Skip to content

Archive

Category: Matarranya

Herbes aromàtiques i poesia a la Rambla

Baixant per la Rambla de Barcelona, abans d’arribar al Liceu, ens hi trobem amb el carrer de l’Hospital. El dia 11 de maig estava ple de gom a gom, es celebrava la Fira de Sant Ponç. Dues-centes paradetes d’herbes remeieres i aromàtiques, fruites en almívar, codonyat i mel, omplien les voreres del carrer. La presència de camamilla, orenga, marialluïsa, menta, tarongina, llorer, ginesta, til·la, farigola, romaní, poniol i altres herbes es feia present mitjançant la vista i l’olfacte.

Baixant una mica més per la Rambla, a mà esquerra, ens hi trobem també amb la seu de la UGT de Catalunya. El mateix dia 11, a les 19 hores, tenia lloc en aquesta seu el lliurament del Premi Paraula de narrativa breu. El primer premi va ser per a Sergi Gil i Sala de Barcelona per l’obra La gran formiga negra.

Després del breu acte de lliurament, varen actuar els invitats d’honor, Antoni Bengochea i Màrio Sasot, Duo Recapte, amb l’espectacle “Poesia de la Franja”: un empedrat poètic i musical. Tants o més poemes musicals i aromàtics com plantes a la fira de Sant Ponç varem poder assaborir: uns amb dolçor de mel, alguns amb regust a menta o romaní, altres amb un antic sabor a llorer i, com no, alguns més amb xerinola de tarongina. Excel·lent l’actuació d’Antoni Bengochea, desplegant la veu, les mans, el cos, tot un art. La bandúrria de Màrio Sasot, harmoniosa i cristal·lina, no es va quedar enrere. Desideri Lombarte, Hèctor Moret i molts altres poetes de la Franja hi posaren la lletra.


Herbes aromàtiques i poesia a la Rambla « Lo finestró del Gràcia.

Esos hombres

10 Mayo, 2010 por Christian Peribáñez

Al dejar Fabara, una amable señora me aconseja que no deje de visitar el museo de Virgilio Albiac, uno de los vecinos más distinguidos de la localidad. Si me desviara unos pocos kilómetros, llegaría a Maella, donde el recuerdo a su ‘hijo’ Pablo Gargallo está más que presente. Igualmente, ilustre maellano es (si no me equivoco) el compositor José Peris Lacasa. En fin, que hay mucho talento en el Bajo Aragón y que a estos hombre bien se les podría rendir un homenaje como el que en su día brindaron Los Amaya a otras grandes personalidades… Adjunto link. La letra no tiene desperdicio…

http://www.youtube.com/watch?v=BHjgtczov1Q

Peregrino 2.0 » Blog Archive » Esos hombres.

TORNEO DE TENIS DE MESA Y AJEDREZ VALDERROBRES 2010

POLIDEPORTIVO 25 Y 26 JUNIO

INSCRIPCIONES

OFICINA DEL POLIDEPORTIVO 978890469

HOSTAL QUEROL 608111495

IMPORTE DE LAS INSCRIPCIONES 10 EUROS

(INGRESAR EN Nº CC DE LA CAJA RURAL)

FECHA LIMITE DE INSCRIPCIÓN JUEVES 17 DE JUNIO

PREMIO PARA LOS 3 PRIMEROS CLASIFICADOS

SORTEO DE LAS ELIMINATORIAS EL VIERNES 18 JUNIO EN EL POLIDEPORTIVO

ENSIMISMADO (Entregado a sus propios pensamientos,aislado del  mundo que lo rodea). por Jesús Celma.

ENSIMISMADO (Entregado a sus propios pensamientos,aislado del mundo que lo rodea). en Flickr: ¡Intercambio de fotos!.

Viles i Gents

8 May, 2010

Noves veus a les escoles

A. Bengochea Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol


(Publicat al Diario de Teruel, dissabte 8 de maig del 2010)

Un emocionat Marcelí Iglesias restava bocabadat al sentir les melodies entonades per 330 infants a l’acte institucional del dia de Sant Jordi. Immediatament cursava una improvisada invitació a tots els petits cantors per al dijous següent, amb audiència privada, entrega de regals i àpat suculent. Els nens cantors no eren de les Escolanies, dels Conservatoris o de l´Auditori. Eren xiquets de les escoles (majoritàriament públiques) i d’algun institut de la Comunitat Aragonesa. Quina sorpresa! Que emotiu resultà el final amb el menyspreat i desconegut Himne d’Aragó amb música d’Antón García Abril!. I els petits cantors, d’on havien eixit?
Doncs molt senzill: eren una selecció de dotze col•legis (s’inclou algun institut) inscrits al “Programa de Coros Escolares” que des de fa quatre anys i sense fer massa soroll desenvolupa el Govern d’Aragó. Aquest programa té com objectius la creació de cors escolars als centres d’Aragó que ho vulguin i l’ajuda a millorar i refermar els ja existents prèviament (no gaires). El primer any del Programa hi participaren 17 cors i uns 500 coralistes. Enguany és la quarta edició i hi han pres part 68 cors i uns 2300 coralistes. També s’ha pogut constatar la millora de la qualitat musical de la gran majoria dels cors del Programa.
Cal agrair l’esforç de tots els mestres-directors, així com del coordinador musical, l’expert director de cors escolars i pedagog Julio Galdámez i del seu equip, el Gabinet de Pedagogia Musical Cotolengo Abelardo Pi, amb el que he tingut l’honor de col.laborar.
Un deure pendent d´aquest Programa: el desenvolupament a la província d’Osca (8 cors) i sobre tot la de Terol (només 5 cors, que actuaran al Teatre d’Alcanyís el proper dia 15 de maig) En aquesta província no hi ha representació ni de Terol capital (que també hauria d’existir) ni de la meva estimada terra matarranyenca.
Doncs bé: aquests van ser els protagonistes de l’acte institucional de Sant Jordi a Saragossa (amb perdó del contundent i més que extens discurs de Felipe González). Noves veus es fan sentir a les escoles aragoneses, però només un col•legi de la Franja, d’Albelda (Osca). Perquè no del Matarranya, i a poder ser amb la nostra veu-llengua pròpia? Endavant.

Antoni Begochea

Viles i Gents :: Noves veus a les escoles :: May :: 2010.

Comarques Nord » Matarranya

mitjançantLa Comarca del Matarranya ha estat seleccionada per al projecte europeu Interreg.

lacomarca.net

mitjançantUn incendio en Valdeltormo calcina el tercer piso de una casa.

lacomarca.net

mitjançant72 alumnos del IES Matarraña participan en una jornada para conocer el órgano de Monroyo.

lacomarca.net

mitjançantMás de 6.000 personas visitan la feria Ganadera y Comercial de Valderrobres.

lacomarca.net

mitjançantCarlos Boné: “Me duele que hayan intentado usar la residencia de mayores para hacer política”.

S’ha posat en marxa, un any més, el 14è curs de Jocs Tradicionals a Horta de Sant Joan que es celebrarà els dies 12 al 17 de juliol i que va dirigit a mestres, dinamitzadors, membres d’entitats de cultura popular, gestors culturals, tècnics de joventut… Durant l’estada a Horta els alumnes visitaran la via verda, participaran en un campionat de morra, en una tirada de birles, assistiran a concerts, balls i coneixeran diversos jocs, alguns que ja hi jugaven fa dos mil anys els romans. Veuran les diferents maneres d’integrar els jocs tradicionals a l’escola i al territori i les possibilitats educatives i formatives que aquests ofereixen. La convivència i l’intercanvi d’experiències entre alumnes i professors representen un element fonamental de les activitats del Festcat. Un matí els participants es desplaçaran a la monumental vila de la Freixneda per a jugar a diferents jocs tradicionals del territori i conèixer la veïna comarca del Matarranya.
Si voleu participar en aquest curs el correu de contacte és: info@escolesfestcat.cat.

Els dies 14 i 21 d’abril Ioli i Mikel (Arnolfini) van vindre a l’escola de Calaceit per fer una taller d’Internet i televisió experimental educativa. La primera sessió mos vam presentar, vam per una pluja d’idees de les diverses possibilitats que hi havien, desprès cadascú va elegir el grup que més li agradave i vam fer diverses proves en la càmera per veure les condicions de llum per gravar. També vam utilitzar el micròfon per verue com mos escoltavem. Entre les diverses opcions que van eixir vam decidir fer un documental sobre Calaceit, una representació de la llegenda de la mà d’ella (de Maella), una entrevista de ficció a la Reina Sofia, un noticiari sobre les activitats escolars fetes al CRA Matarranya, una entrevista a la cantant Selena i una altra al tinent d’alcade de l’ajuntament de Calaceit Angel Ramon. Els diversos videos gravats els podeu veure a http://www.frontveres.tk/
Internet i TV experimental participativa

Els dies 14 i 21 d’abril Ioli i Mikel (Arnolfini) van vindre a l’escola de Calaceit per fer una taller d’Internet i televisió experimental educativa. La primera sessió mos vam presentar, vam per una pluja d’idees de les diverses possibilitats que hi havien, desprès cadascú va elegir el grup que més li agradave i vam fer diverses proves en la càmera per veure les condicions de llum per gravar. També vam utilitzar el micròfon per verue com mos escoltavem. Entre les diverses opcions que van eixir vam decidir fer un documental sobre Calaceit, una representació de la llegenda de la mà d’ella (de Maella), una entrevista de ficció a la Reina Sofia, un noticiari sobre les activitats escolars fetes al CRA Matarranya, una entrevista a la cantant Selena i una altra al tinent d’alcade de l’ajuntament de Calaceit Angel Ramon. Els diversos videos gravats els podeu veure a

Visiteu: http://www.frontveres.tk/

mitjançantSitio Web de C.R.A. MATARRANYA.

La ultraderecha en España

(Publicat avui al Diario de Teruel)

“José Miguel Gràcia*

En casi todos los países europeos existen partidos de ultraderecha de diferentes tendencias —ultra-nacionalistas, xenófobos o autoritarios—, pero con notables afinidades ideológicas a la hora de entender la democracia. Tenemos claros ejemplos en Austria, Francia, Bélgica, Italia, etc., sin olvidar los que han surgido en la Europa Oriental y muy recientemente en Hungría.

Después de la enumeración de países que acabo de hacer, la pregunta  obvia que le surgirá al lector es la siguiente: ¿Y en España, cual es el partido o partidos de la ultraderecha? A primera vista tan solo acertamos a ver pequeños grupúsculos sin estructuras y menos aún, representación. ¿Será que en España no existe la ultraderecha como en la mayoría de los países europeos? Claro que existe y tal vez tiene una base social y unos representantes políticos más numerosos que en los otros países. ¿Si es así, dónde se esconde? Que duda cabe que es el Partido Popular el que cobija dentro de sus filas a ultra-nacionalistas españolistas, políticos autoritarios, católicos integristas y por qué no, a gentes con latentes tendencias xenófobas que en ocasiones salen a la luz: para entendernos, franquistas y neo-franquistas. Algún político de la izquierda española ha ido más lejos diciendo que el franquismo está en el ADN del PP. No pensemos que la base social que les apoya y les vota es exigua, a pesar de que nadie se declare franquista superados ya los treinta años de democracia. La prueba del algodón de la existencia de esta ideología de derecha integrista o franquista dentro del Partido Popular nos la proporciona el hecho de que nunca este partido haya condenado el franquismo de forma clara y resolutoria.

El problema se plantea en nuestro país a la hora de poder estimar la importancia relativa de tales ideologías. Como he dicho al principio, en la mayoría de países existen partidos políticos que aglutinan ideologías y comportamientos más allá de la derecha, y que concurren a las elecciones y obtienen las representaciones parlamentarias correspondientes. Su fuerza, por lo tanto, está a la vista de todos. Los partidos de derechas de estos países no tienen ningún deseo, más bien todo lo contrario, de admitir entre sus filas personajes de la extrema derecha, y tampoco pretenden captar de forma explícita el voto extremista de la sociedad. En general las derechas europeas están formadas por partidos liberales o neoliberales, cristiano-demócratas, conservadores, y  partidos que, para entendernos, podríamos denominar de centro derecha. El Partido Popular no ha funcionado, ni funciona así, lo cual no les ha ido nada mal, por cierto, a la hora de recoger votos. No quiero decir que entre sus bases no existan liberales, cristiano-demócratas y conservadores como en el resto de Europa, lo que pasa es que desde sus orígenes ha aglomerado una gran parte de la ideología tardo franquista disfrazada de centro derecha por razones de marketing político. Este núcleo duro le proporciona un permanente semillero de votos. Egregios representantes del Partido Popular tendrían mala acogida en el seno de los partidos de la derecha europea. ¿Cree el lector que el señor Aznar, o el señor Aceves, o el señor Mayor Oreja, por ejemplo, tendrían fácil acomodo en la derecha europea? Y en este país nuestro, nos parece tan normal que un exministro de Franco sea presidente de honor del Partido Popular. ¿Se pueden imaginar un caso similar en un partido de la derecha europea?

No nos debería extrañar, por lo tanto, que sin un crecimiento visible de lo que en Europa se conoce como ultraderecha, la sociedad española, en los últimos años, esté experimentando un proceso de clara derechización en muchos aspectos. Las corrientes más ultras del Partido Popular, animadas o espoleadas por el magma ideológico y crispador que desprende día a día la caverna mediática —principalmente mesetaria y cada día más extensa—, son las mayores responsables del proceso.  Ejemplos de lo que digo los tenemos a la vista un día sí y otro también. Vean si no, lo que le está pasando al juez Garzón por intentar ayudar a los familiares de las víctimas de Franco o por qué el Partido Popular rechaza la propuesta del PSOE sobre una ley de educación pública similar a la de otros países europeos, o por qué surgen campañas claramente xenófobas como la del PP de Badalona.

*Escritor”

La ultraderecha en España « Lo finestró del Gràcia.

YouTube – convent 2010.mpg.

TV3 es veurà a la Franja d’Aragó, mentre la Generalitat Valenciana la talla a la Comunitat Valenciana


__________________________
comarquesnord.cat, Barcelona
dimarts, 04 de maig de 2010

La DGA ha tancat un acord amb la Generalitat de Catalunya per a garantir des d’aquest estiu la recepció dels canals TV3, C33, K3 i el 3/24 a la Franja i a les altres poblacions on abans arribava TV3 analògica. Es tracta d’aquelles localitats més pròximes a Catalunya on es parla la nostra llengua i, des de fa molts anys, s’ha vist la televisió pública catalana.

D’altra banda, Aragón Televisión es podrà veure fins a 60 ó 70 kilòmetres dins de Catalunya. Cadascuna de les dues Administracions es farà càrrec de les inversions necessàries. De ben segur Aragón TV arribarà a Lleida i a la Costa Daurada. Només resta fixar el dia per signar el document, segons fonts oficials de la DGA.

És un acord de reciprocitat semblant al que, en el 20100321_aragontv_450x300seu moment, es va anunciar entre TV3 i Canal 9 per a intercanviar les emissions d’ambdues televisions autonòmiques. Si bé des d’un primer moment TV3 va renunciar a emetre el seu canal HD (d’alta definició) arreu de Catalunya per tal que el senyal de Canal 9 arribés fins les llars catalanes, la televisió valencia emprenia una batalla totalment contrària, és a dir, tallar les emissions de l’autonòmica veïna que, des de feia més de 25 anys, arribava arreu de la Comunitat gràcies als repetidors finançats per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).

L’acord catalano-aragonés, que es signarà de forma imminent, sembla demostar la bona voluntat del govern català per a compatibilitzar els seus respectius canals públics i la falta d’enteniment amb el valencià per a fer el mateix.

TV3 es veurà a la Franja d’Aragó, mentre la Generalitat Valenciana la talla a la Comunitat Valenciana | Comarques Nord.

La Franja