Moviment Franjolí per la Llengua: Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l’Estat català del 1934.

Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l’Estat català del 1934

Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l’època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d’esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d’Andreu Nin,  ha deixat obres molt importants que són testimoni important d’uns temps apassinants i terribles. En una d’aquestes obres, “Revolución y contrarevolución” (1935), entre d’altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d’octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d’una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar “l’Estat català dins de la República Federal Espanyola”.
En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d’ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l’Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l’exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l’Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de “feixista”, amb aires de “generalíssim” i “seguidor de Hitler”. Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.

El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.

En definitiva, deixem aquí un enllaç de l’excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d’octubre (pàg. 128 del llibre; “La insurrección en Cataluña”) i d’altres temes, com l’organització de l’estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria que incloiria l’estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).

Joaquim Maurín, “Revolución y contrarevolución”

http://www.tradicionarius.cat/ca/a-cadiera-coixa-i-els-ministrils-del-raval/programacio/58

Decenas de empresarios respaldan la nueva marca de los «Tres territorios».

‘A Morella no percebem la línia administrativa que tenim al mig’ – VilaWeb.

‘Tres territoris, una mateixa terra’ és el nom del projecte conjunt que han impulsat els representants institucionals i empresarials de la ciutat de Morella i de les comarques del Matarranya i la Terra Alta, i que fou presentat ahir. El propòsit és de fer pinya per realçar el potencial turístic i comercial d’aquestes terres. Perquè, malgrat situar-se enmig de la divisió administrativa entre tres comunitats, sempre havien cooperat; malgrat tenir les administracions d’esquena, sempre s’han mirat i han treballat plegats. N’hem parlat en aquesta entrevista amb el batlle de Morella, Rhamsés Ripollés.

—Com neix el projecte?
—Volem promocionar aquests tres territoris, de tres comunitats autònomes diferents, que ens trobem apartats de les capitals de província i on la promoció turística ens ha deixat desplaçats. Som tres territoris que sempre hem tingut molta relació comercial, històrica i de llengua, amb problemes molt comuns. I tenim grans potencialitats; pensem que, si anem de bracet, podem combinar molt bé la gastronomia, la naturalesa i tots els recursos turístics. A partir d’ací naix aquest projecte.

—Us sentiu bandejats per part de les comunitats autònomes a què pertanyeu?
—La promoció turística depèn molt de les delimitacions que té cada comunitat autònoma i al final no es tenen en compte els recursos que hi ha a prop i que moltes vegades tenen tant sentit o més que la resta. Algú que vinga a Morella, a mitja hora té la comarca del Matarranya, amb uns pobles fabulosos, i no és lògic que no ho promocionem conjuntament. De la mateixa manera que algú que és a Vall-de-roures ha de poder venir a Morella o anar a Horta de Sant Joan, i aquest projecte té açò d’interessant. En aquests moments de dificultat, hem de jugar fort per la col·laboració. La gent d’ací no percebem la línia administrativa que tenim al mig.

—Teniu consciència de pertànyer a una realitat territorial que traspassa la divisió administrativa.
—Ací tampoc no inventem res, sinó que tornem a les arrels. Recorde que fa uns anys que els meus avis anaven a buscar els productes del Matarranya i de la Terra Alta, com el vi o l’oli, i la gent d’allí venien ací al mercat de Morella. Tota aqueixa relació tan bona i amb què ens podem complementar tan bé, intentem recuperar-la amb un projecte turístic potent.

—Es tracta de superar l’inconvenient de ser terra de frontera entre tres comunitats autònomes.
—Evidentment. I pretenem que aquest territori de frontera no siga de divisió sinó d’unió. La gent d’ací ho veu molt clar.

—L’experiència de la Taula del Sénia ha estat també una inspiració?
—És diferent, perquè la Taula del Sénia és una mancomunitat molt més àmplia, de la qual també forma part Morella, que certament també té l’objectiu de captar inversions en uns territoris que moltes vegades sembla que siguen en terreny de ningú. I ha fet una gran feina en el desenvolupament rural, en la reindustrialització. Nosaltres ho enfoquem molt al turisme i a l’intercanvi empresarial.

—Morella fa el paper de capital d’aquests tres territoris?
—El projecte és de tres territoris que es miren d’igual a igual. Cada territori té uns valors i unes coses més positives; i cerquem allò que no tenim en un altre territori, aquesta complementarietat. Evidentment, Morella sí que és segurament la capdavantera, quant a turisme i nombre de visitants, però és un projecte complementari i coral.

—Fins a quint punt trobeu a faltar la manca d’unes infrastructures que connectin bé Catalunya i el País Valencià?
—Sempre hem defensat el corredor mediterrani. I no tan sols per Catalunya i el País Valencià; si la península Ibèrica vol tenir unes comunicacions adients i de sentit comú amb Europa ha de ser amb l’arc mediterrani. Açò donaria una diversificació econòmica importantíssima. Un dels principals inconvenients que tenim són justament les comunicacions, tant entre l’interior i la costa com també entre les nostres comarques.

Favara va seguida en la pobresa per Torrent de Cinca, Nonasp, Maella, Calaceit i Saidí.

Per comarques, el Matarranya ocupa la penúltima posició.

Més informació

Morella, el Matarranya i la Terra Alta: tres territoris, una mateixa terra – VilaWeb.

Morella, el Matarranya i la Terra Alta: tres territoris, una mateixa terra

Avui es fa a Morella la presentació del projecte ‘Tres territoris, una mateixa terra’. Els representants institucionals i empresarials de la ciutat de Morella i de les comarques del Matarranya i la Terra Alta, tindran coneixement de tots els detalls d’aquesta iniciativa. L’objectiu és de fer la promoció d’aquests tres territoris conjuntament.

En la presentació hi intervindran el batlle de Morella, Rhamsés Ripollés, el president de la comarca del Matarranya, Francisco Esteve, i el del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, juntament amb un seguit de representants empresarials.

La regidora de Turisme de Morella, Maria Rallo, diu que aquesta presentació oficial arriba després d’haver explicat el projecte entre els representants dels territoris i d’un conjunt d’accions per fer-lo a conèixer arreu. I afegeix: ‘Els tres territoris tenim una gran complementarietat i una llarga relació històrica; per això és molt positiu que unim esforços i sinergies, tant institucions com empreses, per aconseguir un major impacte promocional i econòmic en els territoris.’

Una mateixa cultura i una mateixa forma de vida

Morella, el Matarranya i la Terra Alta resten dividides administrativament en tres províncies de tres comunitats autònomes diferents, però comparteixen una mateixa cultura i també una mateixa forma de vida. En èpoques passades, eren intensos els llaços comercials, amb rutes que començaven a l’interior i arribaven fins a la Mediterrània i viceversa. I avui dia s’hi mantenen les fires, punt de trobada comercial, i també els vincles entre les tradicions de cada comarca, semblants en molts aspectes, o la gastronomia, amb plats i postres que canvien de nom però tenen el mateix gust… En tots tres territoris, de caràcter agrícola i ramader, s’hi conrea encara l’olivera, la vinya i l’ametlla. En ramaderia, els productes carnis derivats del porc i del corder són la base econòmica de totes tres àrees. Les manifestacions culturals, la gastronomia, el paisatge, l’arquitectura o la llengua, fan que el visitant no distingeixi les fronteres administratives i relacioni les tres comarques amb un únic territori.

https://myspace.com/fanfarratranspirenenca

La Marca Territorial es fixarà en Morella, el Priorat o Sant Carles per promocionar els seus productes | Comarques Nord.

El projecte “Tres territoris, una mateixa terra: Matarranya, Morella i Terra Alta” es presenta de forma oficial a Morella el 24 de març | Comarques Nord.

Morella ha estat el lloc triat per a la posada de llarg del projecte “Tres territoris, una mateixa terra”. El proper dilluns, 24 de març, representants institucionals i empresarials de Morella, el Matarranya i la Terra Alta, coneixeran tots els detalls d’aquesta iniciativa, així com les properes accions promocionals que es duran a terme. Cal recordar que aquest projecte conjunt porta ja més d’un any de treball i que pretén promocionar les tres zones pròximes d’una forma conjunta.

El proper dilluns es farà una presentació del projecte, en la què intervindran l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el president de la comarca del Matarranya, Francisco Esteve, i el del Consell Comarcal de la Terra Alta, Carles Luz, a més de diferents representants empresarials. En aquest acte també es mostrarà el treball realitzat fins ara i les properes accions promocionals que es duran a terme.

La regidora de turisme, Maria Rallo, destaca que “després de donar a conèixer el projecte entre els representants dels territoris i de realitzar diferents accions per donar-lo a conèixer a tot el país, el proper dilluns tindrà lloc la presentació oficial del projecte”. Així, la regidora assenyala que “els tres territoris tenim una gran complementarietat i una llarga relació històrica, pel que és molt positiu que unim esforços i sinergies, tant institucions com empresaris, per aconseguir un major impacte promocional i econòmic en els territoris”.
Experiència prèvia de ‘Tres territoris, una mateixa terra’

Morella, Matarranya i la Terra Alta estan dividides administrativament en tres províncies i comunitats diferents, però comparteixen una cultura i una forma de vida molt semblants: en èpoques passades, els antics llaços comercials, amb rutes que començaven a l’interior i arribaven fins al Mediterrani i viceversa, les fires, que suposaven el punt de trobada comercial, els vincles que s’estableixen entre les tradicions de cada comarca, similars en molts aspectes, la gastronomia, amb plats i postres que encara canvien de nom, tenen el mateix sabor… a la actualitat, de caràcter agrícola i ramader, en els territoris es conrea l’olivera, la vinya, l’ametlla. En ramaderia, els productes càrnics derivats del porc i del corder són la base econòmica de les tres àrees. Les manifestacions culturals, la gastronomia, el paisatge, l’arquitectura o la llengua, fan que el visitant no distinga les fronteres administratives, i relacione les tres comarques amb un únic territori.
La primera experiència d’este projecte va ser la realització d’un presstrip (viatge de premsa), en el què periodistes i bloguers del món turístic van conèixer els tres territoris i van publicar nombrosos reportatges. En ell, van participar reconeguts periodistes i bloguers, com Ángel López- Soto, Jordi Jofré, Araceli Infante o Laura Torralba. El coordinador va ser Javier Garcia Blanco, periodista i col·laborador en nombrosos mitjans de comunicació.

Luisa Fernanda Rudi: «El aborto no es un derecho de la mujer» – ABC.es.

Una jornada per a descobrir els altres aragonesos – VilaWeb.

El Centre Artesà Tradicionàrius dedica tot el dia al viu moviment cultural aragonès a Barcelona

Barcelona és, des de la dècada del 1990, la ciutat amb més immigració aragonesa fora de l’Aragó. Per això hi han aparegut, des d’aleshores, tot d’iniciatives associatives i culturals: cursos de llengua aragonesa, de música, exposicions, concerts, conferències, jornades, festivals, campanyes de suport, gastronomia… Per fer aflorar tota aquesta activitat cultural, ben sovint poc coneguda, es fa avui la jornada Els altres aragonesos al CAT de Gràcia.

La quarta Jornada InterCulturalBCN al Centre Artesà Tradicionàrius, que després de fer un viatge a la cultura del Perú, Colòmbia i l’Índia es fixa en l’Aragó, vol retre homenatge a ‘la resistència cultural i identitària que han possibilitat persones que, recollint el testimoni d’aragonesos il·lustres a la capital catalana com Gaspar Torrente i Desideri Lombarte, han convergit cap a aquesta sensibilitat’.

La intenció d’Els altres aragonesos és ‘mostrar una altra realitat, un altre Aragó’, per mitjà d’un complet i variat programa d’onze del matí a mitjanit amb cercaviles, exposicions, debats sobre l’aragonès, dinar popular, recitals de poesia, projecció de curts i concerts de Kike Ubieto i la Wall Street Band, Marta Casas Quartet, Chundarata! i Os Chotos.

CHA critica un nuevo ataque a la historia de Aragón en unas publicaciones del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas), en donde convierten a reyes de Aragón en monarcas catalanoaragoneses y se cita la guerra catalanogenovesa o la inexistente “confederación”. Alberto Celma, responsable de la secretaría de Cultura e Identidad Nacional de CHA, señala que “el Gobierno de Aragón debe ser contundente ante estas falsedades y en este caso debe parar la publicación de estas obras, cuya edición debe aprobar Madrid”.

Celma sostiene que las mentiras o irregularidades sobre la historia de la Corona de Aragón van calando en la sociedad catalana y la única forma de contrarrestar eso es invertir en educación, para que la sociedad aragonesa conozca su historia y la defienda. “La mejor manera de hacer frente a las falsedades históricas es conocer la verdad. No podemos permitir que la historia se modifique para justificar determinadas acciones porque se corre el riesgo de que la repetición acabe dando por buenos los datos y hechos que nunca ocurrieron”.

mitjançantDiario Aragones :: Radio Ebro – CHA denuncia un nuevo “ataque” a la historia de Aragón.

José Ángel Biel fa amics a Catalunya | Lo Finestró.

. : EN PRIMERA PERSONA. UN “CAMI DE SERPS” ANOMENAT “JUSTÍCIA”..

EN PRIMERA PERSONA. UN “CAMI DE SERPS” ANOMENAT “JUSTÍCIA”.