Skip to content

Archive

Category: Comarques

El recital del Tomàs tot un èxit

Abans de deixar el bloc descansant uns dies per marxar de viatge, vull deixar escrites unes línies sobre el recital de Tomàs Bosque d’ahir dia 13, encara que sigui de manera telegràfica. També inclouré unes quantes fotografies preses de la gran col·lecció que va fer la Sigrid.

Tot un èxit el recital i la presentació de l’esplèndid llibre a l’Auditori d’Alcanyís, ple d’amics i seguidors del Tomàs, amb l’alcaldessa, Amor Pascual, a primera fila.

En Tomàs, superant-se a mesura que avançava el recital, ens va fer recordar, sentir i gaudir de la música i tocar la poesia. Jo, amb “De l’amor i el deig”, en vaig tenir prou per colpir-me el pit d’emoció.

El vídeo de l’any 1978, enregistrat a la Codonyera, un document històric impagable. En Tomàs, entranyablement jove i tendre.

La Loli Gimeno i l’Artur Quintana, amb la seua erudició i a la vegada senzillesa, ens van obrir el llibre del Tomàs oferir-nos-el per a poder-lo llegir.

Marco Negredo culminà el trilingüísme aragonès.

El calaceità Antoni Begochea va deixar sense alè al públic.

Els músics, de qualitat. Les llums, el so…, tot ben portat

Els presentadors, ah! els presentadors, seriosos i sobrats d’anys, però no mancats d’il·lusió: hi van venir acompanyats…

Dos vingueren de Belmunt

i tres  de la Codonyera.

Guimbaren buits al Castell,

baixaren la panxa plena.

El Heraldo


El recital del Tomàs tot un èxit « Lo finestró del Gràcia.

RODASONS

Emissió 772

El 33 Digital

Diumenge, 14 de novembre del 2010, a les 9.15 del matí

Reemissió: diumenge 21de novembre, cap a les 3 de la matinada

TV3CAT: diumenge 21, a les 10.10, en la franja europea, i dilluns 22, a les 6 del matí, en la franja americana

ESPECIAL: HOMENATGE A JOSÉ ANTONIO LABORDETA

Aquesta setmana, el “Rodasons” vol retre un humil homenatge a José Antonio Labordeta, que va morir a Saragossa el 19 de setembre d’aquest any.

Labordeta va ser una de les figures més importants que han sorgit a l’Aragó durant els últims anys. Professor d’institut, poeta, novel·lista, assagista, cantautor, presentador de televisió i activista cultural i polític, en totes les vessants va fer palès el seu sincer compromís per la justícia, la llibertat i els drets del seu poble, com ho demostra la seva tasca parlamentària entre el 2000 i el 2008 com a diputat per la Chunta Aragonesista.

Bon amic de Catalunya, Labordeta va actuar molt sovint entre nosaltres i també va visitar diverses vegades Televisió de Catalunya. Per això, en aquest homenatge recollim una tria d’intervencions seves en uns quants espais de TV3, prenent com a fil conductor l’entrevista que Maria Gorgues li va fer el 1997 al programa “Autògrafs”.

www.tv3.cat/rodasons

rodasons@tv3mail.com

C.A.T.

Centre Artesà Tradicionàrius

Trav. Sant Antoni, 6-8 Bx.

08012 Barcelona

tramcat@tradicionarius.cat

www.tradicionarius.cat

Se nos fué José Antonio y vuelve a cantar Tomás

(Article que podeu trobar al diari “La Comarca” d’Alcanyís, recordant que demà canta Tomás a Alcanyís)

“José Miguel Gràcia*

Se nos fue José Antonio Labordeta, el novelista, el poeta, el presentador, el cantante, el político, y sobre todo, el gran personaje aragonés. Nada nuevo podría decirles después de todo lo que se ha dicho y escrito sobre él en todo tipo de medios de comunicación, aragoneses y españoles en general. ¡Cuantos ratos agradables he pasado escuchándole tanto en sus conciertos como, sentado cómodamente en mi casa, desenfundando sus vinilos una y otra vez para reproducirlos en mi giradiscos! Y lo mismo con sus ediciones en CD. Nunca se presentó la ocasión para que pudiese mantener una charla con él, ni incluso darle la mano, y no obstante, una sensación de proximidad pasada me hace creer todo lo contrario.

José Antonio y Tomás Bosque —cantautor de la Codonyera— se conocieron allá por el año 1970, en el transcurso de una actuación en el Teatro Principal de Zaragoza. Durante siete u ocho años coincidieron en actuaciones y conciertos por tierras aragonesas. Desde el primer encuentro mantuvieron una profunda relación amistosa, tanto dentro como fuera de los escenarios. Pasados los años, cuando la fiebre de los cantautores se fue esfumando, José Antonio, manteniendo la actividad de cantautor, se abrió a todas las otras actividades culturales que todos conocemos. Tomás, con el gusanillo interior de la música todavía activo, se dedicó a otros proyectos como la no nata Escuela Popular de Música para acabar fundando su propia academia de música “Plaza de Mozart” en Zaragoza, que ha mantenido hasta el día de hoy. Tomás no volvió a cantar.

Pero, miren por donde, tras haber compuesto una serie de canciones nuevas, algunos de cuyos títulos fueron dedicados al gran tenor de raíces aragonesas, Plácido Domingo, animado por sus amigos y tal vez vuelto a despertar su gusanillo musical de cantautor, Tomás ha decidido volver a cantar en público sus propias canciones. No cabe duda que en la decisión de volver a subirse a los escenarios ha influido el hecho de la publicación de su primer libro “Melodía Provençal. Poesía, música i prosa”. El libro será publicado en la colección “Quaderns del cingle”, editada por la Associació Cultural del Matarranya y las otras asociaciones de la Franja defensoras de la lengua.

Y será el día 13 de noviembre, a las siete de la tarde, cuando la ciudad de Alcañiz tendrá el privilegio de escuchar el primer recital de Tomás Bosque, después de más de treinta años sin cantar en público. En el mismo acto, los  doctores en filologia Artur Quintana y María Dolores Gimeno presentarán también su libro. Las puertas del Palacio Ardid estarán abiertas a cuantos alcañizanos y amigos visitantes quieran escuchar canciones nuevas de Tomás y también algunas de las que cantaba en los años setenta que editó en dos LP’s (1977 y 78). Organiza el acto la Associació Cultural del Matarranya y cuenta con el soporte del Ayuntamiento de Alcañiz, del CESBA y de la Comarca del Bajo Aragón.

Déjenme acabar con unas líneas producto de mi relación de amistad con Tomás, nada extraño por otra parte, dado que ambos somos de La Codonyera y nuestra edades, ideas i intereses no se apartan demasiado. Recuerdo que a finales del año 1969, en un radiocassette que había traído yo de las Canarias, grabé las cuatro primeras canciones de Tomás. Conservo todavía la cinta-cassette que escuche muchas veces cuando la grabé, me gustaba mucho. La he escuchado ahora, y a pesar del paso del tiempo y de la baja calidad de la grabación, se puede apreciar la melódica, cristalina y armoniosa voz de Tomás y su característico timbre. Los que asistan al recital podrán apreciar que mantiene tales cualidades, y si quieren más precisión, les diré que maduradas con los años.

*Escritor”

Se nos fué José Antonio y vuelve a cantar Tomás

(Article que podeu trobar al diari “La Comarca” d’Alcanyís, recordant que demà canta Tomás a Alcanyís)

“José Miguel Gràcia*

Se nos fue José Antonio Labordeta, el novelista, el poeta, el presentador, el cantante, el político, y sobre todo, el gran personaje aragonés. Nada nuevo podría decirles después de todo lo que se ha dicho y escrito sobre él en todo tipo de medios de comunicación, aragoneses y españoles en general. ¡Cuantos ratos agradables he pasado escuchándole tanto en sus conciertos como, sentado cómodamente en mi casa, desenfundando sus vinilos una y otra vez para reproducirlos en mi giradiscos! Y lo mismo con sus ediciones en CD. Nunca se presentó la ocasión para que pudiese mantener una charla con él, ni incluso darle la mano, y no obstante, una sensación de proximidad pasada me hace creer todo lo contrario.

José Antonio y Tomás Bosque —cantautor de la Codonyera— se conocieron allá por el año 1970, en el transcurso de una actuación en el Teatro Principal de Zaragoza. Durante siete u ocho años coincidieron en actuaciones y conciertos por tierras aragonesas. Desde el primer encuentro mantuvieron una profunda relación amistosa, tanto dentro como fuera de los escenarios. Pasados los años, cuando la fiebre de los cantautores se fue esfumando, José Antonio, manteniendo la actividad de cantautor, se abrió a todas las otras actividades culturales que todos conocemos. Tomás, con el gusanillo interior de la música todavía activo, se dedicó a otros proyectos como la no nata Escuela Popular de Música para acabar fundando su propia academia de música “Plaza de Mozart” en Zaragoza, que ha mantenido hasta el día de hoy. Tomás no volvió a cantar.

Pero, miren por donde, tras haber compuesto una serie de canciones nuevas, algunos de cuyos títulos fueron dedicados al gran tenor de raíces aragonesas, Plácido Domingo, animado por sus amigos y tal vez vuelto a despertar su gusanillo musical de cantautor, Tomás ha decidido volver a cantar en público sus propias canciones. No cabe duda que en la decisión de volver a subirse a los escenarios ha influido el hecho de la publicación de su primer libro “Melodía Provençal. Poesía, música i prosa”. El libro será publicado en la colección “Quaderns del cingle”, editada por la Associació Cultural del Matarranya y las otras asociaciones de la Franja defensoras de la lengua.

Y será el día 13 de noviembre, a las siete de la tarde, cuando la ciudad de Alcañiz tendrá el privilegio de escuchar el primer recital de Tomás Bosque, después de más de treinta años sin cantar en público. En el mismo acto, los  doctores en filologia Artur Quintana y María Dolores Gimeno presentarán también su libro. Las puertas del Palacio Ardid estarán abiertas a cuantos alcañizanos y amigos visitantes quieran escuchar canciones nuevas de Tomás y también algunas de las que cantaba en los años setenta que editó en dos LP’s (1977 y 78). Organiza el acto la Associació Cultural del Matarranya y cuenta con el soporte del Ayuntamiento de Alcañiz, del CESBA y de la Comarca del Bajo Aragón.

Déjenme acabar con unas líneas producto de mi relación de amistad con Tomás, nada extraño por otra parte, dado que ambos somos de La Codonyera y nuestra edades, ideas i intereses no se apartan demasiado. Recuerdo que a finales del año 1969, en un radiocassette que había traído yo de las Canarias, grabé las cuatro primeras canciones de Tomás. Conservo todavía la cinta-cassette que escuche muchas veces cuando la grabé, me gustaba mucho. La he escuchado ahora, y a pesar del paso del tiempo y de la baja calidad de la grabación, se puede apreciar la melódica, cristalina y armoniosa voz de Tomás y su característico timbre. Los que asistan al recital podrán apreciar que mantiene tales cualidades, y si quieren más precisión, les diré que maduradas con los años.

*Escritor”

Se nos fué José Antonio y vuelve a cantar Tomás « Lo finestró del Gràcia.

Sergio Puyo, Raúl Guimerà i Aleix Arrufat es proclamen campions d’Aragó de bike trial | Comarques Nord.

La Casa de Cultura acollirà els xiquets de Beseit durant les obres de rehabilitació de les escoles | Comarques Nord.

Sergio Puyo, Raúl Guimerà i Aleix Arrufat es proclamen campions d’Aragó de bike trial | Comarques Nord.

El cantautor de La Codoñera Tomás Bosque, vuelve a los escenarios después de 31 años de silencio

El cantautor de La Codoñera Tomás Bosque, uno de los más populares de Aragón durante la década de los setenta junto a nombres míticos como José Antonio Labordeta, La Bullonera o Joaquín Carbonell, regresará a los escenarios el próximo día 13 de noviembre con un recital en Alcañiz que pondrá fin a 31 años de silencio.

Tomás Bosque, uno de los más importantes cantautores de la Transición, y uno de los pioneros en emplear la lengua catalana para reivindicar la paz y la democracia, ha decidido poner fin a su retiro voluntario de los escenarios y volver a las tablas en el Palacio Ardid de Alcañiz. El cantautor aragonés en catalán igualmente presentará su nuevo libro ‘Melodia provençal’.

El acto comenzará a las 19.00 horas en el Auditorio del Palacio Ardid. El evento incluye la proyección de una entrevista y una breve actuación de Bosque en el programa ‘Temps de cançons’ de TVE en Barcelona, del año 1978.

Tomás Bosque interpretará un bloque de canciones y, a continuación presentará su libro, que ha contado con la colaboración de la profesora de lengua castellana María Dolores Gimeno y el filólogo aragonés del catalán Artur Quintana. Posteriormente, Bosque ofrecerá la segunda parte de su recital. El acto está organizado por la Associació Cultural del Matarranya.

Programa del evento:

1.-  Presentación del acto

2.- Proyección de un reportaje (10 minutos: entrevista y tres canciones) sobre Tomás Bosque en la Codoñera, del programa “Temps de cançons” de TVE/Barcelona, del año 1978.

3.- 1ª parte del recital. Después de más de 30 años sin subir a los escenarios, Tomás interpretará un bloc de canciones.

4.- Presentación del libro del propio Tomás, Melodia provençal. Poesia, música i prosa, por parte de María Dolores Gimeno, profesora de castellano y Artur Quintana, doctor filólogo.

5.- 2ª parte del recital. Tomás interpretará un nuevo bloc de canciones.

El cantautor de La Codoñera Tomás Bosque, vuelve a los escenarios después de 31 años de silencio.

La Trobada Cultural del Matarraña celebra su 20 aniversario en Maella

E-mail Imprimir PDF

La revista Temps de Franja, la única aragonesa en catalán, edita su número cien en su décimo año de andadura. Tomás Bosque, de La Codoñera,  30 años después vuelve a cantar.

La Trobada Cultural del Matarraña cumplió su 20 aniversario en Maella este domingo, volviendo así los orígenes, dado que este evento “se gestó en esta localidad, aunque se celebrara por vez primera en Valderrobres”, según explicó Miguel Gràcia, presidente de la Asociación Cultural del Matarraña, ASCUMA, quien organiza este acontecimiento.

Juan José Vázquez, viceconsejero de Educación y Cultura del Gobierno de Aragón, quien asistió a la inauguración de La Trobada Cultural, informó que la constitución del Consejo de la Ley de Lenguas podría darse en quince días. “Su puesta en marcha supondrá”, aseguró, “la creación de las Academias del Catalán de Aragón y la del Aragonés, quienes determinarán las normas ortográficas y la protección de las modalidades lingüísticas”.

“Otro objetivo”, explicó, “es el inicio de los estudios sociolingúisticos para determinar la territorialidad de las dos lenguas, es decir, qué comarcas y ayuntamientos están concernidos en para sus usos administrativos y educativos de estas dos lenguas”.

Esta noticia fue bien acogida por los representantes de la Asociación Cultural del Matarraña que han venido luchando por el desarrollo de una Ley de Lenguas que se aprobó ya en diciembre, sin embargo, los plazos previstos para su inicio se han retrasado seis meses. Así las cosas, Miguel Gràcia consideró que su puesta en marcha “va despacio”, por lo que desde la asociación se pidió al representante del Gobierno de Aragón “que se pongan a trabajar”.

Durante esta edición de la Trobada  se celebró el décimo aniversario de ‘Temps de Franja’. La única revista en lengua catalana en Aragón que reúne a las comarcas hablantes del catalán desde la Ribagorza a La Litera.

Mario Sasot, Premio de San Jordi de Literatura de la Franja y director de esta edición explicó que el comienzo de esta edición se basó en  “recoger el testigo de otras revistas en catalán que hay como ‘Sorolla-t’, ‘Desperta ferro’, ‘Batex’, etc y hacer una intercomarcal”. Por una parte, añadió, “fue un reto salir del analfabetismo cultural de nuestra lengua y por otra, también lo fue lograr cierta regularidad cuando sólo se cuenta con la voluntad de los colaboradores y se sfraga con las cuotas de los socios”, dijo Mario Sasot.

En este nuevo número aparecen temas como la movilización minera de Mequinenza y la vida de Jesús Grau, un calaceitano en el campo de concntración nazi de Mauthausen.

Tomás Bosque, 30 años después
La jornada fue el marco de la presentación de dos nuevas ediciones: ‘Roda la mola’, un libro que reúne a 30 poetas del Bajo Aragón en lengua catalana y que ha sido editado por el Instituto de Estudios Turolenses y el libro también de poemas y canciones, ‘Melodía Provençal’ del cantautor Tomàs Bosque, de La Codoñera.  En esta edición,se reúnen también una selección de artículos de este escritor de la colaboración en este rotativo en la sección “Viles y gens”.

Tomàs Bosque el domingo subió a un escenario después de más de 30 años sin hacerlo. “El pionero de la cancion rural del Bajo Aragón quien canta también en catalán y castellano, participó en los primeros recitales en Zaragoza con Labordeta, Carbonell y La Bullonera”. Tomás Bosque tras las grabaciones en los 60 y 70 ha ido escribiendo poemas que han salido en antologías de Arhur Quintana. Ahora, Bosque, dirige su Escuela de Música de Zaragoza y trabajó en el Conservatorio de Huesca, tiene previsto presentar un disco el día 13 en el Palacio Ardid en  Alcañiz, a las 19.00.

Los maellanos José María Pujol y Miguel Estaña, así como Antón Abad,  también actuaron en este recital en lengua catalana en el edificio de la Sinceridad de Maella.

José María Pujol, a quien se le ha visto cantar en petit comité, también estuvo muy emocionado ante esta oportunidad. Momentos antes de su actuación, comentó que había estado ensayando con su compañero “hasta las once de la noche en la nave de la fruta”, dijo sin poder contener su satisfacción de estar ante su público.

Este acontecimiento llenó casi en su totalidad el aforo del cine de la Sinceridad de Maella.

La Trobada Cultural del Matarraña celebra su 20 aniversario en Maella.

Vall-de-roures presenta al seu públic les noves instal·lacions esportives i l’himne oficial | Comarques Nord.

Artesanos del Maestrazgo denunciarán al Ayuntamiento de Monroyo.

20à Trobada Cultural del Matarranya a Maella (Crònica)

A Maella, on, al 1404 celebrà les Corts Martí l’Humà, i Felip V, al 1700 i escaig, li atorgà el privilegi de la flor de lis per al seu escut per haver-s’hi posat al seu costat en la Gerra de Successió, el 6 de novembre del 2010 tingué lloc la 20à Trobada Cultural del Matarranya, al Saló de Plens de ca la Vila, tant ben adreçat com ple d’amics i maellans, dins de la Torre del Rellotge, d’impressionants 48 metres d’alçària, mig quadrada, mig redona, mig romànica i mig mudèjar. I entre el públic tres socis d’ASCUMA, recentment nomenats membres del Consell de Llengües d’Aragó: Carme Alcover, José Bada i Ignacio Micolau.

Just a les 11,30, després de l’actuació dels gaiters de la vila, començà l’acte de celebració dels 10 anys i 100 números de Temps de Franja. Va parlar l’alcalde de la vila, Antonio Tudor; José Miguel Gràcia, president d’ASCUMA; Juan José Vázquez, viceconseller de Cultura d’Aragó; Artur Quintana president d’ICF; Pep Labat president d’IEBC, Màrio Sasot, director de la revista i Carles Terès, dissenyador. Tots lloaren la revista, magnificaren el seu llarg període de vida, el nou format i la seua específica significació com a única publicació mensual en català a l’Aragó. Li desitjaren llarga vida i èxits. El públic també hi va participar

El plat fort, després, a la mesa redona: la Carme Messeguer, simpàtica i acurada va repassar la Galeria de personatges i entrevistats dels deu anys, Carles Sancho, amb precisió i bon relat va recórrer els temes matarranyencs, Hèctor Moret analitzà les disquisicions literàries, gastronòmiques i de debat i opinió del seu amic Esteve Betrià i d’altres, i Ramon Sistac, com sempre, erudit i de fluida paraula, del intimisme eròtic virtual passà al model de català de la revista.

Un llarg dinar de germanor i van sonar novament els gaiters.

Per la tarda, al magnífic cine-teatre la Germandat, tingueren lloc les actuacions musicals, després de les presentacions del llibres Roda la Mola i Melodía provençal de Tomàs Bosque per part de Loli Gimeno i Artur Quintana.  I vingué l’acte més emotiu, les actuacions musicals. L’Anton Abad, saidinès experimentat en la cançó, crític amb llenguatge viu i de regust popular, va acabar la seua actuació amb una preciosa cançó acompanyat a la banduria pel Màrio Sasot. Tomás Bosque, codonyerenc, més de 30 anys sense pujar a un escenari, ple d’emoció va fer cantar a tots “Roda la mola” i ens va fer tremolar amb “Hauríem” i amb una tendra i nova cançó. Forts aplaudiment a un i a l’altre. “Els maellans”, Puyol i Estanya al seu poble, amb guitarra i acordió ompliren el teatre de veu i ritmes populars. Més aplaudiments.

Hauríem de tornar un altre any amb la Trobada a Maella.

Lluís Roig

(Fotografies de Sigrid)

mitjançant20à Trobada Cultural del Matarranya a Maella Crònica « Lo finestró del Gràcia.

(La Comarca, columna «Viles i Gents», 5 de novembre de 2010)

Fa un matí rúfol, de núvols i vent. És el primer de novembre i fem la visita al fossar de Torredarques. Hi ha les tombes recents, amb els familiars que pateixen encara el dolor viu de la pèrdua. Hi ha també les tombes antigues, epitafis esborrats, retrats color sèpia de rostres remots i greus. Al cementiri també s’hi aprèn. Les filles són alliçonades amb els noms de la família materna: Adrian, Joaquina, Francisco (els dos), Trini… I, si ens remuntem un parell o tres de generacions, hi trobem un Josep i un Roc. Vet aquí com abans el normal era normal: que els noms propis fossin en la llengua de la vila.
Penso en els meus, de morts. I em sap greu no poder allargar-me avui a Queretes, a fer-los-hi una visita al Ramon i la Rosario. L’altre avi Ramon, el Terès, no el podré visitar mai. Les seues restes, per obra i gràcia del “Generalísimo”, fa anys que s’han convertit en terra en un indret incògnit de la Cerdanya. L’àvia Encarna, filla de Llert, reposa dignament al fossar d’Estopanyà. I el més important, mon pare, el tinc a Barcelona.
Hi ha també d’altres morts que ens han colpit recentment. Joan Solà o José Antonio Labordeta, insubornables exemples d’integritat i saviesa. És un tòpic dir-ho, però sense ells el món s’ha fet més petit i hostil.
L’any enfila el seu darrer tram; l’aire fred així ho subratlla. Els amics compartim taula i tertúlia, i és quan ens emmirallem els uns en els altres que veiem les traces que la vida ens ha dibuixat a la pell. D’altra banda hi ha els fills, que progressen cap a l’adultesa. Ells esborren qualsevol vel·leïtat jovenívola que ens pugui entelar l’ànim. És inevitable recordar els magnífics versos de Joan Vergés, musicats per Toti Soler:

Transparent de records
veles guarda el novembre
missatger de l’enyor
de l’absència i de l’ombra.

No em val haver viscut

Creu antiga al fossar de Torredarques

Un dia de difunts « L’esmolet.

ASCUMA a la fira sinMUGA a Alcorisa

sinmuga

Per segon any la Comarca del Baix Aragó organitza i celebra SinMUGA, la trobada cultural que pretén unir totes les tendències artístiques que es generen en les diferentes comarques que conformen el Baix Aragó Històric. SinMUGA, va néixer amb la pretensió d’eliminar fronteres comarcals durant un cap de setmana, i reforçar els llaços culturals que tradicionalment han unit a les sis comarques que avui coneixem com “Baix Aragó Històric”.

En aquesta ocasió el lloc elegit és Alcorisa, que durant els dies 12 i 13 de novembre serà el punt on es donin cita les diferents mostres que s’han preparat per a l’ocasió.

Entre les activitats programades per a aquest segona trobada artística es pot destacar la II Fira del llibre Baixaragonès. A més està previst un Taller de relats i construcció de microcontes (per a nens), així com la presentació de diferents llibres d’autors de la terra. També hi haurà un lloc destacat per a la música, els poetes i la gastronomia.

L’Associació Cultural del Matarranya hi participa amb un estand i presentant el llibre de Tomàs Bosque, Melodia provençal.

Programa aquí

ASCUMA » Blog Archive » ASCUMA a la fira sinMUGA a Alcorisa.

Neix la Càtedra ‘Comarca del Matarranya’


comarquesnord.cat, Saragossa
dijous, 4 de novembre de 2010

La Comarca del Matarranya i la Universitat de Saragossa han firmat un conveni de col·laboració que supose la creació de la Càtedra ‘Comarca del Matarranya’, un instrument que contribuirà a la generació de coneixement en les àrees de paisatge i recursos mediambientals, ordenació del territori, treball sostenible qualitat del territori, enfortiment institucional i de govern local i també desenvolupament social.

Se tracte de la primera càtedra que la Universitat de Saragossa cree amb una comarca aragonesa i també la primera relacionada amb les activitats de les Facultats de Veterinària i Filosofia i Lletres. Les càtedres són unions estratègiques i duradores en el temps on se beneficien les dos parts dels resultats de les seues investigacions, lo desenvolupament i la innovació que se desenvolupen en diferents àrees del coneixement, tant des del punt de vista científic, com empresarial.

Projectes d’investigació
Los objectius de la ‘Càtedra Matarranya’ passaran per la promoció de la ‘Marca de Qualitat’ del Matarranya’, i se posaran en marxa projectes d’investigació en diferents línies temàtiques, se recolzaran tesis doctorals i projectes final de carrera en l’àmbit d’activitat cobert per la Càtedra, se farà formació contínua per als professionals de la Comarca del Matarranya, se faran pràctiques per a estudiants a la Comarca del Matarranya o la concessió de beques i premis.

Pròximament, se constituirà una Comissió Mixta de Seguiment del Conveni, integrada per tres representants de cada una de les parts, que nomenarà el Rector de la Universitat de Saragossa i lo president de la Comarca del Matarranya, que es reunirà, almenys, una vegada a l’any. Lo Matarranya aportarà 50.000 euros anuals per a la realització dels diferents projectes.

Neix la Càtedra ‘Comarca del Matarranya’ | Comarques Nord.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja