Catalanòfils

María Dolores GimenoViles i Gents :: Catalanòfils :: October :: 2011.

Hue faré el post en aragonés ribagorzano

Pues no, se veye que ni en aragonés me’n puedo ixublidar, de las orritadas. Bai!La Mala Freixura: Hue faré el post en aragonés ribagorzano.

BORRADORES 041011’Cultura y creación en el Matarraña’ – YouTube.

A les 00:52
Anem-mo’n a dormir, que esta gent voldrà marxar. O eva al revés? Bona nit a tothom. Deixo ací un enllaç per arribar al blog d’un il·luminat que afirma que a la Franja no se parla català. I ho demostra, vull dir que demostra que és un il·luminat. Aneu-hi perquè, arribant-hi amb eixe enllaç, fareu a més l’obra de caritat de deixar-li enregistrada en el comptador de visites una bonica frase. I, si voleu plorar més amb la Franja, mireu el que fa el PP.
__________________________________________

A les 00:58
Ah! No és només el PP d’Aragó qui empaita la llengua catalana; també el PSOE d’Aragó hi esmerça esforços, però amb més finezza, amb més “teua, meua, de l’hereua”, com qui no vol la cosa. A Purroi, lloc del municipi de Benavarri, l’Ajuntament va projectar este estiu la pel·lícula Pa negre, i va fer un pa com unes hòsties: la va projectar en versió doblada al castellà.

I mira que a Los Àngeles la projectaran en versió original catalana (subtítols en anglès), i mira que fins i tot a Madrid s’heva projectat en versió original catalana (subtitols en castellà). Res, a Benavarri (Ajuntament del PSOE), doblada al castellà. “És que ja viniva així de la Diputació Provincial”, ves, Diputació del PSOE amb Vicepresident franjolí (d’Areny); “És que no ho sabévem”, cert, qui no se’n preocupa no sap mai res; “És que..”, que sí, que sí, que jo en faig col·lecció, dels “ésques”. Total que “teua, meua, de l’hereua”.

mitjançantLa Mala Freixura: Post viu del MariaPilarsday.

Actividatz aragonesas en Barcelona, mosica, teyatro y luenga « Cultura « Arredol.

Anul·la el programa que portava escriptors a les aules de la Franja

A la Franja, el català és assignatura optativa si les AMPA del centre ho demanen, i s’hi fan dues hores a la setmana.

El Punt Avui – Notícia: El govern d’Aragó retalla el català a l’escola.

El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja

El projecte ‘Jesús Moncada’ ha difós peces culturals en català durant una dècada arreu de les escoles franjolines · El nou govern popular ja va anunciar que mutilaria la Llei de Llengües d’Aragó per minimitzar-hi les llengües catalana i aragonesa

A part del “Projecte Moncada” el govern popular d’Esperanza Rudi també tancarà el projecte “Luzia Dueso”, una iniciativa equivalent a la zona de parla aragonesa d’Aragó.

Racó Català – El PP elimina els programes de promoció del català a les escoles de la Franja.

La Comarca, columna «Viles i Gents», 23 de setembre de 2011

M’he baixat una magnífica entrevista al lingüista i catedràtic Jesús Tuson (València 1939), per a sentir-la amb calma. En plena polèmica pel tema de la immersió —un model d’èxit contrastat—, escoltar-lo ha estat un bàlsam per a les meues oïdes. Manel Fuentes ha fet la pregunta que tots els catalanoparlants (sobretot els aragonesos) ens fem: El català fa nosa?. La resposta ha estat demolidora i, desgraciadament, encertadíssima: «Hi ha algunes persones […] que si en una habitació solitària, sense ningú que els veiés, tinguessin un botonet i poguessin pitjar-lo amb la conseqüència que la llengua catalana desapareixeria, el pitjarien. Els fa nosa tot allò que no sigui l’unitarisme: un estat, una llengua; un estat, una religió; un estat una llei; un estat, una mentalitat… Hi ha una llarga tradició […] d’unitarisme estatal que diu que és molt més còmode de governar un estat de gent uniformada que un estat amb gent diversa. […] Aquesta gent que pitjaria el botó ha de fer una reflexió: en el món hi ha uns 200 estats, però es mantenen 6.000 llengües. Si volen una llengua per a cada estat i la resta morralla que s’ha de deixar de costat, són responsables de l’eliminació de 5.800 llengües amb els centenars de milions de persones que hi ha al darrera, que la parlen per què és la que han heretat, és la seua, no per a emprenyar. El seu argument és que així el món serà més simple… però 200 llengües encara són massa llengües, per a ells. El que realment voldrien és que tothom parléssim, a tot estirar dues o tres llengües: l’anglès (“quina nosa, això de parlar anglès”), xinès (“què complicat això dels bastonets…”) i la tercera, la seua, perquè ja la tenen apresa: en el fons són uns egoistes.» Si la voleu sentir sencera, aneu a http://www.catradio.cat/audio/563927/

El botonet « L’esmolet.

Avui fa 22 anys de la mort de Desideri Lombarte, el 3 d’octubre de 1989. Jo era menut, i de Desideri  només recordo l’homenatge que li van fer l’any següent, en molta gent. Res més. Tot i compartir vila i passions, en vida de Desideri Lombarte només tinc eixes referències. Quina gran pena que morguere tan jove. Només en 10 anys va deixar una obra increïble.

Anys més tard vaig anar descobrint que la cultura popular del meu poble, dels masos, dels paisatges, estaven més que explicats i investigats per algú en una profunda cultura. Sap escriure sobre herbetes mentre fa poesia, sap escriure d’història mentre explica com estan los masos, sap explicar llegendes mentre explique relats d’amor i mort…

Fa temps que vaig darrere de la publicació d’una gran obra local que va deixar ben avançada sobre els masos de Pena-roja. Una cosa tan local, i tan universal, com la vida en habitat disseminat, en la duresa del segle XIX i el seu final als inicis del XX, lo treball de la terra, la bellesa d’allò rústic. Lo 7 de febrer de 2012 seran los 75 anys del seu naixement. Per què no un acte de reflexió sobre la seua obra, per què no una excursió, per què no…?

D’ell m’apassione la recerca antropològica local i la facilitat que té de passar d’allò local a allò universal. Un gran exemple són les Bruixetes de Pena-roja, que si a més les canten Túrnez i Sesé… Bufff! O escolteu Ara vindrà, que parle de la temor a la mort que va regnar l’obra de Desideri Lombarte. Finalment, i de manera desafortunada, la mort va arribar.

Ah, si alguna vegada teniu ganes de conéixer Desideri Lombarte al seu hàbitat,no hi ha res com fer la ruta guiada. 

Informació recordada per Manuel Trujillo, que l’enllaça a la Wikipedia en aragonès.

mitjançant22 anys de la mort de Desideri Lombarte, escriptor de la Franja « Xarxes socials i llengües.

La Conselleria d’Ensenyament del Govern d’Aragó ha comunicat el cessament del Projecte d’Animació Cultural ‘Jesús Moncada’. Aquest projecte va començar el curs 2000-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en aquesta llengua.

L’Institut d’Estudis del Baix Cinca rebutja totalment aquest cessament, ja que el projecte ha aconseguit amb èxit apropar la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques, amb gairebé 800 activitats. En aquest sentit, el projecte ha donat a conèixer els nostres autors i les nostres varietats locals. El tancament trenca el vincle que el projecte establia entre l’escola i el medi cultural natural del territori on es desenvolupa.

Considerem inadmissible que el govern aragonès vulga abandonar encara més el català a la Franja. La nostra llengua forma part del patrimoni cultural aragonès i, per tant, hauria de ser protegida i respectada. A més, la legislació vigent així ho exigeix: Llei de Llengües, article 3.3 de la Constitució Espanyola i Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.

La Junta de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca

Fraga, 2 d’octubre de 2011

L’Instituto de Estudios Turolenses a l’espera dels canvis « Lo finestró del Gràcia.

L’ensenyament del català no està universalitzat a la Franja, a diferència del País Valencià, les Balears o Catalunya. Al llarg dels pràcticament 30 anys d’Autonomia Aragonesa, liderats per socialistes i populars, i sempre acompanyats pels regionalistes conservadors, només s’ha arribat a implantar el català com a assignatura optativa, alguna assignatura en català optativa allà on hi ha hagut més pressió i més població. A més, hi havia el projecte cultural de suport i difusió de la cultura popular en català, el projecte  ”Jesús Moncada“.

La novetat és que el PP pareix que enceta una línia d’oposició clara a l’ensenyament del català, i la Consellera d’Ensenyament, d’origen català Serrat,ha comunicat el tancament  del projecte. Transpirant cert contingut ideològic en la decisió, i no només econòmic com caldria pensar,referint-se al “Projecte d’Animació a les escoles de la Francha”, utilitzant una denominació en una normativa catalana no reconeguda, i sense esmentar  ”Jesús Moncada”. Diferents personalitats implicades en este projecte havien demanat d’entrevistar-se amb els responsables, abans d’esta decisió, però no n’havien rebut resposta. A més, el Govern del PP també ha anunciat que el projecte en aragonès “Luzia Dueso” es suprimirà el curs vinent.

El Projecte Moncada va començar el curs 200-2001 amb l’objectiu de reforçar i revaloritzar les classes de català a les escoles de la Franja, portant a les aules, escriptors, cantautors, grups musicals, exposicions, tallers, etc. en català, apropant la cultura feta en la nostra llengua als alumnes de les nostres comarques. Així mateix,  mercès als convenis signats entre els governs d’Aragó i Catalunya, els alumnes de les terres catalanes frontereres de Lleida i Tarragona (Anton Abad, La Chaminera, Duo Recapte, Susanna Antolí, Hèctor Moret, etc.) amb el projecte han pogut gaudir de la visita dels nostres escriptors i músics populars  i han pogut vindre a les escoles de la Franja escriptors de l’alçada  de l’Emili Teixedor, Maria Barbal, Josep Coll, Màrius Serra, Enric Larreula, etc…  En aquests onze anys que ha durat el projecte s’han fet unes 800 activitats que han recorregut una cinquantena d’escoles d’Infantil, Primària, Secundària, Adults, Biblioteques…i una vintena de pobles de Catalunya.

mitjançantEl PP d’Aragó suprimeix els programes de promoció del català a l’escola « Xarxes socials i llengües.

¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida…

mitjançantLa Mala Freixura: ¿Que el saben aquell que diu que el Duran i el Lleida….

Jobs (batalletes de la prehistòria gràfica) « L’esmolet.

L’entrada del PP al Govern d’Aragó, amb el suport explícit del PAR, ha deixat en suspensl’evolució de la Llei de Llengües i el reconeixement del català i l’aragonès que el PSOE tans anys havia trigat en aprovar (tímidament). En un inici vaig opinar que el nou Govern podia fer una política lingüística contra el català i l’aragonès més mediàtica que efectiva. El fet de nomenar a Humberto Vadillo Director General de Cultura ha fet mantindre la tensió al màxim. Però les successives queixes públiques i demandes de dimissió han exigit al PP fer-se enrrere en la presentació pública i presa de posicions de Vadillo. Però l’ha mantingut en el càrrec i (amb molts nervis) n’ha defensat la seua futura gestió. De fet, ell, tot un Director General de Cultura, ha arribat a dir en les primerescompareixences que “mi opinión personal sobre la cultura es irrelevante en este momento: soy gestor”. ¬¬

Si tot això ja és digne de tot el surrealisme, la diferenciació entre el català i l’aragonès ho són encara més. La Consellera de Cultura Dolores Serrat,ha sorprès en les seues declaracions més recents: parla de les “modalitats lingüístiques” i del “català”. Per tant, albira una política clara de reconeixement del català, i l’oposició al reconeixement de l’aragonès, més enllà d’un conglomerat de “modalitats lingüístiques”.

La consejera de Cultura ha asegurado que presentarán “en el primer año de legislatura” la reforma de la ley de Lenguas de Aragón con el objetivo de “garantizar que todas las personas puedan conocer las modalidades lingüísticas y el catalán”.

Amb tot, amb la nova legislació pretenen treure qualsevol resta de dret lingüístic per als catalanoparlants:

No obstante, ha rechazado la normalización, “que sería la obligatoriedad de que en todas las instituciones aragonesas se exigiera hablar las tres lenguas”, algo “insostenible” en estos momentos, además de que “no es necesario”, como sí lo es “potenciar” la “conservación y conocimiento” de las modalidades lingüísticas y el catalán.

La Consellera parla de català a Aragó, i nega l’aragonès. Això que Vadillo va sentenciar que “El chapurriau, evidentemente distinto, ya en primera escucha, tanto del catalán como del valenciano”.  I que un altre dels seus directors generals (del PAR) defensa la unitat de l’aragonès i el català. Mai deixaran de sorprendre al personal…

El PP d’Aragó contra el reconeixement de l’aragonès, però legitima del català « Xarxes socials i llengües.