Skip to content

Archive

Category: Bens de la Franja

Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena (i II) | Lo finestró del Gràcia.

 

Sixena 2Despreniment de les pintures (setembre de 1936). Foto de J. Gudiol

 

Els rotlles o plafons de les pintures murals arrancades per Josep Gudiol, ajudat per Robert i Llompart i la pròpia gent de la vila de Vilanova de Sixena es van traslladar amb molta cura al taller de restauració que Josep Gudiol havia improvisat a la Casa Amatller de Barcelona. Joan Ainaud de Lasarte diu al “Testimonio” de La pintura romànica en Aragón (1978) que va veure les pintures de la Sala Capitular a mig restaurar a la Casa Amatller, i que, en absència de Josep Gudiol, restarien sota la custòdia privada del seu germà, el col·laborador i restaurador Ramon Gudiol. I també diu Ainaud de Lasarte que Ramon Gudiol no va aconseguir suport de la Dirección de Bellas Artes per acabar els treballs, però amb la seua intervenció (no fa referència a la data), com a director dels Museus Municipals de Barcelona, l’Ajuntament de la Ciutat va pagar tots els treballs, tant els realitzats com els pendents, abans d’entrar les pintures al Museu d’Art de Catalunya.

 

El mateix any 1936, a part de les pintures que es van portar a la Casa Amatller, es van transportar en camió cap al Museu —en aquelles dates— del Poble de Lleida, altres objectes i peces que es van poder recuperar d’entre la runa i les cendres.

 

Sobre les pintures de la Sala Capitular de Sixena | Lo finestró del Gràcia.

 

Sala Capitular

Sala Capitular després de l’incendi (foto de Gudiol)

Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904-Barcelona, 1985) historiador de l’art i arquitecte va fotografiar les pintures de la Sala Capitular de Sixena el març de 1936. Pocs mesos després, la setmana de 8 d’agost, el monestir va ser incendiat i saquejat per milicians anarquistes. Josep Gudiol el va visitar poc temps després y aquesta es la descripció del propi Gudiol: “El monestir era un munt de runes cremades. Les portes del pati, obertes de bat a bat, descobrien la magnífica portalada romànica amb els arcs ennegrits i les portes destrossades; el cor de l’església i els altars, cremats o estellats. En el creuer apareixien escampats per terra els cossos momificats de Sança d’Aragó i la seva filla Dolça, fundadores del monestir; al seu voltant hi havia els cossos dels cavallers de Muret. De miracle, el foc havia respectat les caixes de fusta policromada que havien contingut els cossos d’algunes abadesses nobles del s. XV. Vaig travessar corrent les ruïnes del vell claustre per fer cap a la famosa Sala Capitular del s. XII: no vaig poder contenir les llàgrimes davant les cendres d’un dels més bells monuments del món. El bellíssim enteixinat àrab que cobria la sala era una capa de cendres entre la runa del sostre caigut. Els arcs de policromia brillant eren una ruïna grisa i negra que destacava sobre el cel. El foc havia transformat les meravelloses composicions que pocs mesos abans semblaven acabades de pintar en unes figures monocromes gairebé invisibles. La majoria havien desaparegut en caure l’arrebossat de la paret i la pedra quedà nua i ennegrida. Després de la impressió rebuda en veure Santa Maria del Mar incendiada, aquesta ruïna de Sixena fou la impressió mes forta que vaig tenir en aquests tres anys de tragèdia.”

        “Vaig parlar amb el comitè de Vilanova de Sixena, el qual ens lliurà unes pintures gòtiques recollides del monestir. Ens assegurà que els autors de l’incendi era gent desconeguda. Em digueren que estaven disposats a ajudar-me a salvar les pintures de la sala capitular. Els vaig prometre que tornaria aviat per evitar que el poc que quedava es perdés definitivament”

        D’ençà de setembre del 1936, i atesa la dificultat de no trobar cap tècnic oficial de l’Ajuntament o Diputació de Barcelona per arrencar les pintures que restaven —molt malmeses—, el més aviat possible, el mateix Josep Gudiol, ajudat per Robert i Llopart i la pròpia gent de la vila, se n’ocupà de la delicada obra, perduda malauradament tota la policromia dels frescos.

CHA critica la indiferencia del Gobierno de Aragón sobre los bienes

Ibeas se ha mostrado “indignada”, aunque no sorprendida, por las declaraciones del consejero de Cultura catalán

ZARAGOZA.- La portavoz de CHA en las Cortes, Nieves Ibeas, ha criticado la actitud indiferente del Gobierno de Aragón sobre los bienes religiosos de las parroquias aragonesas de la zona oriental de Aragón depositados en el Museo Diocesano de Lérida y pide la comparecencia de Rudi para el próximo período de sesiones.

En este sentido, Ibeas se ha mostrado “indignada”, aunque no sorprendida, por las declaraciones del consejero de Cultura catalán, Ferrán Mascarell, sobre los bienes, ya que es la línea que viene tomando la Generalitat desde hace años.

Mascarell aseguró ayer que es “imposible” que las obras de arte sacro depositadas en Lérida y que reclama la diócesis aragonesa de Barbastro-Monzón cambie de manos pues, a su juicio, “el tema de la propiedad no es discutible”.

Nieves Ibeas ha dicho que le preocupa la actitud de la presidenta, Luisa Fernanda Rudi, que “se comprometió en su investidura a liderar personalmente el regreso de los bienes sin que hasta la fecha la hayamos visto hacer nada”, ha asegurado.

Por ello, la diputada de CHA ha recordado que ya tiene registrada una petición de comparecencia en las Cortes para que la presidenta explique “el estado actual de las reclamaciones judiciales y extrajudiciales formuladas por el Gobierno de Aragón con la finalidad de obtener la restitución del patrimonio artístico aragonés que se halla fuera de Aragón, así como la previsión sobre la resolución de los conflictos existentes en la actualidad y las iniciativas que esté llevando a cabo o tenga intención de llevar a cabo en el futuro”.

José Mª Ariño: “El diálogo ha hecho posible que los cuadros puedan estar en Egea” – Radio Huesca.

Dos pinturas procedentes del Museo de Lérida, flanquean, hasta el domingo el altar mayor de la iglesia de Egea. Salieron de este núcleo ribagorzano en el siglo XIX y han regresado, temporalmente, cedidos por la pinacoteca catalana. El alcalde José María Ariño, decía que algo se le había removido al desembalar estas obras de arte y colocarlas, nuevamente, en las paredes de la iglesia.

Estos cuadros son las primeras obras que, desde que comenzó el litigio, salen del Museo de Lérida para regresar a Aragón, merced al acuerdo alcanzado entre el ayuntamiento del Valle de Lierp y los museos y las diócesis de Lérida y Barbastro-Monzón. Ariño, que no entendía el por qué de tanta sorpresa, explicaba que, el conseguir tener las obras a Egea, habia sido posible gracias al dialogo entre todas las partes.

El alcalde indicaba que si se hubiera cumplido la orden de Roma no habría existido sorpresa por este hecho y mostraba su satisfacción por el consenso y la buena voluntad de los musesos y las diócesis que entendieron cual era el único objetivo de la propuesta que les hizo: volver a ver lo que hace más de un siglo no se ha visto en Egea.

Ariño decía que si este hecho sirve para que, autoridades políticas y eclesiásticas, inicien un camino de dialogo, los beneficiados serán los municipios que podrán disfrutar de esas obras que pertenecieron a sus iglesias.

El senador socialista, Marcelino Iglesias, que visitaba estos cuadros, a título particular, felicitaba al edil por demostrar que con entendimiento y voluntad las cosas se pueden conseguir. Iglesias opinaba que las diócesis se tienen que poner de acuerdo y acatar las sentencias del tribunal eclesiástico.

Los cuadros se pueden admirar, hasta este domingo, en la iglesia de Egea y desoués regresarán, nuevamente, al Museo de lérida

MÁS NOTICIAS DE SECCIÓN
La necesidad de llevar a cabo una serie de actuaciones en relación con la movilidad y la accesibilidad ha llevado al equipo de gobierno de Jaca a presentar una nueva propuesta de creación de una nueva…
En la primera quincena de septiembre la Comarca del Cinca Medio firmará los convenios con las escuelas infantiles de Binaced, Fonz, Almunia de San Juan y Monzón, lo que supondrá una cantidad de 172.000…
Faltan tan solo unos días para el inicio de las fiestas mayores de Sariñena en honor a San Antolín y la principal novedad que recoge el programa festivo es la inclusión de actos taurinos, después de 25…
El colectivo de peñas asistentes al Patronato de Festejos, compuesto por Zos, Trifulca, L.Q.N.Q, Gallinero 17 y Empeña-2, han hecho público un comunicado con motivo de la controversia por la contratación…
La empresa Arga Sport Solutions S.L., responsable de la Escuela de Verano de Jaca, ha transmitido en las últimas horas mediante un comunicado que el pasado martes 13 de agosto, se realizó el segundo pago…
El director general de gestión forestal, Roque Vicente, señalaba que comparado con otras campañas, lo que llevamos de 2013, en materia forestal, está resultando ser un año menos malo que otros. Se contabilizan,…
La concejalía de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Binéfar quiere, de acuerdo con los padres, que los niños adquieran buenos hábitos desde pequeños, como es el de ir caminando al colegio. Con este fin,…
Desde el pasado mes de julio se está trabajando en la restauración de la escalinata de la basílica de la Peña, que va desde el claustro hasta la propia iglesia. La actuación se está ejecutando, como…
Son días de intensa actividad para los danzantes de Sariñena, que ensayan a diario las dos semanas previas a la celebración de San Antolín el próximo 2 de septiembre. Cada día a 21.30 horas los danzantes…
El principal objetivo de la Semana Agraria del Somontano es la difusión, ejercerse como una actuación formativa para el medio rural. Se centra en la agricultura y en las diversas ramas de…
Este viernes se ha realizado el acto de inauguración de los nuevos depósitos de agua en Escarrilla. Estas obras han sido necesarias debido a una fuerte riada que destrozó la captación. El Instituto Aragonés…
UAGA-COAG cree que la Política Agraria Común (PAC) está hecha “para los agricultores que ya han cerrado, se han jubilado o que están a punto de hacerlo, y que siguen…
La Diputación Provincial de Huesca ha adjudicado la gestión del servicio de Teleasistencia Domiciliaria a Cruz Roja por un importe de 468.864 euros, lo que permitirá continuar con esta prestación social…
UAGA-COAG califica como “desastrosas” las cosechas de trigo y cebada en las comarcas del Sobrarbe y la Jacetania, mientras que en el resto de comarcas ha resultado un año de “muy…
El sindicato agrario UAGA- COAG muestra su preocupación por el envejecimiento del sector según datos demográficos que ha recopilado. Solo un 4% de los solicitantes de ayudas de la…
En las últimas horas el PSOE exponía en un comunicado oficial su opinión en relación con los nuevos datos registrados sobre el turismo en Aragón, los cuales califica de “desastrosos”, y vuelve a hacer…
El Instituto Aragonés del Agua, está trabajando en la búsqueda de una salida para el comienzo de las obras de construcción de las depuradoras del Pirineo. En estos momentos los bancos no prestan dinero…
El CEDER Zona Oriental concedía una subvención a la Comarca del Cinca Medio al objeto de realizar distintas actuaciones en el ámbito turístico. Entre ellas, está la señalización de los senderos de la…
El abogado Jorge Español presentaba, este viernes, en el cuartel de la Guardia Civil de Graus, una denuncia por apropiación indebida, por parte del Museo de Lérida, que prestaba a la parroquia de Egea…
El Servicio de Montaña de la Guardia Civil ha practicado, hasta el mes de julio incluido, cerca de 500 rescates en lo que llevamos de año en todo el territorio nacional. La mayoría de las intervenciones…
Al igual que en las carreteras, en el medio natural también tenemos puntos negros. Para Marta Ferrer, coordinadora del programa Montañas Seguras, dos de los más importantes podrían ser los picos Aneto…
La portavoz del Partido Aragonés en la comisión de educación, cultura deporte y universidad de las Cortes de Aragón, María Herrero, lamenta que dos de los bienes aragoneses retenidos “ilegalmente” en…
De manera puntual, la dirección general de Conservación del Medio Natural del departamento de Agricultura, Ganadería y Medio Ambiente del Gobierno de Aragón actuaba contra la madreselva del Japón (Lonicera…
Este lunes se darán cita en la Casa de la Cultura de Benasque los miembros de la Asociación de vecinos y simpatizantes pro túnel de Benasque a Luchón. Será en asamblea general y el objetivo es reactivar…
Es así como ve el historiador Juan José Nieto lo que ocurría este fin de semana en la localidad ribagorzana de Egea a la que llegaban dos obras de arte originarias del pueblo y que ahora se encuentran…
Desde primeras horas de la mañana las calles de Ansó se han vestido de fiesta para recibir a los miles de visitantes que un año, no se han querido perder el Día del Traje Ansotano, declarada Fiesta de…
Tal y como estaba previsto, el domingo a las 14.00, se cerraba la exposición formada por los dos cuados de Egea que el Museo de Lérida había cedido durante el fin de semana para que los vecinos de la…
COMENTARIOS
4 comentarios
4 aaron 25/08/2013 0:43:13 h
Lo que viene a decir el alcalde de Egea es: “jodidos y agradecidos”. Así nos luce el pelo a los aragoneses.
3 Mario 24/08/2013 17:54:44 h
Tenemos qué pedir explicaciones al PSOE de xq Marcelino Iglesias estaba apoyando esta cesión “temporal por 3 días”. ¿A qué esta jugando el PSOE con este asunto?
2 albertito 24/08/2013 13:38:10 h
Los tendrían que depositar en el deposito de decomisos y pedir ante la Guardia Civil que se ejecute la sentencia del tribunal que les daba la razón.
Ahora, la GC tiene autoridad el Lérida. Dentro de un año, vete a saber
1 Moises 24/08/2013 0:23:57 h
Para que tanta “bulla” si, en definitiva, hay que devolverlas y, encima, dais por hecho que es en Cataluña donde deben estar……. solo os falta cantar la canción….!!que buenos son los catalanes, que buenos son que nos llevan de excursión!!….. No vais a aprender nunca, mas os vakldría quedaroslas y que sean ellos los que os las reclamen…..!!al maestro armero!!…..
TU COMENTARIO


Nombre

Email

Introduce el texto de la imagen:

Cargando...

He leído y acepto la Política de privacidad

Dos cuadros han vuelto a su lugar de origen

Dos cuadros han vuelto a su lugar de origen

Denúncia a la guàrdia civil perquè no es retornin al Museu de Lleida els quadres cedits a l’Aragó – VilaWeb.

Amb tot, el batlle vol complir l’acord

 

 

 

El litigi per l’art de la Franja de Ponent ha obert aquest cap de setmana un nou episodi. El Museu de Lleida ha cedit durant tres dies dos quadres al seu lloc d’origen, l’església de Sant Esteve d’Eixea (Ribagorça Oriental), a Osca. Ahir va ser l’últim dia d’exposició abans de tornar al Museu de Lleida, opció que la majoria de veïns rebutja, fins al punt que un advocat aragonès va presentar una denúncia a la guàrdia civil perquè no permetés que les obres d’art tornessin a Catalunya. El que havia de ser una festa major alegre pel retorn temporal dels dos quadres d’Eixea ha acabat essent un maldecap per al batlle, José Maria Ariño, que assegura que complirà l’acord amb Catalunya.

La tranquil·litat de la Vall de Lierp, una zona despoblada del Pirineu d’Osca, on viu una seixantena de persones, es va trencar el cap de setmana per la polèmica de l’art de la Franja de Ponent. El rumor que corria al poble sobre uns quadres de la parròquia de Sant Esteve que guardava el Museu de Lleida ha quedat confirmat. Molts veïns no sabien ni com eren i ni tan sols si era cert, perquè des del 1894 eren al bisbat de Lleida. Ara, durant la festa major han observat atents els dos olis del segle XVIII, ‘El càstig d’Ananies’ i ‘Jesús cura un cec’, que s’han col·locat a banda i banda de l’altar. Sorpresos, els veïns no entenen per quin motiu avui dilluns els tècnics del Museu de Lleida s’han d’emportar aquestes dues obres d’art que havien estat propietat del poble i que ara el batlle havia aconseguit retornar.

 

El batlle, admirat i criticat

 

José M. Ariño és batlle d’un ajuntament rural i gestiona, amb dos regidors més, la Vall de Lierp. Després d’una sèrie de negociacions, va aconseguir que el Museu de Lleida cedís temporalment les obres, opció que des de Catalunya es veia com una bona possibilitat per a calmar els ànims a l’Aragó dins el litigi per l’art. Els veïns han celebrat aquesta iniciativa, que no s’esperaven, segons que han dit.

 

Però el batlle, a més d’admirat, ha estat criticat entre els mateixos veïns que destacaven que havia aconseguit la cessió dels quadres. Ara no entenen per què els ha de tornar. Segons Ariño ‘l’únic objectiu de l’acord era que els habitants del municipi poguessin tenir l’oportunitat de veure els dos quadres que el 1894 van ser traslladats a Lleida i que de moment no tornaran mentre es continuï retardant la devolució’. Una devolució que Catalunya no reconeix perquè les obres d’art són protegides com a part d’una col·lecció indissoluble del Museu de Lleida, segons la Llei de patrimoni de la Generalitat. L’Aragó, però, insisteix que les sentències han deixat clar que la propietat és del bisbat de Barbastre.

 

El batlle es va limitar a dir que havia de complir l’acord amb el Museu de Lleida i el bisbat.

 

Esperen la reacció de la guàrdia civil

 

L’últim dia d’exposició dels dos quadres es va viure a Eixea amb una certa esperança que tard o d’hora aparegués la guàrdia civil per evitar que el Museu de Lleida se’ls emportés.

 

Els maldecaps van arribar el cap de setmana, quan la premsa aragonesa es va fer ressò de la denúncia que havia presentat l’advocat Jorge Español a la guàrdia civil per un suposat delicte d’apropiació indeguda de les obres d’art per part del Museu de Lleida. Español es basava en les sentències del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó, que reconeixen que les obres formen part de l’inventari del Patrimoni Cultural aragonès. Si el jutge de Boltaña ho permetés, la guàrdia civil podria retenir els quadres i evitar així que tornin a Catalunya, cosa que de moment sembla que no passarà, segons que han dit els veïns.

Ceden a la DGA los derechos para reclamar la devolución de los bienes de Sijena.

 

La Orden de San Juan de Jerusalén ha cedido los derechos de las obras, expoliadas durante la Guerra Civil, que se encuentran en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.

 

Fotografias de las obras de arte de Sijena en Cataluña.. HA Fotografias de las obras de arte de Sijena en Cataluña.. HA La Orden de San Juan de Jerusalén, propietaria del Real Monasterio de Sijena, ha cedido al Gobierno de Aragón los derechos para reclamar la devolución de las pinturas murales de la Sala Capitular de este monasterio. Las obras, expoliadas durante la Guerra Civil, se encuentran en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.

El Gobierno de Aragón había solicitado a las propietarias la cesión de estos derechos para poder emprender las acciones administrativas y procesales que sean necesarias para lograr la recuperación de estas pinturas y poder reintegrarlas al Real Monasterio de Villanueva de Sijena (Huesca).

Con la potestad para ejercer estas acciones, el Gobierno de Aragón quiere defender la integridad del patrimonio histórico y cultural aragonés ya que los murales románicos forman parte fundamental e inseparable del Real Monasterio, catalogado como Bien de Interés Cultural y Monumento Nacional.

Las pinturas de la Sala Capitular datan de principios del siglo XIII y son de un valor excepcional. Una parte de ellas se perdió durante el saqueo e incendio del Monasterio en 1936. El resto, gravemente dañadas, fueron arrancadas y trasladadas a Barcelona, donde permanecen en el Museo Nacional de Arte de Cataluña.

Esta acción se suma a la aprobada el martes en Consejo de Gobierno, en el que se acordó solicitar también al Obispado de Huesca y al Obispado de Barbastro-Monzón la cesión de la propiedad de los bienes de sus parroquias depositados en el Museo de Lérida o la cesión de las acciones que correspondan en derecho para poder reclamar su devolución.

El Partit Aragonès desafia la Generalitat a enviar els Mossos d’Esquadra si vol imposar el català per la força.

La polèmica pel català a la Franja, lluny de remetre, és alimentada per alguns dels partits que han impulsat l’aprovació de la nova denominació oficials de les llengües que es parlen en aquesta comunitat. És el cas del Partit Aragonès de la Zona Oriental, que aquest dissabte ha reptat la Generalitat que “enviï els Mossos d’Esquadra si vol imposar el català per la força”.

En una nota de premsa, el PAR de l’Aragó Oriental censura les formacions nacionalistes catalanes per “imperialistes i totalitàries”. Les acusa de comportar-se exactament igual que els moviments totalitaris i feixistes del segle XX, que “volien controlar políticament països veïns i s’annexionaven territoris aliens”. També els critica per interferir en la política aragonesa i pels “insults i vexacions que estan rebent els aragonesos”.

El PAR assegura que els aragonesos defensaran la seva llengua, cultura i identitat “aferrissadament” i qualifica d'”aberrant” que “una comunitat autònoma que no respecta la Constitució Espanyola i que no acata les decisions judicials parli ara de la Constitució, de lleis i de legitimitat”.

Des de la formació aragonesa treuen també una llarga llista de retrets a Catalunya, des de l’art sacre de les parròquies aragoneses, que, segons ells, està segrestat a Lleida, fins a l’apropiació del riu Ebre o la manipulació de la història de la Corona d’Aragó, entre d’altres.

El comunicat anima valencians i mallorquins a “col·laborar conjuntament per parar la imposició catalanista” que, segons el seu parer, aquests territoris porten patint “des de fa més de 30 anys”.

Conclouen que els pancatalanistes “es creuen que són els gendarmes d’Espanya i des de Madrid se’ls consent tot per la geometria parlamentària” i lamenten que, segons el seu parer, el “tripartit d’esquerres aragonès (CHA, IU i PSOE) estigui sotmès al nacionalisme català”.

L’ASCUMA organitza un taller de català per a millorar el vostre nivell i traduir el blog, la web i documents del vostre negoci turístic o empresa al Matarranya i al Baix Aragó.
 
El taller és gratuït, finançat pel GAL Bajo Aragón-Matarranya (OMEZYMA). Obtindreu un certificat d’assistència.
 
A més, us ajudem a preparar-vos per als exàmens oficials: Us podeu matricular ja a la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, el termini s’acaba el 30 d’abril.
 
El curs és intensiu de 40 hores i tindrà lloc al Centre d’Adults de Vall-de-roures en dilluns de 16,30 a 19 h i en dijous de 17,30 a 20 h.
 
Comencem el 6 de maig al 20 de juny.
Inscripcions fins al 3 de maig: A l’ASCUMA (tel. 978 851521) o al Centro de Adultos de Vall-de-roures (a l’Institut de Secundària) de 16 a 20 h de dilluns a dijous. 
 
ANIMEU-VOS-HI!!!


ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Llengües que irriten, per Antoni Puigverd.

Llengües que irriten

Sobre l’intent de genocidi cultural que descriu Laín, Espanya no ha ni tan sols esbossat una autocrítica

La Vanguardia en català | 22/06/2012 – 00:00h

 Antoni PuigverdAntoni Puigverd

Una gran majoria d’espanyols consideren positiu allò que una minoria percep com una barbaritat: convertir les dues llengües romàniques pròpies del territori de l’Aragó -l’aragonès i el català- en una barreja confusa de dialectes sense nom i gairebé sense drets. I és que, a la immensa majoria d’espanyols els sembla natural, bo i convenient reduir el panorama de les llengües peninsulars i afavorir el darwinisme lingüístic. A Espanya, des de fa segles, els ciutadans de famílies de matriu castellana tendeixen a considerar insuportable la simple existència d’una altra llengua que no sigui la pròpia. En tota mena de règims, amb més o menys desvergonyiment, s’ha transmès la idea que només existeix a Espanya una llengua digna d’aquest nom: la castellana, espanyola per antonomàsia. La resta, no serien sinó vestigis, antiguitats, chapurreaos, dialectes o reinvencions maquinades pels nacionalismes anomenats perifèrics. Qualsevol pretensió de normalitat social i cultural d’una llengua que no sigui el castellà és percebuda com una estupidesa, una mania, una presa de pèl, una ofensa als castellanoparlants, un atac a Espanya. El mite és antic, però es renova a cada generació. Francesc-Marc Álvaro cita, en el seu últim llibre, una entrevista de Baltasar Porcel a Laín Entralgo (jove falangista de primera hora i dissident després: savi sembrador de concòrdia en l’aspre erm del franquisme). Laín hi explica amb claredat que un dels objectius, si no el primer, de l’alçament de Franco era exterminar la cultura catalana. Sobre aquest intent de genocidi cultural, l’Espanya democràtica i intel·lectual mai no ha ni tan sols esbossat una autocrítica. Al contrari, en un abús argumental indigne de qui el fa servir, s’ha repetit mil vegades que una llei d’immersió escolar (discutible, però democràtica) equival a aquell genocidi cultural.

Si, al marge d’heroiques excepcions, la majoria d’intel·lectuals o callen o admeten la caricaturització política i cultural de les altres llengües, no pot estranyar que, en temps de crisi, el PP procuri emmascarar la llengua que, a totes les facultats de Romàniques del món, s’anomena català. Ho prova a les Balears i a l’Aragó, com anys enrere a València. Si el propòsit és convertir-la en dialecte irrellevant, un pas imprescindible és fragmentar-la i despullar-la de tot vernís acadèmic i filològic. Per descomptat: el catalanisme ha fallat molt en la seva estratègia de veïnatge amb l’Aragó (aigua, obres sacres i Jocs Olímpics d’hivern podrien haver-se defensat a Catalunya de manera solidària i mutual amb l’Aragó). D’altra banda, la identificació política de la llengua amb el pancatalanisme és una formidable fàbrica de guanyar enemics. Però aquests errors, essent importants, no són la causa del problema, sinó mostres imperdonables de falta d’intel·ligència veïnal.

L’obsessió per la uniformitat i l’homogeneïtat fou el gran mal del segle XX. Sembla que el PP hi festegi. Està buscant un boc expiatori per descarregar l’insuportable pes de la crisi?

Leer más: http://www.lavanguardia.com/encatala/20120622/54315119826/antoni-puigverd-llengues-que-irriten.html#ixzz2HQImiGJX
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia

El reliquiari de Santa Waldesca torna a Vilanova de Sixena « Lo finestró del Gràcia.

 

R. de Santa Waldesca

(Extret del meu treball, no publicat encara, Pintures i altres obres d’art de Sixena a Catalunya)

“■ Reliquiari d’argent amb una costella de Santa Waldesca. Amb la recuperació, per part dels Mossos d’Esquadra, d’un botí corresponent a un gran robatori —la denúncia va valorar en 300 milions d’euros— a la casa de Llorenç Jaume Grau de Riudecols, vinculat a la Baronia de Llorac, el març del 2010, es va descobrir que formant part de les joies robades hi havia el reliquiari de Santa Waldesca, provinent del Monestir de Sixena. Una veïna de Vilanova de Sixena se n’adonà en veure’l a la TV.  El senyor Grau és escriptor, mecenes, medievalista, noble i col·leccionista, i és ben coneguda la bona relació que va mantenir amb les monges de Sixena.

A manera d’anècdota em plau comentar que en un inventari de 1590 es detallaven els tresors del monestir de Sixena d’aquesta manera: “un lignum crucis” (altrament dit, un tros de la creu de Crist), un clau de la creu, una petita part de la túnica de Crist, diversos cabells de la Verge i llet de la mateixa, el cap de Sant Hermenegild (lliurat a Felip II per a què el portés a l’Escorial), el cap de Santa Úrsula, el cap d’una de les Onze Mil Verges, el cap de Santa Constança, un os de Sant Joan Baptista, part del crani de Sant Esteve […] i la costella de Santa Waldesca.”

L’Ajuntament de Vilanova de Sixena va interposar una reclamació al Jutjat de Reus per a què retornés el reliquiari al seu lloc d’origen.

[…] El 10 de desembre del 2012, l’alcalde de Vilanova i tota la Corporació van presentar el reliquiari a l’Ajuntament, adduint que la seua recuperació havia estat possible per l’expropiació de la peça al senyor Grau de Riudecols, havent-li pagat, l’Ajuntament, 1035 euros. En el mateix acte es va fer públic que el reliquiari havia desaparegut el 1969, juntament amb uns altres quatre reliquiaris, durant el trasllat a Barcelona de les 5 últimes monges de la comunitat sanjoanista. Per què no van reclamar la pèrdua les monges? És lògic pensar en la possibilitat d’una venda o dipòsit?”

Wert urge a Biel a devolver los arcos para reabrir el Arqueológico – Aragón – El Periódico de Aragón.

Litigio por el patrimonio con el Ministerio de Cultura

La negativa de las Cortes a devolver las piezas retrasa el montaje del museo. Con la arqueta de Palencia y el bote de Zamora, ocuparán un lugar preferente

A. IBÁÑEZ 30/09/2012

El Museo Arqueológico Nacional está a la espera de que las Cortes devuelvan los arcos islámicos de la Aljafería, que el Ministerio de Cultura cedió en el 2008, para reabrir sus puertas tras haber acabado ya las reformas que lo han mantenido cerrado durante cuatro años. El ministro de Cultura, José Ignacio Wert, reclamó en marzo por carta al presidente de la Cámara, José Ángel Biel, la vuelta de estas obras, de incalculable valor histórico, y que fueron cedidas por el Estado a las Cortes (cuya sede está en el emplazamiento original de los arcos) con motivo de una exposición para conmemorar los 25 años de autonomía y para dotar de más contenido la visita del Palacio con motivo de la Expo.

Era la respuesta a la petición de Biel de que se negociara una prórroga de la cesión. Wert fue tajante en su contestación: “Considero necesario que las Cortes de Aragón faciliten el regreso de ‘los arcos de la Aljafería’ al Museo Arqueológico Nacional”.

Según asegura el ministro, esta colección islámica del siglo XI ocuparán un lugar preferente en el museo, en su área medieval, “junto a piezas tan relevantes como la arqueta de Palencia, el bote de Zamora o la Cierva de Medina Azahara”. El ministro asegura que es imposible montar la sala sin la vuelta de estas arcadas. “Constituyen unas piezas esenciales en el discurso histórico-arqueológico y en el recorrido de la exposición permanente del Museo Arqueológico Nacional”, indica Wert.

Una vez acabada la reforma de esta instalación, se están montando todas las salas. Sin embargo, la insistencia de las Cortes en negociar todavía que estos arcos continúen expuestos en Zaragoza, hace que no sea “posible proceder al montaje de las salas de medieval sin resolver previamente la instalación de los Arcos, de modo que su regreso al Museo condiciona y retrasa el montaje conjunto de otros espacios”, indica el ministro en la carta remitida a Biel.

Los arcos de la Aljafería se regalaron al Arqueológico Nacional en 1868 y fueron cedidos en el 2008 a las Cortes para dos años. El anterior presidente de las Cortes, Francisco Pina, logró prorrogar la cesión un año más. Aunque Biel quiere hacer lo propio, el nuevo Gobierno se ha negado en redondo.

L’eccehomo de Borja « Lo finestró del Gràcia.

 

La difusió que ha tingut l’episodi de l’eccehomo del santuari de la Misericòrdia de Borja continua sorprenent a propis i estranys. I a la ressonància que ha assolit als mitjans de comunicació de tot el món i a les xarxes socials cal afegir iniciatives de gent amb visió de negoci. És el cas d’un pastisser madrileny que elabora pastissos eccehomo, amb l’obra de Cecilia Giménez de xocolata. I lo més bo del cas és que es venen. (El PdeA).

Recentment, als Estats Units, ha estat motiu de mofa i escarn al programa de Conan O’Brian amb un audiència de més d’un milió de persones. You tube

Persones molt mal intencionades han proposat que, si algun dia, el bens de les parròquies de la Franja retornen total o parcialment a l’Aragó, a la Misericòrdia de Borja es podria muntar el taller de restauració.

El Contenciós-Administratiu de Lleida dóna la raó al Consorci del Museu de Lleida « Lo finestró del Gràcia.

 

El passat dia 20 de juliol, el Jutjat Contenciós-Administratiu de Lleida ha donat la raó a les institucions lleidatanes en sentenciar que el Govern aragonès no és competent per demanar al Consorci del Museu Diocesà de Lleida que lliuri les 113 obres d’art al bisbat de Barbastre-Montsó, un conflicte que s’arrossega des de 1995. El jutjat ha resolt que Aragó no és competent a Catalunya. El Govern d’Aragó va presentar el 2009 un escrit al Consorci perquè acordés el lliurament al bisbat de Barbastre-Montsó de les 113 obres. El Consorci no va atendre la petició i Aragó va optar per recórrer al Jutjat Contenciós-Administratiu. La sentència també diu, sense entrar a valorar l’origen dels béns, que són patrimoni cultural català i estan gestionats per un consorci, que és qui té la potestat per decidir-ne l’ús.

Suposo que és perdre el temps recomanar seure’s al voltant d’una taula per trobar algun tipus de acord. Sempre ho he dit i continuaré dient-lo. Les posicions maximalistes poden portar al no-res. I si els drets sobre les obres d’art no fossin tan evidents? Per què no es demanen responsabilitats als que no aconsegueixen res? Normalment quan es perd un plet o no s’aconsegueix el que es reclama, o és per manca de raó o per una mala defensa. Cent anys són massa anys per fer valer drets i responsabilitats. S’imposa la cordura.

Parte de ‘guerra’ en la Franja | Cultura | EL PAÍS.

Acusaciones, denuncias y ‘secuestros’ marcan la relación entre Aragón y Cataluña, a la espera de un acuerdo por el conflicto sobre obras de arte

Una representación del Calvario, de autor anónimo

 

El conflicto que enfrenta a Cataluña y Aragón desde 1995 por un centenar de obras de arte de las parroquias que pasó de la diócesis de Lleida a la de Barbastro, en Huesca, tiene una sombra muy alargada. Cualquier acto relacionado con la zona conocida como la Franja que realice una de estas comunidades despierta recelo y suspicacia en la otra y acaba en acusaciones y, en muchos casos, denuncias en los juzgados. Son los daños colaterales de la guerra del arte que puede estar viviendo sus últimos momentos si la reunión anunciada para los próximos días entre los presidentes de las dos comunidades, Artur Mas y Luisa Fernanda Rudi, pone fin a este asunto enquistado.

Pero el camino no está siendo fácil. El Museo Diocesano y Comarcal de Lleida, aparte de esperar el acuerdo que puede significar desprenderse de parte de su colección, vive una situación kafkiana con una de sus obras. La Resurrección, una tabla del siglo XV atribuida a Pedro García de Benabarre, que trabajó en Lleida y la Franja, fue entregada por la Diputación de Lleida al museo en mayo de 2009, tras comprarla en una subasta por 22.000 euros, su precio de salida, al no pujar nadie más. A los tres meses, la Guardia Civil se incautó de la obra impidiendo tocarla, moverla, restaurarla o exponerla. Y sigue inmovilizada, casi tres años después.

“No podemos hacer nada con ella, más allá de garantizar su conservación. Es como si estuviera secuestrada en nuestro museo”, se lamenta la directora Montserrat Macià que asegura no haber recibido denuncia alguna. “No sabemos que se hayan abierto diligencias, pero estamos tranquilos porque todo se ha hecho ajustado a derecho”, remacha. La Guardia Civil, contactada por este diario, no ha aportado más información sobre el caso.

Detrás de esta acción está el Gobierno de Aragón que mantiene que la venta es fruto de un expolio. Tras quejarse de no haber sido informado de la subasta, el Ejecutivo aragonés ejerció el derecho de retracto argumentando que “la obra pertenecía a la capilla del castillo de Benabarre y todos los bienes muebles que están en castillos aragoneses son bienes protegidos [por un decreto] desde 1949”. Sin embargo, desde Lleida aseguran que la obra estaba en la parroquia de Santa María de Valdeflores, tal y como muestran fotografías anteriores a 1936.

En Balclis, donde se subastó la tabla —un Cristo que emerge de su tumba ante dos soldados dormidos—, tampoco saben nada de la denuncia. Aseguran que la obra les llegó de dos hermanos que la habían heredado de su padre y que la bibliografía habla de su pertenencia a la iglesia parroquial. Así lo han explicado a la policía, además de mostrar correos que prueban que sí habían hablado con el Ayuntamiento de Benabarre. “Nosotros solo tenemos obligación de notificar la venta de piezas a los cuerpos de seguridad, la Generalitat y el Ministerio de Cultura”, defiende Enric Carranco, experto en pintura de la sala. “La obligación de cualquier buen gestor es seguir todas las subastas y no esperar a que te informen”, explica.

Pero la cosa no acaba aquí. Tras la compra, Aragón incluyó la obra en su catálogo del patrimonio cultural, a pesar de que Cataluña ya lo había hecho. Contra el derecho de retracto y la inclusión en el catálogo aragonés la Diputación presentó alegaciones ante el Tribunal Superior de Justicia de Aragón que están pendientes de resolver.

‘La Resurrección’, tabla del siglo XV atribuida a Garcia de Benabarre

El origen de las obras está siendo clave para determinar quién tiene derecho a comprarlas. Es lo que pasó con otra pieza, un Calvario vendido en junio de 2009 en Alcalá Subastas (Madrid), una obra gótica atribuida a un anónimo aragonés de origen desconocido. La Generalitat alertó al Gobierno aragonés de la venta y comunicó al Ministerio de Cultura su interés en comprarla al pedírselo la Diputación y el Museo de Lleida. Este museo atribuyó la pintura a Pere Espallargues, activo en Lleida y la Franja a finales del siglo XV, que la pintó para el retablo de la localidad leridana de Son. Para los aragoneses la compra tenía sentido porque fue el Maestro de Viella quien la realizó para un retablo de Barbastro. Ante esta disyuntiva, el Ministerio de Cultura adquirió la tabla por 9.500 euros, y tras varios informes y 15 meses, apostó por la tesis aragonesa y la entregó al Museo de Huesca; una resolución que la Generalitat impugnó tras llevarla a la justicia ordinaria.

A esta situación tan crispada se añaden sentencias y decisiones recientes que nada ayudan a superar el impasse: la semana pasada la diócesis de Barbastro hizo llegar al obispo de Lleida una queja por prestar dos obras, de las 112 en litigio, para la exposición de arte gótico que inauguró el MNAC el 28 de marzo. En la misiva aseguran que no se les ha pedido permiso a ellos, que son los dueños de las piezas. “Se ha seguido a pies juntillas la legislación catalana que rige este tipo de cesiones, ya que son obras que a día de hoy forman parte del patrimonio cultural catalán”, dicen desde Lleida.

La última acción es la demanda que el Gobierno de Aragón presentó el miércoles pasado en un juzgado de Huesca, a raíz de la sentencia del Tribunal Constitucional del 24 de enero que dictaba, 14 años después, que la venta de las obras del monasterio de Sigena a la Generalitat en 1983 y 1992 fue legal.

Sin fecha fija, la reunión entre Mas y Rudi deberá calmar los ánimos y terminar con estos desencuentros entre las dos comunidades. Una tarea difícil que no se consiguió ni cuando Aragón y Cataluña estaban gobernadas por la misma fuerza política. La única lectura positiva es que el conflicto ha conseguido hacer famosos en los despachos de los políticos catalanes y aragoneses del siglo XXI a pintores como Garcia de Benabarre, Espallargues, el Maestro de Viella que vivieron en el siglo XV y que, de otra forma, serían totalmente ignorados.

EL TSJC confirma la propiedad aragonesa de los bienes de La Franja – ABC.es.

Cataluña

El auto cierra la vía civil y refuerza los argumentos dados en reiteradas ocasiones por los tribunales eclesiásticos para instar la devolución de las piezas aL Obispado de Barbastro-Monzón

Día 04/04/2012 – 17.03h

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha rechazado admitir a trámite el recurso interpuesto contra la sentencia de la Audiencia de Lleida que confirmó la propiedad aragonesa de 85 de las 112 piezas del patrimonio histórico artístico de las parroquias de la Franja Oriental.

El auto del TSJC cierra la vía civil, que inició en 2008 la asociación de Amigos del Museo de Lleida, y refuerza así los argumentos dados en reiteradas ocasiones por los tribunales eclesiásticos para instar la devolución de las piezas a su legítimo propietario, el Obispado de Barbastro-Monzón.

La inadmisión a trámite del recurso se deriva, según recoge la resolución judicial, de su presentación fuera de los plazos previstos, por lo que se descarta su estudio, se informa del cierre de la vía civil para la resolución del litigio y se condena a los recurrentes a abonar las costas generadas.

La reclamación de los Amigos del Museo de Lleida fue formulada ante el Juzgado de Instrucción nº 4 de la ciudad catalana, cuya titular resolvió descartar la reclamación de propiedad de 85 de las piezas.

Mientras se dirimía esta reclamación, esta asociación recurrió ante el Tribunal Superior de Justicia de Aragón la catalogación, por parte de la Administración aragonesa, de los bienes reclamados a la Diócesis de Lleida, causas pendientes aún de resolución.

Satisfacción en Aragón

Tras conocer la decisión del tribunal catalán, la consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno aragonés, Dolores Serrat, ha expresado su satisfacción por la resolución.

La consejera, según ha informado el Ejecutivo autónomo en un comunicado, ha explicado que “se trata ya de una sentencia firme contra la que no cabe recurso, que cierra la vía civil y que, igual que habían hecho los tribunales eclesiásticos, confirma que los bienes son de las parroquias aragonesas”.

El litigio se remonta a 1995 cuando más de un centenar de parroquias que formaban parte del la Diócesis de Lleida pasaron, a través de un decreto del Vaticano, a depender del Obispado de Barbastro-Monzón, y reclamaron los bienes, cuya devolución han ordenado la Congregación de Obispos de Roma y el Supremo Tribunal de la Signatura Apostólica.

Entre las obras reclamadas se encuentran piezas y tallas religiosas de destacado valor artístico que se remontan a los siglos XII y XII, como el frontal de Treserras o la arqueta de Buira.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja