Skip to content

Archive

Category: Franja, Catalunya, País Valencià

Source: Presentació d’«Esclat» a Bot » Temps de Franja

Source: Guirao vol que acabi el procés judicial de les obres de Sixena abans de demanar el trasllat dels murals del MNAC | VilaWeb

Source: Luz verde a la A-68, que se divide en seis tramos con prioridad al de Fuentes-Quinto – La Comarca

Source: La Franja: catalana o aragonesa?

Mapa de Catalunya i Aragó (1603). Font National Library of New Zeland

Fondarella (Pla d’Urgell, Comtat de Barcelona), any 1173. Alfons-Ramon I, comte independent de Barcelona i rei d’Aragó, fill i hereu de Ramon Berenguer IV i de Peronella; convocava, debatia i clausurava l’Assemblea de Pau i Treva que, entre altres coses, marcaria el primer límit entre els dominis de Catalunya i d’Aragó. La històrica pretensió aragonesa sobre les valls baixes del Segre i de l’Ebre havia estat una font inesgotable de conflictes que es remuntaven a l’època dels seus avantpassats Ramon Berenguer III de Barcelona (1097-1131) i Alfons I d’Aragó i de Pamplona —conegut com el Bataller— (1104-1134). Ramon Berenguer, el IV, que incorporaria als seus dominis les ciutats i termes de Tortosa, Fraga, Lleida i Mequinensa (1148-1149) sense marcar les fites divisòries, no faria més que agreujar la qüestió. Alfons-Ramon ho resoldria fixant la divisòria sobre la partió que, en el curs baix, separa el Segre i el Cinca; i confirmaria que el Principat abastava de Salses (Rosselló) a Lleida i a Tortosa.

Mapa de l'expansió política dels comtats catalans (segles IX a XII). Font Enciclopedia

Mapa de l’expansió política dels comtats catalans (segles IX a XII). Font: Enciclopèdia.

La Franja en el seu origen

Des dels inicis la Franja sempre ha estat el territori de contacte entre el món catalano-occità i el món navarro-aragonès. Cap a l’any 1000, la Franja, com l’entenem actualment, tenia una amplitud molt superior a l’actual i abastava des la Noguera Pallaresa fins el Cinca. Aquell territori estava dividit en dues entitats polítiques semi-independents: el comtat de Pallars (a l’est) —que a través del comtat d’Urgell gravitaria progressivament cap a Barcelona— i el comtat de Ribagorça (a l’oest) —que a través del comtat d’Aragó ho faria cap a Pamplona—. Aquella esquerda seria estrictament política. Culturalment, la Franja de l’any 1000, no era ni catalana ni aragonesa. Les investigacions dels filòlegs Joan Coromines i Joan Veny confirmen aquest extrem: la meitat nord de Pallars i de Ribagorça havien estat poc o gens romanitzats pel rodet implacable de la lloba capitolina i la feble llatinització (o post-llatinització) del territori era el resultat d’un procés d’aculturació impulsat per les elits locals quatre segles després de la caiguda de Roma.

El proto-basc, element identitari de la Franja

Ras i curt, els filòlegs Coromines i Veny expliquen que en aquells segles a cavall de l’any 1000, el territori de Pallars i Ribagorça —i fins i tot el de Sobrarb— eren bilingües: les classes populars conservaven una llengua pròpia i mil·lenària d’arrel proto-basca; i les classes dominants havien adquirit una llengua romànica que podia ser català o navarro-aragonès, en funció dels interessos familiars. La pervivència en el decurs del temps d’aquesta llengua proto-basca és, encara avui, objecte de controvèrsia. Però el que sí que sabem amb seguretat és que, malgrat ser perseguida, va ser ben viva fins el segle XIV: una ordenança municipal d’Osca de l’any 1349 prohibia negociar i tancar operacions mercantils en llengua basca, hebrea o àrab sota pena d’una multa de trenta monedes d’or. Una curiosa xifra que, en aquelles societats tan absolutament dominades pel pensament espiritual, inevitablement fa sospitar que podia contenir un potent simbolisme que pretenia equiparar l’ús del “basquenz”  amb una espúria manifestació de traïció.

Mapa d'Aragó (segles IX i X). Font Enciclopčdia

Mapa de l’Aragó (segles IX i X). Font: Enciclopèdia.

La Franja catalana

Sigui com sigui, la llengua proto-basca —l’element cultural característic d’aquella Franja primigèni— va recular a marxes forçades i les llengües romàniques acabarien devorant el seu espai. Si més no als nuclis urbans de certa entitat. El riu Cinca, situat íntegrament dins del territori d’administració aragonesa, es convertiria —a partir de la centúria del 1400—  en la línia divisòria entre les llengües catalana i aragonesa. Sabem per la documentació conservada als arxius històrics que Binèfar, Montsó o Graus (pobles aragonesos situats a l’oest de l’actual divisòria lingüística) eren catalanoparlants. I que Barbastre, l’Aïnsa o Boltanya eren de llengua aragonesa. No obstant això, l’antropòleg aragonès Bienvenido Mazcaray, documenta l’existència —en el medi rural ribagorçà— de bosses de població de llengua proto-basca, completament envoltades pels dominis lingüístics català o aragonès i totalment separades de les zones bascòfones del Pirineu navarrès que, malgrat la pressió i l’aïllament, haurien resistit fins a mitjan de la centúria del 1600.

El Cinca, terra de frontera

La qüestió que es planteja és: comptant que el Cinca no era la línia divisòria entre Catalunya i Aragó, per quina raó es va convertir en la ratlla lingüística entre el català i l’aragonès? La resposta l’apunta l’historiador i filòleg gallec Ramón Menéndez Pidal,  gens suspecte de simpatitzar amb allò que alguns anomenen “pancatalanisme supremacista”: en un treball d’investigació que es publicaria per primer cop l’any 1942 afirmaria que “las causas de la repartición (sic) dependen, pues, de condiciones de comercio y organización social anteriores (sic) al comienzo de la Reconquista”. Ras i curt, Menéndez Pidal apunta l’existència d’una divisòria lingüística sobre el territori que es remuntaria a l’època en què les llengües romàniques (el català i l’aragonès) començaven a prendre distància respecte el llatí vulgar (segles VII i VIII). I apunta que aquesta divisòria coincidiria amb els límits administratius entre els conventus (províncies) romano-visigòtiques de la Tarraconense i la Caesaraugustana.

Mapa dels comtats catalans a principis del segle XII. Font Enciclopčdia

Mapa dels comtats catalans a principis del segle XII. Font: Enciclopèdia.

L’atracció de Barcelona

Iniciat el procés que a la historiografia hispànica tant li agrada anomenar “Reconquista”, Pallars —governat per una oligarquia local que intenta escapar de les urpes dels comtes de Tolosa— passa a gravitar en l’esfera política i econòmica de Barcelona a partir del temps de Guifré el Pilós (878-897), comte de Barcelona i d’Urgell i parent del comtes pallaresos. En la mesura que Sobrarb passa a gravitar en l’esfera política i econòmica de Pamplona, des de l’època del comte Asnar II d’Aragó (867-893), rei consort de Pamplona i comte consort de Sobrarb. La qüestió és: i Ribagorça, és a dir l’espai entre Pallars i Sobrarb? Cap a on bascula Ribagorça, el comtat vertebrat pel riu Cinca en aquells anys decisius? Aparentment bascula cap a l’Aragó. La genealogia dels primers comtes ribagorçans els emparenta amb els comtes aragonesos i amb els reis de Pamplona. Però, en canvi, sorprenentment, fins a l’esgotament de la seva dinastia comtal estaria estretament vinculat a les polítiques de Pallars i d’Urgell.

Mapa dels comtats de la Ribagorça i Sobrarb (1620). Font Bibliotheque National de France

Mapa dels comtats de la Ribagorça i Sobrarb (1620). Font: Bibliothèque National de France.

L’esquerda del Cinca

Aquesta ambivalència revela allò que apunta Menéndez Pidal: interessos oposats en qüestions com “condiciones de comercio y organización social” que explicaria com les oligarquies locals dels territoris del marge esquerra del Cinca s’inclinarien definitivament cap al potent món polític i econòmic carolingi a través de Barcelona; i les del marge dret, probablement tement que l’eix carolingi els situés de nou sota les urpes de Tolosa, ho farien cap a la rebel Pamplona que festejava amb els reis musulmans de Saragossa per espolsar-se del damunt l’alè de París. La progressiva penetració del català i de l’aragonès sobre la vall del Cinca seria induïda pels poders locals que, com afirma categòricament Menéndez Pidal la confiarien, respectivament, a les seus diocesanes de Jaca i d’Urgell (després Osca i Lleida) i no a la ribagorçana de Roda. La ratlla divisòria, malgrat l’existència d’una llengua proto-basca majoritària, seria traçada molt abans que Alfons-Ramon dibuixés el primer límit entre Catalunya i Aragó (1173).

Mapa del domini lingüistic del catalą. Font Enciclopčdia

Mapa del domini lingüístic del català. Font: Enciclopèdia.

I el Matarranya?

El cas del Matarranya, el territori més meridional de la Franja, és força diferent. No va ser conquerida fins el 1179, sis anys després del mapa d’Alfons-Ramon. Encara cuejava l’enuig aragonès per la incorporació de Lleida i Tortosa a Catalunya que els barrava, definitivament, el pas a la Mediterrània. En aquell tens escenari seria incorporat al regne d’Aragó a mode de compensació i que, segons l’historiador navarrès Lacarra, s’argumentaria sobre la reivindicació dels antics límits de la diòcesi visigòtica saragossana. Una empresa que s’aventurava impossible sense recursos demogràfics. I és un historiador aragonès, Ubieto, qui explica que el Matarranya seria repoblat amb pagesos dels comtats d’Urgell i de Pallars que es convertien en súbdits catalanoparlants del tron aragonès. Un pintoresquisme que no era nou a l’Aragó i que es remuntava a l’època en què Alfons el Bataller (1104-1134) havia repoblat les valls de l’Ebre i del Jalón amb navarresos, castellans i cristians mossàrabs “rescatats” dels dominis de la mitja lluna.

Mapa actual dels dominis linguistics català i aragonès. Font Rolde de Estudios Aragoneses
Mapa actual dels dominis lingüístics català i aragonès. Font: Rolde de Estudios Aragoneses.

Català, aragonès… i castellà

Passats vuit segles de la fabricació del traç que dibuixa Menéndez Pidal, seria de nou una guerra i una posterior repoblació la que causaria l’alteració de la històrica divisòria del Cinca. La Guerra dels Segadors (1640-1652) convertiria la comarca catalanoparlant de la Llitera en un teatre permanent d’operacions entre els exèrcits hispànics i els catalano-francesos, que devastaria les seves poblacions. Les fonts documentals revelen que, poc després del conflicte, Montsó i Binèfar van quedar literalment arrasades. La repoblació es portaria a terme amb gent de parla aragonesa, originaries del Somontano de Barbastro, de la plana d’Osca i de la muntanya de Jaca, i la divisòria es desplaçaria uns quilòmetres a l’est. L’aragonès es convertia en la llengua de Binèfar, de Montsó i de Graus; però el català continuaria sent el sistema lingüístic dominant a Tamarit, Benavarri i Benasc. Més o menys com ha restat fins a l’actualitat, amb la diferència que a Binèfar i a Montsó l’aragonès ha estat, en el decurs del segle XX, substituït pel castellà.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Alumna: Lídia Peres Muñoz

7. Conclusions

Hem vist que tenim representacions tant positives com negatives del benasquès. Ara per ara és difícil afirmar si hi ha manteniment o substitució lingüística a la Vall de Benasc, però amb les dades que tenim sembla ser que ja fa anys que s’està produint un canvi. Aquest canvi va començar amb la generació dels pares, quan la majoria van decidir deixar de transmetre la llengua autòctona perquè no la veien d’utilitat pels seus fills. Com deia Babia, quan una família és mixta ja no transmeten el benasquès com a llengua materna, els pares transmeten el castellà als fills. També deia (potser en broma) que com a mesura per salvar el benasquès seria bo que guanyés un Òscar a la millor pel·lícula en llengua no anglesa. No ha estat així, però sí que ha participat en la pel·lícula Palmeras en la nieve, i els habitants de Benasc n’estan ben orgullosos. Babia s’equivocava quan deia que si el benasquès no té una ortografia unificada, ni lèxic, ni gramàtica fixats, no es podria implantar a les escoles. Hem comprovat que ja s’ha implantat a l’escola, l’única cosa que falta és que es facin més hores d’aquesta assignatura a tots els cursos. Molts estrangers han volgut aprendre’l, però per més que insisteixin no hi ha manera que els autòctons vulguin ensenyar el seu idioma; a la que veuen que algú parla patuès però no massa bé, automàticament canvien al castellà enlloc d’ajudar-lo a parlar millor. El Govern d’Aragó hauria de cuidar més la cultura i reconèixer el benasquès com a llengua oficial. El cas aranès va anar així i ha funcionat. Actualment trobem que molta part de la població ja ha passat a adoptar el castellà com a llengua primera perquè és la llengua de l’administració i la més parlada, i ara que els lingüistes han donat compte del cas benasquès i estan treballant en el manteniment de la llengua, el poble no li veu el sentit. El poble és conscient del problema de la desaparició de la seva llengua i no voldria que passés, però sembla que ja fa temps que ha assimilat el que potser ja no té retorn. També tenim el problema de la falta de feina a Benasc. Si tots els joves (o gairebé tots) acaben marxant a les ciutats que els poden oferir més possibilitats laborals, encara quedarà menys gent al poble que adopti la llengua autòctona dels pares, la faci servir i quan aquests joves tinguin fills en un futur també els hi transmetin.

Per explicar el manteniment de la llengua, trobem que encara hi ha famílies que transmeten el benasquès als seus fills, que de tant en tant es publica en patuès i que l’han començat a implantar a l’escola. Pensen que la llengua autòctona forma part de la seva cultura i que s’ha de mantenir com sigui perquè forma part dels seus símbols d’identitat. De moment ja és un pas que algunes famílies el vulguin mantenir, que els joves i estrangers estiguin disposats a aprendre’l i que s’hagi implantat a l’escola. També és molt bo que s’estigui negociant de fer més hores de patuès a l’escola i que els estudiosos estiguin creant una gramàtica del benasquès. El que haurem veure és si es pot revertir l’efecte ara que l’han implantat a l’escola i les noves generacions tenen oportunitat d’aprendre’l i a més els agrada la llengua, però falta augmentar més el seu ús, tant a l’escola com en tots els altres àmbits, sobretot en el familiar perquè és el més important; hem de remarcar que si es deixa de transmetre de pares a fills és quan desapareixerà del tot. Les nostres hipòtesis, doncs, eren correctes tant pel que fa al manteniment com pel que fa a la substitució de la llengua excepte una, la de l’augment del seu ús gràcies a la implantació de l’escola i els esforços de les elits. No és que sigui incorrecta, però és aviat per afirmar-ho. La podrem corroborar o desmentir d’aquí uns anys, quan els nens que ara estan aprenent patuès a l’escola hagin crescut i tinguin fills. Veurem llavors quina és la llengua que transmeten als seus descendents. Potser el benasquès encara es manté viu perquè la vall on es parla està protegida per altes muntanyes que fan difícil l’accés a la resta del territori espanyol i també a França, tot i que a França era més fàcil l’accés i sí que hi arribaven per comercialitzar (el patuès s’assembla molt al patois, d’aquí que s’entenguessin per comercialitzar). En definitiva, la seva situació geogràfica ajuda a que es mantingui perquè se situa a la part més oriental del Pirineu aragonès.

TFG complet: Substitució i Manteniment Lingüístics: el cas benasquès

Source: El procés dispara Fraga – Notícies Economia – Notícies Economia – e-notícies

Les empreses inverteixen més de 150 milions i la taxa d’atur es redueix del 14% al 5% en tres anys

El procés dispara Fraga

El procés sobiranista, entre altres factors, ha provocat que les empreses inverteixin més de 150 milions i creuen més de 400 llocs de treball directes des del 2015 a Fraga, la capital de Baix Cinca. Aquest municipi d’Osca de poc més de 15.000 habitants, segons informa El Periódico de Aragó, ha aconseguit reduir la taxa d’atur del 14% al 5% en tres anys.

Aquests nombres es deuen, segons aquesta informació, a l’estirada de l’agroalimentació, el dinamisme de la Plataforma Logística de Fraga, la situació estratègica de la ciutat -entre els eixos Madrid-Saragossa-Barcelona i Bilbao-Saragossa-Barcelona-, l’aportació dels immigrants a l’economia local, l’impuls de la indústria, els efectes del conflicte polític a Catalunya i les ajudes del pla de la mineria.

Les empreses que han decidit instal·lar-se o ampliar el seu negoci a Fraga ha estat una constant des del 2014. L’última a anunciar la seva expansió al municipi -fa tot just un mes- ha estat Pinsos Costa, que invertirà més de 61 milions en un nou centre de transformació que s’aixecarà sobre una superfície de 140.000 metres quadrats de la Plataforma Logística de Fraga, una altra de les pedres angulars de l’impuls econòmic del municipi. Aquest projecte, a més, generarà 1.600 llocs de treball nous.

Els habitants de Fraga han passat de tenir una renda per càpita de 13.970 euros el 2014 a assolir els 21.186 euros en el 2016. El tinent d’alcalde, Ricard Alcanyís, diu que “a Fraga, el que vol treballar té feina” i afegeix que “en un futur proper necessitarem mà d’obra qualificada”.

Source: Situación “surrealista” para renovar el DNI con una denuncia en catalán – La Comarca

La Policía Nacional se niega a tramitar la renovación de un DNI extraviado en Salou porque, denuncia, estaba en catalán, una lengua no oficial en Aragón

Un joven alcañizano denuncia la falta de comprensión e información con un protocolo de actuación claro que sufrió recientemente cuando acudió a la unidad de documentación de españoles y extranjeros de Alcañiz para, después de perder la cartera en Salou, renovar su DNI con una denuncia en catalán tramitada por los Mossos d’Esquadra.

El funcionario que atendió al alcañizano no llegó a hacer ningún esfuerzo por intentar entender la denuncia y, directamente, al ver que estaba escrita en catalán le dijo que «no la entendía y no levalía». Por ello, ofreció dos soluciones al joven: que fuera al puesto de la Guardia Civil a poner otra denuncia o que consiguiera una traducción. Finalmente, dos horas y media después que incluyeron dos viajes a la Benemérita, el joven consiguió el nuevo DNI. Para ello, tuvo que realizar una nueva denuncia en la Guardia Civil, un trámite que es «ilegal» según le aseguraron desde la Benemérita debido a que no se puede denunciar dos veces un mismo hecho pero era la única solución ante la negativa de la Policía Nacional a tramitar una nueva documentación con una denuncia en catalán.

Una situación que el alcañizano valora como «surrealista» por la falta de «comprensión». «Te quedas con mal cuerpo porque un trámite que no cuesta más de cinco minutos me llevó toda la mañana de un lado para otro y sin darme en ningún lado una solución», comenta el joven. La denuncia es perfectamente comprensible con palabras muy similares al castellano.

Cumplen su normativa Fuentes de la Policía Nacional en la provincia de Teruel explican que esta situación se ha repetido en más de una ocasión y que en ningún momento han querido «molestar» a ningún ciudadano sino que se limitan a cumplir con
la normativa impuesta desde el propio cuerpo. Una circular de la división de documentación del cuerpo marca que en un territorio como Aragón  que solo tiene el español como lengua oficial, todos los documentos que se incorporen al archivo de la Policía Nacional y que estén en el idioma de otra comunidad deben estar traducidos excepto que el que los acepta los entienda.En el caso de que aceptara la denuncia sin saber catalán y cometiera un error a la hora de escribir los datos, se le podría abrir un expediente disciplinario.

Por ello, entienden que en la comisaría de los Mossos de Salou deberían haber realizado la denuncia directamente en catalán o, en todo caso, haber entregado al alcañizano una traducción al castellano. Por ello, recomiendan que ante una situación similar cualquier persona de Aragón pida al agente que le entregue el documento en castellano para, primero, entender lo que firma; y segundo, no tener problemas cuando vaya a utilizarlo en su localidad de origen. «Los Mossos si ven que el denunciante no habla su idioma y reside en una comunidad castellanohablante deberían haberle entregado el documento en castellano, le hicieron firmar algo que no entiende», comentan estas mismas fuentes de Policía Nacional. En caso de que no sea así, recomiendan acudir a la Guardia Civil para que realicen, no otra denuncia, sino una «ampliación de la misma» para que «quede constancia» en castellano.

Publicat al Viles i gents de La Comarca, 3/8/2018.

Natxo Sorolla

Són dies de descans. Potser estàs passant uns dies al Matarranya. I el territori té unes normes d’ús. No són obligatòries. Però si recomanables per al turista.

Norma 1: La vida en contacte en la natura és bucòlica. Los masos. Les vaques. Les pistes que només se transiten en 4×4. Però posar-se a viure a un mas, no tindre aigua corrent, o bona part de l’estiu no tindre aigua, que el jornal te depengue de les gelades i de la sequera, quedar-te tancat a un mas durant uns dies per una nevada, etc. no és tant bucòlic si et passe sovint. Per aquí en passen molts que fantasegen en tornar als origens. I és lo que finalment fan. Tornar al seu origen: urbà.

Norma 2: Parlant cridem molt. Sobretot los xics adolescents. Com totes les classes populars del món. Aquí, a l’Hospitalet de Llobregat i a Belfast. Si et mous entre classes mitjanes, possiblement hauràs pensat que és cosa de la ruralidat :)

Norma 3: Encara que alguna vegada haigues pensat que les cabres se passegen pel carrer, lo wifi ha arribat fa temps. Qualsevol jove rural depèn molt més que tu d’Amazon i de Zalando. Millor que no et faigues lo modern.

Norma 4: No comparos tot lo que veigues en coses que tens allà d’a on vens. Que sí, les Roques de Masmut són paregudes a Montserrat. Però si tot ho compares en coses d’allà, algú pensara que no té sentit que vingues.

Norma 5: Tot lo que necessites ho tens a 15 minuts de cotxes. Comprar el diari, un caixer, un supermercat per a comprar sal de l’Himalaia, una Farmàcia, o un Hospital. Pam més, pam menos, com lo temps que passaràs a la ciudat entre embotellament, andana de metro, arribar a la botiga que buscaves al Centre Comercial, o a l’Hospital, i tornar. L’única diferència és que aquí el cotxe és bàsic. I només substituïble, a vegades, per Amazon.

Norma 6: Si vols sorprendre a un rural, de nit és bastant fàcil. Mirant al cel, exclama «guau! Es veuen els estels». Ell no entendrà res. Et pot arribar a dir: «sí, clar, és de nit». Fins que li explicaràs que allà, a ciutat, la llum i la contaminació no te’ls deixen veure.

En definitiva, porta una conversa natural amb algú de la zona. Sense destacar l’excepcional que et pareix tot. Amb respecte. Sense intentar donar-li una lliçó, ni que et dono una lliçó ell. Tracta temes polítics, o lingüístics, amb humor i alegria. Sense comprometre’t. La ruralitat t’ensenye que si no coneixes a l’altre, hi hauràs de conviure, i per tant, millor no suposar què pense ell, ni que ell suposo massa fàcilment què penses tu.

 

Este article està inspirat en «Menorca, normes d’ús», de Llúcia Ramis (La Vanguardia, 24/7/2018). Hi ha una altra versió a “Ser de una isla en verano“.

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS

La pintada se encuentra en un punto de la A-242

Una pintada xenófoba en la frontera entre Huesca y Lérida crea polémica en RR.SS – SERVICIO ESPECIAL

EL PERIÓDICO
26/07/2018

“Comunidad de Aragón, Provincia de Huesca  África” este ofensivo mensaje, acompañado de dos lazos amarillos, distintivo utilizado por colectivos independentistas de Cataluña, ha aparecido esta mañana en un cartel delimitador situado entre Fraga( Huesca) y Serós (Lérida) en la A-242, en la frontera entre las comunidades de Aragón y Cataluña

El mensaje xenófobo, en el que se equipara a Aragón con África, se ha popularizado en las últimas horas en las redes sociales donde ha generado indignación y estupor.

Source: Transversal | L’esmolet

18-07-Transversal-Girona

Engironats (© C. Terès, 2018)

L’Eix Transversal és una via que ens permet anar de la Franja a Girona sense passar per Barcelona. Infraestructures que ajuden a ‘desradialitzar’ una mica les Catalunyes, i que són una oportunitat de gaudir de paisatges plens de contrastos.

L’altre dia, doncs, vam travessar les comarques aragoneses cap al nord: Alcanyís, Casp, Mequinensa, Torrent i Fraga; carreteres silencioses envoltades, a partir de Casp, de camps de fruiters ben pentinats i nodrits per l’aigua del pare Ebre.

Després, les planúries lleidatanes, que també coven fruits saborosos i ens fan sabedors de l’amplitud del món. Records de joventut, d’Alsina Graells i de nits agredolces de boira i cervesa. Vaig tornar a sentir la mirada severa de la Seu al clatell mentre seguíem rabents cap a llevant. Els pobles de la Segarra navegaven feliços per les ondulacions verdes de cereal.

I més avant, el país dels sots feréstecs, de boscúries compactes i cingleres que fan rodar el cap. Vam deixar enrere la plana de Vic. El paisatge que solcava la carretera em traslladava de nou cap al record, aquesta vegada més antic, de quan tenia dotze anys, les cames primes i els ulls esbatanats. Excursions de motxilla i xiruca, cantimplores d’alumini i uns sentits que s’embriagaven de tanta natura. L’existència d’aquelles muntanyes em va barrar el pas al gaudi de les discoteques del meu barri. La felicitat, si existia, només podria trobar-la a cel obert. Aquesta certesa impregnà l’embrió d’adolescent que era jo, i ja no m’ha abandonat mai més.

I per fi, Girona. Ràpidament cap a la Facultat de Lletres, al rovell de l’ou de la ciutat, a explicar què és Temps de Franja i com funciona.

En començar a parlar, encara duia enganxat a les sabates el fang del Puigsacalm. I una mica de boira amarga arrapada a la gola, que em va fer estossegar. (Res de greu. Coses de l’Eix Transversal.)

Columna «L’esmolet», Temps de Franja 138, juliol-agost 2018

Source: Cantavieja y La Iglesuela exigen mejoras en la carretera – La Comarca

Source: Una manifestació d’aragonesos a Lleida reclama 111 obres d’art més

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: