Skip to content

Archive

Category: Aragonès

 

Origen: Curs sobre llengües minoritàries i estandardització a Jaca » Temps de Franja

Origen: El director de Política Lingüística reconoce la falta de consenso con la grafía unificada del aragonés y sus variedades – Aragón Digital

El director general de Política Lingüística, José Ignacio López Susín, protagoniza hoy en las Cortes una doble comparecencia, solicitada por de PP y Ciudadanos, en la que explicará la política del Gobierno de Aragón en relación con las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón.

En su petición, el PP pide que López Susín informe sobre las actuaciones y trámites seguidos por el Departamento de Educación, Cultura y Deporte en cumplimiento de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón”, informan fuentes parlamentarias.

Por su parte, desde Ciudadanos reclaman conocer más cuestiones de “la resolución por la que se da publicidad a algunos aspectos básicos de la representación gráfica de la lengua aragonesa”.

Tras la comparecencia, Podemos buscará el apoyo del resto de fuerzas para un texto de impulso que aborda la escolarización en la modalidad aula externa.

Con la iniciativa se pretende “incluir en la normativa la regulación sobre las funciones educativas del profesorado que atiende al alumnado escolarizado en la modalidad de escolarización de carácter externo en Educación Secundaria Obligatoria, donde se explicite la coordinación que debe haber con el centro de secundaria e inspección educativa respecto al seguimiento, evaluación, programación curricular y objetivos de la adaptación curricular”.

Origen: Una película en aragonés ansotano y la entrega del Premio Desideri Lombarte marcan las actividades del Gobierno de Aragón para celebrar el Día Europeo de las Lenguas – Aragón_hoy

Las actividades de esta celebración promovida por el Consejo de Europa se desarrollarán en Aragón hasta el 29 de septiembre

AragonésEl Gobierno de Aragón –a través de la Dirección General de Política Lingüística- celebra el Día Europeo de las Lenguas –instituido por el Consejo de Europa- con un programa de actividades que promueven el aprendizaje de lenguas y su divulgación. Esta jornada se celebra todos los 26 de septiembre desde 2001 y los estados miembros del Consejo de Europa organizan actividades en torno a ese día para animar a aprender más lenguas a cualquier edad, dentro y fuera de la escuela. El Consejo de Europa promueve el plurilingüismo en toda Europa convencido de que la diversidad lingüística es una herramienta para lograr una mayor comprensión intercultural y un elemento clave en la rica herencia cultural.
“Desde hace tres años nos sumamos a todos los pueblos de Europa que reconocen su pluralidad y diversidad como una riqueza, como un patrimonio único a preservar y legar a las generaciones futuras. El plurilingüismo es lo normal en nuestra sociedad; en los 47 estados miembros del Consejo de Europa conviven 225 lenguas, por tanto este día debe servirnos para fomentar el respeto y el cariño hacia ellas y en especial, en nuestro caso para nuestras lenguas propias el catalán y el aragonés y muy especialmente hacia esta última por ser la única lengua que solo se habla en Aragón”, ha explicado el director general de Política Lingüística del Gobierno de Aragón, José Ignacio López Susín.
En este marco, el Gobierno de Aragón comenzará sus actos el 20 de septiembre a las 19.00 en el IAACC Pablo Serrano de Zaragoza. Allí se proyectará la película “Borregueros. Desde Aragón al oeste americano”, obra de Carlos Tarazona y rodada en aragonés ansotano. Esta cinta cuenta como en los años 1950-60, un centenar de aragoneses partieron hacia el oeste americano y cuál fue la realidad que encontraron allí. Este trabajo aporta luz sobre el proceso de migración pastoril que, a su vez, forma parte de una poco estudiada diáspora aragonesa. El autor ha realizado un arduo trabajo de investigación y ha recabado gran cantidad de testimonios, documentos y fotografías inéditos.
Por otro lado, el 29 de septiembre a las 18.00 se entregará en el Pabellón Municipal de Alcampell (Huesca) el Premio Desidei Lombarte 2017. En esta edición, el galardón recae en el Seminari Autonòmic de professors/es de Llengua Catalana, que fue elegido por su inestimable contribución en la normalización de la lengua catalana en Aragón y su influencia en la elaboración de la normativa aragonesa en materia lingüística.
Desde 1984, los profesores que han desarrollado la tarea de la enseñanza de esta materia se han reunido para coordinar los criterios pedagógicos de los docentes aragoneses del área de lengua catalana, han confeccionado materiales y recursos adaptados a las necesidades y a la realidad lingüística aragonesa. El Seminario abarca a todo el profesorado de lengua catalana de todas las etapas educativas y de todo el territorio aragonés catalanoparlante, desde sus inicios en los años ochenta hasta la actualidad, contribuyendo a formar pedagógicamente al profesorado del área de lengua catalana y colaborando en la dinamización cultural de este idioma entre el alumnado.
El Premio Desideri Lombarte reconoce una labor continuada o de especial notoriedad e importancia, en cualquiera de los ámbitos sociales, culturales, deportivos, artísticos, económicos, etc. que supongan un destacado beneficio para el catalán de Aragón, teniendo especial consideración las actividades destinadas a la dignificación, difusión, investigación, enseñanza, expresión literaria, etc. del catalán de Aragón y constituya un modelo y testimonio ejemplar para la sociedad aragonesa.

Después de la entrega del premio habrá una actuación del cantautor Antón Abad.

Fa tres anys, per aquestes mateixes dates (9/9/14), es confirmava una de les històries més tristes del Moviment de Recuperació de l’Aragonès. Suposats defensors d’aquesta llengua, Fundación Gaspar Torrente, impulsada per CHA i membres de l’actual DGPL, demanaven al Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) la suspensió cautelar de la inclusió de l’Aragonès en el currículum de Primària.

El TSJA acordava la mesura cautelar sol·licitada, “per evitar que s’imposés una ortografia de l’Aragonés”, que segons la Fundación no “era la que es venia ensenyant històricament”.

Amb aquesta suspensió la majoria dels centres continuaria mantenint l’ensenyament només extraescolar i es “va evitar” la “nova norma d’escriptura” que podria haver estat emprada en les assignatures optatives. Descartant en aquell temps la possibilitat de les optatives o de llengua vehicular.

Aquesta grafia, llavors suspesa, era la sorgida de l’Acadèmia de l’Aragonès triada en el II Congrés de l’Aragonès.

No volem dir amb això que serveixi d’exemple. Només volem recordar un esdeveniment negatiu per a la història de l’Aragonés. Impulsada des dels actuals dirigents de la DGPL, amb motiu d’una grafia, que ara ells han arreglat com “de consens” però que no gaudeix amb el suport de la majoria d’usuaris.

La història, sobretot la negativa, i la trista, és per conèixer-la, no oblidar-la i per descomptat que no repetir-la. Una associació que defensa el Aragonés mai hauria de sol·licitar la suspensió de cursos en aragonès.

Esfendemos as Luengas
 
Twitter: @esfende_las

 

III Chornadas Aragón-Oczitania organizadas por la asociación cultural Rebellar durante los días 16 y 17 de septiembre en la plaza de San Bruno de Zaragoza. (más información aquí)

Origen: Tierra de barrenaus: A vispra d’a grafia DGPL

El 22 de juny la regidora del PP a Saragossa, María Navarro, intervenia en el ple de l’Ajuntament per “lamentar que la capital destinés 25.000 euros dels pressupostos en crear una oficina municipal per difondre la llengua aragonesa, quan segons el PP hi ha altres prioritats “.

No hem hagut d’anar molt lluny per trobar un d’aquests esdeveniments en què la RAE (Acadèmia de l’Espanyol) es pot gastar tot el pressupost d’aquesta nova oficina de l’aragonès en algunes hores. Aprofitant la recent aparició dels estatuts de la nova Acadèmia Aragonesa de la Llengua, també per l’època de juny, revivim la campanya de la RAE “Publicitat a Espanyol“.

En aquest cas la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola celebrava una jornada de debat sobre “¿Se habla español en la publicitad?” En el seu luxós saló d’actes. La jornada va estar presentada pel president de la RAE (Darío Villanueva), seguida pel president de l’Acadèmia de la Publicitat (Fernando Herrero) i acabada per Carlos Baldao, ex-subdirector general de Banco Popular. Banc que fins fa poc es dedicava a subvencionar campanyes d’aquest tipus, abans que es declarés “inviable” i a punt de la fallida; venut al Santander per un 1 euro, obligat pels observadors de la Comissió Europea. Més de 300.000 accionistes van perdre la seva inversió.

A les jornades, la RAE va exposar les necessitats de “protegir” i “salvaguardar” l’espanyol de les llengües foranes, més que més l’anglès, amb els recursos que fossin necessaris. Per a això anaven a comptar amb l’ajuda laboral de l’Acadèmia de la Publicitat i econòmica del Banco Popular.

Com sempre en aquests casos lamentem el “tractament desigual” dels partits polítics que es neguen a “preservar” el patrimoni lingüístic aragonès, però que veuen amb bons ulls els recursos destinats al mateix fi amb el Castellà.

Origen: Wha’s Like Us: Aragon keeping an eye on the neighbours as Catalans seek indy (From The National)

Martin Hannan Journalist
Zaragoza, the capital of Aragon

Zaragoza, the capital of Aragon

THE people of the Aragon region in Spain are constantly keeping an eye on their nearest neighbours in Catalonia as that region prepares for its independence referendum that has been called for October 1, if it happens at all.

Most people with any knowledge of European politics are aware that Catalonia has a strong independence movement, but how many know that the ancient kingdom of Aragon, which is now an autonomous region of Spain, also has its own independence movement? Their national day is April 23, feast day of their patron, Saint George – the same as England.

Scotland and Aragon have one historic thing in common – both kingdoms survived independently until 1707, when the parcel of rogues voted Scotland into the Union while in that year Philip V, the first Bourbon king of Spain, invaded Aragon and enforced Castilian language and laws.

READ MORE: Wha’s Like Us: Tourist haven the Canary Islands prove a hotbed for peaceful activism

It is a matter of pride to some of the Aragonese people that their own language has survived, albeit that only around 10,000 of the 1.4 million population – more than half of whom live in the capital Zaragoza – can speak it, and do so mostly in remote communities.

Catalan is spoken by many people in the east of the region, but the vast majority speak Castilian Spanish as their first language.

The Aragonese are proud of the fact that they are recognised as a “nationality” within Spain’s regional autonomy constitution introduced in 1982, yet there is nowhere near the demand for independence that there is in neighbouring Catalonia.

Instead there are constant demands for greater autonomy for a region which could quite easily be self-sufficient, not least because of the agricultural strength of the valley of the River Ebro.

The problem for those who would like Aragon to be an independent nation is that the political parties who promote Aragon as a nationality are split across the left, centre and right spectrum.

One of the leading leftist political parties is the Chunta Aragonesista (CHA), led by lawyer Jose Luis Soro, who is a minister in the coalition that runs the regional government.

Soro and his party stand for secularisation of Aragonese culture and politics, and are very much on the left wing. They also have relatively few elected representatives apart from mayors and councillors in the small municipalities which provide the CHA’s main strength, and none at all in the Madrid Cortes, the Spanish parliament.

There is an issue which could unite the various separatist parties, and that is the banning of questions and speeches in Aragon and Catalan languages in the regional parliament. It might seem a trivial matter, but it has angered politicians and people alike.

Origen: Situen en l’any 1.555 el primer aval del català a la Franja | Xarxes socials i llengües

Un recent article de l’historiador Guillermo Tomás situa el primer testimoni sobre el català a la Franja l’any 1.555 en lletra d’Hernando de Aragón, arquebisbe de Saragossa i virrei. La troballa se situa 2 anys abans de l’al·lusió que se’n fa a Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. Podeu revisar a lafranja.net altres múltiples testimonis sobre la llengua a la Franja i la concepció que en tenen propis i estranys al llarg dels segles:

Al final del fragmento el autor retomó la cuestión del catalán, en esta ocasión para negar el vínculo entre Tarragona y Aragón que había apreciado Antonio de Nebrija. El razonamiento del arzobispo era el siguiente: nadie en Cataluña hablaba aragonés, ergo era imposible que esa ciudad hubiese pertenecido a Aragón, ergo era inconcebible que un lugar hubiese tomado el nombre del otro. Para reforzar tan débil argumento recurrió de nuevo a un hecho lingüístico contrastable: frente a la ausencia de locutores de aragonés en Cataluña, el idioma catalán —también llamado lemosín— propio de Cataluña y Valencia había penetrado en una extensa zona de Aragón que se precisa: Monzón y su tierra, Fraga, Fabara, Maella, Torre del Conde, La Fresneda, Valderrobres, Beceite, Fuentespalda, Monroyo, Aguaviva y algunos pueblos turolenses colindantes con Valencia. El territorio catalanohablante que dibuja ese listado se ajusta prácticamente a la situación actual, salvo por algunos detalles: Monzón perdió su lengua autóctona a favor del castellano —tal vez en el transcurso de la guerra de Secesión del siglo XVII—; Ribagorza —en coherencia con lo que se había afirmado antes— se dejó fuera para incluirla íntegramente en el dominio aragonés; y en los pueblos fronterizos de la Comunidad de Teruel —que no se citan, lo cual es significativo— el idioma vecino debía de usarse para las constantes interacciones con Valencia, pero no era vehicular como en los otros lugares. Cabe destacar que se trata de la mención explícita conocida más antigua al uso popular del catalán en Aragón, que precede en dos años a la alusión que se hace en Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Tomás Faci, G. (2016). Las lenguas de Aragón en el siglo XVI según el arzobispo Hernando. Alazet, (28). http://revistas.iea.es/index.php/ALZ

Origen: Motion and Space across Languages: Theory and applications – Google Books

Ibarretxe-Antuñano, I., Hijazo-Gascón, A., & Moret-Oliver, M. T. (2017). The importance of minority languages in motion event typology. The case of Aragones and Catalan. En I. Ibarretxe-Antuñano (Ed.), Motion and Space across Languages: Theory and applications. John Benjamins Publishing Company.

Boletín Oficial de Aragón

Primero.— Respecto de la alegación contraria a la denominación de “catalán de Aragón” formulada por una pluralidad de personas. Dicha alegación, solicita, en primer lugar que, entre las competencias primordiales de la academia e institutos se fije la de “estudiar, preservar, conservar y sobre todo proteger las raíces de las lenguas que se hablan en Aragón”.

A este respecto, hay que señalar que, el presente proyecto de decreto, se refiere exclusivamente a la aprobación de los estatutos de la Academia Aragonesa de la Lengua, en los que se fijará su composición, organización y funcionamiento; no así sus competencias, las cuales ya fueron establecidas por el artículo 7.2 de la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón en los siguientes términos:

Boletín Oficial de Aragón  14/08/2017
“Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua:
a) Establecer las normas referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón.
b) Asesorar a los poderes públicos e instituciones sobre temas relacionados con el uso correcto de las lenguas y modalidades lingüísticas propias y con su promoción social”.

Del mismo modo, se solicita que quienes integren los institutos sean personas objetivas que estudien “todas las variedades lingüísticas de nuestra tierra Aragón” cuestión regulada en la Ley 3/2013,de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón y que excede al ámbito del presente proyecto de decreto. Así, el artículo 7.3 de la mencionada Ley determina que:
“La Academia Aragonesa de la Lengua estará compuesta por personas de reconocido prestigio en el ámbito de la filología, literatura y lingüística, preferentemente doctores, y con preferencia de nativos hablantes, que cuenten con una larga trayectoria en la práctica y el fomento de los valores lingüísticos y literarios propios de la comunidad aragonesa, y en la que estén representadas las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”.

Finalmente, se solicita que “en ningún caso se le asigne la nomenclatura `catalán ́ a la variedad de lenguas que existe en nuestro territorio” afirmando que la lengua hablada en la parte oriental de Aragón se denomina “chapurriau”. La denominación de “catalán de Aragón” para la lengua hablada en las comarcas orientales de nuestra Comunidad Autónoma es, precisamente, la que viene recogida en el artículo 4 de la Ley 3/1999, de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonés, cuyo tenor literal es el siguiente:
“El aragonés y el catalán de Aragón, en los que están incluidas sus variedades dialectales, son las lenguas y modalidades lingüísticas propias a que se refieren el artículo 7 del Estatuto de Autonomía de Aragón de 2007 y la Ley 3/2013, de 9 de mayo, de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón”.
La referencia al “catalán” no solo es jurídica sino que es también la que viene recogida en todos los textos científicos de la romanística europea, así como en los atlas lingüísticos y en los documentos del Comité de Expertos y del Comité de Ministros del Consejo de Europa dimanantes de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias, ratificada esta última por España, mediante instrumento de 2 de febrero de 2001, y que pueden consultarse en la página web del Ministerio de la Presidencia y para las Administraciones Territoriales: http://www.seat.mpr.gob.es/portal/areas/politica_autonomica/participacion-ccaa-eu/consejo_europa_y_ocde/mpt_consejo_europa.html, en la que se dice textualmente:
En el caso de España, tiene especial importancia la Declaración que se hace con motivo de la ratificación de la Carta, y que se incluye en los primeros párrafos del instrumento de Ratificación, en la que se precisa el ámbito de aplicación en el que se diferencian dos niveles de protección diferentes:
1. Las lenguas reconocidas como oficiales en los Estatutos de Autonomía de las Comunidades Autónomas del País Vasco, Cataluña, Illes Balears, Galicia, Comunitat Valenciana y
Navarra.
2. Las lenguas regionales o minoritarias que los Estatutos de Autonomía protegen y amparan en los territorios donde tradicionalmente se hablan:
– Bable o asturiano y gallego, en Asturias.
– Aragonés y catalán, en Aragón.
– Gallego, en Castilla y León.
Por el contrario, la denominación de “chapurriau” como una lengua, no aparece citada en ningún texto ni jurídico ni científico. A este respecto conviene recordar que la Real Academia
Española, define “chapurrear” como: “Hablar una lengua con dificultad y cometiendo errores”.

Se rechazan, por tanto, las alegaciones presentadas.

Origen: · PROGRAMA D’AS FIESTAS DE SAN LORIÉN DE UESCA, EN ARAGONÉS – Lenguas de Aragón

Origen: Curs sobre llengües minoritàries i estandardització a Jaca | Mas de Bringuè

CURS DE LLENGUES MINORITÀRIES JACA

Ponents i autoritats en l’acte inaugural del curs

El complex i divers procés de normalització lingüística

MÀRIO SASOT

Del 19 al 21 de juliol va tindre lloc a Jaca (Osca) un interessant curs sobre  “Llengües minoritàries a Europa i estandardització”  organitzat per la Universitat de Saragossa.

El curs,  coordinat pels professors Javier Giralt Latorre i Francho Nagore Laín, del Departament de Lingüística General de la Universitat de Saragossa va oferir un acostament als processos de normativització que han experimentat, i encara experimenten, algunes de les llengües minoritàries d’Europa més pròximes a la Comunitat Autònoma d’Aragó (el gallec, l’asturià, el basc, l’occità i el català).

Els processos  d’estandarització, magníficament exposats per autèntics especialistes en la matèria i coprotagonistes importants d’aquestes iniciatives, mostraren trets comuns a totes les llengües analitzades, tot i que desenvolupats amb matisos i ritmes temporals diferents. Tots ells abordaren aspectes com la manera de procedir per resoldre qüestions com la grafizació o representació gràfica del sistema fonològic, l’estandardització i la tensió que es produeix amb les varietats locals i dialectals, o la modernització, especialment  lèxica, que done resposta a les necessitats comunicatives i expressives de la vida actual, etc. També s’abordà el procés incipient de codificació de l’aragonès i les iniciatives que des del govern autonòmic s’han pres recentment en aquest àmbit.

El primer en intervindre va ser el professor Ramon d’Andrés Díaz professor de la Universitat d’Oviedo i un dels experts convocat pel govern aragonès per a elaborar un document de treball per a la normalització lingüística de l’aragonès.

El doctor D’Andrés distingí entre una normalitat lingüística “glotològica”, quan els seus parlants la utilitzen amb naturalitat   i sense prejudicis, i la “sociològica”, quan eixa llengua té un prestigi social reconegut pels propis parlants i els de les altres llengües.

Per a aquest professor, la normalització exigís un corpus legislatiu (normativització) acceptat pels parlants. Les llengües, per lo general tenin un un procés de fixació, basat en una simplificació dialectal, unes normes gràfiques, léxiques, ortològiques, normes especials per als diferents dialectes i, fins i tot, la selecció d’un alfabet i una escriptura, “que tot i que no ho semble, es totalment aleatòria i convencional”. Després  ve tot un  procés de cultivació lèxica i estilística, que permet la creació d’un llenguatge més elaborat mitjançant la  selecció de diverses opcions lingüístiques senyalades com a correctes per a adaptar-les a cada situació comunicativa concreta.

Entre altres qüestions interessants, D’Andrés  assenyalà  que és possible recuperar una llengua completament desapareguda com és el cas de l’hebreu. Quant als tipus d’estandardització, hi ha alguns basats en una koiné natural; altres basats

en una selecció dialectal com és el cas del francès, Italià, castellà, portuguès, anglès, català, etc. que utilitzen un dialecte base per a crear un estàndard.

També distingí entre estàndards convergents (on s’assumeix la pertinència dels diferents estàndards a una mateixa llengua com el cas del portuguès i el brasiler, o l’anglès i l’americà) i divergents (on prima la voluntat de mostrar que dos estàndards d’una mateixa llengua són dos llengües diferents) com el cas de l’asturià i el mirandès o del servi i croata, una mateixa llengua, escrita amb dos alfabets diferents, una amb caràcters ciríl·lics i altra amb romans.

L’occità

El professor Jordi Suils i Subirà, de la Universitat de Lleida donà unes pinzellades de com ha estat la situació de degradació i pèrdua progressiva de l’Occità dins de l’estat francès. “La forta influència del centralisme francès ha enfortit la idea d’una llengua dominant, intrínsecament uniforme, i d’una llengua dominada, especialment diversa” – digué.

Centrat després en el cas de l’aranès, detallà la diferent legislació que s’ha anat desenvolupant a Catalunya, des de 1979 amb l’aprovació de l’estatut d’autonomia, que reconeixia la seua existència i uns determinats drets lingüístics, fins l’aprovació de la Llei de Política Lingüística  de Catalunya de 1998, on es reconeix de forma explícita l’oficialitat de l’aranès.

Després de moltes polèmiques i controvèrsies envers determinades grafies, en 1983 es van adoptar unes Normes Ortogràfiques de l’Aranès.

En la redacció d’aquestes normes confluïren diverses tendències: des del moviment Felibre, de Mistral i Salouill, els moviments de la Renaixença  amb Canal de capdavanter, i les propostes de grafia alibertica de Sarrieu  i dels models inclusius del domini lingüístic de Pròsper Estieu, Antonin Perbosch i Louis Alibert.

Suils mostrà als alumnes del curset de Jaca un seguit de textos de nombrosos escriptors en aranès, des de l’Edat Mitjana fins el segle XXI on es feia palesa l’extrema varietat d’opcions estilístiques i solucions ortogràfiques.

L’estandardització del gallec

Francisco Fernández, de la Universitat de Santiago, fou l’encarregat d’explicar el procés d’estandardització del Gallec amb algunes de les principals fites assolides. “En 1977 es van posar les bases per a la creació d’un model  d’escriptura per al gallec, en 1980 s’aprovaren les primeres normes oficials de l’ idioma, i el dia de Santiago de 1985 es van emetre els primers programes de la televisió autonòmica, la qual cosa va afavorir la integració del gallec dins de l’ús públic”  

En 1982 es va emprendre un procés de codificació d’un gallec estàndard. “Es va buscar un gallec de tots els llocs però de cap lloc en especial” – comentà Fernàndez.

Els criteris per a incloure com a normatives solucions d’uns llocs o d’altres van ser de lo més variat. “De vegades incorporàvem com a oficials les solucions que tenien més tradició literària. D’altres adoptàvem el lèxic o les expressions que tenien un ús majoritari en quasi totes les zones En altres casos triàvem alguns usos minoritaris per tal d’harmonitzar-los amb el portuguès .”

Pello Salaburu, de la Universitat del País Basc desgranà el llarg, difícil i complex procés d’unificació i estandardització de l’èuscar i destacà la figura de Koldo Michelena, “el qual va veure des d’un principi la necessitat d’un model unificat per a garantir la transmissió generacional i la pròpia supervivència de la llengua”.

L’aparició, l’any 2000, d’un Diccionari Unificat d’Autoritats, un Diccionari d’Oralitat i i una Gramàtica van contribuir decisivament en l’actual vigència de l’èuscar estàndard.

L’èxit de l’estandardització des dels seus inicis el demostren les xifres que ens donà Salaburu: “En 1978, el 66,8% dels escriptors usaven l’estàndard que es va impulsar en 1968 i els editors publicaven 90 % dels llibres en aquest model. El 50 % de les ikastoles eren favorables a aquest èuscar escrit per als seus llibres de text”.

L’asturià Ramon d’Andrés  tornà a intervenir en el Curs jacetà per a parlar-nos de l’ estandardització de l’asturià. Segons informà  D’Andrés “el nostre estàndard està basat en l’asturià central, però és bastant flexible perquè admet dos i fons tres possibilitats correctes. Està centrat en donar solucions de tipus fonològics i gramaticals i tot i que paregue estrany, l’ortografia no ha suposat mai cap polèmica dins de  l’Academia de la Llingua Asturiana.”

La codificació del català

El professor jubilat de la Universitat de Girona, Francesc Xavier Lamuela, en la seua intervenció sobre la codificació del català, assenyalà algunes circumstàncies històriques de la llengua catalana que passen  habitualment desapercebudes com el fet de que “ fins al segle XIX el poble era monolingüe català i els únics bilingües eren els pertanyents a la minoria dirigent, que necessitaven el castellà o abans el llatí, per a comunicar-se i negociar amb els poders reials. El català era la llengua majoritària però també la més marginada. La gent solament la sabia parlar. Trets dels documents notarials, etc., mai s’escrivia.

Segons Lamuela, el pas d’una societat tradicional a una societat moderna va possibilitar la creació d’un estàndard del català, un cop aquesta llengua havia estat interioritzada com a normal pels seus parlants.

Però alertà: “No ens enganyem. El català a Catalunya encara manté trets de subsidiarietat respecte al castellà i el té molt sovint com a llengua de referència per a la formació de neologismes, la creació de noves expressions en gergues juvenils, adaptació d’estrangerismes, etc.

Finalment, el divendres 21, dia que van concloure aquestes jornades, el doctor Francho Nagore donà  una detallada i exhaustiva visió del procés de normativització  de l’aragonès amb successives propostes de  normes gràfiques en els últims 30 anys, i informà de les principals obres de referència (diccionaris, gramàtiques, etc.) i institucions culturals que han contribuït  a apuntalar aquesta llengua amb perill d’extinció.  L’acte de clausura va estar presidit pel director general de Política Lingúística Ignacio López Susín,  que desgranà les nombroses activitats i iniciatives que des del Govern d’Aragó s’han estat fent durant els dos anys de govern PSOE- CHA i que ha culminat recentment, en lo que pertoca a la llengua aragonesa, en l’elaboració d’un document de treball per part de tres experts lingüistes externs a l’aragonès que servisque com a referència gràfica i ortogràfica d’aquesta llengua.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: