Ahir va morir Peter Seeger | Lo Finestró.

He estat un dels 31 afortunats sacrílegs a qui els lletraferits de Paper de vidre han encomanat d’allargar el final d’una narració. No m’he pogut estar d’agafar Un habitant de Carcosa, del genial Ambrose Bierce, i ficar-hi la meua cullerada. Si us ve de gust llegir-ho, ho podeu fer aquí.

La resta de participants són: continueu llegint a He comés un sacrilegi (però ben acompanyat) | L’ esmolet.

Alberto Moragrega: “El Parc Natural no afecta en cap restricció més que les que tenim” | Comarques Nord.

“A nivell econòmic i de creació d’oportunitats per a futures generacions, el Parc Natural és positiu”. Així de contundent va ser l’alcalde de Beseit, Alberto Moragrega, en relació a l’interès que ha mostrat el Govern d’Aragó en crear la figura del Parc Natural als Ports de Beseit i que ha suscitat molt de debat entre aquells que n’estan a favor i els que estan en contra. Moragrega ho té clar. “Sempre hem anat amb la veritat per davant. Tot el que ens han dit des del Govern d’Aragó ho hem traslladat a la gent. Hi ha propietaris que no estan d’acord i altres que sí”. L’alcalde de Beseit va dir que “com a ajuntament, natres sabem que som els màxims beneficiats d’esta figura de protecció”, però cal recordar que la declaració de Parc Natural “no afecte en cap restricció més que les que tenim”.

El Parc Natural dels Ports abaste terme municipal de Beseit, Vall-de-roures i Pena-roja. En el cas de Beseit, hi ha unes 2.000 hectàrees -naixement del riu Matarranya i Penya Galera, sobretot- de propietat municipal i unes 2.000 hectàrees més que són particulars. Hi ha propietaris a favor i en contra. Moragrega va considerar que “els propietaris que n’estan en contra sabem que, a Beseit, és una qüestió històrica. Pensen de per sí que els trauran drets i tenen temor de que es faci el Parc Natural”. L’alcalde de Beseit també va recordar que si es fa el Parc els propietaris “no rebran un duro. Però tampoc els trauran res. I qui digui el contrari està mentint”. Els propietaris “no rebran ni una perra, però es beneficiaran de si fan una pista, de subvencions per a rehabilitar els masos…”

. ‘Una oportunitat perduda’

Alberto Moragrega va defensar que deixar escapar el Parc Natural “és una oportunitat perduda. Ens podem equivocar. Però s’ha d’arriscar”. I va plantejar als propietaris més reticents que diguen quina “línia de futur” volen seguir al territori. “Els del no, tenen clar la línia de futur que vol seguir el territori? On volen portar el territori? Esta és la pregunta que els podríem fer”. Els que estan a favor “també ens podem equivocar. Però hi ha moltes experiències per a saber si això és o no és una oportunitat. La gent s’ho ha de reflexionar bé i no s’ha de menjar el cap per aquells que sí poden tindre un interès especial” contra el Parc Natural. Tot i que DGA vol consens en el territori, al final qui decidirà si els Ports són Parc Natural serà la pròpia DGA.

L’alcalde de Beseit va posar sobre la taula algunes qüestions que han generat reticència o desinformació. “La gent té la consciència que un Parc Natural és aproximat a un Parc Nacional, que és casi una expropiació. Però no és així. Un Parc Natural és una marca”, i com als propietaris “no els trauen cap dret, no et compensen per cap dret. Si no haguérem tingut un límit ZEPA, segurament parlaríem d’una altra cosa. Però ja tenim estes limitacions”. Moragrega va recordar que “quan es va fer la Reserva Nacional es treia el dret cinegètic de la caça. Per això es compense”. L’alcalde de Beseit va apuntar que “no s’ha de mentir en res. Qui està pel sí o pel no és per més o menys coneixement sobre la matèria”.

L’Associació Cultural del Matarranya enviael primer llibre de la nova col·lecció d’història i art, L’Aladre, que és: QUERETES. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), resultat de la investigació d’Encarnita i Renato Simoní sobre aquest període històric, i que aplega la incorporació de documentació inèdita recollida pels autors. A més a més i gràcies a l’esforç de destacats membres de la nostra associació, l’Instituto de Estudios Turolenses, ha editat la novel·la de Desideri Lombarte, Les aventures del sastre Roc d’Arça, que ASCUMA es farà arribar justament enguany, en el 25è. aniversari de la seva mort.

“Licantropia” al blog “El món s’acaba…” | L’ esmolet.

Aquest any 2014 es complirà el 25è aniversari de la seua mort, motiu per el qual la Junta de l’Associació Cultural del Matarranya va acordar portar a terme una sèrie d’actes commemorant l’aniversari, en el transcurs d’aquest any 2014.

A tall de resum tot seguit fem referència als esmentats actes commemoratius:

a)      La revista Temps de Franja, editada per Iniciativa Cultural de la Franja, dedicarà els dos suplements literaris Styli locus de l’any a la figura de Desideri Lombarte, incloent-hi diverses aportacions de poesia i prosa inèdites de diferents autors.

b)      Es presentarà la novel·la Les aventures del sastre Roc d’Arça  a diferents llocs de la Franja i més enllà.

c)      L’Associació Cultural del Matarranya (ASCUMA) celebrarà la Trobada Cultural a la vila nadiua de Desideri Lombarte amb diferents actes en col·laboració  amb l’Ajuntament i l’associació de joves.

d)     Hi ha previstes també actuacions musicals.

e)      La tradicional lectura poètica de la diada de Sant Jordi al Matarranya es dedicarà a l’obra del poeta. El 15 d’agost a Bellmunt, dins de la tradicional jornada de lectura que organitza Ramón Mur, es llegiran Les aventures del sastre Roc d’Arça i A ti no te conozco, publicat al Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses.

f)       Si l’ASCUMA troba aportacions econòmiques suficients, es reeditarà el llibre Ataüllar el món des del Molinar, exhaurit de fa mol de temps, i s’actualitzarà l’exposició del mateix nom.

g)      Hi ha en estudi una possible presentació itinerant del poeta per algunes escoles de la Franja.

I com esta llista no és exhaustiva, poden sorgir nous actes.

De tots aquests actes es farà la màxima publicitat, tractant d’implicar les institucions públiques aragoneses i d’altres terres de parla catalana, per fer-los arribar a un públic ampli.

Desideri Lombarte i Arrufat va néixer a Pena-roja de Tastavins (Mas del Molinar) a l’Alt Matarranya el 7 de febrer de l’any 1937. Als onze anys va anar a estudiar el batxillerat a les Escoles Pies d’Alcanyís, tot i que als 15 anys va deixar els estudis per anar a treballar la terra a casa. Després, als 19 anys deixà la vila i marxà a Barcelona a treballar i on estudiaria delineació. Al 21 anys començà un nou treball com aprenent al despatx de l’arquitecte Enrique Rovira i als 23 entrà a l’Escola d’Aparelladors. L’any 1961 es va casar amb la pena-rogina Rosalia Gil, i va fixar el seu domicili al barri d’Horta de Barcelona, un barri tranquil on romandria moltes estones dibuixant, escrivint, conversant i descansant.

Malauradament a finals del 70 va haver de deixar el treball per motius de salut, la qual cosa va obrir una nova etapa en la seua vida: d’ençà del 1980 disposà de temps per pensar i dedicar-se a allò que l’agradava de debò, que no era altra cosa que escriure. Tot i que va viure força temps a Barcelona, on mai es va sentir estrany, pràcticament tota la seua obra la situa a la seua vila i al Matarranya, i en la seua llengua: el català pena-rogí. Tan sols en 9 anys va escriure una extensa obra que, sense dubte, el situa com a l’escriptor més prolífic del Matarranya i de més qualitat literària.

El 3 d’octubre de 1989 a Barcelona, el feble cor del poeta, activista cultural, coofundador de l’Associació Cultural del Matarranya i entusiasta i il·lusionat en els seus treballs literaris i d’investigació, va perdre el batec definitivament.

Els primers escrits d’en Desideri van aparèixer els anys 80 a les revistes Andalán, Rolde, Gaceta del Matarranya, Desperta ferro!, Sorolla’t, La Comarca, Butlletí Interior d’Onomàstica i Boletín del Centro de Estudios Bajoaragoneses. El 1987 va publicar a la Col·lecció Pa de Casa de la Diputació General d’Aragó dues obres, Pena-roja i Vallibona, pobles germans (teatre) i Romanços de racó de foc i Poemes de vida i mort (poesia). Cap obra més es publicaria en vida del poeta pena-rogí. Anys més tard, l’Associació Cultural del Matarranya —dins de la Col·lecció Lo Trull— i aquesta mateixa associació juntament amb l’Institut d’Estudis del Baix Cinca —a les col·leccions Quaderns de la Glera i Quaderns del Cingle—  publicaren la majoria de les seues obres.

Obra poètica

1991: A l’ombra de les roques del Masmut, Col·lecció Quaderns de la Glera.

1993: Sentències comentades i Voldria ser, Col·lecció Lo Trull.

1994: Romanços mai contats/Boires i borrim, Col·lecció Pa de Casa.

1995: Cartes a la Molinera i La bona vida i la mala bava, Col·lecció Lo Trull.

1999: Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses, Col·lecció Lo Trull.

2000: Ataüllar el món des del Molinar (antologia), Col·lecció Lo Trull.

Teatre

1992: Teatre Inèdit, Col·lecció Quaderns de la Glera.

Narrativa

1997: Memòries d’una desmemoriada mula vella. La 2ª edició a la Col·lecció Quaderns del Cingle, 2008.

2010: Les aventures del sastre Roc d’Arça, Col·lecció Lo Trinquet (Instituto de Estudios Turolenses)

Investigació

1990: 600 Anys de Toponímia a la Vila de Pena-roja, Col·lecció Llibres de Ponent III.

1999: Pena-roja. Una vila de frontera, Associació Cultural de Pena-roja.

Sobre l’autor s’han publicat: Epistolari (2002, a cura d’Artur Quintana, Col·lecció Lo Trill); el CD Quedarà la paraula (2002), poemes musicats i cantats per Túrnez i Sesé; i  el CD de gravació col·lectiva Una Roella al cor. Homenatge a Desideri Lombarte (2002).  El Duo Recapte ha actuat en multitud d’indrets i ocasions recitant, amb acompanyament musical, els poemes d’en Desideri, i alguns grups i cantants també han posat música i han cantat poemes del pena-rogí.

                                                                              Associació Cultural del Matarranya

Un joven de La Fresneda inventa una pulsera para vigilar a los niños.

Fallece el exalcalde de La Portellada.

La Llibreria Serret institueix uns premis de literatura rural destinats a obres en català, aragonès i castellà.

“Chistes de catalanes” | Lo Finestró.

Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja hauran de fer una gestió minuciosa dels purins | Comarques Nord.

Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja hauran de fer una gestió minuciosa dels purins

“Enganyats i preocupats”. Així se senten els veïns de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja en comprovar que la zona vulnerable ja està aquí. Entre el dimarts i el dimecres, els consistoris i ramaders dels tres pobles de la conca alta del Tastavins han rebut una carta on se’ls explique el procediment que hauran de seguir a partir d’ara a l’hora de gestionar els purins i residus agrícoles. Els ramaders hauran de fer una minuciosa gestió dels purins, anotant tots els excedents, vessaments i fertilitzacions en un llibre. No complir estos requisits comportarà sancions. Les cartes i obligacions que hauran de seguir els ramaders arriben abans de les possibles solucions que va garantir la DGA, de tal forma que Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja se senten molt indefensos.

L’alcalde de Mont-roig, Óscar Arrufat, va dir que esta carta done per fet que “ja som zona vulnerable i no ens done cap eixida”, una mesura “molt acusatòria que Mont-roig no entenem i que treballarem perquè ens expliquen”. Arrufat va reconèixer que tots els agricultors i ramaders han rebut una carta. Se’ls diu que “t’has de descarregar uns llibres d’internet” i no omplir-los comportarà sancions administratives. “I ho fan sense explicar res a ningú. Ni a ajuntaments, ni a agricultors i ramaders. T’has de descarregar uns llibres i omplir-los sense saber què. I així les coses no es poden fer”. L’alcalde de Mont-roig va considerar que “així es impossible treballar. No ens han informat. I ens han enganyat dos vegades”.

. Les paraules de Lobón se les emporte el vent

Els municipis de Fontdespatla, Mont-roig i Pena-roja se senten enganyats pel conseller d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient del Govern d’Aragó. I per segona vegada. Si Modesto Lobón va assegurar primer que no firmaria la declaració de zona vulnerable fins abans parlar-ho amb els afectats, després va dir que la declaració no s’aplicaria fins que hi hagueren solucions damunt de la taula. Les solucions no han arribat, i ara els ramaders de la conca alta del riu Tastavins es troben en una complicada situació que pot suposar tancar granges de manera indiscriminada. La planta de tractaments de purins de Pena-roja, inaugurada sense èxit l’any 2008, pot ser la solució en la gestió de residus i fems. Però el projecte, complementat amb una planta de biogàs, continue encallat.

L’alcalde de Pena-roja, Francisco Esteve, va denunciar que “fa 10 anys que el municipi va apostar per buscar una solució”. Una solució que va suposar la construcció d’una planta de tractament de purins. El projecte va estar “recolzat per la DGA. La planta de purins es va decidir complementar amb una planta de biogàs perquè la depuració era cara i calia buscar una fórmula per a reduir els costos dels ramaders. Però portem dos anys amb la situació estancada i ara tenim aquí el problema”. Esteve va considerar que “esta no és la forma d’actuar. Hem de complir una normativa. Però no la podem complir perquè” DGA “no ha posat cap alternativa sobre la taula. Ens han posat contra la paret. Aquí ha faltat determinació, compromís i implicació”.

. Mirar depuradores a Catalunya

Des del Govern d’Aragó s’ha plantejat en diverses ocasions mirar de fer un viatge a la Plana de Vic, on tenen sistemes de depuració i de gestió d’excedents. La diferència entre el Matarranya i Vic és que les explotacions intensives tenen unes dimensions diferents. Mentre les de la conca alta del Tastavins són de caràcter familiar, les catalanes tenen unes dimensions més grans. L’alcalde de Pena-roja va considerar esta opció d’absurda, i va defensar que “la solució la tenim davant mateix”. En relació a la zona vulnerable, Esteve va defensar que “no és qüestió de fer lleis sinó de resoldre problemes”, perquè els problemes “se solucionen treballant. Buscant un sistema de depuració factible per al ramader” que no tingui conseqüències nefastes per al territori.

Óscar Arrufat va definir de “desconcert” l’estat dels grangers i agricultors del territori. “Ens van dir que fins que no hi hagueren alternatives no s’aplicarien” les exigències de la zona vulnerable. L’alcalde de Mont-roig va defensar els seus veïns i el compromís que sempre han demostrat en fer les coses bé. “Són conscients del que fan i del que no fan. S’està treballant bé. Fa molts anys que estan treballant bé. I no hi ha dades per a tancar el terme”. No hi ha dades “però ho fan”. Arrufat va recordar que la ramaderia “és el seu mode de vida. És el nostre mode de vida. S’han fet esforços molt grans amb les noves normatives. I estan lluitant pels seus negocis. Per mantindre els pobles vius”. Els tres municipis demanaran una reunió imminent amb el conseller d’Agricultura.

Arrufat: “Ens han enganyat dos vegades. La paraula és engany” | Comarques Nord.

Arrufat: “Ens han enganyat dos vegades. La paraula és engany”

“Ens han enganyat dos vegades. La paraula és engany”. L’alcalde de Mont-roig, Óscar Arrufat, va ser contundent a l’hora de pronunciar-se sobre l’entrada del seu municipi en zona vulnerable i les conseqüències que això pot comportar. Arrufat va mostrar la seua preocupació, sobretot perquè des del departament d’Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient els van dir que si demostraven que el terme municipal estava net de nitrats, podrien eixir de la zona vulnerable. I una vegada dins se senten doblement enganyats. L’alcalde de Mont-roig va recordar que “el conseller va vindre a l’estiu i es va comprometre a no aprovar la ‘zona vulnerable’ fins que no estigués tot clar. I va passar l’estiu i ens vam trobar que l’ordre havia eixit sense cap visita” i notificació prèvia.

Este va ser el primer incompliment. El segon, segons entén Arrufat, ha arribat ara, quan els tres municipis de la conca alta del riu Tastavins s’han trobat dins la zona vulnerable sense solucions sobre la taula. En el cas de Mont-roig, el seu alcalde va recordar que “si es demostrava que unes noves analítiques eixien bé, podíem eixir” de zona vulnerable. De fet, està previst que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) vinguen a Mont-roig a inicis de febrer a fer noves analítiques, coneixent els resultats a finals d’aquell mes. “Però hem rebut unes cartes dient-mos que estem dins la zona, que s’ha de complir l’ordre i que si no complim tindrem sancions. Ens hem quedat al·lucinats”. Arrufat va concretar que “estem molt enfadats perquè és la segona vegada que ens enganyen”.

. ‘Això és carregar-se els tres pobles’

L’alcalde de Mont-roig es va mostrar enfadat i preocupat perquè esta situació “afecte a tot el sector ramader i a tot el sector agrícola dels tres pobles. I directament afecte als ajuntaments i a tots els veïns dels tres pobles. I això és carregar-se els tres pobles”. Óscar Arrufat no va amagar el desconcert actual. “Esperàvem la visita de la CHE per a fer les noves analítiques”. Si les noves analítiques hagueren sigut positives, “haguérem eixit de la zona vulnerable, que és el que ens van dir ells”. Davant el nou paradigma, l’alcalde de Mont-roig pregunte: “S’incomplirà la llei o directament hauran de tancar totes les granges? Llavors, qui serà el responsable? O ara sancionarem a tota la gent?” Molts de dubtes en moments molt delicats.

En relació a la planta de tractament de purins de Pena-roja, Óscar Arrufat va concretar que “la depuradora serà bona per a Pena-roja. Pena-roja no té prou hectàrees. Són molt conscients de la seua realitat. Tenen uns índexs elevats de nitrats”. Allí “s’han gastat molts diners, milions d’euros, perquè estiga la cosa tancada”. L’alcalde de Mont-roig va contrarestar que “natres tenim prou hectàrees per a tirar els purins que genere la nostra cabanya ramadera. Per això no ens ixen uns índexs elevats. Què es podrà gestionar millor? I tant. Però els grangers són conscients perquè viuen d’això. Ells saben què s’ha de tirar i quan s’ha de tirar”. L’alcalde de Mont-roig va mostrar en tot moment la seua solidaritat i suport amb els grangers del poble.

Lo tren que va perdre Tamarit i el Parc Natural al Matarranya

AVÍS: la web de Viles i gents (i de Lo Cresol) ha canviat de domini. Aquí anirem recuperant l’hemeroteca.

Avui ix en La Comarca el meu Viles i gents, que haig dedicat a un tema que em preocupa: el futur Parc Natural dels Ports al Matarranya. Em preocupa perquè el veig com un ventall d’opcions per a adequar l’economia a un camp amb un marge més adequat a les perspectives de futur. Ni el turisme és una vareta màgica, ni el Parc ens resoldrà la vida, ni la població jove deixarà d’emigrar. Però dibuixa una perspectiva més àmplia per reconvertir la nostra indústria, que com dic, està en crisi permanent. O està en crisi almenys des dels anys 40 que a la gent li va donar per aspirar a emigrar. Per a dibuixar l’exemple clar de Tamarit-Binèfar m’han ajudat uns lliterans de pro, amb recursos bibliogràfics suficients (i escàners de qualitat): Alberto Gasquet, Pep Espluga i Ramon Sistac.

Lo tren que va perdre Tamarit i el Parc Natural al Matarranya

(Publicat a La Comarca del 24/1/2014)

Lo tren de Bot arribave quan pot. Però a Tamarit de Llitera no van veure ni el fum. La construcció de la línia ferroviària entre Barcelona i Madrid (1863) tenie programada una estació a Tamarit, que per aquell moment comptave en 4.668 habitants. Però les pressions de les elits a esta obra i al posterior Canal d’Aragó i Catalunya van ser molt importants: «Diuen que no se ferà/el canal de la Llitera/perquè no vol firmar/el senyorito de Codera». I en lo cas del tren així va ser: los enginyers van respondre el canvi de trajecte dient “pues no veréis ni el humo”, i la línia es va desviar fins a Melusa.

Binèfar, que en aquell temps ere un poble de 1.583 habitants, va ser el principal beneficiari de la construcció a la Llitera. Perquè l’obra, juntament en los regadius del Canal, va resultar ser un punt d’inflexió que va convertir la Llitera en graner de Catalunya. Les conseqüències no van ser poques per a Tamarit: l’any 1965 va perdre la capitalitat del partit judicial, Binèfar va guanyar la capitalitat en la comarcalització aragonesa, i l’any 2011 Tamarit tenie 3.625 h. i Binèfar 9.424 h. Lo tancament de la poderosa elit de Tamarit va relegar el poble a una posició secundària. Los suposats interessos d’una minoria van abocar el poble a la pèrdua del tren del futur.

En l’actualitat, al Matarranya, estem en un procés de reconversió econòmica que no deixe de ser paral·lel: d’una economia que encara se sustente en una agricultura i ramaderia en crisi constant, hi ha propostes per facilitar la transició a atractiu turístic que mantingue (almenys una part de) la població jove. I una de les peces clau en este procés ha estat la proposta del Govern d’Aragó per convertir l’àrea més alta del Matarranya en Parc Natural, com ja ho és a la banda catalana i valenciana.

Però alguns propietaris de pinars s’oposen frontalment, de manera pública, a reforçar la figura natural de l’àrea. Evidentment, tots los actors han de participar activament de la construcció del futur comú, i els debats sobre el procés són necessaris i s’han de traduir en una situació de guany general. Però vigilem que les posicions no s’enrocon, perquè temptegen que al Matarranya puguem perdre el tren del futur.

Natxo Sorolla

El presidente de la D.O. del Jamón pide dimisiones políticas.