Skip to content

Archive

Category: Aragonès

https://twitter.com/esforigador/status/1217093368020336641?s=09

La Corona d’Aragón, paradiso poliglota? No hu credeba el vizconte d’Évol y sinyor de Castro en 1441, quan va determinar de fer escriure el suyo poder en aragonés, y no pas en el catalán materno d’ell y del suyo notario, enta participar a las Corts d’Aragón a Alcanyiz.

En la compareixença del Director General de Política Lingüística, Jose Ignacio Pérez Susín el 26 de novembre de 2019, ens avançava algunes xifres d’inversió de el Govern d’Aragó, que normalment són difícils de trobar, davant de les acusacions de PP de “xiringuito” on es malgasten subvencions.

Ignación López Susín, va donar les xifres amb les que en l’última legislatura s’havia passat d’una inversió de 2 cèntims a 20. Que malgrat tot, seguia estant a la cua d’inversions en política lingüística de la resta de comunitats amb llengües minoritàries a l’Estat, just per darrere d’Astúries amb 1 euro per habitant. Recordem de quan en 2014 es van publicar aquestes comparacions per primer cop, i ja llavors la inversió de País Basc era de 50,98 € per habitant, Catalunya 12,35 € o Navarra 3,38 €.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Source: El Consejo de Europa reconoce la labor de DGA en la protección del catalán y aragonés

2.2.4     Catalan in Aragon

2.7.      Aragonese in Aragon

Tots els lingüistes coincideixen que l’estàndard és l’eina que permet a les llengües minoritzades posar-se a mateix nivell i amb les mateixes oportunitats que la resta de llengües majoritàries.

El PP ho sap, i una vegada que no pot lluitar contra l’evidència de l’existència d’l’aragonès ni la seva història, s’agafa a aquesta estella, que és l’oposició al seu estàndard.
L’estandardització d’una llengua possibilita que aquesta s’incorpori a àmbits fins ara vetats: ensenyament, administració, mitjans de comunicació, literatura escrita …

És cert que queda encara un llarg camí per recórrer per situar-se a l’una que les altres llengües, però amb aquesta eina es demostra que l’aragonès està capacitat per poder ser usat en el camp que sigui necessari, sempre que compti amb les condicions polítiques i recursos econòmics que li calguin.

Permet que moltes persones puguin aprendre la llengua sense la necessitat de viure en un poble aragoneso parlant per aconseguir-ho. Persones residents en zones on l’aragonès s’havia perdut o on no consta que parlés mai, fins i tot en pobles de l’món lluny d’Aragó.

La parla guanya prestigi. Ja no es considera un conjunt inconnex de “dialectes” sinó una llengua a el mateix nivell que la resta de llengües del món.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Libro en formato electrónico las Actas X Jornada del Murciano, celebradas en la Universidad de Murcia en noviembre de 2018, en este caso tituladas La influencia del aragonés en el murciano. La edición corresponde a L’Ajuntaera, DL y ha contado con la ayuda de la Fundación CajaMurcia.

El texto se inicia con la Presentación, por parte del investigador murciano Juan José Navarro Avilés, coordinador de la obra, p. 7 y 8.

Se contienen dos trabajos excepcionales en estas Actas, de relevancia más que notoria:

– “Aragonesismos y fronteras en los territorios de lengua castellana de Aragón, Valencia y Murcia”, del filólogo Artur Quintana i Font, p. 9 a 34.

– “La influencia aragonesa en murciano”, del filólogo José Fernando Domene Verdú, p. 35 a 58.

El trabajo del Dr. Quitana i Font contiene, respecto al catalán/valenciano, en toda la frontera lingüística, desde los Pirineos hasta más abajo de Orihuela, información documentadísima, incluido el catalán/valenciano actual en la Región de Murcia, en la zona del Carche (en catalán/valenciano, el Carxe), también como realidad estudiada por él mismo, y en donde aparecen también aparece citado mencionado Navarro Avilés y uno mismo, sobre descubrimientos sobre El Carche. Y, respecto al aragonés, la descripción en todos los territorios -actuales o pretéritos- de esta lengua y su influjo no puede ser más lúcida, concienzuda y metódica; de verdadero sabio en lo científico, y de difusor convencido en lo humano.

Nos felicitamos por el acierto de esta Jornada organizada por L’Ajuntaera, en particular por cuanto supone de explicación del substrato y del adstrato del murciano y su íntima relación con el lenguaje que, desde los Pirineos, expresa su influencia en Murcia y más allá, hasta buena parte del antiguo Reino de Granada, por allí donde comienza auténticamente Andalucía.

Eivissa, 29 de noviembre de 2019.

Ángel C. Navarro Sánchez.

Source: Bones pràctiques en aragonès i català

 El català i l’aragonès a Aragó compten amb la manca d’una legislació que les doti d’estructures fermes per la seva continuïtat i possibiliti els seus parlants el dret a desenvolupar les seves vides en la seva llengua. Per tant, les iniciatives per la revitalització de la llengua en aquestes zones lingüístiques sorgeixen per part de la societat civil que mitjançant l’associacionisme està duent a terme pràctiques de socialització en català i aragonès que tenen com a objectiu la dinamització i l’ús de la llengua. En el treball s’analitzen dues d’aquestes iniciatives que sorgeixen en la darrera dècada amb l’objectiu de revitalitzar la llengua partint de les necessitats del territori i dels parlants d’aragonès, en el cas de la iniciativa “Trobada – Vivir en aragonés” i de català, per l’Associació de pares del Matarranya, Clarió. Clarió neix en 2012 per un grup de pares i mares que, preocupats per la continuïtat de la llengua entre els seus fills i filles, decideixen crear una associació per potenciar l’ús de la llengua en contexts quotidians a la vegada que es defensa la situació del català a l’escola. Des de llavors, ha realitzat més de vuit activitats arreu de la comarca. Entre les activitats principals destaquen l’“Alifara Clarió”, una trobada entre pares i mares que serveix per consolidar la dinàmica interna de la mateixa associació i la jornada de “Llengua i escola” que se centra en les possibilitats d’ampliar l’oferta educativa en català a la comarca del Matarranya i en el conjunt de la Franja. Trobada neix el 2014 com una iniciativa centrada a acostar la realitat dels neofablants de l’aragonès als pobles de l’Alt Aragó on es parla la llengua, propiciant l’encontre com a parlants inicials i persones que han adoptat l’aragonès com a segona llengua. Per això, treballa des de la perspectiva del turisme rural sostenible i la immersió lingüística, oferint un cap de setmana d’activitats, modernes i atractives tant pels participants externs com per la població local. Fins al 2018, s’han organitzat vuit edicions de la Trobada, passant per diferents punts de la geografia altoaragonesa. L’anàlisi s’ha realitzat mitjançant una sistematització d’ambdues experiències, amb l’objectiu de veure els elements en comú que presenten ambdues iniciatives i de quina forma poden servir com a model de bona pràctica de socialització per la revitalització del català i l’aragonès a Aragó.

DESCARREGAR INFORME ACI

Source: Convocatoria de la primera beca de investigación ‘Villa de Fonz’ – Cultura – Radio Huesca

Source: Aportaciones para una planificación lingüística en el Alto Aragón. Actitudes de los escolares hacia la lengua minorizada | Revista de Investigación en Educación

  • Iris Orosia Campos Bandrés

Resumen

A diferencia de lo sucedido en otros territorios plurilingües del Estado español, en Aragón la planificación lingüística ha tenido un desarrollo escaso hasta nuestros días. Ante el interés creciente en los últimos años por parte de las instituciones en relación a esta cuestión, resulta necesario profundizar en el conocimiento de las actitudes hacia las lenguas propias de la población que pueda verse afectada por las futuras políticas lingüísticas. El objetivo de nuestra investigación es contribuir a este necesario análisis previo mediante el estudio de las actitudes del alumnado altoaragonés de Educación Primaria hacia la lengua aragonesa. Para ello, diseñamos un estudio cuantitativo en el que participaron 655 escolares de entre 10 y 12 años pertenecientes al territorio de influencia histórica del aragonés. Los resultados muestran un clima general favorable hacia la lengua propia, así como la influencia positiva del contacto a nivel social, familiar y escolar con este idioma. Además, los datos aportan nuevas evidencias en relación a la comprometida situación de esta lengua, constatando que solo una minoría de las niñas y niños altoaragoneses la utiliza habitualmente en el seno familiar.

Publicado
2019-10-31
Cómo referenciar
CAMPOS BANDRÉS, Iris Orosia. Aportaciones para una planificación lingüística en el Alto Aragón. Actitudes de los escolares hacia la lengua minorizada. Revista de Investigación en Educación, [S.l.], v. 17, n. 2, p. 103-121, oct. 2019. ISSN 2172-3427. Disponible en: <http://reined.webs.uvigo.es/index.php/reined/article/view/408>. Fecha de acceso: 12 nov. 2019

Source: Crean una plataforma para mantener los polémicos carteles en aragonés de Huesca

Source: Adiós a los carteles de “Bienvenius a Uesca, ziudat bilingüe. Charramos aragonés” | España

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: