Skip to content

Archive

Category: Aragonès

Origen: Els “Premios de la Música Aragonesa” porten 10 anys menystenint el català – Racó Català

La plataforma Aragón Musical, organitzadora dels “Premios de la Música Aragonesa”, va anunciar la setmana passada els nominats d’esta edició. En la categoria de “Canción en Lengua Autóctona” només hi ha cançons en aragonès, oblidant-se un cop més del català. Esta actitud ja és recorrent en estos premis, on el català ha estat maltractat des dels inicis.

La categoria de “Canción en Lengua Autóctona” ha estat convocada en dotze edicions (va començar a la VII edició). D’estos dotze premis, només un ha anat dirigit per a un grup que canta en català; va ser per Los Draps, grup del Matarranya que l’any 2007 van aconseguir el premi gràcies a la cançó Cultura Popular. És a dir, amb la d’enguany, que ja és impossible que la guanye un grup en català, seran deu les edicions en les quals la llengua catalana és silenciada.

Ampliant el punt de vista, també és simptomàtic que de les 60 nominacions (quatre per any), només set siguen de cançons en català. L’última nominació per una cançó en català va ser per Àngel Villalba, amb l’Olivera d’Aragó, l’any 2013. Especialment sagnant va ser la IX edició, l’any 2008: l’any 2007 s’edità el disc recopilatori Sons del Matarranya, amb 26 cançons íntegrament en català. Tot i que tres de les quatre nominacions d’aquell any eren per cançons del disc en català, el premi se’l va endur l’única cançó en aragonès: Aragón Ye Ye de Comando Cucaracha.

El desequilibri entre ambdues llengües el podem atribuir més aviat a una conducta deliberada que a la manca -inexistent- d’alternatives musicals a la Franja. Per posar uns exemples, a l’edició d’enguany hi trobem a faltar el grup del Matarranya Eixam, que l’any passat publicà l’EP Fulles; l’any 2015 es va optar per candidatures únicament en aragonès, oblidant-se del cantautor fragatí Àngel Soro i el seu disc Homenatge 1.0; o l’any 2009, amb la publicació d’Un crit al vent de Los Draps, de les 14 cançons que podien ser escollides (una era en èuscar), l’organització va nominar l’única en aragonès, Isto ye. Aquell any tampoc va haver-hi cap nominació en català.

Que el català no és ben vist a l’Aragó és una cosa sabuda. El que sorprèn més és que, fins i tot, en espais que pretenen la dignificació i visibilització de les llengües minoritzades de la comunitat, el català sigue l’apestat. Per sort, la música en català compta amb un marc cultural ample arreu dels Països Catalans, sent degudament reconeguda i cada cop de més qualitat.

Origen: Catalán, castellano y aragonés, “Incierta Gloria” el cine que une – Radio Huesca

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en HuescaEn el pasado mes de mayo la Cartuja de Nuestra Señora de las Fuentes de Sariñena, comenzaba a poblarse de cámaras y de profesionales del mundo del cine. Este lugar formaba parte de las localizaciones de la película que Agustí Villaronga había elegido para el rodaje de “Incierta Gloria” que este sábado se presenta en la Diputación Provincial a las 19,30 horas. En el filme se entremezcla el acento catalán, con el aragonés de Gavasa y Esteso y se cierra con una nana chesa, si a todo esto se suma la dirección del catalán Villaronga y las localizaciones altoaragonesas, una vez más, la cultura nos da el mejor ejemplo de cómo se rompen las barreras.

Además de la Cartuja, la película se desarrolla por otros escenarios de Huesca, Zaragoza, Teruel, Barcelona y Gerona. La trama nos sitúa en el frente de Aragón en 1937 con un joven oficial republicano que conoce a una enigmática viuda. A partir de aquí el trasfondo de la guerra hace aflorar las pasiones humanas con toda su intensidad. “Incierta Gloria” ,asegura su director, no es solo una película bélica, habla de la juventud truncada.

El reparto cuenta con actores aragoneses de la talla de Luisa Gavasa y Fernando Esteso. No solo eso, en el tramo final de la película suena la nana del Grupo la Val D’Echo “Soniando”, escrita por Pepe Lera, que ya ha visto la película y que habla de la “trazabilidad cultural y social” que conlleva reunir todos estos circunstancias.

Está basada en la novela homónima de Jon Sales que ha sido traducida a más de 20 lenguas y que ha sido considerada como uno de los diez mejores libros de ficción publicados en ingles en el año 2104.

Villaronga obtuvo dos Goyas con su anterior película ‘Pa Negre’ a la mejor dirección y al mejor guión adaptado.

Paisajes monegrinos en la pelicula que se presenta este sábado en Huesca

Origen: La web del Ayuntamiento de Huesca, también en aragonés – Actualidad – Noticias

El Ayuntamiento de Huesca ha activado hoy la versión en aragonés de la página web municipal

Web Ayuntamiento de Huesca en aragonés

Huesca, 16 de marzo de 2017. El Ayuntamiento de Huesca ha activado hoy la versión en aragonés de la página web municipal (www.huesca.es). Inicialmente está visible una parte de los contenidos en lengua aragonesa y paulatinamente se irá actualizando el resto. Asimismo, las noticias de la sección de Actualidad que estén relacionadas con el Área de Lengua Aragonesa aparecerán traducidas.

“Queremos hacer visible la lengua aragonesa desde una plataforma tan importante como es la página web del Ayuntamiento, que recibe una media de 1.200 visitas diarias, por lo que es una herramienta muy útil para llegar a la población oscense”, afirma la concejala de Tecnología y responsable de Lengua Aragonesa, Mary Romero.

Para acceder a la versión en aragonés de la web municipal, se podrá seleccionar el idioma en la parte superior derecha de la página de inicio.

Origen: Un instituto consigue clases de lengua aragonesa tras recurrir al Defensor del Pueblo autonómico

El Departamento de Educación del gobierno regional ha concedido una hora de ampliación a un centro concertado de Benasque (Huesca)

Una protesta ante el Justicia de Aragón ha dado como resultado que un instituto concertado de Benasque, en el Pirineo de Huesca, vaya a poder empezar a impartir clases de lengua aragonesa: concretamente, de la variante denominada patués.

Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque.

Se trata del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque, situado en esa localidad pireinaica del este de Huesca, en la comarca de la Alta Ribagorza. El Confidencial Autonómico ha podido saber que este centro concertado ha recibido la concesión para ampliar el horario con el objetivo de impartir Lengua Aragonesa.

La reforma de la normativa autonómica de educación aprobada por el gobierno de Javier Lambán (PSOE) amplió las posibilidades de ofrecer en los colegios de Aragón la enseñanza de -y en- las lenguas distintas del castellano que también se hablan en la comunidad autónoma, como son el aragonés y el llamado “catalán de Aragón”, siempre envuelto en polémica.

Este colegio concertado de Benasque llevaba años difundiendo, en actividades extraescolares y complementarias y culturales (concursos literarios, etc.), el patués, la variante de la lengua aragonesa en esa comarca.

Para este curso, trataron de conseguir del Departamento de Educación del Gobierno de Aragón dotación para impartir según su régimen de concierto una hora de lengua aragonesa. El colegio de educación secundaria tenía interés en ello, porque muchos alumnos y sus familias así lo querían.

Sin embargo, el gobierno regional no concedió en un primer momento esa enseñanza de Lengua Aragonesa como asignatura optativa. La dirección del Colegio de Enseñanza Secundaria Valle de Benasque decidió recurrir al Justicia de Aragón, el defensor del pueblo autonómico en esta comunidad.

Sus gestiones sí fructificaron, ya que el Departamento de Educación ha concedido que el instituto concertado empiece a impartir aragonés.

ECA ha podido saber que aunque esté ya mediado el curso escolar, la dirección del centro va a implantar próximamente las clases de lengua aragonesa. Lo hará a través de una ampliación horaria, por la que se les sumará una hora semanal a todos los cursos de Secundaria.

Eso sí, el cursar esta nueva asignatura de Lengua Aragonesa será completamente optativo para los alumnos. No será una actividad extraescolar, sino una asignatura como tal, pero voluntaria.

Lo que todavía se debe aclarar es si será una asignatura con nota y ésta se incluirá en el expediente de quienes la cursen. Lo más probable es que no, al menos en este curso, ya que no se habrá podido impartir durante todo el año. Pero sí que al menos habrá informes a los padres acerca del aprovechamiento de la asignatura.

Por ahora, el colegio está tramitando las acreditaciones que necesitan los profesores seleccionados para impartir clases de patués. Y esperan que, además de lo que queda del curso, ya los próximos años este instituto de Benasque pueda ofrecer desde inicio del cursos a los alumnos estudiar de forma voluntaria la modalida del aragonés propia de esta zona de Huesca.

Origen: L’EFA publica en linia la Gramatica Basica de l’Aragonés | Arredol

Origen: ASOZIAZIÓN CULTURAL BENTE D´ABIENTO: MESA REDONDA “LA LENGUA DE LAS COMARCAS ORIENTALES DE ARAGÓN”

El sábado 11 de marzo de 2017, la Asoziazión Cultural Bente d´Abiento celebró una mesa redonda con el título “La lengua de las comarcas orientales de Aragón.” Moderada por Víctor Longares, contó con la participación de la alcaldesa de Mequinenza, Magda Godia; el profesor y periodista Mario Sasot; la profesora Azucena López y el profesor de aragonés Javier Castel.

Junto a ellos, pudimos conocer la realidad lingüística del Aragón Oriental y debatir acerca de amenazas existentes y oportunidades de futuro para mejorar la situación del catalán en Aragón.

El acto lo abrió José Ignacio López Susín, Director General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, que felicitó a la asociación por esta iniciativa y animó a los presentes a seguir trabajando por las lenguas de Aragón. Invitó a todos conocer la web www.lenguasdearagon.org

Magda Godia explicó diferentes iniciativas llevadas a cabo por su ayuntamiento y la relación de buena vecindad que existe entre los habitantes de Mequinenza y Catalunya. También nos explicó como para ellos no es ningún problema llamar catalán a su lengua y sentirse plenamente aragoneses. El catalán les ayuda a comunicarse mejor con los catalanes, suponiendo una riqueza las peculiaridades de la forma de hablar de Mequinenza.

Mario Sasot nos explicó las actividades que se llevan a cabo en Zaidín, en forma de publicaciones periódicas en catalán y de sus actuaciones musicales con el dúo Recapte y otros cantautores aragoneses en catalán. Después, nos hizo un resumen del estudio realizado recientemente, en base al censo del año 2011, que señala al aragonés como una lengua en peligro de extinción y al catalán con importantes problemas de transmisión generacional.

Azucena López nos explicó su relación con el catalán como alguien no originaria de las zonas catalanoparlantes pero que decidió estudiar catalán por ser la lengua de su familia política. Expuso la necesidad de que dejemos de ver las lenguas como algo que nos enfrenta y nos divide. En su opinión, el conocimiento básico de las diferentes lenguas nos lleva a comprender mejor la cultura a la que pertenecen y convierte a la lengua en un instrumento para comunicarnos, que debe ser siempre su fin.

Javier Castel presentó una situación bastante pesimista del catalán en los pueblos del Mezquín, tanto por dejadez de los propios hablantes como por la acción contraria de aquellos ajenos al catalán. Sin embargo, explicó las fortalezas que presenta la población joven y su labor en la dignificación social del catalán. Animó a los asistentes a ayudarles a recuperar la autoestima de los hablantes y a sentir el catalán como un rasgo importante de la identidad de Aragón, junto con la lengua aragonesa.

La experiencia de esta mesa fue muy positiva para acercarnos a la realidad del catalán en Aragón y nos anima a continuar trabajando en este tema.

Origen: Aragoin 55.513 katalan hiztun eta 25.556 aragoiera hiztun daude

  • Aragoierari dagokionez, gurasoen erdiak hizkuntza transmititzen du eta katalanari dagokionez, gurasoen %80k.
ARGIA @argia
2017ko martxoaren 10a

Lehen aldia da Aragoi osoko ikerketa soziolinguistikoa egin dutela. Argazkia: Vilaweb.

Lehenengo aldia da aragoiera eta katalana, bi hizkuntzak, eta Aragoi osoko biztanleak kontuan hartuta ikerketa soziolinguistikoa egiten dela.

55.513 aragoiarrek hitz egiten dute aragoiera (1.300.000 biztanle bizi dira Aragoin), katalana berriz 25.556k. Idatziz gaitasuna dutenen portzentajea erdira jaisten da, bi hizkuntzak batera hartuta 44.119 aragoiarrek dakite idazten katalanez edo aragoieraz. Alfabetatu kopuru handiena katalan hiztunen artean dago, hainbat tokitan hizkuntza eskolan irakasten baita.

Aragoiera hitz egiten duten biztanleen %30,61 Zaragozan bizi da eta katalana hitz egiten dutenen %22,6. Zaragozan, katalana edo aragoiera hitz egiten duten 19.500 biztanle bizi dira (Zaragozan denera 660.000 herritar dira).

Monzón, Barbastro eta beste zenbait gune urbanotan hiztun kopurua kontuan hartzekoa da. Lehenengoan 1.800 lagunek egiten dute edo katalanez edo aragoieraz, eta bigarrenean 1.450 lagunek. Alcañizen 1.200 aragoiarrek katalanez hitz egiten dute. Hiru herriek 16.000 eta 17.000 biztanle artean dituzte.

Aragoiera hitz egiten duten gurasoen erdiak seme-alabei hizkuntza transmititzen diote, %40k ez du hala egiten eta gurasoen %10ak ez daki hizkuntza, baina seme-alabek bai. Katalanari dagokionez, %80k transmititzen du eta %11k ez.

Berdez aragoiera hitz egiten den eremu nagusia eta urdinez katalana hitz egiten den eremua.
Aragoiera eta katalan hiztun kopuruak herrika.

Origen: IV Jornada de trabajo: “Muller e luenga aragonesa” – Lenguas de Aragón

Justificación y objetivos

Mujer y lengua aragonesa son dos temas que han representado y todavía representan en la actualidad una doble marginalidad para las personas que lo viven en femenino singular o plural: por un lado, por hablar, escribir e investigar en y sobre una lengua minoritaria y minorizada, como el aragonés; y, en segundo lugar, por hacerlo desde su condición de mujer.

En este sentido, mediante la IV Jornada de trabajo “Muller e luengua aragonesa” se persiguen varias finalidades:

  • Visibilizar y poner en valor el interesante e intenso trabajo de la mujer alrededor de la lengua aragonesa y de sus distintos dialectos.
  • Fomentar el conocimiento mutuo de las mujeres que desarrollan una importante labor a favor de la lengua aragonesa.
  • Propiciar la participación de la mujer en los espacios donde se toman acuerdos y decisiones sobre la lengua aragonesa.
  • Iniciar y avanzar en el estudio de la lengua aragonesa desde una perspectiva de género.

La consecución de estos objetivos enriquecerán, sin duda, los procesos de revitalización, normativización y normalización de la lengua aragonesa porque serán entonces procesos diversos e inclusivos.

***

Fecha: 8 de abril de 2017

Lugar: Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”

Inscripciones: envío de un correo electrónico a la dirección actividadeslenguas@aragon.es, indicando nombre, apellidos, correo y teléfono de contacto, hasta el 5 de abril.

Aquellas y aquellos participantes que deseen certificar la actividad (1.0. créditos de formación) deberán inscribirse, además, a través de la plataforma DOCEO hasta el 5 de abril.

Programa

10:00 h. Recepción de los/as inscritos/as con visita libre al Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”.

10:20 h. Inauguración de la jornada por parte de las autoridades.

10:30 h. Presentación y proyección del documental A muller en a conservazión de l’aragonés, a cargo de Iris Campos Bandres (Universidad de Zaragoza).

11:00 h. Madres, maestras, narradoras… traidoras. Mujeres en el universo de la lengua vasca, a cargo de Jone Miren Hernández (Universidad del País Vasco).

Tanto en la investigación como en las reflexiones que se hacen sobre el euskera pocas veces se ha tenido en cuenta la perspectiva feminista o de género. La conferencia propone hacer un breve recorrido sobre algunas de las imágenes de la mujer que podemos encontrar en el mundo del euskera, pues ellas nos van a hablar del lugar que esta ocupa y la función que cumple en la sociedad y en el mundo cultural vasco. A partir de este repaso, podremos pensar sobre las similitudes o los contrastes existentes en relación a la realidad cultural y lingüística de Aragón.

12:00 h. Pausa-café.

12:30 h. Presentación de experiencias sobre el aragonés en femenino plural:

Brioleta, encuentro de escritoras aragonesas (Yésero), a cargo de M.ª Jesús Acín.

            Equipo de treball de Donisas (Vall de Benás), a cargo de M.ª José Subirá.

14:30 h. Comida

16:00 h. La estela silenciosa y silenciada de las estudiosas del aragonés, a cargo de M.ª Pilar Benítez Marco (Universidad de Zaragoza).

La visibilización de la mujer en el ámbito de la Filología no ha sido, en general, objeto de interés por parte de la historiografía dedicada a recuperar la memoria y el trabajo de aquella en los diferentes campos del saber científico y humanístico. En esta conferencia se intenta rescatar del polvo del olvido y rendir homenaje a aquellas mujeres que nos precedieron en el tiempo y en el estudio de la lengua aragonesa.

17:00 h. Presentación de experiencias sobre el aragonés en femenino plural:

Mullés al canto del llavadó (Fonz), a cargo de Kalu Triviño y Teresa Aguilaniedo.

            A Gorgocha (Ansó), a cargo de Elena Gusano y M.ª José Pérez

17:45 h. Mesa redonda El papel de la mujer en la mujer en la lengua aragonesa: presente y perspectivas de futuro, moderada por María Torres (Universitat de Lleida). Participan Carmen Castán, Lola Gracia, Marta Marín, Tamara Marzo y Paz Ríos.

20:00 h. Clausura de la jornada con el espectáculo teatral Mullers, a cargo del grupo De qué coda Teyatro, en el Centro Cultural “Pablo Neruda” de Biescas.

Organizan:

Dirección General de Política Lingüística (Gobierno de Aragón)

Comarca Alto Gállego

Colaboran:

Instituto Aragonés de la Mujer

Museo “Ángel Orensanz y Artes de Serrablo”, Ayuntamiento de Sabiñánigo.

Ayuntamiento de Biescas

CIFE Sabiñánigo

Origen: · Mayte Pérez, Consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, destaca el papel de las lenguas como nexo de unión y reconocimiento de la historia de Aragón – Lenguas de Aragón

Aragón ha celebrado el Día Internacional de la Lengua Materna con un acto institucional en el Paraninfo de la Universidad de Zaragoza.
Educación y Universidad de Zaragoza han firmado un protocolo de colaboración en apoyo a la investigación y difusión de las lenguas propias de Aragón.

Aragón ha celebrado hoy, con carácter institucional, el Día Internacional de la Lengua Materna, instituido por la UNESCO en 1999. Y lo ha hecho con un acto en el Paraninfo de la Universidad de la Zaragoza que ha estado presidido por la consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, Mayte Pérez, y el rector de la Universidad de Zaragoza, José Antonio Mayoral. “Con esta celebración, -ha señalado Pérez-, nos unimos a todos los pueblos del mundo que, hoy, miran hacia su patrimonio lingüístico, hacia lo más íntimo de su cultura, sus lenguas, esas que son el vehículo de sus sentimientos, de sus ideas, de sus formas de vida que no se entienden sin ellas”

Este es el segundo año que Aragón se suma a esta celebración, a través de la Dirección General de Política Lingüística, con el objetivo de dar visibilidad y dignificar nuestra realidad plurilingüe, una realidad que como dice nuestro Estatuto constituye una de las manifestaciones más destacadas del patrimonio histórico y cultural aragonés y un valor social de respeto, convivencia y entendimiento.  Leer más en Aragón_Hoy

Origen: La situació del Català a l’Aragó és estable amb algunes llacunes preocupants | Mas de Bringuè

Més de 81.000 aragonesos manifesten saben parlar català o aragonès (un 6% de la població total d’Aragó), segons el primer cens d’aquestes llengües, realitzat pel Seminari Aragonès de Sociolingüística, vinculat a la Universitat de Saragossa. Segons aquest informe, elaborat a partir de les dades de l’últim Cens de Població i Habitatges de l’INE (de 2011), on es va incloure una bateria de preguntes de l’àmbit sociolingüístic, a Aragó 55.513 persones saben parlar català i 25.556, aragonès. De les persones que es declaren catalanoparlants, 12.000 (un 22% del total d’Aragó) resideixen a Saragossa. Fraga és la població de la Franja  que més parlants confessen utilitzar aquest idioma (uns 7.000 habitants, que suposen el 13% del total). No deixa de ser rellevant, i fins ara desconegut, el nombre de parlants de català  en determinades ciutats castellanoparlants frontereres amb la Franja, com és el cas d’Alcanyís (1.226 catalanoparlants), Montsó (1208), Barbastre (800) i Osca (1558) .

Quant a l’estat general d’aquestes llengües, les conclusions  de l’informe són demolidores pel que fa a la situació de l’aragonès, on la ruptura generacional del seu ús i l’escàs nombre de parlants els  fa entrar per ple dret en el capítol de llengües amenaçades,  segons els paràmetres de la UNESCO. El català a l’Aragó, però, en opinió dels experts que han analitzat les dades de l’enquesta, ofereix una situació de relativa estabilitat, amb un nivell de transmissió generacional del 80%, encara que existeixen unes comarques de la Franja on l’estat de la llengua catalana és especialment preocupant, especialment a la Ribagorça i a les conques del Mesquí i el Bergantes, afluents del Matarranya, on l’escàs índex de transmissió oral de pares a fills fan témer per la pèrdua de la llengua materna.

Un cas especial és el de la Ribagorça, l’única comarca trilingüe d’Aragó, segons recull l’informe. El 17,5% dels seus habitants saben parlar català i el 20,7%, aragonès. En l’enquesta no es preguntava si es feien servir les dues llengües, de manera que els autors recomanen que s’inclogui aquesta pregunta en el futur.

 

No hi ha molta diferència per sexe o per nivell d’estudis, però sí per edat. A les zones de major vitalitat de la parla aragonesa (Ribagorça, Fet i Ansó), els majors són els que més el parlen (encara que ho escriuen molts menys). El 30% dels seus parlants té més de 65 anys. I només el 5% tenen menys de 16 anys.

En el cas del català no hi ha tanta diferència. Els percentatges de parlants de la llengua són similars a la distribució de la població per franges d’edat. El 22% dels parlants s de català tenen més de 65 anys i el 9%, menys de 16.

Una novetat d’aquest informe és l’estudi de la transmissió de les llengües en l’àmbit familiar. Els autors adverteixen que la transmissió familiar de l’aragonès s’està perdent, per la qual cosa es converteix en una llengua “amenaçada”. A les zones de major vitalitat de l’aragonès, el 56% dels pares i el 50% de les mares ho transmeten als seus fills. En el 32% dels casos es trenca la transmissió. I a la resta, els joves ho han après per altres vies.

En el cas del català, gairebé el 80% de les famílies ho transmeten als seus fills. L’informe atribueix aquest “èxit” al suport educatiu des dels anys 80, a una major visibilització social de la llengua i de la proximitat de territoris catalanoparlants (Lleida, Tarragona i Castelló). No obstant això, sí que s’observa una reducció en les zones més perifèriques, com la Ribagorça, la Llitera i el Mesquí (Baix Aragó).
Segons ens va explicar Natxo Sorolla, sociòleg, originari de Pena-roja de Tastavins (Matarranya), professor a les universitats Rovira i Virgili i Autònoma de Barcelona, i un dels autors de l’estudi “aquest és el cens lingüístic més complet que s’ha realitzat fins ara. el Cens de Població i Habitatges va realitzar 176.623 enquestes a Aragó, per la qual cosa les dades tenen una gran fiabilitat estadística. Aquest estudi ens permet conèixer i analitzar la realitat lingüística de la comunitat autònoma “.  Aquest treball  es va presentar el passat 27 de febrer al Paranimf de la Universitat de Saragossa i els seus autors, a més de l’esmentat Natxo Sorolla, són els sociòlegs Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Miguel Montañés, el lliterà del Campell Pep Espluga i el professor d’Enginyeria Juan Pablo Martínez, en col·laboració amb l’Institut Aragonès d’Estadística.  L’ informe abasta, entre  altres ítems, el nombre de persones que entén un d’aquests dos idiomes tot i que no el parlen (són un 10% de la població aragonesa), el nivell d’ús per edats i per sexes, etc. En aquests àmbits les dades indiquen que aquestes dues llengües maternes es conserven més, a nivell oral, per part de la gent gran que entre els joves. No obstant això, són els joves els que en tenen més destreses en els hàbits de lectura i escriptura.

“Tant el català com l’aragonès, doncs,  tenen una presència important en el territori, més enllà de les seves zones històriques. L’estudi ens ha permès constatar el procés de substitució lingüística de l’aragonès. És una llengua amenaçada, segons la denominació de la UNESCO, i és urgent que les administracions públiques portin a terme polítiques de protecció i promoció “, assegura Natxo Sorolla. Els autors de l’estudi conclouen que la situació del català és “estable, però en retrocés en algunes zones”. Per això demanen campanyes de divulgació de la llengua i “unes mesures educatives més ambicioses”.   Tant el català com l’aragonès s’ofereixen com a assignatures optatives en els centres escolars de les zones d’ús majoritari d’aquestes llengües (Pirineu i Aragó oriental).

“No hi ha pèrdues importants entre els parlants de català, tot i que la situació de la llengua és més de manteniment que de vitalitat”, explica Natxo Sorolla que destaca que, tot i que en tota la Franja es manté la transmissió, es registren “pèrdues importants” en comarques del nord com la Llitera, la Ribagorça i al sud-oest, a les conques del Mesquí i el Bergantes. En aquestes zones es donen dos fenòmens com la reducció de l’ús de la llengua  materna entre els més joves -amb prou feines el 25% de les interaccions entre catalanoparlants adolescents i joves es produeixen en aquest idioma. També influeixen en la pèrdua de la llengua materna el fet de que la llengua escrita, el consum audiovisual i l’augment de les relacions personals -comercials i administratives també- amb habitants d’àrees en les que tot just s’utilitza, com passa amb Graus en el cas de La Ribagorça i amb Alcanyís en el cas del Mesquí, siguen bàsicament en castellà.

Pel que fa a la denominació de la llengua catalana a l’Aragó, davant les opcions que tenien d’escollir entre el terme localista (fragatí, Llitera, etc.), el despectiu (chapurriau) o científic (català), la denominació de català ha estat utilitzada pel 45% dels seus parlants.

“Això suposa un avanç respecte de l’enquesta efectuada per un grup de sociòlegs en 2004, on el terme chapurreau era utilitzat pel 44% dels parlants, el de la parla local el 36% i el nom de català pel 20%” – informa Sorolla.

Els autors de l’informe  recomanen, en les seves conclusions “posar en marxa una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques. Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sent especialment necessari consolidar la seva presència a l’escola, per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret de tots els ciutadans a aprendre aragonès i català, i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos”.

Origen: N. Sorolla: La llengua aragonesa: l’últim estàndard (Viles i gents) | Xarxes socials i llengües // Origen: La llengua aragonesa: l’últim estandard | Viles i Gents

Publicat a La Comarca, 24/2/2017

Natxo Sorolla

La cançó més coneguda en aragonès diu “S’ha feito de nuey, tu m’aguardas ya, lo peito me brinca en tornar-te a besar”. L’han versionat fins i tot los Jarabe de Palo. La Corona d’Aragó funcionave administrativament en llatí, aragonès i català. En aquell moment al Matarranya es parlave català, i els pobles veïns, que ara parlen castellà, usaven l’aragonès. D’aquí venen los seus fiemo o galdrufa. Podeu fer una ullada al llibre sobre Torrecilla d’Artur Quintana (2004) “El aragonés residual del bajo Valle del Mezquín: pa San Antón ni buaira ni dorondón”. Però la llengua aragonesa es va anar arraconant al llarg de la història, fins el Pirineu, a on sobreviu actualment.

Per a natres este rader renaixement de les llengües (a partir dels anys 70) va ser en un context d’hegemonia social de la llengua i mos va donar els Desideri Lombarte i els Jesús Moncada, en una llengua que ja s’havie estandarditzat modernament. Però en lo cas de l’aragonès, la vitalitat ere menor, i el procés d’estandardització encara no havie arribat. Francho Nagore va fer l’obra d’estandardització durant los anys 70, i la seua obra orbite al voltant del Consello d’a Fabla Aragonesa (CFA).

Però en un procés de canvi promogut per associacions, parlants i escriptors, l’any 2006 se va promoure lo II Congreso de l’Aragonés (2006), que va desembocar en la creació un nou estàndard (promogut per l’Estudio de Filología Aragonesa). Però els partidaris de Nagore no ho van acceptar, i han coexistit los dos estàndards. Per si no és poc, a l’òrbita de Benasc, en la parla de transició més pròxima al català, també es va crear la Sociedat de Lingüistica Aragonesa (SLA), que prefereix un estàndard més proper a les varietats locals. En este procés de divergència i lluita, mentre pareixie que s’aproximaven l’EFA i la SLA, la Direcció General de Política Lingüística del Govern d’Aragó, amb membres més propers a les tesis del CFA, proposave una resolució pactada, que finalment van acceptar tots los actors: tres lingüistes externs (d’Astúries, d’Occitània i un romanista suís) farien una proposta. Lo dia 16 de febrer es va presentar esta proposta. Esperem que sigue l’estàndard definitiu per a la llengua aragonesa.

L’aragonés y lo catalán en l’actualidat. Analisi d’o Censo de Población y Viviendas de 2011

Reyes, Anchel ; Gimeno, Chabier ; Montañés, Miguel ; Sorolla, Natxo ; Esgluga, Pep ; Martínez, Juan Pablo

2017
Zaragoza

continue reading…

Origen: Más de 55.000 aragoneses hablan catalán en la comunidad | La Comarca

La Universidad de Zaragoza presenta los datos del informe lingüístico ‘L ´aragonés y lo catalán en l´actualidad’

55.513 aragoneses hablan catalán en la comunidad, tal y como confirmó ayer el informe ‘L ´aragonés y lo catalán en l ´actualidad’, elaborado por la Universidad de Zaragoza y el departamento de Política Lingüística del Gobierno de Aragón en colaboración con autores como el peñarrogino Natxo Sorolla. Se trata, además, del primer estudio que ha analizado el uso de ambas lenguas en todo el territorio aragonés y no sólo en las zonas de uso cotidiano e histórico.

El estudio revela que tanto el catalán como el aragonés (que hablan 25.556 personas en la comunidad), cuentan con hablantes en todo el territorio y que su presencia es histórica en 12 de las 33 comarcas del territorio. A pesar de ello, el problema se encuentra en que sólo el 50% de las personas que los hablan saben escribirlo. Esta situación ha mostrado que se está ante un «problema grave de analfabetismo» en la lengua propia, tal y como desvela el informe, teniendo en cuenta que, poco a poco, se está perdiendo su escritura en sí. A pesar de ello, el director general de Política Lingüística, destacó que esta situación se ha conseguido mejorar en zonas en las que se ha implantado la enseñanza, por ejemplo, de catalán, en las que se ha convertido en un «auténtico bastión» para la población.

En este sentido, otro de los aspectos que ha llamado la atención es que, mientras en el caso del aragonés se está produciendo una ruptura de la transición de padres a hijos, la situación actual del catalán se sitúa entre la estabilidad y el estancamiento. En este caso, llama la atención el caso de la Comarca del Matarraña, la única de toda la comunidad en la que se habla catalán en todos sus municipios -también es destacable el caso de la Comarca de la Ribagorza, la única trilingüe de Aragón teniendo en cuenta que, además de castellano, el 17,5% de sus vecinos declara saber hablar catalán y un 20%, aragonés-.

El estudio también destaca que ahora mismo hay un elevado porcentaje de aragoneses que hablar tanto en catalán como en aragonés en la ciudad de Zaragoza. Concretamente, el 22,6% lo hacen en catalán y el 30,61% en aragonés.
Gerardo Sanz, vicerrector de Política Académica de la Universidad de Zaragoza, destacó que recientemente se ha firmado un convenio entre la Consejería de Educación y la Universidad de Zaragoza para la creación de una cátedra sobre patrimonio inmaterial, en la que entrarían el aragonés y el catalán, así como el folclore y la música, entre otras cosas. Durante la presentación del estudio, incidió además en que es la primera vez que se han analizado «desde un punto de vista científico» las lenguas propias de Aragón, «un valor cultural y nos debemos involucrar», dijo.

Por su parte, José Ignacio López Susín, reiteró el compromiso del Gobierno de Aragón con las lenguas propias de la comunidad, para que se conozcan y tengan un «sustento científico» para su estudio, dignificación y difusión entre la población. Recordó, además, los pocos estudios que se han hecho hasta el momento en materia sociolingüística, como el censo de 1981, en el que se trató de la misma forma que el estudio actual pero del que no se pudo disponer de todos los datos.

Por su parte, los autores del informe, entre los que se encuentran el sociólogo peñarrogino Natxo Sorolla y Chabier Gimeno, destacaron que se trata de un trabajo basado en evidencias científicas. Aseguraron, además, que es un estudio pionero que da fe «de una realidad que estaba en una nebulosa» y que, por ello, el siguiente paso será afrontar un proyecto con el que se pueda afinar más para llegar a las poblaciones más pequeñas. Sorolla señaló, además, que para el estudio se encuestó al 13,6% de la población representativa, entre ella, a los 1.200 vecinos de Alcañiz que confirmaron hablar catalán.

Origen: Un estudi alerta sobre la supervivència del català a la Franja | VilaWeb

El primer estudi sociolingüístic basat en dades del cens de població de l’Aragó ha servit per a saber quin pes té el català a La Franja i quin és el seu estat de salut. Quant al coneixement de la llengua, 55.531 ciutadans de l’Aragó (4,2%) diuen que parlen català, 25.00 d’ells a La Franja. Això s’extreu de l’estudi sociolingüístic ‘L’aragonés y lo catalán en l’actualidat’, que analitza la implantació del català i l’aragonès a l’Aragó. No únicament en dóna xifres, sinó que extreu conclusions poc esperançadores per a la supervivència del català a la Franja.

Segons que explica a VilaWeb un dels autors de l’estudi, Natxo Sorolla, sociòleg i doctor en anàlisi de xarxes i tries lingüístiques, hi ha un trencament de la transmissió intergeneracional del català a la zona nord i sud de la Franja. I si això es confirma és una amenaça per a la supervivència del català. Segons la UNESCO, la transmissió intergeneracional és el factor determinant per a avaluar la vitalitat d’una llengua.

‘Els primers diagnòstics indiquen que la situació del català a la Franja comença a ser greu. Entrem en un punt d’inflexió. Ara mateix tenim les eines i el potencial demogràfic perquè el català sobrevisqui i es reprodueixi, però comença una fase en què es poden perdre aquestes eines’, explica Sorolla. Per això demana que les institucions ajudin més l’escola per alfabetitzar la població de la Franja en català. ‘Veiem que hi ha un trencament de la transmissió en algunes àrees. Fins ara, el coneixement del català s’havia mantingut gràcies a la família, però cada vegada hi té un paper menys important. Per això hem de donar moltes més eines a l’escola per a formar els alumnes.’

El risc, a les zones frontereres
Segons Sorolla, el trencament té causes diverses: ‘En la vida quotidiana hi ha moltes situacions en què el castellà és la llengua de prestigi i útil. La majoria de mitjans de comunicació són en castellà…  I, per diverses raons, es produeix aquest moment clau en què els progenitors decideixen de no transmetre la llengua als fills.’

El trencament es comprova, sobretot, en les zones limítrofes de la Franja, al nord i al sud, terres de frontera influïdes econòmicament i socialment per territoris on no es parla català. El nord fa frontera amb l’aragonès i el sud, amb el castellà.

El català a la Franja i a l’Aragó
L’estudi posa en relleu que el català es concentra territorialment a tota la Franja –vegeu la imatge–, des de la Ribagorça fins al Matarranya, passant per la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp i el Baix Aragó. En aquesta zona, un 53,9% de la població (25.663 persones) declara saber parlar català i un 64,6% (30.768) entendre’l. Vegeu-ne la distribució per zones:

s.

Com que l’estudi s’ha fet al conjunt d’Aragó ha permès als investigadors observar algunes qüestions inèdites en l’estudi científic . En primer lloc, el català no es focalitza tan sols a La Franja, si no que la seva difusió és general a Aragó. El cas més palpable és el de Saragossa, on hi ha més de dotze mil paralants, o ciutats mitjanes com Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís.

El treball ha estat elaborat al Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diverses universitats, com ara Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili), Anchel Reyes (sociòleg), Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona). Vegeu-lo ací:

El català a l’Aragó està en perill d’extinció

Un estudi fet per dues universitats catalanes i la de Saragossa assegura que s’està trencant la cadena de transmissió de pares a fills
Redacció
Rètols bilingües a Fraga

Rètols bilingües a Fraga

Més de 55.000 ciutadans de l’Aragó saben parlar català, i més de 83.000 afirmen que entenen aquesta llengua. Tot i això, hi ha zones del nord i del sud on la llengua presenta un clar símptoma de perill d’extinció.Són les conclusions de l’estudi “L’aragonès i el català en l’actualitat”, que per primera vegada s’ha fet per tot el territori aragonès. Nacho Soralla, de la Universitat Rovira i Virgili, explica que en l’estudi es detecta que, a la zona del nord i del sud de l’Aragó, s’ha trencat la cadena transmissora, de pares a fills, del català i l’aragonès, cosa que situa les dues llengües en perill d’extinció.

“En densitat de població, Montsó, Barbastre, Alcanyís… poblacions o ciutats amb una mica d’influència a la zona de la Franja i que, segurament, tenen emigració de població catalanoparlant de la Franja que han emigrat a aquestes poblacions.”

El treball l’han elaborat a partir de les dades del cens de població del 2011 a tot l’Aragó, i destaca que l’aragonès i el català no es focalitzen només al seu territori històric, sinó que la difusió arriba a ciutats com ara Saragossa o Osca.

Segons els autors de l’estudi, el català presenta una transmissió estable de la llengua, però les dades segregades per àrees mostren “l’inici d’una tendència que indica pèrdues territorials al nord, a Ribagorça i Llitera, i a la zona sud-oest d’Aragó”, a la zona de Mezquín-Bergantes, els pobles catalanoparlants del Baix Aragó.

♦ Gran demanda a les escoles de la Franja per fer activitats en català

Les especificitats territorials a la Franja i, sobretot, la situació de l’aragonès mostren, segons els autors de l’informe, “la necessitat d’una política lingüística d’impacte des del consens de les diferents sensibilitats polítiques” existents a l’Aragó.

“Aquesta ha de ser adequada a cada territori concret, sobretot és necessari consolidar-ne la presència a l’escola per assegurar el dret dels parlants a conèixer la seva llengua materna, el dret dels ciutadans a aprendre aragonès i català i la possibilitat de preservar aquest patrimoni immaterial propi de tots els aragonesos.”
L’informe, que s’ha presentat a la Universitat de Saragossa, ha estat elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats, com és el cas de Natxo Sorolla, de la Universitat Rovira i Virgili, el sociòleg Anchel Reyes, Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés, de la Universitat de Saragossa, i Pep Espluga, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

♦ Els ajuntaments de la Franja declaren el català com a llengua d’ús preeminent als seus municipis

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: