http://www.tv3.cat/pprogrames/30minuts/30Seccio.jsp?seccio=proper

Diumenge 12 de juliol, “30 minuts” aborda el litigi entre Aragó i Catalunya per l’art sacre de la Franja. Ja fa 11 anys que el bisbat de Barbastre-Montsó reclama al bisbat de Lleida un conjunt d’obres artístiques i d’objectes litúrgics d’origen aragonès que, en alguns casos, fa més de cent anys que formen part de la col·lecció diocesana de Lleida.

Un reportatge de:
Roser Oliver i Quico Concellón.

Imatge:
Josep Maria Domenech.

Muntatge:
Cristina Palau.

• El Consorcio del Museo de Lleida defiende en los tribunales las piezas que reclama Aragón
• El Consorci del Museu de Lleida es persona contra el contenciós del Govern d’Aragó per l’art de la Franja
• La demanda civil d’Aragó per l’art de la Franja es decidirà a Lleida
• El Consorcio del Museo de Lérida se personará en el recurso del GA
• Lleida se personará como acusación particular en el litigio por el arte sacro
• Lérida se defenderá a cinco bandas en el litigio
• LA DEMANDA CIVIL D’ARAGÓ PER L’ART DE LA FRANJA ES DECIDIRÀ A LLEIDA
• El Consorci del Museu de Lleida es persona contra el contenciós del Govern d’Aragó per l’art de la Franja

Vist pel Casal Jaume I de Fraga

CONTENCIOSO POR LOS BIENES ARAGONESES

Iglesias pide al obispo de Lérida que diga ante el juez qué obras son de Barbastro

Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota

Imprimir Enviar a un amigo

EFE. Galapagar

El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, ha instado al obispo de Lérida, Joan Piris, a que se persone ante el juez en el litigo sobre la propiedad de 112 obras de arte que se disputan las diócesis de Barbastro-Monzón y de Lérida y diga, como ha hecho en privado, que pertenecen a la primera.

En declaraciones a los periodistas después de participar en un curso de la escuela de verano del PSOE Jaime Vera, el presidente de Aragón ha dicho que “sería clarificador y podíamos ver la posición honesta de cada uno si se personara también el señor obispo de Lérida y dijera que esos bienes son de Barbastro-Monzón; que se lo diga al juez como lo ha dicho en privado”.

“Vamos a ver si la posición del Obispado es honesta de verdad o se parapeta detrás de otros para defender la misma posición, que es contraria a los acuerdos de la Santa Sede”, ha agregado el presidente aragonés.

A su juicio, que un obispado no mantenga una posición simétrica a la Santa Sede y a sus tribunales, “sería dramático para el Concordato”.

Para Iglesias, es “la prueba del nueve”, ya que el obispo de Lérida “tiene que decir o escribir a los jueces para decirles lo que él ha manifestado, como tenedor de esos bienes, que son de Barbastro-Monzón”.

El litigio se remonta a 1995 cuando más de un centenar de parroquias oscenses que hasta entonces pertenecían al Obispado de Lérida pasaron a depender del de Barbastro-Monzón, por lo que reclamaron los bienes que hoy están en depósito en el Museo diocesano de la capital catalana.

mitjançantIglesias pide al obispo de Lérida que diga ante el juez qué obras son de Barbastro | Heraldo.es.

Aragó presenta un recurs contenciós contra el Museu de Lleida per negar-se a entregar les obres de la Franja

Actualitzat a les 10:32 h 07/07/2009

Lleida (ACN).- El govern d’Aragó ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el consorci del Museu de Lleida perquè es nega a entregar les obres d’art de la Franja de Ponent en litigi amb el Bisbat de Barbastre-Montsó, segons ha informat aquest dilluns Catalunya Ràdio. El govern aragonès ja va presentar al maig una demanda per què un jutge civil executés el decret del Vaticà que n’ordenava el trasllat. Aquest recurs s’ha presentat a l’Audiència de Lleida i s’emmarca en l’ofensiva judicial que el govern d’Aragó impulsa per tal que el Museu de Lleida entregui el centenar d’obres d’art en litigi.

mitjançantAragó presenta un recurs contenciós contra el Museu de Lleida per negar-se a entregar les obres de la Franja.

Ros defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial

LLEIDA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) –

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió hoy que por la vía judicial no se resolverá nunca el litigio por el arte de la Franja, y apostó por que “los derechos de Lleida sobre las obras” permitan avanzar hacia una solución negociada para que Catalunya y Aragón puedan disfrutar de las obras, informó el Ayuntamiento.

Lo dijo después de que el Gobierno aragonés haya presentado en el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Lleida un recurso contra las actuaciones del Consorcio del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, donde se custodian las obras en depósito, según confirmaron a Europa Press fuentes de los amigos del museo.

Ros añadió que la solución negociada implica reconocer la unidad de la colección y buscar los mecanismos que permitan exposiciones para que los dos territorios puedan disfrutar de las obras. “Estuvimos a punto de alcanzarla y debemos avanzar hacia este sentido”, afirmó el alcalde, cuando se cumplen 11 años del litigio.

Se trata de la segunda vez que el Gobierno de Aragón utiliza la vía judicial este año. En mayo, presentó con el Obispado de Barbastro-Monzón una demanda civil en el Juzgado de Primera Instancia de Barbastro mediante la que exigen la devolución de los bienes eclesiásticos de la Franja depositados en el Museo de Lleida.

mitjançantRos defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial. europapress.es.

Ros defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial

LLEIDA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) –

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió hoy que por la vía judicial no se resolverá nunca el litigio por el arte de la Franja, y apostó por que “los derechos de Lleida sobre las obras” permitan avanzar hacia una solución negociada para que Catalunya y Aragón puedan disfrutar de las obras, informó el Ayuntamiento.

Lo dijo después de que el Gobierno aragonés haya presentado en el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Lleida un recurso contra las actuaciones del Consorcio del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, donde se custodian las obras en depósito, según confirmaron a Europa Press fuentes de los amigos del museo.

Ros añadió que la solución negociada implica reconocer la unidad de la colección y buscar los mecanismos que permitan exposiciones para que los dos territorios puedan disfrutar de las obras. “Estuvimos a punto de alcanzarla y debemos avanzar hacia este sentido”, afirmó el alcalde, cuando se cumplen 11 años del litigio.

Se trata de la segunda vez que el Gobierno de Aragón utiliza la vía judicial este año. En mayo, presentó con el Obispado de Barbastro-Monzón una demanda civil en el Juzgado de Primera Instancia de Barbastro mediante la que exigen la devolución de los bienes eclesiásticos de la Franja depositados en el Museo de Lleida.

mitjançantRos defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial. europapress.es.

3693820463_a6c7d14922_o.jpg (Imatge JPEG, 672×720 píxels).

LA GUÀRDIA CIVIL NO PODRÀ PAS SALVAR EL PATRIMONI DEL CATALÀ A ARAGÓ

03.07.2009 – 09:01

“El patrimoni”

CARLES TERÉS

En plena maquetació de l´antologia Roda la mola. Poesia del Baix Aragó de llengua catalana dels orígens als nostres dies, a cura d´Artur Quintana i editada per l´Instituto de Estudios Turolenses, sóc requerit per donar la meua opinió sobre la Llei de Llengües. Quina coincidència! Aquest llibre és una prova fefaent que la llengua catalana forma part fonamental del patrimoni cultural aragonès. És obra de totes les generacions que l´han transmès, dels nouvinguts que l´han adoptat com a pròpia per respecte a la comunitat que els ha acollit. És la nostra manera d´entendre el món, d´anomenar les coses, els afectes, les sensacions. I volem que sigue també vehicle de coneixement, que entri a les escoles i universitats amb el rang que mereix. Només així podrà sobreviure en aquesta època de globalització.

Als que vivim a la Franja ens costa d´entendre perquè l´opinió publicada aragonesa s´aferra al conflicte de les obres d´art sacre de l´antic bisbat de Lleida i, en canvi, a penes s´immuta davant la dissolució irremissible de les dues llengües pròpies i històriques. La Llei de Llengües, que encara no conec, hauria de garantir l´ensenyament del –i en el– nostre idioma als territoris on es parla. Si no és així potser la generació dels nostres fills serà la darrera que l´utilitzi. Si deixem perdre aquest patrimoni, no podrem enviar la Guàrdia Civil a recuperar-lo.

Informa: EL PERIÓDICO DE ARAGÓN

mitjançantRàdio Catalunya – LA GUÀRDIA CIVIL NO PODRÀ PAS SALVAR EL PATRIMONI DEL CATALÀ A ARAGÓ.

“MATARRANYA, FONTS D’INSPIRACIÓ”, nit de creació literaria a la Casa Amatller de Barcelona, 7 de juliol a les 21:00

3. Notícies dimecres, 1 de juliol de 2009 | Comentaris

El Víctor Amela ens proposse una nit de creació literaria a la Casa Amatller de Barcelona, un marc incomparable, per disfrutar d’una nit màgica…us passem tambe, la programació de la que tenim previssió, mes endevant dins d’un post al meu NOU bloc, hi tindreu tot el programa al complet….que disfruteu…

¡¡¡US HI ESPEREM A TOTS!!!

“RELATS I CONTALLES DE LA NOSTRA TERRA:

MATARRANYA, FONTS D’INSPIRACIÓ”

––––––––––––––––––––––––––––––––

*

TAULA RODONA

i PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS FOLLETS DEL MATARRANYA”

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––-

*

Taula Rodona: Víctor Amela (presenta i modera): Lolita Boix (escriptora), Sandra Bruna (agent literària), David Martí (escriptor), Francesc Miralles (escriptor), Mariona Millá (Artista), Jordi Cervera (periodista), Alfon Beltran (periodista), Agustí Pons (escriptor i periodista), Arturo San Agustín (periodista i escriptor)

*

21.45h Presentació del llibre Els follets del Matarranya.

Estimats amics:

excitat pel Octavi Serret, bategant-me al paladar les paraules de les mules desmemoriades i el vermut de Lledó i un tall de pernil i topónims agarens i pins gegantins de Beseit camí de la mesquita de Còrdova i la cua de bou i el vi de Queretes i oliveres bimilenàries i tolls de vidre maragda i ruïnes dels pares ibers i pedres tallades com a joies i diamants al cel fosc i càtars perduts i coquetes ensucrades i castells enrunats i porxos ombrívols i Cabrera convertint l’aigua en sang i bafarades de timó i espígol i Picasso ofegant-se i Perucho amb un vampir a les espatlles i Lujàn amb una clotxa a les mans i Lombarte fonent-se a la seua terra i marges de pedra seca lligats amb velles suors i camins de traginers i fèmurs de dinosaures i roquissars a plom i premsa d’oli i bota de vi i el salt del Tastavins i rius amb peixos a l’Algars que no saben si naden a Catalunya o a l’Aragó i xiprers farcits d’ànimes i vesprades sense temps i trulls i coves i ermites i creus de terme i ponts alterosos i cireres i nespres i prèssecs i figues i voltors que s’ho miren tot de lluny,

us convido a xerrar plegats el dimartes 7 de juliol a la Casa Amatller dels vostres pàlpits estimulats per les terres del Matarranya, de com els seus aires, paisatges, persones, histories i paraules son fonts d’inspiració per a vatros.

Victor Amela.

mitjançantserretllibres.com – “MATARRANYA, FONTS D’INSPIRACIÓ”, nit de creació literaria a la Casa Amatller de Barcelona, 7 de juliol a les 21:00.

L’alcalde de Lleida insta Catalunya a reforçar el seu ponent davant del creixement de Saragossa

Reclama enfortir Lleida davant l’augment de la influència aragonesa a l’eix de l’Ebre

30/06/09 02:00 – Lleida – acn / el punt email protegit

Àngel Ros, ahir a Barcelona. Foto: ACN.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va afirmar ahir a Barcelona que la capital del Segrià ha d’aspirar a convertir-se en l’àrea logística de l’occident català. Per aconseguir-ho, l’alcalde ha destacat el paper essencial del nou aeroport d’Alguaire, que ha d’entrar en funcionament ben aviat i que dinamitzarà la plana. Ros també va instar a reforçar el paper de Lleida davant el fort creixement de Saragossa i l’augment de la seva àrea d’influència.

Davant d’un centenar d’empresaris i polítics organitzat per Fòrum Barcelona, entre ells la consellera de Justícia, Montserrat Tura, o l’exalcalde lleidatà i exconseller d’Agricultura Antoni Siurana, Àngel Ros ha destacat que cal creure en Lleida com a «veritable àrea logística de l’occident català en perfecte connexió amb el centre i nord de la península».

Per a això, tindrà un paper molt rellevant l’aeroport Lleida-Alguaire, el primer que construeix la Generalitat i que preveu rebre els primers turistes d’aquí a un mes. «Cal que sigui l’aeroport de servei del Pirineu» i que pugui competir amb els situats a l’Estat francès, Tolosa i Tarbes.

Després de l’aeroport i de l’estació del Tren d’Alta Velocitat, que, segons Ros, ha canviat econòmicament i «emocionalment» la ciutat, el que cal ara és disposar també d’una connexió viària amb França a través de la Vall d’Aran. «Un país seriós necessita almenys dos enllaços de primer nivell cap a Europa», ha dit Ros.

La competència de Saragossa

Ros també ha destacat la necessitat d’un reforç del paper de Lleida com a porta occidental de Catalunya, i més tenint en compte el creixement que ha fet Saragossa els últims anys i l’ampliació de la seva àrea d’influència. L’explosió urbana de la capital aragonesa ha fet variar l’equilibri de la xarxa de ciutats del corredor de l’Ebre, entre Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi, va dir l’alcalde, i va reclamar des de Barcelona que Catalunya s’adoni de la gran importància d’aquest eix. Ros va recordar que el president aragonès, Marcel·lí Iglesias, va fer recentment una conferència a Lleida on va proposar més col·laboració entre Aragó, Catalunya i Andorra per la promoció dels Pirineus, donant a Lleida una gran importància com a centre d’aquest eix. «Ho creiem també així des de Catalunya? M’agradaria pensar que sí», va dir l’alcalde.

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:17 )

mitjançantEl Punt – Notícia: L’alcalde de Lleida insta Catalunya a reforçar el seu ponent davant del creixement de Saragossa-55775.

ALTO ARAGÓN – BIENES SACROS EN LITIGIO

Amigos del Museo de Lérida piden su personación en el exequátur

Cargando…

Arqueta de Buira, una de las piezas que se reclaman.

Arqueta de Buira, una de las piezas que se reclaman. | D.A.

Comparecerían como parte colaboradora del Obispado de Lérida

La Asociación Amigos del Museo de Lérida ha solicitado en el Juzgado de Barbastro su personación como parte en el exequátur del Obispado de Barbastro-Monzón, admitido a trámite, el pasado 28 de mayo, por el que pide la ejecución forzosa de la sentencia de la Santa Sede que obliga al Obispado de Lérida a devolver las 112 piezas de arte sacro que recibió en depósito y pertenecen a las parroquias aragonesas.

Ángel HUGUET

27/06/2009

Vota

Cargando…

Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5

| Resultado

1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos

BARBASTRO.- La comparecencia de la Asociación, cuyos intereses defiende el abogado Francesc Sapena, sería como parte colaboradora del Obispado de Lérida que, por el momento, aún no se ha presentado dentro del plazo legal de 30 días hábiles, notificado por el juez Eduardo José Bernués, a través de la Audiencia Provincial.

A diferencia del Gobierno de Aragón que ya presentó la demanda civil, como parte coadyuvante, la Generalitat de Cataluña no se ha personado en el exequátur y dispone del mismo plazo que el Obispado de Lérida. A partir de ahora, el juez tendrá que escuchar a las demás partes y al fiscal, antes de decidir si admite o no a los Amigos como parte coadyuvante.

De momento, el Obispado de Barbastro-Monzón ya se ha pronunciado en sentido negativo sobre la personación de Jorge Español a quien le dice que sería más útil si dejara de “beneficiar” al Obispado. La personación del letrado está pendiente del Ministerio Fiscal y a la vista del informe, el juez decidirá si le considera parte o no en el exequátur.

Los Amigos del Museo pueden alegar que ya existe el procedimiento que siguen como parte actora en el Juzgado de Instrucción número 4 de Lérida, presentado el 10 de mayo de 2008, para que sea un juez quien determine la propiedad de las 112 piezas por usucapión. A partir de entonces, el litigio entró en la vía civil.

ONCE AÑOS

El lunes próximo se cumplirán once años del Decreto firmado, en Madrid, por el Nuncio Apostólico, Lajos Kada, el 29 de junio de 1998, según el cual el patrimonio artístico procedente de las parroquias desmembradas “y que se encuentra actualmente en Lérida, está a título de depósito y no de propiedad, mientras la diócesis de Lleida no pruebe lo contrario en cada caso; por lo que de ser reclamado por sus legítimos propietarios, debe devolverse”.

La repuesta inmediata fue el recurso jerárquico interpuesto por el Obispado de Lérida ante la Congregación de los Obispos, el 7 de agosto de 1998, que rechazó el 30 de octubre de 1998. A partir de estas fechas se inició un largo litigio que ya dura once años y ha desembocado en la vía civil, tras agotarse las vías eclesiásticas. En estos momentos, el litigio por la devolución de los bienes está en dos juzgados y ya ha llegado al Tribunal Supremo desde el TSJC.

En el Juzgado número 4 de Lérida está pendiente la demanda presentada el 10 de mayo de 2008 por la Asociación Amigos del Museo de Lérida y en ella se han personado los Obispados de Lérida y Barbastro-Monzón, el abogado Jorge Español y la propia Asociación que presentó un recurso para que sea la justicia civil la que determine la propiedad, por usucapión, de 83 de las 112 piezas reclamadas. Las veintinueve restantes no forman parte de la demanda porque el Obispado admitió que están en depósito y no discute la propiedad.

En el Juzgado de Barbastro se han personado en el exequátur el Obispado de Barbastro-Monzón, Gobierno de Aragón y Jorge Español, pendiente de la solicitud presentada hace dos días por la Asociación Amigos del Museo. Además ha habido más pasos por la vía civil porque el Tribunal Superior de Justicia de Cataluña negó legitimación al abogado Jorge Español para recurrir la Resolución Mieras y el recurso de casación pasó al Tribunal Supremo el 12 de junio de 2009. En el TS están, también, la Generalitat de Cataluña y el Ayuntamiento de Lérida.

El litigio por la devolución de los bienes tiene largo recorrido, once años después y ya ha llegado hasta el Supremo, mientras las 112 piezas siguen en Lérida y las dependencias del nuevo Museo Diocesano están a punto de inaugurarse tras la fuerte inversión realizada por el Gobierno de Aragón. La sombra de Lajos Kada es, todavía, muy alargada.

mitjançantAmigos del Museo de Lérida piden su personación en el exequátur.

Actuació del grup Duo Recapte provinent de la Franja, en el cicle «Sonets. Música i literatura. Arquitectura i Territori», que pretén donar a conèixer compositors, cantautors, intèrprets i grups musicals de qualitat, poc coneguts fora del seu entorn més immediat. El cicle acosta aquests artistes al públic a través de les seves actuacions en els llocs més emblemàtics de Lleida.

Lloc: claustre de la Biblioteca Pública (Lleida)

Data: 8 de juliol

Horari: 20 hores

Organització: Delegació de Lleida de l’IEC

Agenda de l’IEC: 27juny-3juliol.

Espurnegall. Notícies de la Franja. Juny 2009

dimecres, juny 24, 2009

By admin

Durant el mes de juny només l’ABC feia referència a la Llei de llengües, informant que el PAR aposta per canviar el nom del català per «català-aragonès» o la denominació utilitzada pels radicals d’«aragonès oriental». El diari afirmava que segons el PSOE «si volen posar-li un cognom, no serà problema». Mentre, a Fraga es desenvolupava una campanya per assegurar el manteniment de les emissions de TV3 a tota la Franja amb la transició a la televisió digital.

Un gelater d’Alcampell (Llitera) denunciava davant la premsa la impossibilitat que tenia per etiquetar en català amb la legislació aragonesa. I un artesà del formatge de la Freixneda, que manté web en català , guanyava el premi de “Millor formatge d’Aragó 2009”.

El Govern d’Aragó convocava el premi literari en català, i es criticava a la Universitat de Saragossa que en presentava uns sense tenir en compte el català.

En la llei de Gran Scala, els assessors legals de les Corts manifesten que podria ser anticonstitucional. José Ángel Biel (PAR) treu pit i manifesta que “no tots la poden recórrer” davant el Constitucional, assegurant-se amb suficient poder parlamentari per a evitar-ho.

En els bens de la Franja, Lleida presentava l’obra de Benavarri adquirida sense l’oposició d’Aragó, i feia alegacions contra la compra per part de la DGA d’unes taules gòtiques de Benavarri. El PAR aprofitava les polèmiques per a fer una concentració a Lleida amb pancartes de to masclista: “venimos a buscar los bienes con un PAR”.

En l’àmbit de les comarques, tiraven endavant dos infraestructures per al tractament de purins a la Franja (Pena-roja i Saidí) i una a tocar (Capella). A Benavarri renaixia el Club Ciclista i se celebrava la festa de la “Baixada de Carricotxes”. La Llitera vivia una pedregada que arrasava més de 8000 hectàrees. Al Matarranya, les Corts d’Aragó acordaven privilegiar l’eixida de la nova Autovia 68 per Vinaròs i no per Tarragona.

En el moviment cultural, l’Associació Cultural del Matarranya celebrava l’èxit de participació a la Fira Cerç de Massalió i un sopar literari amb els alumnes dels cursos de català . Los Draps anunciaven concerts a Pont de Montanyana (4/07/09) en el marc de les jornades “Les altres fronteres del Pirineu”del Cerib, i també a Artieda (19/7/09)

Finalment, la FACAO i la seua plataforma matemàtica obrien un servei de docència a Ràdio Argentina per a ensenyar “chapurreau”. Lo surrealisme no té límits. Com escrivia T. Bosque a un Viles i gents “chapudràtic: aixina com catedràtic o dotó de basseta, diputat de carrascleta, sabut del canut i tants atres”

Natxo Sorolla

mitjançantEspurnegall. Notícies de la Franja. Juny 2009 | Temps de Franja.