Skip to content

Publicitat

Archive

Category: Aragonès

El curs “Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón” es reconeixerà en les activitats de formació de professorat de secundària del Govern d’Aragó. A més, es l’únic curs universitari d’estiu que incorpora temàtiques de sociolingüística catalana. Feu la vostra preinscripció abans del 30 de maig al correu miguelmg(arrova)unizar(punt)es

Gestionar la Diversidad Lingüística de Aragón

Fecha evento:  13/07/2015 to 16/07/2015
Director/Directores:  D. Javier Giralt Latorre, Profesor Titular de la Universidad de Zaragoza, D. Miguel Montañés Grado, Profesor Asociado de la Universidad de Zaragoza, D. Natxo Sorrolla Vidal, Profesor Asociado de la Universitat Rovira i Virgili, y D. Chabier Gimeno Monterde, Profesor Contratado Interino de la Universidad de La Rioja.
Horas lectivas totales: 50
Horas lectivas presenciales: 25
Precio de la matrícula:
Tarifa general: 140 €
Tarifa reducida: 120 €
Objetivos: 

1.- Reflexionar sobre la actual situación de la diversidad lingüística de Aragón y sobre su posible evolución.
2.- Conocer la diversidad de variedades de cada lengua de Aragón, tanto social como lingüísticamente.
3.- Adquirir competencias adecuadas en el análisis de la diversidad lingüística.
4.- Introducirse a la didáctica de las lenguas de Aragón y a su contexto escolar.

El interés académico de este curso reside en que dota a los asistentes de herramientas de reflexión,
en un momento clave para estas disciplinas en Aragón y otras Comunidades próximas.
Aprovechando las sinergias entre ponentes dedicados a la docencia universitaria y expertos
vinculados a las lenguas y su desarrollo cotidiano en tres ámbitos: ciencias sociales, educación y lingüística.

Programa: 

Lunes, 13 de Julio

16:00 h.        El proceso de recuperación del ansotano. Un ejemplo para el aragonés (1)
18:30 h.        Mesa redonda: La diversidad lingüística en Aragón (2) (3) (4) (5) (6) (7) (4)

Martes, 14 de Julio

09:00 h.        La diversidad lingüística: conceptos básicos y situación actual (4)
11:30 h.        Aproximación geolingüística a las hablas del Matarranya (6)
16:00 h.        El desafío de la transmisión futura del aragonés (8)
18:30 h.        La interrupción de la lengua en Valencia: similitudes con Aragón (9)

Miércoles, 15 de Julio

09:00 h.        Didáctica y adquisición de (segundas) lenguas (10)
11:30 h.        Didáctica del catalán estándar a partir de las variedades locales (11)
16:00 h.        Didáctica de la lengua aragonesa a partir de las variedades locales (12) (13)
18:30 h.        Sesión práctica de didáctica de las lenguas (10) (11)

Jueves, 16 de Julio

09:00 h.        Situación y resultados de la enseñanza del aragonés: de 1997 a nuestros días (14) (15)
11:30 h.        La optatividad del catalán desde la triple perspectiva: madre, activista y docente (16)
12:45 h.        Males que duran cien años. Sociedad y lenguas minoritarias de Aragón a comienzos del siglo veinte (17)
13:45 h.        Clausura del curso (3)

Ponentes: 

1.    Mª Pilar Benítez Marco (IES “La Azucarera” / Universidad de Zaragoza)
2.    Chabier Gimeno Monterde (Universidad de La Rioja)
3.    Javier Giralt Latorre (Universidad de Zaragoza)
4.    Iraide Ibarretxe Antuñano (Universidad de Zaragoza)
5.    Miguel Montañés Grado (Universidad de Zaragoza)
6.    Pere Navarro Gómez (Universitat Rovira i Virgili)
7.    Natxo Sorolla Vidal (Universitat Rovira i Virgili)
8.    Javier Tomás Arias (IES Martínez Vargas (Barbastro))
9.    Brauli Montoya Abat (Universitat d’Alacant)
10.  Alberto Hijazo Gascón (University of East Anglia (Reino Unido))
11.  María Teresa Moret Oliver (Universidad de Zaragoza)
12.  Carmen Castán Saura (IES Castejón de Sos y C.R.A. Alta Ribagorza)
13.  Francisco Javier Lozano Sierra (IES Sobrarbe (Aínsa))
14.  Iris Orosia Campos Bandrés (Universidad de Zaragoza)
15.  Concepción Girón Angusto (C.P.E.P.A. Cella)
16.  María José Nogués Furió (EOI Ignacio Luzán (Monzón))
17.  José Luis Aliaga Jiménez (Universidad de Zaragoza)

Alumnado:

– Profesores de los diferentes niveles educativos, especialmente los vinculados a las áreas de Lengua y Literatura, y a las lenguas de Aragón o interesados en ellas;
– Alumnado universitario del ámbito de la filología, educación, humanidades, sociología, antropología, etc;
– Profesionales interesados en ejercer como profesores o como investigadores en torno a estas lenguas;
– Público general.

Reconocimiento de créditos: Pendiente de resolución.
Procedimiento de evaluación: 

– Los asistentes que quieran optar a convalidar el Curso por créditos de libre elección deberán realizar una reseña por cada una de las áreas temáticas (diversidad, didáctica y entorno escolar).
– Se valorará la capacidad de comprensión de las ideas principales de cada ponente y los argumentos expuestos en los talleres.
– La extensión del texto resultante será de 2000 palabras.

Alojamiento: 

Lugar de celebración

Sala Multiusos
Plaza Domingo Miral, nº 3, 2ª planta
Ansó

4-Cual será su politica para las lenguas minoritarias que están desapareciendo en Aragón? Plantearás tomar medidas para éstas? Cuales?
18/05 20:10  * UuUUuU
4. Aragón invierte en sus lenguas propias 80 veces menos que Asturias, que es la penúltima Comunidad que menos aporta, 2 céntimos por habitante. En Aragón se hablan dos lenguas propias, aragonés y catalán, y en más de 30 años ningún gobierno aragonés ha cumplido los mínimos para garantizar los derechos de sus hablantes, algo que Podemos se compromete a remediar.

Origen: La utopia possible

El diari ABC publicava fa unes setmanes que Podemos-Aragó inclou al seu programa electoral la cooficialitat del català a les comarques catalanòfones, l’ensenyament d’esta llengua a les escoles de la Franja i que una part de la programació de la radiotelevisió pública aragonesa es faci en català.

Deia que publicava però millor caldria dir denunciava, pel to escandalós i indignat que s’emprava a l’article. El rotatiu conservador unflava el pit dient que havia “desvelado” la proposta programàtica de la formació política liderada per Pablo Echenique. Curiosa utilització del verb “desvelar” per a una informació penjada d’una web oberta a tothom i, encara més, on s’anima a entrar-hi i participar a tothom.
La presència del català a la radiotelevisió pública aragonesa que planteja Podemos és, ara per ara, inexistent, encara que el català siga la parla materna de 50.000 aragonesos. Però donar-li un espai propi a esta llengua a un mitjà de comunicació aragonès no és una utopia, com demostra des de fa vint anys La Comarca amb la secció “Viles i Gents”. Un periòdic privat obre, des de fa dues dècades, una finestra a la llengua catalana. Ramón Mur, director del periòdic, va tindre la idea i la va posar en marxa. Tomàs Bosque li va donar nom. I una colla de lletraferits del Matarranya i el Baix Aragó l’han mantingut viva fins avui.
Pot ser que, amb les properes eleccions, les coses canvien al Govern d’Aragó i, de retruc, la radiotelevisió pública aragonesa li done una mica d’oxigen al català. No és utòpic. La Comarca ho fa des de fa vint anys amb la columna “Viles i Gents”, i tan fresca.

Origen: Moviment Franjolí per la Llengua: Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

Anàlisi de la posició dels partits polítics aragonesos respecte la llengua catalana

És temporada de campanya electoral a l’Aragó, comunitat autònoma a la què hi pertanyem els habitants de la Franja de Ponent, i on coincideixen enguany les eleccions municipals amb les autonòmiques.

Des del Moviment Franjolí per la Llengua hem analitzat les diverses opcions polítiques mitjançant les seves declaracions públiques anteriors, els seus programes i demés documentació electoral per tal de saber com són les formacions polítiques aragoneses, en absència de forces clarament catalanistes, respecte a la llengua catalana a la comunitat autònoma. *
Antecedents:
Primer de tot hem d’observar com ha estat tractada anteriorment la llengua pròpia dels franjolins. Com a data de referència trobem la Declaració de Mequinensa del 1983, on més d’una trentena d’ajuntaments de la Franja reclamaren la presència del català a les escoles dels seus respectius pobles. Dit document encara avui dia és la base amb la qual es recolza la voluntarietat de l’assignatura de “català” a l’ensenyament de les zones de predomini catalanoparlant. Tot i les bones intencions i la linia que s’obria amb aquest fet, l’estancament de la situació és evident i l’estatus de la llengua roman fora de l’oficialitat. Estancament fins el retrocès actual, on aquest mínim bagatge del català a l’educació es troba en entredit.
La politizació de la denominació i l’ús de la llengua i el graner de vots que podia sorgir de l’anticatalanisme va anar alimentant una posició regionalista aragonesa, des del PP i des del partit frontissa durant trenta anys de la política aragonesa: el Partido Aragonés, basada en el suposat foment de les modalitats pròpies de cada poble de la Franja, així com les múltiples denominacions locals del català (a més del “Chapurriau”), en clara contraposició amb la unitat de la llengua (si bé des de l’ambigüitat i amb excepcions locals) i a la posició geogràfica catalanocèntrica de “Ponent” substituint-la per l’aragonesa d’ “Oriental”, afavorint l’estrangerització del català normatiu o estàndard a les comarques catalanoparlants d’Aragó. El naixement d’entitats afins a aquests propòsits com la FACAO (Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental) ajudà a conrerar més confussió
creant un folclorisme local teoricament reivindicatiu de la tradició històrica pròpia (Fur de Jaca, llemosí, etc) amarat d’un espanyolisme militant molt evident
.
En referència, novament, de la història del català a la Franja, recordarem les següents dates: 1999, 2009, 2013 i 2015.
El 1999 s’aprova amb gairebé quòrum a l’hemicicle aragonès, a excepció del PP, la llei de Patrimoni Cultural que assenyala, per primer cop, la intenció que s’oficialitze i  que es considere l’aragonès i el català com a llengües pròpies de l’Aragó, i que així deurà constar a l’Estatut d’autonomia (l’Estatut del 2007 parla de “modalitats lingüístiques”).
El 2009 el govern socialista presidit pel ribagorçà de Bonansa Marcelino Iglésias aprova una “Llei de llengües” que reconeixia com a pròpies la llengua catalana i aragonesa (novament fugint de l’oficialitat), amb el suport de la CHA i el consentiment del PAR (soci de govern aleshores del PSOE). Es preveia la constitució de sengles acadèmies lingüístiques (aragonès i català d’Aragó).
El 2013, ja amb el govern PP-PAR, iniciaren la deconstrucció de “l’agoserada” Llei de llengües i passà, contra tot criteri acadèmic, a denominar l’aragonès com a “Lengua Aragonesa Própia del Pirineo y del Pre-pirineo”( LAPAPYP) i al català com a “LAPAO”(Lengua Aragonesa Própia del Àrea Oriental).
En l’any en curs, el 2015, està quedant palesa la voluntat del govern aragonès de desmantellar el mins ensenyament voluntari en llengua catalana a la Franja, com s’ha vist a Vall-de-roures o a Mequinensa (on titllaren el català com a “Oriental”als informes de l’alumnat).
Havent recordat alguns moments claus de la història de la nostra llengua, passem ara a analitzar quina és la posició respecte al català dels partits amb possibilitats de treure representació a les Corts aragoneses:
El Partit Popular d’Aragó és un dels principals causants de l’actual situació de retrocès del català. I les seves polítiques vers la llengua es manifesten amb tota la seva virulència  al País Valencià o les Illes Balears i també a les comarques franjolines. La tristement famosa falca de ràdio sobre la imposició del català és un exemple de com les gasta aquest partit, que va signar la defunció de l’antiga Llei de llengües i està institucionant la denominació de LAPAO. És llavors una formació netament contrària a la llengua catalana.
El Partido Aragonés, precurssor de denominacions estrambòtiques del català com “Chapurriau” o “aragonès oriental”, fou l’impulsor d’entitats com la FACAO o la plataforma No Hablamos Catalán. Aquest partit diu defensar les denominacions estrictament locals (tamarità, fragatí, etc.) mentre ajuda a imposar el terme “d’aragonès oriental”, de caràcter totalment acientífic. Defensen que el terme “català” només es circumscriu a Catalunya, atorgant un caràcter patrimonial de l’Aragó a la llengua pròpia de la Franja (si la Franja pertany a l’Aragó no pot parlar català sinó aragonès oriental). L’excepció que confirma la regla podria ser la secció local del Matarranya, que empra la llengua normativament i on, fa poc, l’alcalde de Vall-de-roures admetia que parlava català. Aquest partit, queda clar, mai no ha donat suport al català de la Franja.
El Partido Socialista Obrero Español, incicialment, fa costat a la cooficialitat del català i de l’aragonès en les seves respectives zones de predomini lingüístic, tot i que va aprovar la Llei de llengües just abans d’acabar legislatura i d’un mode tímid i descafeïnat (tot i no negar l’avenç que hauria suposat per la llengua). Darrerament la seva posició sobre el tema lingüístic s’ha  fet més boirosa i sembla que no volen entrar en aquestes polèmiques, si això els dificulta tornar al poder de la DGA.
La Chunta Aragonesista, tal i com diu al seu programa electoral de 2015, vol “presentar una nova llei d’obligat compliment que sigui el primer pas vers la futura cooficialitat en tot allò relatiu a la promoció, difusió, recobrament, conservació, ensenyament i normalització  de l’ús de l’aragonès i el català en la vida econòmica i social”. Malgrat això els hi manca una visió més global de la cooficialitat, com seria que estigués reflectit a l’Estatut. Tanmateix és una de les opcions polítiques que recolzen seriosament, la susdita cooficialitat, si ve li donen preeminència a l’aragonès.
Izquierda Unida, en referència també al seu programa electoral de 2015, té un apartat referent a la política lingüística que diu amb claredat la seva intenció de cooficialitzar el català i l’aragonès, ademés que passés a ser requisit obligatori el seu ensenyament a les seves zones de predomini lingüístic, entre d’altres propostes que demostren el compromís d’IU respecte la pluriculturalitat de l’Aragó.
De Ciudadanos, en ple procés d’expansió per les Espanyes, poca cosa es pot dir després de signar el següent document al costat de la PNHC denunciant “l’imperialisme català”. El seu rebuig al català de la Franja és evident.
 PODEMOS ARAGÓN es mou dins l’ambigüitat. Si fa uns dies podriem haver dit que defensava la triple cooficialitat de llengües a l’Aragó, recentment el líder del cercle aragonès, Pablo Echenique, va deixar clar que la desproporció de parlants entre el castellà i l’aragonès i el català dins la comunitat no fa lògica l’aposta d’igualtat lingüística.
Per ampliar informació:

Aragó: el procés conservador per eradicar el català i l’aragonès de la legislació – José Ignacio López Susín i Natxo Sorolla

*Fa 4 anys dues formacions  catalanistes concorreren a les eleccions locals de Calaceit (Entesa per Calaceit_ERC) i del Pont de Montanyana (Convergència Democràtica de la Franja) obtenint ambdós representació als municipis.

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau | Lo Finestró

Desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau

immersió

Un gran èxit del govern PP-PAR: un cop més ha quedat desert el premi Arnal Cavero-Guillem Nicolau, no s’ha presentat cap obra. El PP-PAR que van aprovar una vergonyant Llei de llengües només per derogar l’anterior, que van unificar els dos premis Guillem Nicolau en català i el Arnal Cavero en aragonès, que els van deixar sense cap dotació econòmica, ni tan sols van mantenir l’obligació de publicar les obres guanyadores, han copsat el gran objectiu que pretenien, extirpar-los de soca-rel. La gran massa ciutadana tranquil·la, les llengües pròpies aragoneses extorquides i aquí pau i allà glòria.

Lenguas Propias de Aragón

Introducción

El presente currículo determina los objetivos, contenidos, criterios de evaluación y estándares de aprendizaje evaluables de las modalidades lingüísticas comprendidas en la Lengua Aragonesa Propia de las Áreas Pirenaica y Prepirenaica, una de las dos lenguas propias que recoge la Ley 3/2013 de uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades lingüísticas de Aragón, en adelante, “Lengua Aragonesa”.

Queremos l’Aragonés en a Comunidá de Treballo d’os Perinés

Atro “logro” d’a politica lingüistica d’o PP-PAR: cargar-se o Premio Arnal Cavero. Una añada más, garra escritor u escritora no ha quiesto partezipar-ie

foto de Miguel Martínez Tomey.




Aragón / POLÍTICA

La Chunta quiere que el catalán sea lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza

Día 14/05/2015 – 18.32h

Pretende promocionar su uso en Aragón y que haya emisiones en catalán en la televisión autonómica, a lo que también apunta Podemos

Los nacionalistas de Chunta Aragonesista (CHA) quieren que el catalán sea, en la práctica, lengua cooficial en el Ayuntamiento de Zaragoza. Por ejemplo, estableciendo el derecho de cualquier ciudadano a dirigirse al Consistorio de la capital aragonesa en catalán, tanto verbalmente como por escrito, en cualquiera de los procedimientos administrativos que tramite ante los servicios municipales. Así consta en el programa electoral de CHA al Ayuntamiento de Zaragoza, cuyo cabeza de lista es Juan Martín.

La Chunta defiende la tesis de que el catalán es una de las «lenguas propias» en Aragón, algo que no reconoce la vigente Ley de Lenguas de esta Comunidad. En ella, las lenguas tradicionales de las comarcas orientales de Aragón —las que limitan con Cataluña— no se denominan catalán sino modalidades propias del Aragón Oriental. De esa forma se reconocen legislativamente las peculiaridades diferenciales de estas hablas.

Sin embargo, CHA —y hasta ahora también el PSOE e IU— quiere que la Ley de Lenguas se modifique para designar al catalán como «lengua propia» y promover su cooficialidad en la región junto con el aragonés —modalidades propias de los valles del Pirineo—. Y hasta tanto eso llegara —o aunque no se modificara la ley regional— quiere que catalán y aragonés sean, en la práctica, lenguas cooficiales en el Ayuntamiento de Zaragoza.

Para ello, aboga por poner en marcha en la capital aragonesa un «plan de normalización lingüística» para, entre otras cosas, «socializar» el conocimiento y uso del catalán. También quiere que en el Ayuntamiento los formularios y textos administrativos estén disponibles en «versiones bilingües».

Estas propuestas concretas del programa de CHA para el Ayuntamiento de Zaragoza van en línea con su programa electoral marco autonómico –la candidatura de Chunta al Gobierno aragonés la lidera José Luis Soro–. En este programa autonómico, este partido nacionalista propugna poner en marcha en Aragón planes de «normalización» para promocionar el uso y conocimiento del catalán entre los aragoneses.

De forma general, apuesta por «establecer mecanismos de promoción del uso social de las lenguas propias de Aragón», que para Chunta son el catalán y las modalidades de los valles pirenaicos. Asimismo, defiende que la radiotelevisión autonómica aragonesa incluya emisiones en catalán e incluso fomentar campañas –se supone que incentivadas desde la Administración regional– para que también en los medios de comuniación privados «se incluyan con normalidad espacios en aragonés y catalán».

Podemos también apunta a que la radiotelevisión pública aragonesa incluya emisiones en catalán, aunque finalmente ha suavizado la propuesta inicial que se había planteado en el seno de este partido y ha optado finalmente por una medida ambigüedad al referirse a este asunto en su programa electoral definitivo para Aragón. En él, el partido que encabeza en esta región Pablo Echenique defiende que «la Administración ha de velar por que los hablantes de aragonés y catalán de Aragón puedan disfrutar de sus derechos lingüísticos». Y, para ello, entre otras medidas propone «un plan de promoción y difusión» del aragonés y del catalán «que incluya, además del fomento y la sensibilización, el cumplimiento de las funciones de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión (CARTV) y de otros medios respecto a las lenguas propias».

Actualización d’a replega de propuestas q os partius levan en os suyos programas sobre as luengas propias d’Aragón drive.google.com/file/d/0B7LT_T

O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

Zonificación emplegada en o treballo. Mapa elaborau por Guillermo Frias.O pasau sabado 9 de mayo o Seminario Aragonés de Sociolingüistica celebró a suya segunda sesión publica, en a qual presentó os resultaus y conclusions que s’extrayen de l’analís preliminar d’as respuestas d’o Censo de Población y Viviendas 2011 quanto a l’aragonés y o catalán.

O solo censo anterior que heba preguntau en Aragón sobre usos lingüisticos estió o de 1981. Trenta anyos dimpuesas, o Censo ha tornau a incluyir una pregunta sobre o conoiximiento d’as luengas propias d’Aragón, a competencia en ellas, y l’uso en diferents contextos. A particularidat d’iste Censo, que trenca con a tradición d’os censos anteriors, ye que no se replegan as respuestas de toda a población, sino d’una ampla muestra d’a mesma. Asinas, en Aragón se replegoron respuestas correspondients a 137.636 habitants (con una tasa de mostreyo mas gran en as zonas rurals), o qual suposa una limitación important a la hora de fer cruces de variables en territorios chicotz, o que obliga a treballar en agregacions municipals.

De l’analís preliminar sobre datos furnius por o Instituto Aragonés d’Estatistica se concluye que 25.556 habitants d’Aragón declaran saber parlar aragonés, y 55.513 declaran saber parlar catalán (un 1.9% y un 4.2% respectivament d’a población aragonesa). A población que declara entender as luengas propias ye de 44.439 en o caso de l’aragonés y 83.199 en o caso d’o catalán.

Manimenos, os investigadors que son treballando en iste estudio -Natxo Sorolla, Juan Pablo Martínez, Chabier Gimeno y Miguel Montañés- aclarioron que pa una correcta interpretación d’istos datos ye menister un estudio mas detallau, sobre tot difuera d’as zonas d’uso tradicional, ya que se pueden dar perfils muit diferents de personas que declaran parlar istas luengas: migración interna dende ixas zonas, migración d’atras comunidatz (en o caso d’o catalán), personas que las tienen como luengas no inicials, y mesmo confusions sobre a naturaleza d’a luenga propia.  O cruce con atras variables disponibles en o censo permitirá dar una interpretación mas precisa a istos datos.

Entremistanto, os datos circumscritos a las zonas d’uso tradicional de l’aragonés amuestran nomás 8.425 parladors d’aragonés en una ampla zona que incluye nuclios como Uesca, Chaca, Balbastro y Monzón.  Si se consideran as zonas de mayor vitalidat de l’aragonés (verde fosco en o mapa), o porcentache de personas que declaran charrar aragonés en ixas zonas ye d’un 19,4% (correspondient a 4.457 personas).  En os municipios de parla catalana, o numero de parladors de catalán que arrulla o censo ye de 25.663.  Difuera d’as zonas d’uso predominant, son significativos os porcentaches de parladors en ciudatz cercanas a las ditas zonas, como Eixeya en o caso de l’aragonés, y Alcanyiz, Monzón y Balbastro en o caso d’o catalán.  Tamién ye destacable en termens absolutos o numero de personas que declaran saber charrar as luengas en a ciudat de Zaragoza (7.873 aragonés y 12.244 catalán).

O redolín de parolas posterior a la presentación sirvió pa debatir atros datos importants a determinar en iste censo, u en os siguients que se faigan, y a suya importancia en o plantiamiento de politicas publicas arredol d’as luengas propias.  Amás d’os datos preliminars, os investigadors destacoron que se conta, por primer vegada, con datos demolingüisticos, consolidaus y comparables, d’as luengas propias d’Aragón, con información de competencias y usos. A espleitación completa d’os datos d’o censo, que ye en progreso, permitirá diferenciar os perfils d’os parladors, y cruzar informacions de competencia y uso con atros datos demograficos, asinas como estudiar a transmisión intercheneracional en as unidatz familiars.

Assemblea Cercle Sectorial Llengües d’Aragó. Dijous 21 de maig de 2015. 20 :00 hores. Cafè Rugaca, Osca.

Google maps:
https://www.google.es/…/data=!4m2!3m1!1s0x0:0x66b92a5649447…

Ordre del dia :
a) Presentació del « Manifest Fundacional » i « Document Fundacional” del Cercle Sectorial. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
b) Presentació de propostes. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
c) Formació d’equips i càrrecs. Valoració, modificació i aprovació, si escau.
d) Precs i qüestions.

Eleccions autonòmiques: el català en campanya arreu dels territoris del domini lingüístic! | Notícies | Plataforma per la Llengua

A la Franja, les eleccions a les Corts Aragoneses del 2015, la Plataforma per la Llengua demana als partits que no menystinguin les reivindicacions del territori tot afegint-se a les demandes d’associacions com l’Institut d’Estudis del Baix Cinca, l’Associació Cultural del Matarranya o l’associació de pares Clarió. És per això que creu que cal:

  • Garantir l’ensenyament en català a les escoles i instituts de la Franja. Cal escoltar les reivindicacions de la comunitat educativa que reclamen, a més de l’ensenyament de la llengua, l’oferta d’assignatures no lingüístiques en català. Cal garantir que tots els alumnes de la Franja són alfabetitzats també en català.
  • Dotar l’Aragó d’una Llei de Llengües que impulsi i prestigiï la llengua catalana pròpia de la Franja. Cal escoltar les associacions de la Franja i eliminar mesures de desprestigi com la denominació del conegut com a LAPAO.
  • Modificar l’Estatut d’Autonomia de l’Aragó perquè el català i l’aragonès esdevinguin llengües oficials.

Europa responsabiliza al Estado español de vulnerar los derechos del aragonés y catalán – Puyalón de Cuchas

juaristi2El órgano europeo afirma que “los Estados miembros deben utilizar todos los instrumentos jurídicos a su disposición para garantizar que los derechos de las minorías nacionales”.

La Comisión responde así a una preguntas de Josu Juaristi, diputado de Puyalón de Cuchas – Os Pueblos Deciden. En estas se recordaba un informe de la Red Europea por la Igualdad Lingüística (ELEN), en la que se relataban casos concretos de ataques, violaciones y discriminación contra los hablantes de catalán, vasco, gallego, asturiano y aragonés entre 2007 y 2013. El informe concluye que la discriminación contra las lenguas autóctonas distintas del castellano es sistémica en el sistema estatal español y ha llegado a institucionalizarse. En el Estado español hay una falta de respeto y desprecio por las lenguas distintas al castellano a pesar de la oficialidad de varias de ellas y de los distintos tratados y convenios internacionales suscritos y ratificados por dicho Estado.

En su respuesta el órgano europeo incide en que “no tiene competencias generales en lo que se refiere a cuestiones relacionadas con el reconocimiento de la situación de las minorías o el uso de las lenguas minoritarias. Los Estados miembros son competentes para definir la situación jurídica de las minorías nacionales, incluido el reconocimiento de los derechos lingüísticos.” Esto deja a los estados como garantes del obligatorio cumplimiento de los derechos ligüisticos de los pueblos unos derechos que en el caso del aragonés y del catalán se vulneran a diario en nuestro país.

Desde Puyalón exigimos que se impulse de una vez una ley de lenguas que oficialice, dinamice y proteja el aragonés y el catalán, y proteja de manera definitiva los derechos de todas hablantes de estas lenguas.

Puyalón de Cuchas

Nota de premsa de Esfendemos as Luengas

https://vimeo.com/126850347

 

P.Echenique (Podemos) nega a Aragó el bilingüisme i el dret a la cooficialidat de les seves llengües pròpies (aragonès i català)

En unes declaracions davant de periodistes de Madrid, P. Echenique va nomenar com només una “proposta ciutadana que no havia estat aprovada per la direcció” als punts del programa de Podemos Aragón on suposadament es recolzava l’estatus de cooficialitat de l’aragonès i el català.

Tot i que la Unesco ha avisat freqüentment de la situació d’una de les llengües d’Europa amb més perill d’extinció a l’aragonès i del retrocés del català a Aragó, P. Echenique explica que “no té cap sentit que es plantegi una cooficialitat a l’Aragó”.

“Esfendemos as luengas” entén que les declaracions de P. Echenique pateixen una gran manca de visió històrica sobre la situació d’aquestes llengües minoritàries pròpies a Aragó i que la cooficialitat és tot un símbol legal a què no es pot renunciar. Per acabar, el nomenament de les llengües pròpies d’Aragó pel seu nom científic, “aragonès” i “català”, no hi hauria de ser cap motiu de vergonya ni dubte per cap aragonès.

Esfendemos as Luengas

Web: http://esfendemosasluengas.wordpress.com

Twitter: @esfende_las

Facebook: https://facebook.com/esfendemos.asluengas

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: