Skip to content

¿Quedará en papel mojado?

(Article publicat avui a El Periódico de Aragón)

José Miguel Gràcia

Estaba a punto de publicar un pequeño artículo sobre el retraso en la aplicación de la Ley de Lenguas y más concretamente en lo que se refiere al nombramiento de los miembros del Consejo Superior de Lenguas, cuyo retraso excede los seis meses, ya que deberían haberse nombrado a finales de marzo, cumpliendo el plazo de tres meses a partir de la publicación de la Ley (30 de diciembre del 2009). Pero me entero, según ha publicado este periódico, que el decreto de nombramiento está preparado y puede que el Presidente Iglesias lo firme la próxima semana.  A pesar de todo, la noticia es buena si, efectivamente, la próxima semana ya tenemos Consejo de Lenguas. Los nombres de los dos tercios correspondientes a la Universidad y a las Cortes hace tiempo que los conocemos, por lo tanto solo nos falta saber los cinco que designará el Gobierno. Algunos nombres vienen sonando como el de José Bada.

La Ley dispone también que en el plazo de ocho meses desde su publicación, el Gobierno debería haber aprobado los Estatutos de las dos Academias, es decir a finales de agosto. Otro incumplimiento más. Y a finales de noviembre el Gobierno debería nombrar los miembros de las dos Academias vista la propuesta del Consejo General de Lenguas. Poco tiempo le quedará al Consejo para elaborar los referidos Estatutos de las Academias y para hacer la propuesta de sus miembros al Gobierno. Mucho me temo que nuevamente no se cumpla lo establecido por la Ley.

No obstante, mi verdadera preocupación es que, como la Ley prevé un plazo de tres años para su total desarrollo, se tienda a considerarlo como ad calendas grecas. No olvidemos, por otra parte, que pronto vendrá la campaña electoral, después las elecciones, ganará el que gane y habrá un Gobierno monocolor o de coalición.

¿Para que habrá servido la Ley de Lenguas? ¿Por el momento, hay alguien que, por muy alta que sea su capacidad de recepción, haya notado los efectos de la Ley en los territorios de aplicación? ¿Qué territorios? ¿Qué ley? Tal vez alguno se preguntará dentro de un tiempo. Y en el ínterin, los “defensores” de la libertad interponen un recurso de inconstitucionalidad por las imposiciones de una ley que no obliga a nada a la ciudadanía. Otros más “audaces” impiden por la fuerza que se lleve a término un acto informativo sobre la Ley de Lenguas.  Algunos partidos políticos les apoyan con sus declaraciones, los otros, con pequeñas excepciones, callan.

Me permitirán que acabe con unas palabras que he escrito recientemente con relación al tema y que fluyen desde la decepción y el humor: “Todo respira congruencia, ilustración, buena fe, responsabilidad y libertad de expresión.””

El Periódico

¿Quedará en papel mojado? « Lo finestró del Gràcia.

pmayans | Franja de Ponent | divendres, 15 d’octubre de 2010 | 20:13h

Ja sabem que, d’uns anys ençà, tothom s’ha apuntat a la interculturalitat, fins i tot aquells que mai no han entès gaire cosa del que significa la diversitat. Fixem-nos en el que hem trobat en aquesta web del Centro Aragonés de Recursos para la Educación Intercultural: una perla referida a la llengua àrab i una altra a la llengua catalana.

Pel que fa a l’àrab, en l’apartat “Países y lenguas de inmigación“, referint-se als caràcters de l’àrab (l’alifat) trobem les afirmacions següents, que ens recorden tots els tòpics contra els quals hauria de lluitar una autèntica educació intercultural (llengües fàcils / llengües difícils; llengües riques / llengües pobres; llengües de debò / dialectes):

“Presentan éstos una serie de trabas para el estudiante extranjero de difícil solución. La primera de ellas, bastante considerable, es la dificultad de su escritura. Saber leer no significa saber pronunciar. Por otra parte, la gramática está repleta de normas, variedades y excepciones y el léxico es extensísimo. El árabe común moderno o árabe literal facilita las posibilidades de acceso a las formas dialectales”.

No hi ha dubte que, amb aquestes premisses, ningú no es posarà a aprendre la llengua àrab. A part, de com d’inexactes són bona part de les afirmacions que s’hi fan: què vol dir exactament que saber llegir no vol dir saber pronunciar (potser s’hauria d’haver matisat la informació explicant que en l’àrab escrit modern no s’escriuen les vocals); totes les gramàtiques són plenes de normes, varietats i excepcions  (potser algú li hauria de preguntar a un anglès què opina de la flexió verbal de llengües com l’espanyol o el català?); veure com un problema tenir un lèxic extensíssim (si es parlés de l’espanyol seria una mostra de la riquesa d’aquesta llengua! -sense oblidar que aquest suposat lèxic extensíssim no deixa de ser sempre una qüestió relativa: totes les llengües tenen les paraules que necessiten i, si no, les creen); dir que l’àrab comú facilita les possibilitats d’accés a les formes dialectals és com dir que saber castellà estàndard facilita l’accés a l’andalús… a part que el que ells anomenen “formes dialectals” són autèntiques llengües -encara que la majoria no s’escriguin…

“Es rica en consonantes y pobre en vocales, aunque éstas (i, a, u) distinguen entre largas y breves”.

Potser caldria preguntar-los si el castellà és una llengua pobra en vocals ja que només en té 5 (i l’àrab, pel que sembla, 6 i el català 8!).

Pel que fa al català, la “perla” no és tant del que es diu sinó d’on es diu. A l’apartat Materiales sobre el racismo, en concret el conte “El país de los colores”, podem veure com hi ha la versió original en espanyol, després la versió en “altres idiomes”, com el wòlof, l’àrab, el xinès, el rus, el polonès… i el català i l’aragonès. Com es veu no tenen gens clar allò que diu la llei aragonesa: el català i l’aragonès són llengües pròpies de l’Aragó. Més aviat, són llengües que han d’estar a la mateixa alçada que les llengües de la nova immigració! A part us convido a escoltar la versió catalana feta en una variant dialectal difícil d’endevinar… perquè no existeix (es tracta d’un parlant que comet els típics errors de qui sap parlar en català però que mai no hi llegeix!).

mitjançantEls blocs de VilaWeb – MÉSVilaWeb.

NORMATIVA.

Iglesias desatascará el Consejo de las Lenguas con un decreto

15/10/2010 M. VALLÉS

El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, firmará la próxima semana el decreto por el que se nombrará oficialmente a los futuros miembros del Consejo Superior de las Lenguas, lo que permitirá que este órgano se reúna por primera vez con sus 15 integrantes a principios de noviembre. Así se destascará el desarrollo de la Ley de Lenguas.

Iglesias dará el visto bueno a los miembros designados por la Universidad de Zaragoza y las Cortes de Aragón. Además nombrará a los otros cinco que le corresponden al Gobierno. Entre estos últimos estará, aunque no han trascendido los nombres de forma oficial, José Bada. Entre los seleccionados por el Ejecutivo autonómica habrá tres personas especialistas en catalán y dos en aragonés. Proceden de diferentes ámbitos, desde el político como el propio José Bada, al de las asociaciones culturales. Con este decreto de Presidencia, que llega con varios meses de retraso, se da luz verde de forma definitiva a la Ley de Lenguas. Una norma que ha permanecido paralizada tras su aprobación debido al desacuerdo existente entre el PSOE y el PAR. Por eso además se opta por esta fórmula, que evita un acuerdo de Consejo de Gobierno, y su posterior explicación por parte del vicepresidente del Ejecutivo, el aragonesista José Ángel Biel. El decreto será el último paso para que el Consejo de las Lenguas puede constituirse de forma oficial.

Iglesias desatascará el Consejo de las Lenguas con un decreto – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Consell de Llengües

Segons la notícia que publica avui El Periódico de Aragón, aviat tindrem Consell Superior de Llengües d’Aragó. Sembla que el Decret ja està a punt i només resta la signatura del President Iglesias, la qual es produirà probablement la setmana pròxima.

Des de fa uns mesos coneixem els membres proposats per la Universitat i les Corts, ara només cal esperar els designats pel Govern. José Bada será un dels designats.

Membres proposats per la Universitat i les Corts (veure’ls)

El Periódico

Consell de Llengües « Lo finestró del Gràcia.

Fondespatlla aposta per la primera Fira de l’Energia al Medi Rural | Comarques Nord.

TV3 es veurà a tots els pobles del Matarranya en un mes



comarquesnord.cat, Arenys de Lledó
dijous, 14 d’octubre de 2010

TV3 tornarà a emetre’s al Matarranya. Així ho va confirmar ahir lo conseller de Presidència del Govern d’Aragó, Javier Velasco, que va destacar a Arenys de Lledó que en un mes se podran veure los canals de la televisió pública catalana a totes les comarques de la Franja. Això ha estat possible gràcies al conveni que han firmat lo Govern d’Aragó i el de Catalunya, i que permetrà que a les zones limítrofes, d’ambdues regions puguen veure la televisió pública de la comunitat veïna.

En concret, a la comarca del Matarranya se recuperarà l’emissió de TV3 que, en la majoria dels pobles, es va perdre amb la reconversió a la TDT. A més, los municipis de la comarca també podran sintonitzar lo canal 33, Canal Súper 3 i el 3/24. Precisament, Velasco va donar a entendre que “lo conveni s’ha signat en un lloc on la frontera no existeix” i que no tenie sentit que “lo mitjà més important en català no es pogués veure en aquelles zones on molta gent parle eixa llengua”.

‘Un acte de justícia’

Per la seua banda, Ramón Tejedor, president de la Corporació Aragonesa de Radiotelevisió, va defensar que la firma d’este conveni “és un acte de sentit comú i de justícia. Justícia perquè a estes zones limítrofes se veia el senyal de TV3” i “els avenços tecnològics de la TDT, paradoxalment, van produir un retrocés social”. Per tant, “este contrasentit lo resolem a través de la signatura d’este conveni i en pocs mesos restablirem allò que sempre hagués hagut de mantindre’s”.

Paral·lelament, lo conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va concretar que “la televisió aragonesa es veurà a la zona de frontera” i que alguns repetidors, entre ells lo de Monte Caro, “permetran entrar el senyal a l’interior de Catalunya”. Tresseras va considerar que a la signatura d’este conveni ha imperat “el criteri de reciprocitat, quan més canals millors” i que a més hi havie un “interès especial a les comarques de parla catalana d’Aragó”.

Catalunya i País Valencià

En relació a la problemàtica d’emissió de TV3 al País Valencià, lo conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya va explicar que “hi havia un principi de reciprocitat”, que és lo mateix que s’ha utilitzat amb Andorra, la Catalunya nord, les comarques de la Franja i Ses Illes. Tresserras va assenyalar que “es van arribar a escriure uns principis d’acord però no s’han signat mai”, i que en los darrers mesos “s’ha produir un gir per part del govern valencià que ens sembla preocupant”

La signatura d’este conveni que permetrà que les emissions de TV3 es recuperon al Matarranya se va celebrar al nou hotel rural d’Arenys de Lledó. Precisament, l’alcaldessa d’este municipi, Maria Teresa Querol va explicar que aprofitant este acte, “hem fet una petita inauguració del local” i va recordar que “sense l’ajuda del Govern d’Aragó no s’hagués fet una obra tan important com esta”. Querol se va mostrar molt satisfeta perquè lo poble d’Arenys recupero l’emissió de TV3.

TV3 es veurà a tots els pobles del Matarranya en un mes | Comarques Nord.

El pacte del Matarranya

Els governs català i aragonès fan oficial l’acord de reciprocitat que permet a les comarques de la Franja de Ponent rebre TV3 i els altres canals de la CCMA

El conseller Tresserras, el conseller aragonès Velasco i l’alcaldessa d’Arenys de Lladó, Maria Teresa Querol. Foto: D.M.

S’hi instal·laran 34 repetidors a la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya

El conseller de Cultura de la Generalitat i el conseller de Presidència del govern d’Aragó, Joan Manuel Tresserras i Javier Velasco, van rubricar ahir a Arenys de Lledó, un petit poble de la comarca del Matarranya, l’acord de reciprocitat entre els canals de televisió públics de les dues administracions. L’acord garanteix que les emissions de TV3 i dels canals 33, 3/24 i Súper 3 arribin al conjunt de les comarques catalanoparlants administrades pel govern aragonès: el Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera i la Ribagorça.

Per fer-ho possible, s’augmentarà la potència dels emissors d’Alpicat (Segrià) i el mont Caro (Baix Ebre) i s’instal·larà una xarxa de 34 repetidors que farà arribar el senyal al conjunt de les comarques de la Franja, amb una població de 80.000 habitants. El cost d’aquesta operació serà aproximadament de mig milió d’euros, que es repartirà entre les dues administracions. L’acord de moment no implica canvis en els continguts.

Aragón TV, a Tarragona

Al mateix temps, l’acord estableix que des dels emissors d’Alpicat i el mont Caro s’emeti el senyal de la televisió pública aragonesa, Aragón TV. Això farà que arribi el senyal a les comarques del pla de Lleida, on ja es rep, les terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. Ciutats com ara Tarragona, Calafell, Torredembarra i el Vendrell veuran el senyal de la televisió d’Aragó, a més de les comarques de l’Ebre, on ja es rep el senyal. El govern aragonès volia que el senyal també donés cobertura a Salou, però aquesta zona turística es troba en una zona d’ombra de l’emissor del mont Caro i no rebrà el senyal.

TV3 ja arribava als principals municipis de la Franja en la televisió analògica, però amb el pas a la TDT es va perdre el senyal durant unes setmanes. Els dos governs van acordar llavors donar potència als emissors per solucionar-ho provisionalment, mentre negociaven l’acord que finalment es va signar ahir al Matarranya i que comporta posar repetidors a la Franja per garantir la qualitat del senyal. L’acord té una vigència de quatre anys.

Només falta el País Valencià

Amb la signatura d’ahir, el govern ha establert el 2010 acords amb governs i institucions que garanteixen l’arribada del senyal dels canals de TVC a la Catalunya del Nord (març) , Andorra (juny), les illes Balears (febrer) i la Franja (octubre). Només queda un territori de parla catalana on TVC no té la cobertura garantida: el País Valencià, on el govern de Camps lluita judicialment contra els repetidors instal·lats per entitats civils.

Avui+El Punt – Notícia: El pacte del Matarranya-315967.

Tresserras afirma que el marco normativo catalán “ampara” su postura sobre los Bienes
aragondigital.es Últimas noticias
El conseller de Cultura de la Generalitat de Cataluña, Joan Manuel Tresserras, se ha referido este miércoles al conflicto de los Bienes, un problema que, según ha dicho, no han creado las Administraciones sino una forma diferente de interpretar lo ocurrido. Afirma que Cataluña cuenta con marcos normativos que “amparan” su postura.
Tresserras insiste en que ambas Comunidades cuentan con “marcos normativos que amparan estas posiciones”
Tresserras insiste en que ambas Comunidades cuentan con “marcos normativos que amparan estas posiciones”

Arens de Lledó (Teruel).- El conseller de Cultura y Medios de Comunicación de la Generalitat de Cataluña, Joan Manuel Tresserras, asegura que su Comunidad cuenta con un marco normativo que “ampara” la no devolución de los Bienes. Tras firmar un acuerdo con la DGA para que Aragón TV y TV3 se vean en las zonas limítrofes de ambas regiones, Tresserras ha afirmado que el conflicto no lo han creado las Administraciones sino una forma diferente de interpretar lo ocurrido.

A su juicio, el conflicto surgió “tras la partición de un antiguo territorio del Obispado de Lérida y la creación de un nuevo Obispado”. Según el conseller, es este territorio episcopal nuevo el que ha introducido “unas variantes que son interpretadas de modo distinto en una y otra parte”. Para ello, insiste en que ambas Comunidades cuentan con “marcos normativos también distintos que amparan estas posiciones”.

Tresserras, quien considera que ambas partes se han pronunciado “en términos de apertura y generosidad”, ha hecho estas declaraciones en la localidad turolense de Arens de Lledó, donde se ha firmado el convenio para posibilitar la emisión de sendas televisiones autonómicas en Aragón y Cataluña.

A la firma del convenio también han asistido el consejero de Presidencia del Gobierno de Aragón, Javier Velasco; el director de la Corporación Aragonesa de Radio y Televisión, Ramón Tejedor; y su homólogo en la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales, Enric Marín.

mitjançantTresserras afirma que el marco normativo catalán “ampara” su postura sobre los Bienes.

mitjançantAragón y Cataluña acuerdan las emisiones autonómicas en sus zonas limítrofes | Heraldo.es.

Rescatan del río Ulldemó a una mujer que fue arrastrada por la corriente, en Beceite.

Hora
dimarts, 19 / octubre · 22:00 – 23:30

Lloc Centro Aragonés de Barcelona

C/ Joaquín Costa, 68
Barcelona, Spain

Creat per

Més informació SALA COSTA 19:30 oras

Conteníus y ochetibos
Ran Alazetal y d’Afundamiento
Gramatica,lexicos y dialeutos
MaTERIALS de BIDEO Y AUDIO
LEUTURA POETICA

mitjançantFacebook (4) | PRESENTAZIÓN Curso d’Aragonés 2010-11.

El Grup de Teatre La Quiquereta de Pena-roja de Tastavins actuarà a Freginals el proper dia 15 d’octubre a les 20 hores, patrocinat per la Fundació Rei Jaume I.

Facebook | Actuació del Grup de Teatre La Quiquereta.

El riu Ulldemó, a Beseit, deixa atrapada a una dona al seu vehicle durant hores | Comarques Nord.

Rescatada después de ser arrastrado su vehículo por la crecida del río en Beceite | Heraldo.es.

Els governs català i aragonès signen el conveni perquè la Franja rebi TVC

Acorden de compartir les emissions de Televisió de Catalunya i de la Televisió d’Aragó a la Franja

El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras, i el conseller de la Presidència del Govern d’Aragó, Javier Velasco, signaran avui el conveni de reciprocitat televisiva entre ambdós governs. Amb el conveni, que tindrà una vigència de quatre anys, la Franja de Ponent rebrà de regularment i continuada les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Corporació Aragonesa de Ràdio i Televisió.

Una comissió mixta de seguiment, integrada per representants de tots dos governs, vetllarà pel compliment de l’acord. Aquesta comissió podrà acordar l’ampliació del conveni quant a cobertura i estendre’l a les ràdios de totes dues corporacions.

Ara alguns dels canals de TVC ja arriben a Catalunya Nord, a les Illes i a Andorra. En canvi, al País Valencià, on durant anys es rebia TVC, a través dels repetidors d’ACPV, cada cop hi ha menys municipis que els puguin veure pels impediments de la Generalitat valenciana, que ha fet tancar els repetidors.

Els governs català i aragonès signen el conveni perquè la Franja rebi TVC – VilaWeb.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja