Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Aragonès

“Esfendemos” denuncia Concurso de relatos “Feria d’o Libro Aragonés” de Monzón nomás en castellano |.

Concurs relats “Fira del Llibre Aragonès” de Montsó només en castellà

“Esfendemos es Luengas” denuncia que la “Fira del Llibre Aragonès” en el seu XX aniversari ha convocat un concurs de relats per celebrar aquesta edició, en la qual només es poden presentar els relats escrits en castellà.

En les bases d’aquest concurs apareixen les regles amb els que aquest concurs es portarà i, tot i indicar la relació dels relats amb el territori aragonès, deixa prohibida la possibilitat de participar amb un relat en qualsevol de les dues llengües pròpies d’Aragó, aragonès i català. Llengües que hauríem de tenir el mateix dret d’utilitzar-se en aquest territori, en el qual els relats seran basats.

La “Fira del Llibre Aragonès” és una fira dedicada, sobretot, al llibre aragonès en qualsevol de les tres llengües d’Aragó (l’aragonès, el català i el castellà) que se celebra cada any per al voltant del pont de la Constitució de desembre, des de 1994, a Monzón, i que s’ha convertit en un punt de trobada entre editorials, botigues del sector, autors i lectors de les llengües d’Aragó.

L’aragonès i el català solen estar presents, a l’antiga sucrera de Monzón, seu de la Institució Firal de Monzón. Es troben moltes de les associacions en defensa de l’aragonès com Nogará, Fablans o Consello de la Fabla, així com alguns anys les del català a l’Aragó amb Iniciativa Cultural de la Franja, ASCUMA o CERIb, que solen presentar les seves novetats editorials. Tampoc falten activitats paral · leles: pista de gel, narrativa infantil, tallers, micro representacions teatrals, concerts de grups aragonesos i sopars literaris.

Marisa Mur, actual regidora del PP a Monzón (veure foto), és la presidenta del Patronat de la Institució Firal, prenent el relleu de Jesús Planas i antigament del director-fundador de la “Fira del llibre aragonès” durant una pila d’anys, Chorche Paniello, qui va ser ideòleg i creador de l’esdeveniment anual.

Encara que després de deixar el seu càrrec Chorche, va quedar un bon fonament, per seguir treballant amb la mateixa estructura i direcció, alguns punts d’aquesta s’han descudiado sospitosament: cartells trilingües que des de l’entrada de Marisa només han estat en castellà, reducció de pressupost i dies, reducció de les activitats, accés a grups extremistes anti-català,…i ara aquesta reducció a només la llengua castellana da poder presentar-se a la seva concurs de relats.

Cal recordar que des de l’aparició de grups extremistes anticatalans, les associacions culturals del català a Aragó van deixar d’acudir, i molt ens temem que les noves mesures per a concursos de relats puguin deixar ferida de mort la “Fira”.

Us animem a dirigir l’organització d’aquesta cita i feu-arribar les vostres queixes com aragonesos/es defensors de la realitat trilingüe aragonesa:

ferialibromonzon@gmail.com. El termini de lliurament de relats acaba el 12 d’octubre.

Aragonese Language in 21st | Viles i Gents.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 19 de juliol del 2014)

Amb aquest títol acaba de publicar-se una esplèndida introducció a la situació de la llengua i la literatura aragoneses ara i ací. El llibre és entès com l’actualització i ampliació de l’obreta El aragonés hoy publicada pel Consello d’a Fabla Aragonesa a Osca fa vint-i-cinc anys. És en anglès i en castellà. Porta adjunt un vídeo en anglès, aragonès i castellà, amb una introducció anglesa i aragonesa. Malgrat la inevitable concisió s’hi indiquen amb detall els territoris on s’enraona aragonès, es descriuen amb encert els dialectes aragonesos, la difícil història de la llengua i se’n fa un bon resum de la literatura contemporània. En tractar de la sociolingüística i de l’ensenyament els autors es permeten una àmplia exposició, especialment del treball inèdit d’Iris Campos sobre les actituds dels estudiants de magisteri envers l’aragonès, actituds altament positives de cara a l’ensenyament d’aquesta llengua. Per les notícies que m’arriben sembla que l’esmentat treball tracta també de les actituds enfront del català d’Aragó. Caldria que els que hi tenen accès, ens n’informessen. Per a conèixer la situació jurídica de l’aragonès i el català convé llegir les pàgines 45-50 d’aquest capítol, i més encara les pàgines 69-70 del següent, on s’exposa sense eufemismes el gran retrocés en el foment de l’aragonès i del català que és la Llei de Llengües actual en relació amb la no pas generosa Llei de Llengües anterior. Els autors ja ens advertien al principi (p. 37) que l’actual llei de Llengües deja prácticament en la desprotección más absoluta a las dos lenguas minoritarias de Aragón, llegando incluso a negarles su nombre científico e histórico (aragonés y catalán). Segueixen els capítols dedicats als mitjans de comunicació, amb la bibliografia (quasi)exhaustiva i ben descrita dels llibres en aragonès del 1971 al 2013. Tanquen l’obra un breu comentari sobre l’aragonès en l’àmbit internacional, les conclusions i un llistat de les entitats que treballen per l’aragonès. Al vídeo observareu que hi ha representants de les tres ortografies –Consello, Academia i Sociedat – un triomf del bon seny aragonès. Llegiu aquest llibre i sabreu molt més bé qui som.

 Artur Quintana

Descontento de CHA por el obligado uso del castellano en el Concurso de Relatos de la FLA – Radio Huesca.

Álvaro Abadías, portavoz de CHA en el Ayuntamiento de Monzón ha manifestado que considera ‘penoso’ que en el Concurso de Relatos programado por el XX aniversario de la Feria del Libro Aragonés sólo tenga cabida la lengua castellana.

Lo ‘escandaloso’ de esta iniciativa, según ha manifestado, es que margina al resto de lenguas aragonesas en una Feria que ha destacado desde sus orígenes por reflejar la realidad trilingüe y la diversidad cultural del territorio.

El portavoz de la Chunta Aragonesista ha recordado del mismo modo que Monzón es un municipio que ha estado a la vanguardia de la defensa de la normalización de la lengua aragonesa. Así ha recordado que fruto del censo lingüístico realizado en 1997 donde el 49,3% de la población creía necesario que esta se fomentase desde el Ayuntamiento, la capital mediocinqueña se convirtió con la escuela ‘Nabata’, en la primera localidad en tener una academia de enseñanza de la lengua aragonesa.

La Sociedad Lingüística Aragonesa cumple diez años – Radio Huesca.

Hace unos días, con una asamblea, la Sociedad Lingüística Aragonesa (SLA) celebraba su décimo aniversario. Surgió en el año 2004, en el Altoaragon, integrada por hablantes y filólogos nativos de los dialectos del aragonés, así como por escritores e historiadores procedentes de diferentes sectores, aunque todos unidos por una misma preocupación: el estudio y la dignificación del aragonés. La sociedad tiene su sede en Graus.

Desde el inicio los objetivos, entre otros, de la SLA han sido el estudio lingüístico de los dialectos hablados en el Altoaragón y socialización del aragonés convirtiéndose en espacio de encuentro de las variedades patrimoniales.

La Sociedad Lingüística Aragonesa desarrolla, además, otras actividades como la edición de la revista De lingua aragonensi, la promoción de la enseñanza de los dialectos, participando en el programa Luzia Dueso del Gobierno de Aragón con el desarrollo de actividades en centros educativos aragoneses o con la organización y participación en seminarios tanto dentro como fuera de España.

La SLA afronta la nueva década con el ánimo de alcanzar acuerdos que permitan crear un foro de encuentro de las diversas modalidades patrimoniales del aragonés.

“Esfendemos es luenguas” recomana acompanyar el currículum de les llengües pròpies d’Aragó amb polítiques de socialització en català i aragonès


Després que al maig aparegués en el BOA les reformes fetes pel Govern d’Aragó en el currículum aragonès d’educació, creiem que, encara que és un bon principi, no resoldrà els problemes de substitució lingüística, i que cal acompanyar-lo amb polítiques de conscienciació i socialització pel que fa a les llengües pròpies d’Aragó.


Som conscients que sense polítiques d’immersió i foment d’aquestes llengües, no s’aconseguirà revertir la situació generada durant segles de minorització.
La socialització i ús de les llengües minoritàries no és una facultat innata que apareix de sobte en a carrer, només perquè un parell de voluntaris insisteixin en això.


Propostes com a “Parella en aragonès” o estades de “pràctica”, són des de fa dècades subvencionades per institucions locals i autonòmiques catalanes i basques (¡algunes inter-mancomunitats!).


L’educació i l’alfabetització d’adults no pot deixar de la mà d’un voluntarisme que no pot més. Sabem de l’experiència i dificultats d’aquest tipus d’educació, fins i tot en territoris on les llengües minoritzades gaudeixen de suport econòmic.


La situació social de llengües com l’aragonès i el català a Aragó, i la seva evolució, no cal estudiar-la d’aquí a alguns anys, o esperar els resultats de les escasses classes incloses en el currículum de les llengües pròpies d’Aragó.
Per l’experiència d’altres territoris semblants a nosaltres, amb moltes similituds, ja sabem els passos a donar. Hi ha un munt d’estudis que saben com abordar la pressió d’una llengua tan potent com el castellà. En els mitjans de comunicació, en a carrer oa casa.


Us posem tres exemples amb vídeos de campanyes començades a Catalunya, Galícia i Govern basc CAV per fomentar l’ús de les seves llengües minoritàries. Malgrat els esforços en educació durant aquests darrers 30 anys, l’ocupació al carrer no augmenta proporcionalment:
En el cas del català a Catalunya, mentre que el coneixement parlat és del 84,7%, l’ús de la llengua a casa és 45% i al carrer del 50%.
El repte és superar les barreres, per exemple, per a l’ocupació de l’euskera en una població de menors de 20 anys on el 70% ja sap euskera. Una pujada de 50 punts en 30 anys fruit de l’ensenyament. Però que els trams d’edat superiors no aconsegueixen augmentar el 20% d’ocupació al carrer, i una mica més a la feina, oa casa. Problemes de socialització que són els grans reptes que l’aragonès y el català a l’Aragó hauràn d’abordar, també, el més aviat possible.


Mentrestant veiem la reacció a aquest problema en ajuntaments com el de la Vall d’Echo (PSOE) amb la seva nova pàgina (valledehecho.es) sense ni un gest a l’aragonès cheso, ni tan sols una activitat. Molt ens temem que és un tema que cal afrontar de seguida.

Cristian Marco: “Lengua aragonesa. Historia y situación actual”

Trabajo de Final de Carrera
Licenciatura de Humanidades – UOC
Consultora: Elena Espeitx Bernat
Profesora responsable: Begonya Enguix Grau
Junio de 2012

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: JOSÉ MARÍA MUR, PROFESOR POR UN DÍA DE MARIO CASAS.

JOSÉ MARÍA MUR, PROFESOR POR UN DÍA DE MARIO CASAS
José María Mur, vecino de Benasque, se ha convertido, durante unos días, en profesor de patués. Lo curioso son los alumnos que ha tenido que no son otros que parte del reparto de Palmeras en la nieve, película basada en el libro homónimo de la escritora altoaragonesa Luz Gabás.
Los actores Mario Casas y Alain Hernández han tenido que estudiar patués para grabar algunas de las escenas que se desarrollan en esta lengua. Para ello Mur, se ha tenido que juntar con ellos para enseñarles no solo la pronunciación, también la entonación, lo más complicado.
Reconoce que ha sido un profesor duro pese a estar delante de dos conocidos actores pero que tanto Casas como Hernández son unos profesionales y se volcaron en las clases.
Incluso antes de verse, ambos actores ya contaban con una grabación de José María para ir escuchando cómo es la pronunciación del patués.
José María, además de hablar patués desde que nació conoce muy bien la historia que cuenta Palmeras en la nieve ya que es coautor del libro “Guinea en patués”.
En cuanto a lo que pueda suponer para el patués aparecer en una gran producción cinematográfica como esta, José María explica que es algo positivo para dar a conocer esta lengua pero que para que perdure hace falta mucho más, en especial, dinero y ayudas institucionales porque con la buena voluntad de la gente del Valle de Benasque que trabajan muy duro para perpetuarla no es suficiente.
Fuente: www.radiohuesca.com

A Fundazión Gaspar Torrente fa retorno d’o curriculo aragonés de Primaria | Fundación Gaspar Torrente.

A Fundazión Gaspar Torrente fa retorno d’o curriculo aragonés de Primaria

Heraldo 5 agosto 2014

El 12 de agosto, a las 12 del mediodía, se presentará en la Feria del Libro de Jaca (Paseo Constitución) el libro Informe. El aragonés en el siglo XX” en el que ha colaborado nuestra asociación.

Rolde de Estudios Aragoneses www.roldedeestudiosaragoneses.org www.rolde.org

ALDI retira els productes etiquetats en català del supermercat de Barbastre – VilaWeb.

Després de les queixes per les botifarres etiquetades només en català

El supermercat ALDI de Barbastre ha acabat retirant les botifarres i els altres productes de carn etiquetats només en català, uns quants dies després d’haver-se fet públiques a la premsa aragonesa les crítiques de tres clients quan se’n van adonar. Així n’informa el diari AragonDigital.es, que recull la reacció del supermercat arran de la polèmica: ‘La incidència produïda en aquesta botiga té l’origen en un error logístic de distribució i d’etiquetat, perquè la presentació del producte hauria de constar també en castellà.’

El Heraldo de Aragón publicava el cap de setmana passat una notícia en què recollia opinions indignades de tres ciutadans de Barbastre, mitjançant la plataforma anticatalanista Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán, perquè al supermercat ALDI hi havia botifarres etiquetades només en català.

Així ho relatava el diari: ‘Chorche F. i Ana D. denuncien que, després d’haver adquirit un paquet de botifarra envasada al buit en la secció frigorífica i un cop a casa, es van trobar amb la sorpresa que l’etiquetat només era en català. En paraules de Chorche G., “això és una vergonya. Pensem a recollir signatures entre els cliets d’ALDI i lliurar-les al supermercat per exigir una rectificació, o canviarem de comerç”.

Encara recollia un altre testimoni: ‘Per la seva banda, Chabier G., un altre veí de la capital del Somontano, denuncia que, recentment, va comprar un paquet de salsitxes a ALDI Barbastre i, després, ja a casa, es va adonar que l’etiquetat només era en català’.

Ara el supermercat ha sortit a dir que ‘aquest error no ha afectat la resta de botigues d’Aragó’ i que ‘tots els productes en la botiga de Barbastre compleixen les normatives d’etiquetatge referides a la comunitat d’Aragó.’ I ha lamentat ‘les molèsties que la situació, absolutament puntual, hagi pogut causar als seus clients.’Supermercat ALDI de Barbastre. Foto: AragonDigital.esLes botifarres de la discòrdia.

Violeta.tres: Crebando o primer silenzio: l’amostranza de l’aragonés.

 

 

 

Crebando o primer silenzio: l’amostranza de l’aragonés

 

 

Dende que no podiéi continar coordinando o Proyeuto d’animazión cultural “Luzía Dueso” que yo mesma encheguéi, he guardau silenzio e dolor en tot o que fa á l’amostranza de l’aragonés. No por ixo en he dixau de treballar.

Crebo güe ixe silenzio por o escrito de un buen amigo e compañero, Javier Vispe, buen mayestro d’aragonés, con o q compartiéi Seminarios de profesors/as d’aragonés, autibidaz d’o Proyeuto, materials didauticos e, más que más, ilusions e una mesma traza d’entender l’amostranza d’ista luenga.

O escrito de Javier m’emoziona e me fa pensar en tot o que s’está perdiendo: a educazión como un espazio coxiráu e libre d’as luitas q dende fa añadas bibe l’aragonés; a traza de treballar en conchunta; o Seminario de profesors/as, integráu nomás q por profesors e profesoras q imparten ixa amostranza ofizial de l’aragonés, e como motor en tot o que fa á l’amostranza d’a luenga; a prebalenzia de criterios didauticos e pedagochicos sobre otros intreses; a unidá d’a luenga e a posibilidá de que tienga un emplego publico más t’allá d’o uso local e pribau; a ocasión de q l’aragonés abiera teniu en o zaguero curriclo a mesma dinnidá por a q ha luitáu, por ixemplo, o asturiano. Pero, más que más, s’está perdiendo a os maestros que, como Carmen, Pol, Alberto e Javier, innoban, s’apasionan e leban luitando años ta que a flama de l’aragonés no s’amorte en as nuesas bals.

Güe crebo iste silenzio por ellos e por l’amostranza de l’aragonés, e iste ye o escrito que lo ha feito posible:

Tot s’acaba de Javier Vispe

Ilustración de Javier Vispe en O bideochuego de Lorién e Marieta

Pero creigo q entadebán crebaré otros silenzios d’istas zagueras añadas.

 

Tot s’acaba… | La clica del Cinca-Cinqueta.

Tot s’acaba…

 

Mutos ya’l sabez, pero per si ancaso, tos comento que en el curso 2013-2014 no continaré en el C.R.A. Cinca-Cinqueta. Han estau cuatro años que nunca olvidaré, segurament d’es millors de la mía carrera profesional, y tamién de la mía vida presonal. Trobaré falta ixes hibiernos que me entraba el sol de tardes pe’l balcón entre que viyebe tot San Chuan enronau de nieu. Trobaré falta ixes maitins con la carretera plena de nieu zancera puyando ta Chistén  a las 9 y fendo rota con el coche. Trobaré falta ixas semanas que no viyebas el sol perque no feba so que plever. Trobaré falta ixas nuez sin dormir ta rematar bel video o bel periodico d’es borches. Si trobo falta lo que se suposa que ye lo piyor, entrefilazos lo que me dolerá no poder disfrutar de lo millor d’A Espuña, Bielsa, Chistén, Plan, San Chuan y Saravillo: el país, la chent, la comida, es bichos, es míos compañers, es borches… A la fin, tot.

 

En chuniol voi refusar entrar en la lista de mayestros interinos d’aragonés de Sobrarbe deixando l’esamen en blanco. Va estar una mida de protesta que me va salir del alma en el momento. En es meses d’antes hebe vistas cosas que no me van fer mica goi con la traza de manullar la enseñanza de l’aragonés, y viyer lo que pediban en aquel esamen va estar lo que  me va fartar de tot. M’han deixau bien claro que importa més imposar una ortografía d’una asociación privada y ferse con el control de puestos en la almenistración, que pasarse per es centros escolars a viyer cual ye la realidat de la enseñanza de l’aragonés y cómo troballan es mayestros en es centros: sin medios, sin formación, sin materials y con un gran esfuerzo. A la fin, es zaforas, han quedau en evidencia.

 

Es cambios que s’han planteau estiaño en la enseñanza de primaria d’aragonés en es zaguers meses s’han feto sin contar con es mayestros de primaria. Se ha cacegau una oportunidat historica de meter l’aragonés dentro del curriculo de primaria en condicions d’igualdat. Sin embargo, s’ha presentau un documento que ye de risa, que no tiene en cuenta la edat y capacidaz d’es borches de primaria. Ye feto per chent que no ye profesional de educación primaria, y no s’ha quisto contar con es que levan dende 1997 fochando  en las escuelas per fer sobrevivir l’aragones como podeban. Tampó s’ha contau con la chent d’es lugars, mirando d’imposar unicament una norma ortografica que no nos choca, y menos agora visto lo visto. No s’ha contau ni con centros, ni con mayestros, ni con familias ta viyer la posibilidat de darle un minimo de dinnidat a la enseñanza de l’aragonés. Se veye que lo que importaba yera el interés de chent d’una asociación privada ta colocarse.

 

Podrán fanforriar de que han feto plazas nuevas ta enseñar aragonés: plazas de 6 horas que no te dan ni ta comer, u plazas como la nueva de Broto, que la sacan decindo que no ye de Sobrarbe. Igual les caldría mirarse un mapa… Si dinantes teneben una lista d’aragonés, agora resulta que ta enseñar lo que els dicen que ye lo mesmo, han feto cinco listas ta cuatro gatos que son en esto. Si ixe ye el futuro de l’aragonés, a yo que no m’esperen. Continaré charrando en chistavín con la mía familia, amigos y vecins, que ixa ye la traza de conservarlo y dinnificarlo. Lo mesmo tos digo a toz vusatros. No deixez que tos roben la vuestra luenga cuatro esvagaraus que se piensan que’l saben tot y no veyen lo que i hai: l’aragonés se muere, entremistanto els luchan per viyer con qué ortografía escriben l’epitafio en la fuesa.

Javier Vispe Mur

LIGALLO DE FABLANS DE ZARAGOZA: WIKIPEDIA EN ARAGONÉS, BIQUIPEDIA, CELEBRA SU DÉCIMO ANIVERSARIO.

Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català.

Sense títol
Irritació a l’Aragó perquè troben botifarra etiquetada en català
‘El Heraldo de Aragón’ recull les queixes dels clients d’un súper a Barbastre (Osca)
Lluís Bou
Clients d’un súper de Barbastre (Osca) s’han mostrat irritats perquè entre els productes van trobar botifarra etiquetada en llengua catalana, segons informa ‘El Heraldo de Aragón’. El rotatiu dóna relleu a la notícia i publica les queixes d’una denominada ‘Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC)’ i de diversos usuaris.

En la fotografia del producte, que diu “Botifarra fresca”, la diferència entre el català i l’espanyol és només d’una lletra. No consta a la notícia cap queixa per productes etiquetats en anglès o en altres idiomes.

“Chorche F. i Ana D. denuncien que, després d’adquirir un paquet de botifarra envasada al buit en la secció frigorífica i, després d’arribar a casa, es van trobar amb la sorpresa que l’etiquetatge estava només en català. En paraules de Chorche G., “això és una vergonya. Estem pensant en recollir signatures entre els clients d’ALDI i lliurar-les al supermercat per exigir una rectificació o canviarem de comerç”, indica ‘El Heraldo’.
“Ana D. afirma que “tot això no és una casualitat. És una campanya dissenyada per anar catalanitzant Aragó. Exigirem a ALDI Barbastre que els productes que comercialitzi a Aragó estiguin, almenys, en espanyol o en aragonès”. Per la seva banda, Chabier G., un altre veí de la capital del Somontano, denuncia que, recentment, va comprar un paquet de salsitxes a ALDI Barbastre i, posteriorment, ja a casa, es va adonar que l’etiquetatge estava només en català”, assenyala el rotatiu.

‘El Heraldo’ recorda que l’empresa d’embutits ALDI és alemanya, i que té la seva seu a l’Estat espanyol a Catalunya. Cal recordar que Barbastre no pertany a la Franja de Ponent.

Barbastre etiquetatge en català
Heraldo. Zaragoza| Actualizada 19/07/2014 a las 12:32     27 Comentarios

La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán denuncia que ALDI vende en Barbastro productos etiquetados exclusivamente en catalán.

 
Paquete de butifarra comprado en Aldi Barbastro y etiquetado exclusivamente en catalánBandeja de ALDI con etiquetado exclusivo en catalán. Heraldo
La Plataforma Aragonesa No Hablamos Catalán (PANHC) denuncia, en nombre de varios ciudadanos barbastrenses, que el establecimiento ALDI en Barbastro comercializa varios productos que están etiquetados exclusivamente en catalán.La plataforma ha recibido diversas quejas de vecinos de Barbastro que, ante su sorpresa, se han encontrado con productos alimenticios en los que la información de los ingredientes, caducidad, etc. aparecen exclusivamente en catalán, “lo cual es ilegal pues el catalán no es lengua propia de Aragón y la Ley exige que los productos puestos a la venta tienen que estar, como mínimo, etiquetados en la lengua oficial del lugar, en este caso, en español”, afirma la plataforma en una nota. “Si aparte de estar en catalán estuviera en aragonés, a los vecinos que les han hecho llegar sus quejas ya les parecería bien”, añaden.En concreto, Chorche F. y Ana D. denuncian que, tras adquirir un paquete de butifarra envasada al vacío en la sección frigorífica y, tras llegar a su casa, se encontraron con la sorpresa de que el etiquetado estaba solo en catalán. En palabras de Chorche G., “esto es una vergüenza. Estamos pensando en recoger firmas entre los clientes de ALDI y entregarlas en el supermercado para exigir una rectificación o cambiaremos de comercio”.

Ana D. afirma que “todo esto no es una casualidad. Es una campaña diseñada para ir catalanizando Aragón. Vamos a exigir a ALDI Barbastro que los productos que comercialice en Aragón estén, por lo menos, en español o en aragonés”.

Por su parte, Chabier G., otro vecino de la capital del Somontano, denuncia que, recientemente, compró un paquete de salchichas en ALDI Barbastro y, posteriormente, ya en casa, se dio cuenta de que el etiquetado estaba solamente en catalán.

ALDI es una empresa alemana cuya sede central en España se encuentra en Cataluña. La PANHC va a ponerse en contacto con la central alemana para pedir explicaciones así como para pedir una rectificación y que los productos que se comercialicen en Aragón, además de en catalán, estén etiquetados en español o en aragonés.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: