i en un nou estudi sobre l’aragonès a la comarca de la Jacetània, elaborat juntament amb Anchel Reyes Garreta sota el paraigua del Seminario Aragonés de Sociolingüística.

20180119_121158

Sorolla va començar emmarcant la seua recerca en l’estudi dels processos de substitució lingüística i dels mecanismes que els desencadenen, fonamentalment (a) la bilingüització de la població; (b) la distribució funcional de les llengües (diglòssia); (c) els canvis en la llengua endogrupal, l’objecte central de la seua tesi; i, finalment, (d) el trencament de la transmissió lingüística intergeneracional. Tots aquests factors són causes necessàries perquè es produïsca la substitució, però només les dues últimes en són causes suficients. A més, en la tesi havia incorporat les anàlisis sobre les normes d’ús als territoris de parla catalana i la teoria de l’acomodació comunicativa, que apunta que tot i la tendència general a la convergència d’estils comunicatius entre interlocutors també es detecten tendències divergents que no sempre són negatives ni apareixen només com a resultat del conflicte.

Sobre aquest marc, la seua tesi innovava amb la incorporació de l’anàlisi de xarxes socials, que li permetia posar el focus sobre la interacció i ja no tant sobre els individus o les comunitats/societats, objectes respectivament de la sociolingüística qualitativa i macrosocial. Una aproximació que permet, a més, superar algunes de les limitacions de l’anàlisi demolingüística clàssica: per exemple, la interferència de les actituds lingüístiques en la resposta una pregunta genèrica sobre l’ús del català (o l’aragonès) amb amics, un biaix que es prevé en certa mesura quan es pregunta, en canvi, per “qui parla quina llengua amb qui i en quin moment” (Joshua A. Fishman). També ajuda a prevenir alguns problemes consubstancials a les preguntes habituals sobre normes d’ús en demolingüística (del tipus «quina llengua parles amb algú que et parla en aragonès?») ja que, sovint, la qüestió és precisament que no sol haver-hi aragonesòfons (o catalanoparlants) que interpel·len en la seua llengua familiar a persones de fora del grup. A més, l’anàlisi de xarxes permet diferenciar, posem per cas, entre catalanoparlants convergents i castellanoparlants convergents: tots dos tipus de parlants usen tant el català com el castellà amb amics (i potser ho fan en proporcions similars), però les implicacions sociolingüístiques de cadascun d’aquests capteniments són ben diferents. Finalment, l’anàlisi de xarxes posa el focus sobre el comportament lingüístic (declarat) i no tant sobre l’origen lingüístic. Així, en la seua tesi Sorolla detecta que els catalanoparlants inicials de les comarques centrals de la Franja parlen castellà en un 20% de les interaccions endogrupals (és a dir, amb altres catalanoparlants inicials), i també que els bilingües es comporten de manera similar als castellanoparlants en la interacció amb iguals. Per a explicar aquestes discrepàncies hi desenvolupa el concepte de rol sociolingüístic, que li permet assenyalar que gairebé un 25% dels catalanoparlants inicials desenvolupen rols castellanoparlants amb iguals, cosa que assenyala un punt d’inflexió en la substitució del català entre els adolescents.

La segona part de la sessió estava dedicada, de manera més específica, als mètodes d’anàlisi de xarxes, que aplicats a la sociolingüística permeten respondre velles preguntes amb nous mètodes i també plantejar noves preguntes que no s’haurien pogut respondre abans amb els mètodes disponibles. El ponent va fer un repàs d’alguns dels processos característics del funcionament de les xarxes socials, com ara la selecció (per la qual els atributs compartits pels individus condicionen la formació de xarxes), la difusió (per la qual els atributs d’una part dels membres de la xarxa es difonen entre els seus membres), l’autoorganització (que fa referència a la interdependència de les interaccions socials), la coevolució (per la qual la xarxa social i els atributs de cada individu interactuen i es condicionen mútuament), i finalment el capital social (és a dir, quan el fet de pertànyer a una xarxa determinada passa a ser un atribut dels individus per se). Tot seguit, va presentar la tècnica d’anàlisi exponential random graphs models (ERGM), que ha començar a explorar recentment i que permet incorporar a l’anàlisi de les interaccions dos atributs complementaris dels individus: la llengua inicial i l’autoconfiança en l’ús del català.

En la recta final, Sorolla va presenta els resultats sobre l’ús de l’aragonès a la comarca de la Jacetània, un dels territoris on encara disposa d’una certa vitalitat, a pesar que infants i adolescents només el parlen en un dels pobles: la Val d’Echo. L’anàlisi del cens indica que, en el conjunt de la població d’Aragó, el coneixement de l’aragonès és molt limitat; a més, apunta que és una llengua masculinitzada i clarament envellida, perquè la parla sobretot la població de més edat (entre els menors de 16 anys que saben parlar-la, només al voltant d’un 10% diu que ho fa sempre). Centrant-nos ja en l’estudi sobre la Jacetània, Anchel Reyes i Natxo Sorolla han analitzat les quatre aules de l’escola d’Echo. Han detectat que, a 1r d’ESO, hi ha una certa presència de l’aragonès; a 5è i 6è se’n fa poc ús; a 3r i 4t hi apareixen més usos bilingües; finalment, a l’aula de 1r i 2n de primària se’n fa molt poc ús, en bona mesura perquè en aquest grup hi ha molta més presència de progenitors castellanoparlants. L’anàlisi indica que hi ha més aragonesòfons familiars entre les xiquetes, que fan en conseqüència més ús de l’aragonès entre elles. En línies generals, l’ús del castellà ocupa un 75% de les interaccions entre els infants estudiats, i tot i que els aragonesòfons familiars parlen força aragonès entre ells, es detecta un cert trencament de la norma d’ús endogrupal d’aquesta llengua. D’altra banda, cal dir que els bilingües familiars aragonès-castellà d’Echo parlen més aragonès amb els seus iguals que no ho feien els bilingües familiars català-castellà de la Franja en el cas del català.

1-ac1da6b6ad

L’anàlisi ERGM indica, a més, que hi ha una tendència positiva de formació de tríades (és a dir, d’interaccions recíproques entre tres persones) en aragonès, que no es detecta en el cas del castellà i que apunta a l’existència d’un cert efecte de recer sociolingüístic: en efecte, aquestes tríades ofereixen una certa protecció a la llengua minoritzada. Això, però, no ens en pot fer perdre de vista la debilitat, perquè quan desapareixen aquestes tríades els parlants tenen moltes menys facilitats per a emprar la llengua minoritzada, i emergeixen moltes més interaccions en castellà. Sorolla va reflexionar, finalment, sobre l’existència d’un cert efecte xarxa, pel qual una llengua guanya valor quan la parlen molts individus i en perd, en canvi, a mesura que els parlants se’n «desconnecten», cosa que provoca una disminució ràpida de l’ús. Un efecte que apunta a la necessitat de crear i enrobustir xarxes socials que potencien la interacció entre parlants de la llengua minoritzada, amb l’objectiu de fer-ne visible l’ús i de facilitar la incorporació de persones que no la tenen com a llengua familiar. Tot plegat afavoriria la creació de (proto)comunitats lingüístiques que contribuirien a fer emergir els (pocs o molts) usos possibles d’aquestes llengües.

 

Aquest any se celebra a XIX edició dels Premis de la Música Aragonesa, uns premis vinguts a més amb el suport d’institucions culturals i la subvenció del Govern d’Aragó. Denunciable és que en la secció de “Mejor canción en lengua autóctona” portin des de 2009 sense donar un premi a una cançó en català, llavors van ser “Los draps” amb “Cultura popular” en català. Però indignant és que en un any en què “Los draps”, grup de Matarranya (Terol) cantant en català, tornaven als escenaris amb un tercer disc, no figuri ni tan sols entre els candidats a millor cançó en llengua autòctona.PremiosMúsica2018

Els fidels seguidors d’aquest grup s’havien encarregat amb fervor de proposar i votar les seves cançons a l’apartat del web, prèvia a l’elecció del jurat. Un apartat, i unes votacions, que es presenten, ara Sí, més que manipulades i esbiaixades d’una discriminació al català.

L’elecció d’aquestes cançons ja es presentava d’inici més que viciada i plena de desídia. Els organitzadors dels Premis només havien agafat el disc “O Zaguer Chilo” d’AC. Nogará, amb cançons en aragonès, algunes noves, però moltes altres reeditades, i les havia bolcat en aquest apartat. Grups com “Eixam”, que normalment canten en català, només els havien triat la seva cançó en aragonès! Situació que ja s’havia viscut amb “Los Draps” i la seva cançó “Isto ye” fa anys.

PremiosNominauLa desídia ha complert les seves expectatives quan el cantautor “Francho Serrablo” ha tornat a ser elegit candidat per segon any consecutiu, amb la mateixa cançó que l’any passat “Entalto Pirineu”. Demostrant el poc cura, ni tan sols en comprovar si aquesta cançó ja havia estat nominada altres anys.

Des de “Esfendemos as luengas” ja havíem denunciat el tracte de la seva presentadora en l’edició XV dels premis, fent burla del seu valor i el seu objectiu, i utilitzant noms despectius com “fabla”. També denunciem en els XIV premis, el canvi de nom “Millor cançó en llengua minoritària aragonesa” a “Millor cançó en llengua autòctona”. Eliminant i amagant els seus noms científics, aragonès i català, just en els anys que coincidien amb la llei del LAPAPYP i LAPAO.eixam-caratula

No volíem entrar a valorar els criteris musicals de “Aragó musical” en l’elecció dels candidats, almenys des d’una plataforma de drets lingüístics. Però som segurs que des d’uns criteris tan esbiaixats i discriminatoris el món de la música també es veu ressentit i coix. Estem convençuts que qualsevol de les cançons de l’últim disc de “Los Draps” “La PenúltimaBala” mereix estar entre les quatre candidates a millor cançó en llengua autòctona. També ho podrien haver estat grups com “Eixam”, “Omeveigues”, “Txirigol”, “Duo Recapte”, “Temps al temps”, … en altres anys. Des de llavors, aquests premis ja han quedat totalment desacreditats com a referents a Aragó.

Des de “Esfendemos as luengas” animem a la resta de grups nominats amb les seves cançons en aragonès a no acudir als premis com a senyal de protesta per aquesta discriminació.

 

Source: · PRESENTACIÓN DE “REBOST. MATERIALES DIDÁCTICOS DE Y PARA LA RIBAGORZA – Lenguas de Aragón

Graus, espacio Pirineos, viernes 16 de febrero de 2018 a las 19,00 horas.

Este trabajo no es solo el resultado de un año de esfuerzo de una maestra, es, sobre todo, el resultado del amor por la cultura y las lenguas de un país.

Nuria Sesé tiene el catalán del Isábena como lengua materna, y conoce de primera mano el aragonés baixo ribagorzano y aragonés benasqués. Actualmente trabaja como maestra en un centro de enseñanza público en Fraga.

“Rebost”, la palabra que designa la despensa, es el fruto de muchas horas de investigación, de la colaboración de numerosas personas que desean que su lengua (sea el aragonés o el catalán) no se pierda, que se transmita, que sea útil. Ese es también el deseo del Gobierno de Aragón, que propició en su día la investigación y facilita ahora que llegue a sus destinatarios finales, los docentes y los niños y niñas de la comarca.

Con la ayuda de la tecnología, y de una atractiva presentación, la rica polifonía de nuestras lenguas se hace presente en la enseñanza; esperamos y deseamos que el esfuerzo y el cariño de su autora consiga alcanzar el objetivo de ser empleado en la escuela.

Todo el material está en:

http://lenguasdearagon.org/rebost/

Junto al castellano, el catalán, el gallego y el euskera, conviven en España otros idiomas y variedades lingüísticas al borde de la desaparición.

Source: Aranés, bable, tamazight… radiografía de las lenguas españolas en peligro de extinción

Source: Aragón celebra el Día de la Lengua Materna con 115 actividades en 62 localidades y un acto central en Jaca – Aragón_hoy

Las actividades han comenzado ya y continuarán hasta abril
El 21 de febrero se celebrará el Día de la Lengua Materna en Jaca

Día lengua materna

Aragón celebra el 21 de febrero el Día de la Lengua Materna –una jornada instituida por la Conferencia General de la UNESCO en 1999, que busca promover el multilingüismo y la diversidad cultural- con unas 120 actividades, un 30% más que el año pasado, por toda la Comunidad. En concreto, la iniciativa llegará a 62 localidades, que desarrollarán acciones hasta finales de abril.

Por tercer año, el Departamento de Educación, Cultura y Deporte, a través de la Dirección General de Política Lingüística, ha querido dar un carácter institucional a los actos preparados por entidades e instituciones diferentes (ayuntamientos, comarcas, centros educativos, asociaciones, etc.).

El acto institucional será el 21 de febrero en el Palacio de Congresos de Jaca. Allí habrá un reconocimiento para los dos maestros que han dedicado 20 años a la enseñanza del aragonés y que siguen en activo: Carmen Castán y Manuel Ramón Campo.

En este encuentro se podrá ver también el spot creado por la Dirección General de Política Lingüística para conmemorar el Día de la Lengua Materna. Este anuncio ha sido grabado enel Palacio de Congresos de Jaca y han participado alumnos del CEIP San Juan de la Peña de la localidad

Las actividades programadas se desarrollarán hasta el mes de abril. El catálogo incluye muestras de teatro infantil, conferencias, mesas redondas, talleres, presentación de libros, tertulias, cómics, cuentacuentos, conciertos, concursos de fotografía, sesiones de cine, guías de lectura, jornadas de poesía y documentales web, entre otras. La programación completa se puede consultar en el documento adjunto.

La UNESCO destaca la importancia de las lenguas maternas y locales como medios para salvaguardar y compartir las culturas y las sabidurías que encierran. Finalmente, la UNESCO persigue poner de relieve que el uso de las lenguas maternas en un marco plurilingüe es un componente esencial de la educación de calidad, que es la base para empoderar a las mujeres y a los hombres y a sus sociedades y para construir un futuro más justo y sostenible para todos.

Promoción de nuestras lenguas

La Dirección General de Política Lingüística trabaja por el reconocimiento y la promoción de las lenguas propias de Aragón: el aragonés y el catalán de Aragón. En esta línea, cuenta con una web oficial ww.lenguasdearagon.org, donde se puede encontrar un repositorio de materiales para la investigación, la docencia y el conocimiento de la realidad lingüística de Aragón. Los que se acerquen hasta este portal encontrarán también documentos técnicos, noticias de actualidad e información sobre eventos, subvenciones y premios.

Hay que recordar que esta web ha duplicado su archivo de tradición oral con la incorporación de 900 archivos sonoros y videográficos de las comarcas donde se habla aragonés o catalán, con lo que el repositorio llega ya a los 1.700 documentos. Están disponibles unos 800 archivos sonoros procedentes de la investigación llevada a cabo por el profesor y escritor Enrique Satué, que dio origen a su libro-disco Siente, así como unas decenas de partituras procedentes del archivo musical del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

De este modo, esta página web se constituye como el mayor contenedor de la tradición oral en aragonés y catalán de Aragón. En esta plataforma se pueden escuchar, leer o ver como se habla en 149 localidades aragonesas distribuidas en 13 comarcas (Jacetania, Alto Gállego, Sobrarbe, Ribagorza, Cinco Villas, Hoya de Huesca/Plana de Uesca, Cinca Medio, Somontano de Barbastro, La Litera/La Llitera, Bajo Cinca/Baix Cinca, Los Monegros y Matarraña/Matarranya).

Además, contiene información sobre las actividades y proyectos que se desarrollan desde la Dirección General y desde otras administraciones, instituciones y entidades relacionadas con nuestras lenguas propias.

*Se adjuntan programa de actos del Día Internacional de la Lengua Materna y audios del director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín.

Source: Xerrada sobre el català a la Franja al Centre Cívic Delicias de Saragossa | Mas de Bringuè

Xerrada Llengua Catalana a l'Aragó Delicias 8-2-2018

El proper dijous,  8 de febrer, el periodista i professor Màrio Sasot ha estat invitat per  part de l’Oficina Lingüística de l’Aragonès que coordina Miguel Anchel Barcos, per a explicar als estudiants i assistents de Cursos d’Aragonès i altres activitats de l’OLA, la història, origens i  les caracterísitques del Català que es parla a la Franja i dels seus territoris.

L’acte tindrà lloc a les 19 hores  a la sala de cinema del Centre Cívic  Delícies, a les cantonades del Psiquiàtric.

MANI LLEI DE LLENGÜES A SARAGOSSA

A la nota de premsa feta pública el 29 de gener, el sindicat conservador CSIF feia públic un comunicat, amb motiu de la proposta de la DGPL rebuda en les seves adreces de correu de funcionaris del Govern d’Aragó, motivant aquests a formar-se en aragonès.Aquest sindicat critica que s’hagi proporcionat l’accés als seus comptes de correu per publicitar un curs d’iniciació a l’aragonès, en col·laboració amb CCOO i la càtedra Johan Fernández de Heredia de la Universitat de Saragossa. També al·ludeixen que és una activitat que “poc o gens aporta a l’atenció que els empleats públics presten als ciutadans / es aragonesos / les”.

És molt curiós que un sector conservador de treballadors s’ajuntin al voltant d’un sindicat, més curiós encara és que des d’un sector neoliberal es defensin els seus drets com a funcionaris públics! però si a més aquests s’oposen a voler formar-se en una matèria vàlida per exercir el seu lloc de treball, com és l’atenció al públic en aragonès, això és totalment injustificable.

http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/aragon/criticas-dga-promocion-curso_1260080.html

Source: · PUBLICADO EN EL BOLETÍN OFICIAL DE ARAGÓN EL CURRÍCULO DE ARAGONÉS DE BACHILLERATO – Lenguas de Aragón

El IAACC Pablo Serrano acogióy la presentación de los libros editados de los premios Miguel Labordeta 2016, Guillem Nicolau 2017 y Arnal Cavero 2017

Source: El Gobierno de Aragón reivindica con la edición de los premios literarios la cultura y las lenguas de Aragón – AraInfo | Diario Libre d’Aragón

Source: LA DGA edita sus premios literarios para reivindicar lengua y cultura aragonesas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: