Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Aragonès

A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d’Aragón | López Susín | Revista de Llengua i Dret

A Lai 3/2013, de 9 de mayo, u a infraproteuzión churidica de as luengas minoritarias d’Aragón

José Ignacio López Susín

Resum

A Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, aprebata por as Cortes d’Aragón, en sustituzión d’una anterior de 2009 que prauticamén estió inaplicata, ha suszitato a indinazión y a polemica por parti de qui preximan que fa perén a indeseyable situgazión cutiana de as luengas propias d’Aragón, l’aragonés y o catalán (a primera declarata en peligro estinzión por a Unesco).

Entre as custions más polémicas d’ista nueba lai ye a disparixión de os nombres de as luengas fablatas en Aragón, que son estatos sustituyitos por atros que han suszitato o refuse de o mundo zientifico y a opinión publica aintro y fuera d’Aragón; asinas o catalán en Aragón y l’aragonés, pasan a clamar-se Lengua Aragonesa Propia del Área Oriental (LAPAO) y Lengua Aragonesa Propia del Pirineo y Prepirineo (LAPAPYP). Antimás, a nueba lai rebaxa o ran de proteuzión y fomento d’istas dos luengas minoritarias, feito particularmén grau en o que respeuta a l’aragonés por a suya precaira situgazión, y establixe un enfoque dialeutalista a ultranza que, en opinión de os suyos detrautors bulnera claramén a Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias y chustifica a presentazión de un recurso debán de o Tribunal Constitucional.

Text complet: PDF (Aragonés) EPUB (Aragonés)

 

EFA y SLA prencipian un proceso de compleganza arredol de l’aragonés | Arredol

Demandan a lo Gubierno d’Aragón una lei de luengas y a creyación d’una autoridat lingüistica pa l’aragonés

Miembros de EFA y SLA en a reunión

A Sociedat de Lingüistica Aragonesa y o Estudio de Filología Aragonesa han prencipiau un proceso de treballo de conchunta ” de dialogo y debat arredol de l’aragonés”. Asinas lo facioron publico iste pasau sabado, dimpués d’a reunión que tenioron beluns d’os suyos representants en Graus (Ribagorza). As dos organizacions “comparten un mesmo analisi d’a situación d’a luenga y a voluntat de treballar de conchunta”, seguntes comunicaban.

“A l’aragonés le cal de traza urchent una politica de planificación lingüistica endrezada de traza prioritaria enta zonas d’emplego a on que encara pervive” – dicen en o comunicau feito publico, a on que antimás opinan que “cal superar modelos artificiosos de luengas y grafias que s’aluenyan de l’espacio romanico que a nuestra luenga en fa parte”.

As dos formacions complegana asinas superando as suyas diferencias: “a existencia d’una visión plural d’a luenga y d’os procesos de codificación no ha de meter entrepuces a la pervivencia de l’aragonés ni fer-se enchaquia de contino ta concarar-se”.

A lo nuevo gubierno que se forme en istos meses  le demandan que “prenga as midas que calga y pare cuenta d’a urchencia historica, pa poder guarenciar que no se trenque a transmisión cheneracional d’a luenga” y concretan as demandas en a “celebración d’actos culturals, a redacción d’una lei de luengas y a institucionalización d’una autoridat lingüistica pa l’aragonés”, demandas historicas d’o movimiento en defensa d’a luenga.

Les majories sorgides del 24-M auguren canvis en matèria lingüística a les Balears, el País Valencià i la Franja

Origen: Bones noves a la catalanofonia?

Aragó. La majoria absoluta se situa en els 34 escons, als quals el PP no arriba ni amb la suma de Ciutadans i el PAR (32). En canvi, un possible tripartit de PSOE + Podem + Chunta Aragonesista sí que hi arribaria. Tot i això, no podem esperar grans moviments sobre la consideració del català i l’aragonès a la regió, tret que confiem en la capacitat decisòria dels dos escons de la Chunta, l’únic partit que aposta obertament per la cooficialitat de les dues llengües. Pel que fa a Podem, tot indica que en coses de llengües naveguen bastant (hi tenen algun lingüista, entre la colla de politòlegs?), perquè proposen un règim de “quasioficialitat” sense que quedi clar què vol dir això, alhora que aspiren a la normalització lingüística però preveuen que l’ensenyament del català sigui només optatiu. Tenen però el detall de proposar canvis en la llei de llengües i prometen restituir la designació de català i aragonès en lloc dels infausts lapao i lapapip. Compte però amb el PSOE, que no diu res de canviar la llei i es limita a promoure que els centres escolars ofereixin les “lenguas propias”, sense dir si això serà curricularment obligatori.

El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Ansó. Fecha evento:  13/07/2015 to 16/07/2015

4-Cual será su politica para las lenguas minoritarias que están desapareciendo en Aragón? Plantearás tomar medidas para éstas? Cuales?
18/05 20:10  * UuUUuU
4. Aragón invierte en sus lenguas propias 80 veces menos que Asturias, que es la penúltima Comunidad que menos aporta, 2 céntimos por habitante. En Aragón se hablan dos lenguas propias, aragonés y catalán, y en más de 30 años ningún gobierno aragonés ha cumplido los mínimos para garantizar los derechos de sus hablantes, algo que Podemos se compromete a remediar.

Origen: La utopia possible

El diari ABC publicava fa unes setmanes que Podemos-Aragó inclou al seu programa electoral la cooficialitat del català a les comarques catalanòfones, l’ensenyament d’esta llengua a les escoles de la Franja i que una part de la programació de la radiotelevisió pública aragonesa es faci en català.

Deia que publicava però millor caldria dir denunciava, pel to escandalós i indignat que s’emprava a l’article. El rotatiu conservador unflava el pit dient que havia “desvelado” la proposta programàtica de la formació política liderada per Pablo Echenique. Curiosa utilització del verb “desvelar” per a una informació penjada d’una web oberta a tothom i, encara més, on s’anima a entrar-hi i participar a tothom.
La presència del català a la radiotelevisió pública aragonesa que planteja Podemos és, ara per ara, inexistent, encara que el català siga la parla materna de 50.000 aragonesos. Però donar-li un espai propi a esta llengua a un mitjà de comunicació aragonès no és una utopia, com demostra des de fa vint anys La Comarca amb la secció “Viles i Gents”. Un periòdic privat obre, des de fa dues dècades, una finestra a la llengua catalana. Ramón Mur, director del periòdic, va tindre la idea i la va posar en marxa. Tomàs Bosque li va donar nom. I una colla de lletraferits del Matarranya i el Baix Aragó l’han mantingut viva fins avui.
Pot ser que, amb les properes eleccions, les coses canvien al Govern d’Aragó i, de retruc, la radiotelevisió pública aragonesa li done una mica d’oxigen al català. No és utòpic. La Comarca ho fa des de fa vint anys amb la columna “Viles i Gents”, i tan fresca.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

És temporada de campanya electoral a l’Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *
Antecedents:
Primer de tot hem d’observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d’una trentena d’ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l’assignatura de “català” a l’ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s’obria amb aquest fet, l’estancament de la situació és evident i l’estatus de la llengua roman fora de l’oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l’educació es troba en entredit.
La politizació de la denominació i l’ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l’anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del “Chapurriau”), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l’ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de “Ponent” substituint-la per l’aragonesa d’ “Oriental”, afavorint l’estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d’Aragó. El naixement d’entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió
creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d’un espanyolisme militant molt evident
.
En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.
El 1999 s’aprova amb gairebé quòrum a l’hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s’oficialitze i  que es considere l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó, i que així deurà constar a l’Estatut d’autonomia (l’Estatut del 2007 parla de “modalitats lingüístiques”).
El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una “Llei de llengües” que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l’oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d’Aragó).
El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de “l’agoserada” Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l’aragonès com a “Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo”( LAPAPYP) i al català com a “LAPAO”(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).
En l’any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s’ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).
Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:
El Partit Popular d’Aragó és un dels principals causants de l’actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència  al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l’antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.
El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com “Chapurriau” o “aragonès oriental”, fou l’impulsor d’entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme “d’aragonès oriental”, de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme “català” només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l’Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l’Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L’excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.
El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l’aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d’acabar legislatura i d’un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l’avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s’ha  fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.
La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol “presentar una nova llei d’obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització  de l’ús de l’aragonès i el català en la vida econòmica i social”. Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l’Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l’aragonès.
Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l’aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d’altres propostes que demostren el compromís d’IU respecte la pluriculturalitat de l’Aragó.
De Ciudadanos, en ple procés d’expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant “l’imperialisme català”. El seu rebuig al català de la Franja és evident.
 PODEMOS ARAGÓN es mou dins l’ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l’Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l’aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l’aposta d’igualtat lingüística.
Per ampliar informació:

Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla

*Fa 4 anys dues formacions  catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

immersió

Un gran èxit del govern PP-PAR: un cop més ha quedat desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, no s’ha presentat cap obra. El PP-PAR que van aprovar una vergonyant Llei de llengües només per derogar l’anterior, que van unificar els dos premis Guillem Nicolau en català i el Arnal Cavero en aragonès, que els van deixar sense cap dotació econòmica, ni tan sols van mantenir l’obligació de publicar les obres guanyadores, han copsat el gran objectiu que pretenien, extirpar-los de soca-rel. La gran massa ciutadana tranquil·la, les llengües pròpies aragoneses extorquides i aquí pau i allà glòria.

Lenguas Propias de Aragón

Introducción

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés

Atro “logro” d’a politica lingüistica d’o PP-PAR: cargar-se o Premio Arnal Cavero. Una añada más, garra escritor u escritora no ha quiesto partezipar-ie

foto de Miguel Martínez Tomey.




Aragón / POLÍTICA

La Chunta quiere que el catalán sea lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza

Día 14/05/2015 – 18.32h

Pretende promocionar su uso en Aragón y que haya emisiones en catalán en la televisión autonómica, a lo que también apunta Podemos

Los nacionalistas de Chunta Aragonesista (CHA) quieren que el catalán sea, en la práctica, lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza. Por ejemplo, estableciendo el derecho de cualquier ciudadano a dirigirse al Consistorio de la capital aragonesa en catalán, tanto verbalmente como por escrito, en cualquiera de los procedimientos administrativos que tramite ante los servicios municipales. Así consta en el programa electoral de CHA al Ayuntamiento de Zaragoza, cuyo cabeza de lista es Juan Martín.

La Chunta defiende la tesis de que el catalán es una de las «lenguas propias» en Aragón, algo que no reconoce la vigente Ley de Lenguas de esta Comunidad. En ella, las lenguas tradicionales de las comarcas orientales de Aragón —las que limitan con Cataluña— no se denominan catalán sino modalidades propias del Aragón Oriental. De esa forma se reconocen legislativamente las peculiaridades diferenciales de estas hablas.

Sin embargo, CHA —y hasta ahora también el PSOE e IU— quiere que la Ley de Lenguas se modifique para designar al catalán como «lengua propia» y promover su cooficialidad en la región junto con el aragonés —modalidades propias de los valles del Pirineo—. Y hasta tanto eso llegara —o aunque no se modificara la ley regional— quiere que catalán y aragonés sean, en la práctica, lenguas cooficiales en el Ayuntamiento de Zaragoza.

Para ello, aboga por poner en marcha en la capital aragonesa un «plan de normalización lingüística» para, entre otras cosas, «socializar» el conocimiento y uso del catalán. También quiere que en el Ayuntamiento los formularios y textos administrativos estén disponibles en «versiones bilingües».

Estas propuestas concretas del programa de CHA para el Ayuntamiento de Zaragoza van en línea con su programa electoral marco autonómico –la candidatura de Chunta al Gobierno aragonés la lidera José Luis Soro–. En este programa autonómico, este partido nacionalista propugna poner en marcha en Aragón planes de «normalización» para promocionar el uso y conocimiento del catalán entre los aragoneses.

De forma general, apuesta por «establecer mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón», que para Chunta son el catalán y las modalidades de los valles pirenaicos. Asimismo, defiende que la radiotelevisión autonómica aragonesa incluya emisiones en catalán e incluso fomentar campañas –se supone que incentivadas desde la Administración regional– para que también en los medios de comuniación privados «se incluyan con normalidad espacios en aragonés y catalán».

Podemos también apunta a que la radiotelevisión pública aragonesa incluya emisiones en catalán, aunque finalmente ha suavizado la propuesta inicial que se había planteado en el seno de este partido y ha optado finalmente por una medida ambigüedad al referirse a este asunto en su programa electoral definitivo para Aragón. En él, el partido que encabeza en esta región Pablo Echenique defiende que «la Administración ha de velar por que los hablantes de aragonés y catalán de Aragón puedan disfrutar de sus derechos lingüísticos». Y, para ello, entre otras medidas propone «un plan de promoción y difusión» del aragonés y del catalán «que incluya, además del fomento y la sensibilización, el cumplimiento de las funciones de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV) y de otros medios respecto a las lenguas propias».

Actualización d’a replega de propuestas q os partius levan en os suyos programas sobre as luengas propias d’Aragón drive.google.com/file/d/0B7LT_T

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

Zonificación emplegada en o treballo. Mapa elaborau por Guillermo Frias.O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: