“FACAO, les querelles seran el vostre Vietnam” 14 abril 14UTC 2011

Posted by xarxes in Franja.
trackback , edit post

Als Estats Units sempre els recorden la gran guerra que van mantindre al Vietnam, i que van perdre tot i ser una superpotència militar. Les contínues pèrdues en hòmens, i el desenvolupament en una realitat que mai van acabar d’entendre, va marcar una gran derrota de la que no sabien com eixir. A la FACAO li està passant una cosa pareguda.

La FACAO és una organització que té com a objectiu oposar-se a qualsevol procés de normalització del català a la Franja. Amb una pretesa defensa del patrimoni aragonès, s’han amagat algunes persones, molt poques, que allarguen els braços des del PAR fins l’extremadreta, l’acció violenta i la intoxicació. Aquells que coneixeu de prop la forma d’actuar, ja sabreu que l’any 2006 van iniciar processos judicials diversos per a atemorir la defensa del català. I tot amb el suport de diferents enllaços amb el partit soci de Govern a Aragó (PAR). Els radicals del Govern utilitzaven els radicals del carrer per a atemorir l’altre soci de Govern, el PSOE, en el procés de reconeixement del català.  L’Estatut d’Aragó va ser un procés que van aconseguir enfonsar, perquè es requeria el seu vot, i a la Llei de Llengües va ser un procés que no van aconseguir anul·lar, perquè la va tirar endavant el PSOE amb el suport de CHA, però va quedar més buida de contingut d’allò que ja s’esperava.

Les querelles eren per la via penal, i no per la civil, per una qüestió molt simple. Si perdien, el procediment penal no els hi suposava un cost econòmic. Si perdien un procediment civil, els podien fer pagar les costes del judici. Ho sabien, però el que els interessava era criminalitzar el lliure debat públic. Finalment, les querelles s’han anat allargant més del que hagueren volgut. Ha passat l’Estatut, ha passat la Llei de llengües, Marcelino Iglesias ha marxat a Madrid i potser hi ha un canvi de govern, mentre les querelles no es tanquen. I això els fa patir per una raó simple: tots els judicis que ha hagut fins ara, a Fraga, a Montsó, a Lleida, a Osca, els han anat en contra. Ho han perdut tot. I per si no és poc, en el darrer judici, com que tres testimonis no s’han presentat (Raúl Vallés, president de la FACAO, i Julián i Enrique Naval, pare i fill), el jutge els ha imposat una multa de 500€ a cadascun. Segurament que hi ha qui deu estar posant en dubte la política criminalitzadora que ha encapçalat Éctor (sic) Castro.

La FACAO porta una dècada intententant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes.  En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici.

Tall del Telenotícies de TV3 on es fa referència al Judici contra activistes de la Franja que ha acabat amb una multa als denunciants per no presntar-se com a testimonis.
Original: http://www.tv3.cat/videos/3472391/Telenoticies-comarques—Barcelona (del minut 8:42 al minut 11:47)
No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.

Font: Lo Cacao de la FACAO

Pareix que les querelles seran el Vietnam de la FACAO.

“FACAO, les querelles seran el vostre Vietnam” « Xarxes socials i llengües.

La FACAO porta una dècada intententant negar que el català es parla a la Franja. Entre els seus recursos més habituals hi ha l’ús dels tribunals de justícia per a perseguir activistes.  En tots els judicis els defensors del català han estat absolts. I en el darrer, que ha estat endarrerit per un any, s’ha imposat una multa de 500 euros per a cadascun dels testimonis de la FACAO que no ha assistit al judici.

Tall del Telenotícies de TV3 on es fa referència al Judici contra activistes de la Franja que ha acabat amb una multa als denunciants per no presntar-se com a testimonis.
Original: http://www.tv3.cat/videos/3472391/Telenoticies-comarques—Barcelona (del minut 8:42 al minut 11:47)
No s’han presentat els testimonis Raúl Vallés (President de FACAO), Julián Naval i Enrique Naval. 500 euros de multa per cadascú.

Font: http://locacaodelafacao.wordpress.com/

Lleida (ACN).- La Federació d’Associacions Culturals de l’Aragó Oriental (FACAO) s’ha querellat contra Manel Riu per unes afirmacions sobre l’entitat que fa al llibre del qual és coautor ‘Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos). Segons Riu, que també és número dos de la llista que ERC i SI han presentat a Tremp, els textos querellats a la novel·la ”formen part de la crítica política quotidiana”. Entre d’altres, la FACAO acusa Riu d’expressar al llibre qüestions com que ‘les seves calcetes molles segur que haurien servit a qualsevol de la FACAO”. Per tot plegat tindrà lloc una vista oral que se celebrarà el 13 d’abril als jutjats d’Osca.

ACN :: Agència Catalana de Notícies.

http://www.acn.cat/acn/607326/Noticia/text/Noticia.html

http://www.racocatala.cat/forums/fil/140282/blaveros-facao-querellen-contra-numero-2-desquerra-solidaritat-tremp

http://www.3cat24.cat/noticia/1138388/noguera/La-querella-de-la-FACAO-contra-el-coautor-de-Em-dic-Mireia-%28i-el-meu-cony-es-diu-Carlitos%29-arriba-el-dia-13-a-judici

http://www.vilaweb.cat/acn/societat/3869849/20110405/querella-facao-coautor-em-dic-mireia-meu-cony-diu-carlitos-arriba-13-judici.html

http://www.directe.cat/acn/537527/la-querella-de-la-facao-contra-el-coautor-de-em-dic-mireia-i-el-meu-cony-es-diu-carlitos-a

Aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català

El govern aragonès ha aprovat el decret que valida els fonaments de l’ens que regularà oficialment la llengua catalana a la Franja de Ponent · És conseqüència de l’aprovació de la Llei de Llengües d’Aragó

notícies relacionades

02.11.2010 L’anticatalanisme aragonès bull

18.12.2009 Les Corts d’Aragó aproven la Llei de Llengües

16.12.2009 Recta final per a la Llei de Llengües d’Aragó

08.10.2009 Les Corts aragoneses aproven prendre en consideració la Llei de Llengües

Racó Català – Aproven els estatuts de l’Acadèmia Aragonesa del Català.

Presentació de “Estatuto jurídico de las lenguas propias de Aragón” « Lo finestró del Gràcia.

Aniversari d’uns fets ben tristos

(Aquest article es publica en castellà avui al diari La Comarca d’Alcanyís)

“José Miguel Gràcia *

El proper dia 20 d’aquest mes es compleix el primer aniversari dels tristos “fets de la Codonyera”, els quals van ser àmpliament airejats pels mitjans de comunicació, atribuint-ne als actors dels fets, en alguns d’ells, una “encomiable” actitud de fortalesa. En canvi, van merèixer una forta crítica en cercles culturals. Passat un any, em proposo fer una anàlisi serena de tot allò que va succeir.

En primer lloc vull deixar clar que mitjançant el meu bloc vaig oferir les meues opinions que, o no es van entendre, o no van voler entendre-les, o havent-les entès, les van tergiversar. I el que és pitjor, en haver estat adreçades a molt poques persones, es van intentar generalitzar injustament. La segona manipulació, per part d’alguns, no va ser altra que la de ventilar a quatre vents que la Llei de Llengües establia unes obligacions a la ciutadania, que ni responien a la veritat, ni a la lògica de l’aplicació de la Llei. I amb aquests vímets i algun més es va elaborar el cistell d’una manipulada i elaborada protesta.

Hi va haver d’altres persones, de molt més prestigi, que van patir també idèntiques desqualificacions a les meues, i també sense merèixer-ho, és clar.

El resultat d’aquella mobilització de vint o trenta persones —utilitzant nens sense cap pudor— es va resumir en què una xerrada sobre la Llei de Llengües, aprovada per les Corts d’Aragó uns mesos abans, no va poder realitzar-se per la violència verbal d’un grup de persones uniformades amb samarretes i pancartes de continguts que fregaven la extravagància en uns casos i aspiraven a l’insult en altres. Per evitar mals majors, els organitzadors de l’acte van optar per no celebrar la xerrada. He d’aclarir que els contraris a l’acte van poder parlar lliurement. Dels procel·losos antecedents per obtenir el vistiplau de l’Ajuntament en relació amb el local, obviaré el relat. Es podrien omplir unes quantes pàgines, però ja vaig escriure prou en el seu moment.

Si em deixés portar per la ironia o infravalorés els fets, diria que va ser una victòria pírrica dels “insurrectes”. No va ser així, estimat lector, ja que va guanyar, sense cap mena de dubte, la rusticitat, la manipulació i la intolerància, i per tant, va perdre la il·lustració i la llibertat d’expressió, i com a conseqüència els valors democràtics. Aquell dia a la Codonyera, el vent garbí s’emportà un esquinçall de democràcia.

Seria instructiu saber qui va pagar les samarretes, on i quan les van comprar, on van comprar el material de les pancartes, qui ho va pagar, on les van confeccionar, qui les va escriure, etc., etc.

He de confessar al lector que potser el que més em va doldre va ser el silenci com a resposta que van donar tots els partits polítics, amb l’evident excepció de qui havia organitzat l’acte informatiu. Dels meus contactes privats amb alguns representants de partits, sembla que l’actitud oficial va ser la de: laissez faire et laissez passer. Ja amainarà i arribaran temps de calma absoluta, em van dir. Per a alguns, pot ser que la calma absoluta arribi amb menys vots dels esperats.

El colofó dels fets el va posar el senyor Biel, president del PAR, amb un passeig triomfal pels carrers de la Codonyera, recolzant l’actuació de la senyora Alcaldessa. Què va voler celebrar el senyor Biel? El triomf de la intolerància? La derrota de la llibertat d’expressió? Què? Què faria el senyor Biel, si en la campanya electoral que s’acosta, un grup de persones de la Codonyera, o de qualsevol altre lloc, li rebentés un míting electoral? Es sentiria confortable si després els rebentadors es passegessin ufanejant-se davant dels seus nassos? Com reaccionarien els altres partits? Doncs, mireu tots, apliqueu-vos l’exemple!

Aquell 20 de febrer, atesa la curosa preparació i la “reivindicació lingüística” dels que van frustrar l’acte, així com el seu esforç i coordinació, hauria d’haver marcat una fita a la Codonyera. A partir d’aquell moment, els actes culturals i pedagògics en general, així com els dirigits a la defensa, promoció i ensenyament de la llengua pròpia haurien d’haver abundat. Ha estat així?

Com no podia ser d’altra manera, el desenvolupament i l’aplicació de la Llei de Llengües camina, camina lentament, però camina. Mentrestant, onze ajuntaments de la Franja fan el ridícul amb un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües.

Traslladant temps i sentiments, bé podríem inferir que, com els fets van ésser tan sonats, la magnífica campana gran de la Codonyera ha callat per sempre. I això si que és irremeiable.

Vila de la Codonyera,
tens la campana trencà:
quebrais s’escolten les hores
i ja no es pot bandejar.

*Escriptor”

Si voleu llegir la versió en castellà entreu aquí

Aniversari d’uns fets ben tristos « Lo finestró del Gràcia.

Que vergonya

Que vergonya! Que gran vergonya! Uns quants ajuntaments de la Franja van presentar un recurs d’inconstitucionalitat contra la Llei de Llengües, adduint l’extravagant i infundada raó d’invasió de competències municipals. Van ser els ajuntaments de Faió, Fórnols, Fraga, la Codonyera, la Ginebrosa, la Freixneda, Lascuarre, Nonasp, Torre del Comte, Vall-de-roures i Aiguaviva. Tots ells del PP i del PAR, ambdós camins duen a Roma, vull dir a la “il·lustració”, al “progressisme”, a la “raó científica”.  Els hauria de caure la cara de vergonya ara que, ni tan sols, el TC no els ha admès a tràmit el recurs per manca de legitimitat d’aquests municipis, perquè la Llei no delimita les zones lingüístiques —ho ha de fer el Consell de Llengües—  i perquè la manca de desenvolupament de la Llei impedeix valorar l’hipotètic fet d’invasió competencial.  No li ha calgut al Tribunal  entrar en els continguts. Per a què perdre més de temps.

El PP, el PAR i els de la FACAO (= PNHC) restaran impertèrrits, ignorant les raons científiques, la Història, les opinions dels filòlegs, lingüistes, escriptors i el sentit comú. “Què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer?” Millor encara: què pinta la ciència enfront d’una almosta de vots?

Mentrestant, el dilluns és lunes i la sindria o meló d’aigua és sandia, i sota una pancarta, posada a les mans d’uns xiquets, un altre dia, per demostrar la impossibilitat d’escriure la llengua de la Franja, escriuran: la parlo, però no la escric. Una fefaent prova de la validesa de les seues raons.

Que vergonya « Lo finestró del Gràcia.

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja

Lafranja.net se solidaritza amb TV3 al País Valencià i la Franja | La Franja.

POLÍTICA LINGÜÍSITICA.

Rechazado un recurso contra la Ley de Lenguas

El Constitucional no ha admitido la denuncia de once ayuntamientos.

16/02/2011 A. IBÁÑEZ

• comentarios (7)

El Tribunal Constitucional no ha admitido a trámite el recurso presentado por once consistorios aragoneses contra la Ley de Lenguas de Aragón. El pleno, de mayoría conservadora, desestima el recurso presentado por once ayuntamientos del PP y el PAR al considerar que el legislador autonómico “ha optado por no establecer directamente el ámbito territorial que abarcarían las distintas zonas de utilización de las lenguas protegidas”.

Por este motivo, indica, “tampoco los municipios que se integran en cada una de las tres previstas (castellano, aragonés y catalán) o lo que viene a ser lo mismo, no ha determinado expresamente cuál es el ámbito territorial sobre el que habrán de aplicarse muchos de sus mandatos que son de aplicación en esas tres zonas”. El Constitucional incide en este punto, señalando que la ley, aprobada en las Cortes en diciembre del 2009, deja este punto a un desarrollo posterior que, por cierto, aún no se ha producido.

OPOSICIÓN DE PP Y PAR Los once municipios que presentaron este recurso –catalanohablantes a pesar de la oposición al término de los partidos que las rigen– son los de Fayón, Fornoles, Fraga, La Codoñera, La Ginebrosa, La Fresneda, Lascuarre, Nonaspe, Torre del Compte, Valderrobres y Aiguaviva. Todos ellos justificaban el recurso diciendo que invadía competencias de la autonomía local.

Sin embargo, el pleno del Constitucional considera que la falta de desarrollo de la ley impide entrar a valorar este hecho, aunque recuerda que si se vulnerara esta autonomía local, se podría recurrir “ante la jurisdicción contencioso-administrativa”, la cual podría plantear ante el Tribunal Constitucional si esta ley autonómica incurriera en una “hipotética vulneración”. Por tanto, señala que “la inadmisión de este conflicto no deja cerrada definitivamente la posibilidad de contro constitucional” de esta ley aprobada en la Cámara aragonesa.

El Tribuna cuestiona también la legitimidad de estos municipios para presentar el recurso, puesto que no puede valorar los requisitos que marca la ley (que representen un séptimo de los existentes en el ámbito territorial de la ley o supongan al menos un sexto de la población oficial del ámbito territorial correspondiente). Al no estar todavía marcado el límite de aplicación de la ley, considera que este recurso podría incurrir “en un defecto de procedibilidad insubsanable”.

Rechazado un recurso contra la Ley de Lenguas – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

La Plataforma No Hablamos Catalán presentarien una ILP que no és efectiva

4 02 2011

No hablamos catalán’ baraja presentar una ILP para reemplazar la Ley de Lenguas

La Plataforma Aragonesa ‘No hablamos catalán’ (PANHC) baraja presentar una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para reemplazar la actual Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón. El texto alternativo que regularía este fenómeno no ha sido redactado.

La cercanía de las elecciones impide, de hecho, recoger las firmas y presentar la ILP ahora, puesto que si la PANHC pudiera recoger las 15.000 firmas ciudadanas necesarias y el Pleno de las Cortes admitiera a trámite la ILP, al concluir la legislatura decaería la iniciativa, que no se podría volver a registrar hasta que recogieran otras 15.000 firmas.

És allò que es coneix com anar de farol

La Plataforma No Hablamos Catalán presentarien una ILP que no és efectiva «.

Blog de Cristina Andreu: Respuestas a “Pregúntame” 31 enero 2011.

Pitjor és l’acusació que l’insult

Posted on 24 desembre, 2010 by graciaz

M’he adherit a la carta que Ramón Mur i José Ignacio Micolau han enviat al director de la revista “Barranfondo” de la Torre de Vilella, protestant per l’acusació que contenia un article del número de juny d’aquest any 2010, dirigit a Artur Quintana. En l’esmentat article, el senyor Martínez Fabón qualificava com a sicario a Artur Quintana. El diccionari de la RAE diu de la paraula sicario. (Del latin sicarius). Asesino asalariado. M’agradaria pensar que ha estat la ignorància envers el significat de la paraula i no la mala fe, la que ha dirigit la mà del senyor Martínez Fabón

Si no es disculpa, pensarem que ha estat una acusació nauseabunda i de mala fe de debò.

Podeu llegir la carta aquí, o al bloc Entre páginas

mitjançantPitjor és l’acusació que l’insult « Lo finestró del Gràcia.

O patrimonio que lis bufa la pocha: l’aragonés

Jueves, diciembre 9, 2010 17:49

Publicado en la categoría de l’aragonés, purnas

1 Comentario

Como cada anyo a Unesco ha quitau t’a carrera o suyo Atlas d’as luengas en periglo de disparixer. L’aragones contina en o segundo trango enta a suya muerte como luenga de comunicacion. Ista categoria se diz “definitely endangered” y la cualifica, dentre atras cosas, que os ninos no aprenden ya l’aragones como luenga de mai. No ye de raso cierto, porque si bi ha bells ninons que charran de cutiano l’aragones, pero de feito no ye una situgacion estendillada.

Pero no escribo iste post ta charrar d’a situgacion de l’aragones, que ya sabemos cuala ye, y que ya analice fa un anyo, mirando, punto por punto, cuals son os criterios d’a Unesco ta calificar as luengas y fer-los veyibles en o caso de l’aragones.

Escribo iste post ta fer una huellada a la situgacion d’o patrimonio cultural d’Aragon. A Unesco diz que una d’as luengas istoricas y propias d’Aragon contina en a muga d’a muerte y a television publica, ni os prencipals meyos de comunicacion, han dito ni brenca ni meya. Garra manifestacion s’ha convocau por os que son tan alticamaus por o patrimonio cultural aragones que ye en Catalunya. Garra diputau d’as Cortes ha dito cosa sobre ixe feito grau que mete a l’aragones una mica mas aman de morir mientres a lei que ha de desenvolicar a suya amostranza y emplego ye aprebada pero cuasi aturada.

Bi ha patrimonios culturals y patrimonios culturals ta os politicos d’o pais. Y ye esclatero que o patrimonio cultural d’a luenga, de l’aragones, lis bufa la pocha. Dimpues vendran con glarimas a dicir que l’arte aragones s’amorta, que os biens que tienen atros no mos lis tornan, que Goya, y la jota y Buñuel son o nuestro patrimonio. Y no digo que no, pero no me creyere cosa, nunca mas, d’o que me digan ells.

Visto en: http://www.purnas.com/2010/12/09/o-patrimonio-que-lis-bufa-la-pocha-laragones/#ixzz17davjg6H

O patrimonio que lis bufa la pocha: l’aragonés | Purnas en o zierzo.

FACAO de nuevo en la Feria del libro aragonés de Monzón.

La Institución Ferial de Monzón no cumple sus promesas y año tras año consienten que la FACAO tenga un stand en la Feria del Libro Aragonés de Monzón. Ya hace dos años que el concejal de CHA en Monzón  y responsable de la Feria dijo que pondrían el derecho de admisión en la Feria, cosa que no cumplió ni el año pasado ni este,a pesar de que el año pasado lo volvió a prometer que se les había pasado desapercibido. Un ERROR? o quizás es que consienten los actos, actitudes, publicaciones y demás actividades de este colectivo anti-catalanista que no reconoce ninguna gramática ni la Ley de Lenguas ni nada….

Para ver las relaciones políticas  con grupos de ultra-derecha o con el PAR ver el bloc: http://locacaodelafacao.wordpress.com/la-veritat-de-facao-la-politica/

Muchas grácias CHA por continuar politizando la Feria y apoyar el ANTI-CATALANISMO Y LA GRAMÁTICA DEL ARAGONÉS ORIENTAL DE LA FACAO´.

HECHOS Y NO PALABRAS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

“LA VIRGEN DE LAS PARROQUIAS” DE RODA DE ISÁBENA ESTARÁ EXPUESTA EN EL EESTAND DE FACAO EN LA FERIA DEL LIBRO ARAGONÉS DE MONZÓN

La Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) informa que la Virgen de las Parroquias, figura sacra que Francisco Penella encargó realizar en 1995 para conmemorar la decisión vaticana de traspasar las parroquias aragonesas de la zona oriental a la diócesis de Barbastro-Monzón y que se expone itinerantemente en la catedral de Roda de Isábena, se podrá visitar este sábado y domingo por la tarde (5 y 6 de diciembre) en el estand que FACAO tiene en la Feria del Libro Aragonés de Monzón.

En el estand se podrán consultar y adquirir las últimas novedades editoriales en aragonés oriental que las diferentes asociaciones que conforman la federación han ido publicando a lo largo del último año. Pero como novedad, en el mismo estand de FACAO que participa en la Feria desde 2005, se podrá visitar y fotografiar la Virgen de las Parroquias que, en la actualidad, está en proceso para que sea reconocida por la Santa Sede.

Durante estas dos tardes estará presente Francisco Penella en el estand y explicará al público asistente la historia de esta Virgen y aclarará cualquier cuetión relacionada con el proceso de devolución del arte sacro aragonés que en la actualidad se encuentra en Lérida.

Penella es uno de los máximos activistas por el retorno del arte sacro y es una de las personas que más conocimientos tiene acerca de las parroquias del Aragón oriental así como de la historia de la diócesis de Lérida y las de Barbastro-Monzón y Huesca.

Por otro lado, el lunes 7 de diciembre la Asociación Amícs de Fraga presentará en la Feria el “Bocabulari fragatí” mientras que Raúl Vallés, preseidente de FACAO y dirigente de la Asociació Cultural “Baix Aragó” presentará su obra “Emigrantes desesperados”.

La Vía

Nabatiando: La Vía.