Skip to content

Ros defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial

LLEIDA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) –

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió hoy que por la vía judicial no se resolverá nunca el litigio por el arte de la Franja, y apostó por que “los derechos de Lleida sobre las obras” permitan avanzar hacia una solución negociada para que Catalunya y Aragón puedan disfrutar de las obras, informó el Ayuntamiento.

Lo dijo después de que el Gobierno aragonés haya presentado en el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Lleida un recurso contra las actuaciones del Consorcio del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, donde se custodian las obras en depósito, según confirmaron a Europa Press fuentes de los amigos del museo.

Ros añadió que la solución negociada implica reconocer la unidad de la colección y buscar los mecanismos que permitan exposiciones para que los dos territorios puedan disfrutar de las obras. “Estuvimos a punto de alcanzarla y debemos avanzar hacia este sentido”, afirmó el alcalde, cuando se cumplen 11 años del litigio.

Se trata de la segunda vez que el Gobierno de Aragón utiliza la vía judicial este año. En mayo, presentó con el Obispado de Barbastro-Monzón una demanda civil en el Juzgado de Primera Instancia de Barbastro mediante la que exigen la devolución de los bienes eclesiásticos de la Franja depositados en el Museo de Lleida.

mitjançantRos defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial. europapress.es.

Ros defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial

LLEIDA, 6 Jul. (EUROPA PRESS) –

El alcalde de Lleida, Àngel Ros, defendió hoy que por la vía judicial no se resolverá nunca el litigio por el arte de la Franja, y apostó por que “los derechos de Lleida sobre las obras” permitan avanzar hacia una solución negociada para que Catalunya y Aragón puedan disfrutar de las obras, informó el Ayuntamiento.

Lo dijo después de que el Gobierno aragonés haya presentado en el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Lleida un recurso contra las actuaciones del Consorcio del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida, donde se custodian las obras en depósito, según confirmaron a Europa Press fuentes de los amigos del museo.

Ros añadió que la solución negociada implica reconocer la unidad de la colección y buscar los mecanismos que permitan exposiciones para que los dos territorios puedan disfrutar de las obras. “Estuvimos a punto de alcanzarla y debemos avanzar hacia este sentido”, afirmó el alcalde, cuando se cumplen 11 años del litigio.

Se trata de la segunda vez que el Gobierno de Aragón utiliza la vía judicial este año. En mayo, presentó con el Obispado de Barbastro-Monzón una demanda civil en el Juzgado de Primera Instancia de Barbastro mediante la que exigen la devolución de los bienes eclesiásticos de la Franja depositados en el Museo de Lleida.

mitjançantRos defiende que el litigio por el arte de la Franja no se resolverá nunca por vía judicial. europapress.es.

Roban en cuatro granjas, dos almacenes y un bar de Cretas

Los vecinos aseguran que eran cuatro encapuchados

LAURA GASCÓN H. /DIARIO DE TERUEL/ Alcañiz
Durante la madrugada de ayer viernes cuatro encapuchados robaron en cuatro granjas, un almacén, un taller y fi

Roban en cuatro granjas, dos almacenes y un bar de CretasRoban en cuatro granjas, dos almacenes y un bar de Cretas

nalmente en el bar Juanito, según la versión de los vecinos de Cretas.Al parecer los asaltantes robaron en las granjas de Tafalla, la conocida como del Francés, la de Joaquín Campallón y la de Susana, según aseguró el alcalde de la localidad, Adrián Portolés.

“También robaron en el almacén de Roque, de donde han cogido unos picos y unos mallos, -martillos grandes- que han utilizado para reventar la puerta del bar de la carretera”, señaló el edil. Aunque antes debieron de pasarse por el taller de carpintería metálica y herrería de Bienvenido Llerda, para apropiarse de la furgoneta Mercedes Sprinter 413 que utilizaron para trasportar todo los objetos robados.

La secuencia

Alrededor de las tres de la mañana los residentes de la calle Ermita de Cretas se despertaron alarmados por los ruidos del exterior, “como si estuvieran cargando cosas, y con las ventanas abiertas se oye todo”, dijo una vecina, que al asomarse a la ventana rápidamente se dio cuenta de que era un robo.

“Estaban cargando cosas del bar en una furgoneta, entre ellas la televisión de plasma y la máquina tragaperras”, destacó la testigo. Ante esa situación no tuvo temor de gritar, “ladrones, ladrones, están robando”, aunque sus gritos fueron acallados con una piedra lanzada por uno de los autores del hecho delictivo.

“Iban a darme, si no me aparto me da, de hecho han roto el cristal de mi casa”, destacó la vecina de Cretas. Al sentirse descubiertos los ladrones marcharon del pueblo con su botín, aunque uno de los afectados les persiguió por los caminos cercanos.

“Me desperté a las tres de la madrugada alertado por los ruido y los gritos y vi que estaban cargando mi furgoneta con las cosas del bar de enfrente de mi casa; en ese momento no sabía si era una pesadilla o la realidad”, destacó el propietario del taller Bienvenido Llerda ubicado en frente del bar.

El herrero les persiguió y les buscó por los caminos de Horta de San Juan, Arnes y Lledó, aunque sin éxito. “Ya de día un amigo me ha preguntado qué hacía mi furgoneta en un camino de la carretera de Lledó, cerca de un barranco y así la hemos encontrado”, destacó el afectado, añadiendo, “cuando no les ha servido la han abandonado, no le han hecho nada, dentro estaba la máquina tragaperras que habían reventado”.

De su taller se llevaron la furgoneta además de un taladro bastante grande. “Entre la máquina y las brocas se me han llevado 1.000 euros y menos mal que he encontrado la furgoneta, que era lo más valioso”, matizó Llerda.

La Policía Judicial acudió al lugar de los hechos y tomó fotografías y huellas.

“Está claro que sabían a lo que iban porque lo han hecho todo de seguido, seguramente estaban vigilando para conocer los lugares”, apuntó el vecino.

Por otro lado, el alcalde hizo hincapié en el hecho de que fuesen encapuchados. “Puede que sea gente conocida”, dijo. En lo que sí estaban de acuerdo todas las fuentes es en que fueron chapuceros. “Han hecho mucho destrozo para el valor de los objetos sustraídos”, puntualizó el teniente de alcalde Cretas, Ángel Rubio.

“A todos los vecinos que les han robado se les han llevado taladros, como a mí, pero han dejado otras cosas de más valor que estaban al alcance de la mano, como aparatos de soldadura, que había en mi taller, o motosierras y máquinas de podar que valen bastante dinero y estaban en las granjas donde han entrado”, destacó Bienvenido Llerda.

También robaron los radiocasetes de los tractores. “Estaban integrados en el salpicadero del vehículo, por lo que ha sido más el destrozo que el valor real de la radio”, destacó Rubio.

La sensación en el pueblo es de inseguridad, “antes casi no cerrábamos las casas y ahora te da miedo”, comentó el teniente de alcalde. También recordó un par de episodios parecidos ocurridos en la localidad hace menos de medio año. “Entraron en la almazara de Tafalla para coger una escalera con la que acceder a una ventana del pabellón para entrar a robar, aunque no se llevaron nada, porque no guardamos cosas”, matizó Rubio.

También hace tres meses aproximadamente robaron en la tienda de informática de Valderrobres y en una granja de carne en Lledó. “Cada vez es más habitual y la gente está intranquila”, resumió el edil.

Más información en la edición impresa
FUENTE: Diario de Teruel, www.diariodeteruel.net

Roban en cuatro granjas, dos almacenes y un bar de Cretas.

(Temps de Franja núm.88, columna «L’Esmolet», juliol de 2009)
Llegeixo a l’Heraldo que queden només 11 dies per a l’apagada analògica. Per als aragonesos, l’apagada serà també cultural, doncs deixarem de veure els canals en una de les tres llengües de la nostra autonomia.
Parlo amb coneixement de causa, doncs, animat per una nota enganxada a l’ascensor, escrita en peremptòries majúscules –[…] YA TENEMOS POSIBILIDAD DE VER EL NUEVO SISTEMA DE TV OSEA (sic) EL TDT (sic) […]–, vaig proveir-me d’un descodificador. Després de tracalejar una bona estona amb l’aparell, i amb l’amable concurs del meu veí, vaig assistir a la càrrega de canals: Un, dos, tres… fins a vint-i-quatre! El meu goig va desplomar-se quan vaig veure en què consistia la “varietat”: a banda de les sis emissores madrilenyes –o “nacionales”, com elles s’autoanomenen–, em van eixir dues telebotigues, uns “40 principales latinos” (auxili!), Intereconomia (el canal de la FAES), un parell o tres de canals amb sèries, Teledeporte, CNN+, Disney Channel… però res en català. Ni tan sols l’autonòmica aragonesa.
Vaig retornar l’aparell al seu embalatge amb tota celeritat.
Ara compto els dies que ens queden i ens mirem ja amb nostàlgia el 30 minuts, Infidels, el K3, i tants d’altres espais que ens han acompanyat tots aquests anys. Si el nostre govern autonòmic no hi posa remei, estem condemnats a travessar aquest llarg i Terrible Desert Televisiu.

mitjançantTDT (Terrible Desert Televisiu) « L’esmolet.

(Temps de Franja núm.87, columna «L’Esmolet», juny de 2009)
Em va fer gràcia l’article d’en Ramon Sistac del darrer TdF. La veritat és que, mirant-ho fredament, és difícil sentir-se còmode en una societat tan mediatitzada pel futbol. I suposo que a Catalunya el Barça deu ser omnipresent.
Jo em confesso culer, malgrat ser conscient de tota la irracionalitat que això suposa. De fet, ara fa dos anys, vaig escriure un Viles i Gents sobre el tema tot intentant esbrinar el perquè d’un sentiment tan inexplicable.
Les raons d’en Sistac per a no combregar amb la secta barcelonista són molt semblants a les que tinc jo per just el contrari. Quan tenia 15 anys el Madrid era totpoderós. Al meu barri els madridistes eren els més pinxos i prepotents. Recordo que a l’hora del pati fèiem disputadíssimes partides de futbolí on els del Barça sí que guanyàvem els “merengues”. Fou aleshores que l’afició se’m va ficar ben endins, quan més mal dades anaven. Per això dic que, en certa manera, la meua conversió a la religió barcelonista té un origen similar a l’ateisme culer d’en Sistac: va ser una reacció a la dolorosa dictadura blanca. Podríem discutir sobre què significa el Madrid i què el Barça, però no acabaríem mai perquè cadascú té les seues íntimes raons.
Ara tot són barcelonistes, fins i tot aquí a Alcanyís –on hi he patit les desfilades “rojigualdas” de la “sétima” la “otava” i la “novena”– les samarretes blaugranes proliferen pertot. Qui m’ho havia de dir!

Armaris futbolísitcs « L’esmolet.

07 juliol 2009

CAT/ESP: EL CERIB RECLAMA LA COOFICIALITAT DEL CATALÀ I L’ARAGONÈS/ EL CERIB RECLAMA LA COOFICIALIDAD DEL CATALÁN Y DEL ARAGONÉS

CAT: Davant les 300 persones que es vàren reunir al concert de clausura e les VII Jornades del CERIb-Centre d’Estudis Ribagorçans, tant Enric MARQUÉS com Carles BARRULL, Vicepresident i Secretari General del CERIb respectivament, demanaren la cooficialitat del català i de l’aragonès per la propera Llei de Llengües que el PSOE ja ha començat a tramitar a les Corts d’Aragó i que no preveu, aparentment, donar cap reconeixement “d’oficialitat” al territori. El conert amb LA RONDA DE BOLTAÑA i LEXU’S fou un èxit absolut.

mitjançantCERIb: CAT/ESP: EL CERIB RECLAMA LA COOFICIALITAT DEL CATALÀ I L’ARAGONÈS/ EL CERIB RECLAMA LA COOFICIALIDAD DEL CATALÁN Y DEL ARAGONÉS.

07 juliol 2009

IMATGES: LA RONDA DE BOLTAÑA OBRE EL CONCERT FI DE JORNADES DEL CERIB

Les Jornades acabaren amb un espectacular concert ofert pel Centre d’Estudis Ribagorçans com a acte de cloenda amb el grup LA RONDA DE BOLTAÑA i el grup de pop-rock català LEXU´S que aplegaren unes 300 persones a la Plaça Major del Pont de Montanyana.

mitjançantCERIb: IMATGES: LA RONDA DE BOLTAÑA OBRE EL CONCERT FI DE JORNADES DEL CERIB.

07 juliol 2009

MÁS FOTOS DEL CONCIERTO DE LA RONDA DE BOLTÁÑA

Las Jornadas finalizaron con un espectacular concierto ofrecido por el Centro de Estudios Ribagozanoscomo acto de clausura con el grupo LA RONDA DE BOLTAÑA y el grup de pop-rock catalán LEXU´S con unas 300 personas en la Plaza Mayor del Pont de Montanyana/Puente de Montañana.

07 juliol 2009

DISSABTE TARDA; TAULA-RODONA AMB LA REVISTA MIRMANDA

Per la tarda va tenir lloc una Taula rodona-debat amb la revista Mirmanda i un grup d’especialistes de diverses disciplines al voltant del tema de la “frontera” i que es van donar cita al Pont de Montanyana coincidint amb les Jornades. L'(a)frontera va comptar amb la presentació de la “Revista Mirmanda” per Jordi RIBA i Felip MARTÍ i les intervencions per obrir el debat de: Carles BARRULL, Carlos RIZOS,Alexis SANCHO i Oscar JANÉ.

mitjançantCERIb: DISSABTE TARDA; TAULA-RODONA AMB LA REVISTA MIRMANDA.

07 juliol 2009

IMATGES DE LES VII JORNADES: DISSABTE AL MATÍ.

Marta BERTRAN (historidora de l’art, UB)

Natxo SOROLLA (sociolingüista, UB-IEC)

Queralt SOLÉ (historiadora, UB)


Xavier SERRA (professor de filosofia, UV)

CERIb: IMATGES DE LES VII JORNADES: DISSABTE AL MATÍ..

07 juliol 2009

IMATGES DEL PRIMER DIA DE LA JORNADA/ IMÁGENES DEL PRIMER DÍA DE LA JORNADA


Carles BARRULL i Oscar JANÉ en la Presentació dels llibres.

Enric MARQUÉS, vice-president del CERib, amb JOrge BORDES (Ajuntament del Pont de Montanyana) n i Joaquín PALLARÉS (Comarca de la Ribagorza) inaugurant les Jornades.

Conferència inaugural del Dr. Vicente BIELZA DE ORY, catedràtic de geografia de la Universitat de Saragossa i ex-conxeller d’Educació i Cultura del Govern d’Aragó.

çCERIb: IMATGES DEL PRIMER DIA DE LA JORNADA/ IMÁGENES DEL PRIMER DÍA DE LA JORNADA.

Política. dimarts, 07 de juliol de 2009, 12:00

El PP de l’Aragó s’oposa frontalment a la Llei de Llengües

Rebutja cap tipus de reconeixement pel català malgrat que el text imposa el castellà com a única llengua oficial

El portaveu del grup parlamentari popular de les Corts d’Aragó, Eloy Suárez, va criticar la decisió del grup socialista d’incloure el reconeixement del català i l’aragonès comú com a llengües pròpies d’Aragó i va rebutjar la proposició de llei de protecció, ús i promoció de les llengües minoritàries registrada pels socialistes (la “Llei de Llengües” de l’Aragó), tot i que de fet el text marca el castellà com a única llengua oficial arreu del territori aragonès. Segons Suárez, aquesta qüestió no interessa als ciutadans perquè estan més pendents d’altres temes com l’atur, la crisi o els problemes de General Motors. El dirigent del PP aragonès va considerar que la presentació d’aquesta iniciativa legislativa “és una cortina de fum per desviar l’atenció dels principals problemes” i va ressaltar que no té l’aprovació del grup parlamentari del PAR, el soci del PSO al govern de l’Aragó.

pp, llei de llengües, Aragó, llengua catalana, franja

Per això assegura que la llei, ara per ara, no ha suscitat el “consens” que requereix per a la seva aprovació. En aquest sentit, va recomanar al president de l’executiu, Marcelino Iglesias, que ordenés la retirada de la iniciativa.

De fet, però, sí que és cert que la llei de llengües que vol aprovar el PSOE és un assumpte sensible. Encara hi ha uns 75.000 aragonesos que no tenen reconeguts els drets a parlar en aragonès i català però grups com la Plataforma No Hablamos Catalán consideren que si s’aprova la llei “serà el principi del final del Regne d’Aragó” perquè consideren que hi ha una voluntat expansionista de Catalunya si s’accepta que a Aragó també es parla aquesta llengua.

El Govern de Santiago Lanzuela va impulsar una Llei de Patrimoni Cultural Aragonès que ja preveia l’ús d’aquestes llengües pròpies d’Aragó, i les Corts van emetre el 1997 el dictamen de Política Lingüística que també les admetia. Des d’aleshores, la rotulació bilingüe és habitual a les localitats on s’usa l’aragonès i el català.

mitjançantRacó Català – El PP de l’Aragó s’oposa frontalment a la Llei de Llengües.

Política. dimarts, 07 de juliol de 2009, 12:00

El PP de l’Aragó s’oposa frontalment a la Llei de Llengües

Rebutja cap tipus de reconeixement pel català malgrat que el text imposa el castellà com a única llengua oficial

El portaveu del grup parlamentari popular de les Corts d’Aragó, Eloy Suárez, va criticar la decisió del grup socialista d’incloure el reconeixement del català i l’aragonès comú com a llengües pròpies d’Aragó i va rebutjar la proposició de llei de protecció, ús i promoció de les llengües minoritàries registrada pels socialistes (la “Llei de Llengües” de l’Aragó), tot i que de fet el text marca el castellà com a única llengua oficial arreu del territori aragonès. Segons Suárez, aquesta qüestió no interessa als ciutadans perquè estan més pendents d’altres temes com l’atur, la crisi o els problemes de General Motors. El dirigent del PP aragonès va considerar que la presentació d’aquesta iniciativa legislativa “és una cortina de fum per desviar l’atenció dels principals problemes” i va ressaltar que no té l’aprovació del grup parlamentari del PAR, el soci del PSO al govern de l’Aragó.

pp, llei de llengües, Aragó, llengua catalana, franja

Per això assegura que la llei, ara per ara, no ha suscitat el “consens” que requereix per a la seva aprovació. En aquest sentit, va recomanar al president de l’executiu, Marcelino Iglesias, que ordenés la retirada de la iniciativa.

De fet, però, sí que és cert que la llei de llengües que vol aprovar el PSOE és un assumpte sensible. Encara hi ha uns 75.000 aragonesos que no tenen reconeguts els drets a parlar en aragonès i català però grups com la Plataforma No Hablamos Catalán consideren que si s’aprova la llei “serà el principi del final del Regne d’Aragó” perquè consideren que hi ha una voluntat expansionista de Catalunya si s’accepta que a Aragó també es parla aquesta llengua.

El Govern de Santiago Lanzuela va impulsar una Llei de Patrimoni Cultural Aragonès que ja preveia l’ús d’aquestes llengües pròpies d’Aragó, i les Corts van emetre el 1997 el dictamen de Política Lingüística que també les admetia. Des d’aleshores, la rotulació bilingüe és habitual a les localitats on s’usa l’aragonès i el català.

mitjançantRacó Català – El PP de l’Aragó s’oposa frontalment a la Llei de Llengües.

(07/07/2009) · La Comarca de la Litera ha aprobado las bases para la convocatoria de subvenciones en materia de actividades culturales destinadas a los ayuntamientos de la demarcación. Para este concepto, la Litera repartirá un máximo de 15.000 euros distribuidos de la forma siguiente: 600 euros por ayuntamiento más la parte económica proporcional al número de habitantes de cada municipio, siempre que no supere el 60% del importe total de la actividad a subvencionar.

“Lo que buscamos es que todos los ayuntamientos dispongan de una partida financiada por la Comarca para sus actividades culturales que programan durante todo el año”, explicó el consejero de Cultura, Juventud y Deporte de la Comarca de la Litera, Andrés Aguilar.

Podrán ser objeto de subvención, aquellos programas que supongan la realización de actividades culturales, desarrollados dentro del territorio comarcal, dirigidos al público en general y que se encuadren en alguna de las siguientes modalidades: música, teatro, imagen, artes plásticas o certámenes culturales.

prensa@lalitera.org

www.lalitera.org


Pont de l’11 de setembre

La comarca de Matarranya, a la Franja, ens queda força llunyana, i per això val la pena aprofitar tres dies per fer-hi una visita completa. Aquesta tant podrà ser purament cultural com només muntanyenca, però qui ho vulgui podrà barrejar els dos aspectes. La seva bellesa artística i paisatgística ens convida a tot. Els qui vulguin fer cultura podran conèixer-la força a fons, amb els ajuntaments monumentals, les esglésies enormes i les cases competint les unes amb les altres per mostrar la seva riquesa, que fan de cada poble una joia autèntica. Els qui prefereixin la muntanya tindran ocasió de passejar pels llocs dels Ports que ens queden més allunyats i que són menys visitats: roques del Masmut, els Mollons, mola de Mitja-vila, cingles de Sant Jaume, la Caixa de Val-de-roures, Penyagalera, etc. Animeu-vos, doncs, i apunteu-vos ja!

Atenció: com que cal reservar hotel, només tenim fins al 20 d’aquest mes, juliol, per apuntar-nos. Les places també són limitades.

A continuació teniu el programa previst.

DIA 11 – DIVENDRES

  • 6.30 Sortida de Sant Cugat
  • 9.30 Esmorzar a Gandesa.

Aula de Muntanya

10.30 Calaceit:

  • Visita a la ermita de Sant Cristóbal, pujada pel camí vell del “Calvari”. Caminada de 30′. D’allí al Despoblat de Sant Antoni. S’hi arriba en 10′. Visita al Poblat Ibèric i baixada al punt del autocar per la pista. 2 km.
  • Visita cultural de la vila de Calaceit
  • 13.00: sortida cap a Queretes

13.30 Queretes :-D inar de picnic.

  • 14.30: visita cultural del poble.
  • 15.30: visita al Centre d’Interpretació de la Cultura Ibèrica del Baix Aragó.detall-finestra

17.00 Vall de Roures: allotjament a l’hotel del Salt

  • 18.30 a 20.00: visita conjunta a l’església i castell.
  • 20.30: sopar

Grup de Muntanya

  • Desplaçament a Beseit i ascensió al Penyagalera. Excursió d’unes 5:00 h., amb possibilitat d’un bany en baixar.
  • Penyagalera17.30: retorn a Vall-de-roures, allotjament a l’hotel el Salt i visita conjunta de l’església i castell

DIA 12 DISSABTE

  • 8.00: hores esmorzar conjunt
  • 8.30: sortida amb autocar, tots, cap a Pena-roja.

Aula de Muntanya

9.00: Pena-roja.

  • Roques de Masmut: excursió fàcil, de 3 hores, que es pot escurçar.Pena-roja
  • 12.30 hores. Visita cultural del poble.
  • 13.30 Dinar de picnic al Santuari de la Mare de Deu de la Font. En acabar visita al santuari gòtico-mudèjar.

15.00 Ràfels:-Visita cultural de la vila. Molí de l’Hereu.(museu de l’oli)

  • Jardí botànic,vegetació i plantes aromàtiques de la comarca. Recorregut 30′
  • 18.00/18.30: Autocar a Vall de Roures.
  • 20.30: Sopar conjunt.

Grup de Muntanya

  • Masmut9.00: Excursió: Pena-roja, los Mollons, barranc d’en Ferri, cingles de Sant Jaume, mola de Mitja-vila, nevera de Borla, roques de Masmut, Pena-roja. Unes 6 h. de caminada real i uns 900 m de desnivell.
  • 18.30/19.00: tornada amb autocar a Vall-de-roures

DIA 13 DIUMENGE

Aula de Muntanya

  • 8.30 Esmorzar.
  • 9.30 Autocar

10.00 La Freixneda:

  • -Visita del poble: carrer Major, amb els porxos,. casa de la Comanda,Freixeneda vinculada a l’ordre de Calatrava, presó, inclosa dintre del ruta de presons del Matarranya, ajuntament, mostra Renaixentista, església de Santa Maria, castell en runes i, optativa, església de Santa Bàrbara.

12.30 Beseit:

  • visita a la vila: població construïda, en la major part amb pedra “tosca” d’una cantera propera, tancada per l’impacte del medi ambient. Cases emblanquinades, que restauren per mostrar la pedra. A la riba del riu Matarranya es troben antigues fàbriques de paper ja en desús, utilitzades avui amb altres finalitats.

Grup de Muntanya

  • torrent-d'en-Ferri8.00: Esmorzar
  • 8.30: Sortida cap a Beseit i excursió al Periganyol i la Caixa. Unes 4.30 h. Possibilitat de bany a l’embassament de Pena.
  • 14.00 h: dinar conjunt a un restaurant de Beseit.
  • 16.00 h: tornada a Sant Cugat.

Etiquetes:

Matarranya: Grup Muntanya i Aula Muntanya « Muntanya CMSC – Blog.

Portada > Tema del día

La Lei de Luengas

Yera una noticia que tot el mundo de l´aragonés desichaba.

03/07/2009

MÁS INFORMACIÓN

* El PSOE registra una ley de lenguas que es voluntaria y acepta el catalán03/07/2009

Edición impresa en PDF

Página 3 edición papel

Esta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Iste maitino a la fin el Grupo Socialista ha rechistrau a las Cortes una Proposi-ción de Lei de Luengas: les agradesco sincerament ista feta.

Yera una noticia que tot el mundo de l´aragonés esperaba y desichaba, perque ye duro veder que la tuya luenga se muere y no poder-ie fer grand cosa ta salvar-la. La han teniu que presentar solos, perque el socio de Gobierno, el PAR, no tiene cllaro encara qué votará: el tema del catalán les trastuca.

Saben que ye catalán (dende el Gobierno de Santiago Marraco se fan clases de catalán a Aragón), pero les faría goi cllamar-lo de altra manera, u siga, buscan un fórmula ta nom-brar al catalán pero que no se note guaire que ye catalán. Bueno, tal vegada tiengan suerte.

En tot caso, ta nusaltros ye una noticia que mos apllena de esperanza.

La Lei ye imprescindible ta´ls treballs que se han de fer, ta menar l´aragonés a la es-cuela y, sobre tot, ta dignificar-lo y ta fer chusticia dan els charradors que el han conservau de cheneración en cheneración.

Ye el momento tamé de ser agradeceus: gracias al Viceconsellero don Juan José Vázquez, que ha treballau molto y ben per ista Lei.

Y gracias al President aragonés, don Marcelino Iglesias Ricou, per impulsar-la: se han ganau la gratitut de totz nusal-tros.

mitjançantLa Lei de Luengas – Tema del día – www.elperiodicodearagon.com.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja