Skip to content

Archive

Archive for juny, 2009

SALIDA PROMOCIONAL

BARRANQUISMO

28 DE JUNIO DE 2009

BARRANCO DEL CANALETAS (VENTADÓ)

Duración: MEDIA JORNADA

Material: Ropa de recambio, bañador, zapatillas deportivas para mojar, chanclas

SOCIOS. 12 EUROS

NO SOCIOS. 18 EUROS

Las personas interesadas en la actividad que tengan material propio pagarán la cuota mínima (Socios 5 euros y No socios 8 euros)

INCLUYE: Guía, neopreno, casco, arnés,

y seguro.

Apuntarse antes del Jueves 25 a las 21 h

Teléfono. 699839395

08:00 SALIDA EN GASOLINERA DE VALDERROBRES.

Invertim en natros

M. Martí Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 20 de juny del 2009)

Los dies cada volta son més llargs, la roba va desapareixen dels nostres cossos conforme puja la temperatura, i es que ja tornem a estar a les portes del estiu. No se si serà per la calor, o per quina estranya raó, les àrees de cultura d’ajuntaments de tots los colors polítics es desperten.

Setmanes culturals, concerts, conferències, xerrades, tallers… el pobles s’omplen d’activitats destinades als veïns y als visitants estiuencs que cada any tornen cap a la segona residència. Així, casi tots els actes culturals es concentren en estos dos mesos, i per què? El responsables ho diuen clarament i sense cap tipus de vergonya; “ara hi ha gent al poble, i a més els que estan de vacances tenen una oferta d’activitats més amplia”.

Sincerament, no ho entenc. Em pareix una gran tontería concentrar tots els recursos personals i econòmics a satisfer els turistes que, per a més inri, tenen més interès en passejar per la vora del riu Matarranya que en anar a qualsevol xerrada. No ho veig lògic. I en això no em manifesto contra el turisme, encara no tenim clar que els visitants venen als nostres pobles pel patrimoni, les tradicions, el paisatge, la tranquil•litat i altres valors que no tenen res a veure en projeccions de cine, tallers, o altres activitats que la majoria d’ells tenen al abast cada dia a les seues respectives ciutats.

No serie més raonable invertir tots estos esforços en mantenir una oferta cultural i d’oci estable durant tot l’any. Unes activitats destinades als veïns, a la gent que fa que els pobles estiguen vius, cosa que no se si els polítics locals tenen clara. Es que després del estiu, arribe l’hivern i llavors que… L’oferta es torna erma, encara sort d’associacions i col•lectius no vinculats a les administracions que en los últims anys han anat incrementant l’oferta. I es que la gent cada dia necessita tenir més i millors opcions culturals i d’oci, i si no hi són, tots sabem que este no es un bon puesto per a viure.

Marc Martí

mitjançantViles i Gents :: Invertim en natros :: June :: 2009.

ARTIEDA 09 ya tiene cartel « Puyalón.

19/06/09

Al·legacions sobre la peça de Pere Garcia de Benavarri

• La Diputació de Lleida presenta al·legacions oposant-se al dret de retracte del Govern d’Aragó sobre la peça de Pere Garcia de Benavarri adquirida per aquesta Corporació

La Diputació de Lleida ha presentat al·legacions a la Direcció General de Patrimoni Cultural del Govern d’Aragó per oposar-se a la petició de la DGA del dret de retracte sobre la peça d’art procedent de l’església de Benavarri adquirida per la Diputació de Lleida a la casa de subhastes Balcli’s de Barcelona el 25 de març de 2009.

En l’escrit d’al·legacions, la Diputació de Lleida documenta que la peça objecte de petició de retracte és un fragment d’un retaule amb l’escena de la Resurrecció atribuït a Pere Garcia de Benavarri datat a meitat del segle XV i que estava ubicat fins el 1936 a l’església parroquial de Santa Maria de Valdeflores de Benavarri. Aquesta peça juntament amb d’altres taules gòtiques aprofitades formaven part del retaule major d’aquesta església des dels anys 40 del segle XIX, com ho demostra la historiografia antiga i com es detalla en l’informe aportat pel Conservador del Museu de Lleida.

En aquest sentit, la Diputació de Lleida entén que no es poden donar com a certes ni precises les referències de l’ordre de 19 de maig de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esports del Govern d’Aragó en les quals s’afirma que la peça pertanyia al Castell de Benavarri basant-se en unes suposades noticies a la premsa sense aportar ni documents ni historiografia. En el mateix escrit, la Direcció General de Patrimoni Cultural de la DGA confirma que la peça formava part del retaule de l’església de Benavarri abans de 1936.

Sembla clar l’intent del Govern d’Aragó d’acollir-se a un Decret del 22 d’abril de 1949 que establia que els castells espanyols tenen la condició de bens protegits, una protecció que inclou també tots els bens mobles.

La Diputació de Lleida entén en les seves al·legacions que no és vàlid en aquest supòsit perquè la peça no figura enlloc com a bé del Castell ni té cap protecció patrimonial i sí queda demostrat que formava part de la Parròquia de Benavarri. Cal recordar que el Govern d’Aragó inicia el procediment per incloure la peça a l’Inventari del Patrimoni Cultural Aragonés en data posterior a la compra de la Diputació de Lleida.

La taula de Pere Garcia de Benavarri, en la data de la subhasta no estava protegida en cap de les categories que estableix la llei del Patrimoni Cultural Aragonès ni per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol. Quan es va celebrar la subhasta la peça no era bé inventariat, ni catalogat, ni d’interès cultural i només quan es donen aquestes condicions hi ha dret a retracte.

A més, la casa de subhastes Balcli’s va enviar correus electrònics que s’adjunten a la documentació de les al·legacions, al director del Museu de Saragossa i al conservador i arqueòleg de l’Ajuntament de Benavarri pel seu coneixement informant-los de la subhasta.

La Diputació de Lleida va adquirir la peça de bona fe, de forma legal i ajustada a dret amb l’objectiu de preservar-la del comerç privat i incloure-la a la col·lecció del Museu de Lleida.

En les al·legacions es defineix Pere Garcia com un dels artistes més rellevants del gòtic de les comarques de Lleida i de la Franja amb representació en la col·lecció del Museu de Lleida i es recorda que moltes de les parròquies de la Franja amb peces d’aquest autor formaven part fins l’any 1995 del Bisbat de Lleida amb una història comuna.

Lleida, 17 de juny de 2009

mitjançantNoticies – Diputació de Lleida.

Los Draps, a les aules de les universitats dels Balcans 19 Juny 19UTC 2009

Posted by xarxes in pena-roja, sociolingüística.
trackback , edit post

José  Enrique Gargallo, professor de filologia romànica a la Universitat de Barcelona, m’envia l’enllaç a un vídeo sobre la Setmana de les llengües iberoromàniques a la Universitat de Zadar. Si el passeu fins el minut 5:00 podreu veure que Los Draps (escoltar) i el seu català occidental del Matarranya són una bona ferramenta per a explicar l’evolució i estat de les llengües romàniques a una universitat dels Balcans.

Los Draps, a les aules de les universitats dels Balcans « Xarxes socials i llengües.

Viles i Gents

18 June, 2009

Un bonic dia de primavera

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents

El passat 16 de maig vam assistir a la manifestació per reclamar una llei de llengües digna. La veritat és que hi anàvem amb totes les incògnites obertes. Quanta gent hi aniria? Hi hauria algun incident? Saragossa no pareixia una plaça molt propícia per les minories lingüístiques aragoneses. Especialment si la minoria majoritària –o sigui, la catalanoparlant– comparteix llengua amb els catalans, font de tots els mals d’Aragó.

Tanmateix, en arribar davant del Corte Inglés i veure aquella gentada alegre i colorista, van desaparèixer tots els temors. El dia era propici i l’ànim assolellat. Tot de joves i xiquets encapçalaven la marxa. Els companys de l’ASCUMA i de la resta d’associacions d’ICF ens miràvem satisfets. Hi érem els del català, però també, i en gran nombre, els de l’aragonès. Dues llengües i un mateix problema: la manca de reconeixement institucional. La qual cosa significa la condemna a llur desaparició.

Les alumnes de l’institut de Vall-de-roures cridaven amb força que volien tenir el dret d’estudiar la seua llengua. Però la cantarella més ben trobada va ser allò de: “Mi tierra tiene tres lenguas, tres lenguas tiene mi tierra. Si no tuviera tres lenguas, ya no sería mi tierra”. Aquest va ser un dels punts que reivindicaren els manifestants: són tan aragonesos els que parlen aragonès i català com el monolingües castellans.

Hi ha altres cròniques més ben trobades que aquesta, i amb fotografies. Podeu consultar-les a “ramonmur.blogspot.com” i a “finestro.wordpress.com”, entre d’altres.

Com a representació de les tesis contràries, un senyor solitari, entrat en anys i amb ulleres obscures, aguantava un cartró retolat a bolígraf on s’hi llegia “NO catalán. SI inglés”. Per a totes les llengües sempre hi ha d’haver un sí majúscul. Especialment si es tracta de les del propi territori.

mitjançantViles i Gents :: Un bonic dia de primavera :: June :: 2009.

Viles i Gents

18 June, 2009

“Als del Matarranya”

L. Rajadell Categoria: Article Viles i Gents

La campanya de les eleccions europees ha passat, una vegada més, sense pena ni glòria amb la seua càrrega de mítings, conferències, taules informatives i demés “parafernàlia”. Com les eleccions, a l’hora de publicar-se esta columna ja hauran passat, ningú em podrà acusar de parcialitat en la darrera confrontació electoral.

Una de les poques sorpreses de la campanya –com deia, pel general bastant avorrida– per un observador catalanoparlant la va protagonitzar el president de la DGA, Marcel·lí Iglesias, també catalanoparlant. En un multitudinari dinar-míting celebrat a la castellanoparlant Terol va començar la seua intervenció en català. Va dirigir-se als assistents “del Matarranya” en un gest de deferència perque havien fer el viatge més llarg per a acudir a l’acte. Els passa el mateix, segons va contar, que li ocorria a ell quan participava en actes polítics a la capital aragonesa i venia del seu poble, Bonansa.

I no hi va haver-hi ningú que xiulare des d’algún racó d’aquell gran menjador, on hi havia cinc-centes persones arribades de tots els cantons de la província. Ningú va manifestar, al menys obertament, el seu malestar per aquella improvisada i inesperada presència del català en l’intervenció del principal orador. Pot ser que alguna cosa estiga canviant en la societat aragonesa, tradicionalment intolerant respecte al català? Ja seria hora.

mitjançantViles i Gents :: “Als del Matarranya” :: June :: 2009.

Viles i Gents

18 June, 2009

Informe per a l’ACADEMIA

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

Enterats els de Madrit del Diccionari de Chapurreries que estem preparant, me demanen que els escriga algunes entrades, així contestaran millor les propostes chapurrianes que alguns els fan. Prenguen nota els acadèmics:

Chapurriau, rriau, rriau… Onomatopeia o paregut, sense suc ni muc, ni gràcia ni traça, ni gust de carbaça.
Chapurraire.- Element simpàtic sol castellaparlant que es fa de penques de saber dels nostres pobles, cagant-la sempre quan afegeix: “allí habláis una especia de Cha…”
Chapurriat.- Forat imaginari a les fulles d’un setmanari. Una llàstima, perquè les bones obres no haurien de tindre noms dolents.
Chapurrianisme.- Creència idiota que afavoreix els que escriven en faltes d’ortografia i als que reneguen de la llengua materna.
Enchapurrechar.- Empastifar, embrutar, enmerdar.
Chapudràtic.- Aixina com catedràtic o dotó de basseta, diputat de carrascleta, sabut del canut… i tants atres.
Chapurrastre.- Farum predemocràtic que deixen per on passen els partidaris de les querelles criminals contra els que no pensen com ells.
Chapubaish.- Casori de chapu i baish. Ja li val a l’inventor del nom baish.. Que algú mos digue com sone eixe palaurot en la ‘h’ final.
Chapúrria.- Rònega manifestació o reunió de chapurrians a la capital en los justets per portar el sant.
Enchapurriagats.- Que demanen firmes a la gent contra la seua pròpia llengua.
Chapurranga.- Un mal negoci. Qui gaste temps i diners en chapurreries.
Enchapurrich.- Acotidets, semets i més eixuts de idees bones que l’eixarrit d’ovella sedella, medella, llanuda, llanada del cap escornada…
Enchapurriach.- Que diuen defensar la llengua però que mai la escriven. Si tant la volen que la escriguen, a la castellana o como sigue, però que la escriguen, redéu! Ara proliferen blocs i webs de jòvens voluntariosos que necesiten defensar i aprendre la nostra llengua, pero como no la escriven, mai podràn superar la enfermetat infantil i carca del chapurriau.
Chapurriaguitis.- Enfermetat infantil de la normalització ja dita. Els afectats hi tenen cura a poc espavilats que siguen.

Viles i Gents :: Informe per a l’ACADEMIA :: June :: 2009.

Viles i Gents

18 June, 2009

Informe per a l’ACADEMIA

T. Bosque Categoria: Article Viles i Gents

Enterats els de Madrit del Diccionari de Chapurreries que estem preparant, me demanen que els escriga algunes entrades, així contestaran millor les propostes chapurrianes que alguns els fan. Prenguen nota els acadèmics:

Chapurriau, rriau, rriau… Onomatopeia o paregut, sense suc ni muc, ni gràcia ni traça, ni gust de carbaça.
Chapurraire.- Element simpàtic sol castellaparlant que es fa de penques de saber dels nostres pobles, cagant-la sempre quan afegeix: “allí habláis una especia de Cha…”
Chapurriat.- Forat imaginari a les fulles d’un setmanari. Una llàstima, perquè les bones obres no haurien de tindre noms dolents.
Chapurrianisme.- Creència idiota que afavoreix els que escriven en faltes d’ortografia i als que reneguen de la llengua materna.
Enchapurrechar.- Empastifar, embrutar, enmerdar.
Chapudràtic.- Aixina com catedràtic o dotó de basseta, diputat de carrascleta, sabut del canut… i tants atres.
Chapurrastre.- Farum predemocràtic que deixen per on passen els partidaris de les querelles criminals contra els que no pensen com ells.
Chapubaish.- Casori de chapu i baish. Ja li val a l’inventor del nom baish.. Que algú mos digue com sone eixe palaurot en la ‘h’ final.
Chapúrria.- Rònega manifestació o reunió de chapurrians a la capital en los justets per portar el sant.
Enchapurriagats.- Que demanen firmes a la gent contra la seua pròpia llengua.
Chapurranga.- Un mal negoci. Qui gaste temps i diners en chapurreries.
Enchapurrich.- Acotidets, semets i més eixuts de idees bones que l’eixarrit d’ovella sedella, medella, llanuda, llanada del cap escornada…
Enchapurriach.- Que diuen defensar la llengua però que mai la escriven. Si tant la volen que la escriguen, a la castellana o como sigue, però que la escriguen, redéu! Ara proliferen blocs i webs de jòvens voluntariosos que necesiten defensar i aprendre la nostra llengua, pero como no la escriven, mai podràn superar la enfermetat infantil i carca del chapurriau.
Chapurriaguitis.- Enfermetat infantil de la normalització ja dita. Els afectats hi tenen cura a poc espavilats que siguen.

Viles i Gents :: Informe per a l’ACADEMIA :: June :: 2009.

La CHA denuncia que el Centro de Alta Resolución de Fraga se ha privatizado

Monzón – J.Ortas 2009-06-19


Representantes de Chunta Aragonesista en las comarcas orientales de Huesca, con el coordinador del Altoaragón, Eduardo Pueyo, a la cabeza, dieron un buen “repaso”, como se suele decir al Gobierno de Aragón por la mala situación sanitaria que, a su entender, se vive en dichas comarcas. El motivo de la convocatoria era la concentración que el próximo 27 de junio tendrá lugar en la plaza de la Primicia de Barbastro bajo el lema “Menos Listas de Espera y Más Especialistas. En Defensa de Nuestra Salud”. A este acto también se suman partidos como Izquierda Unida y el Partido Popular.

Patronat de Turisme

Esta protesta supone el colofón de la campaña que se ha llevado a cabo durante varios meses con la recogida unas dos mil firmas, por ahora, que se enviarán a la consejera de Sanidad, María Luisa Noeno y la edición de trípticos informativos, entre otras actuaciones. Con una cifra de potenciales usuarios similar entre las áreas de Salud de Barbastro y Huesca, el Hospital de la zona oriental tiene 65 menos que el de la capital altoaragonesa. En especialistas, por citar tres ejemplos empleados por el concejal de CHA en el Ayuntamiento de Monzón, Joaquín Palacín, en Huesca hay siete traumatólogos, seis oftalmólogos y cuatro cardiólogos más que en Barbastro.
Por ello se exige el redimensionamiento del número de profesionales en el Hospital de referencia de la zona oriental de Huesca; una incentivación para la ocupación de las plazas de especialistas y la mayor dotación de personal y recursos, según dicen desde Chunta. Evitar la privatización es otra de las peticiones. Critican los aragonesistas el proceso de externalización de servicios que se está produciendo en la zona oriental y ponen el Centro de Alta Resolución de Fraga como ejemplo. Aseguran que no es un centro público sino un centro privado concertado. Es decir, a su entender, se ha construido un edificio con dinero público para que una empresa privada gestione el servicio. Y eso, según CHA, es inaceptable.

La Mañana – La CHA denuncia que el Centro de Alta Resolución de Fraga se ha privatizado.

EN LAS CORTES
Solicitan a la letrada mayor de las Cortes un dictamen que aclare las dudas de inconstitucionalidad planteadas por un jurista sobre la ley de centros de ocio. Todos los partidos respaldan la petición en la Junta de Portavoces

La letrada mayor, Vega Estella, saluda al presidente de las Cortes, en una imagen de archivo.. OLIVER DUCH

NATALIA ASÍN. Zaragoza

El informe de correcciones técnicas del proyecto de Ley de Centros de Ocio de Alta Capacidad -elaborado por un letrado de las Cortes- que plantea dudas sobre la inconstitucionalidad de la norma no ha acabado de convencer a los grupos parlamentarios que sustentan el Gobierno, PSOE y PAR, que han decidido solicitar a la letrada mayor de las Cortes otro dictamen sobre el primero. Todos los partidos respaldaron la iniciativa. Mientras, la tramitación continúa y hoy se aprobará en la Comisión de Industria, Comercio y Turismo. Y el próximo jueves -si no hay sopresas en el ‘contrainforme’ que estará acabado la próxima semana- se ratificará en el pleno.

El pasado miércoles, la ponencia de esta ley debatió en su última sesión el informe de correciones técnicas que acompaña siempre a las normas de nueva creación (48 recomendaciones a una ley de 40 artículos de las que solo se aprobaron 13). En él, el letrado cuestionaba su constitucionalidad porque duda de que se puedan declarar proyectos como Gran Scala -impulsado por promotores privados- “de utilidad pública e interés social” para poder expropiar terrenos. El texto permite que la DGA expropie suelo una vez que los promotores dispongan del 80% de los suelos.

Pero también plantea inseguridades jurídicas, especialmente, por la normativa de juego singular que van a tener este tipo de proyectos frente a la del resto del territorio o la indefinición de la figura del consorcio.

Discrepancias

Sin embargo, tanto los socialistas como los aragonesistas consideran que no se argumentan estas dudas constitucionales. “Tengo información jurídica que no comparte este critierio y yo no voy a apoyar nada que tenga dudas de constitucionalidad”, aseguró el portavoz del PSOE, Jesús Miguel Franco. Con este argumento justificó la petición de ese otro dictamen, para tener “si cabe, mayor seguridad porque no queremos votar nada que sea difícil de entender por todo el mundo”.

En el mismo sentido, el portavoz del PAR, Javier Allué, que dijo no compartir las consideraciones del jurista, explicó que se va a solicitar a la letrada mayor ese informe que clarifique estas cuestiones “para que no quede ningún grupo parlamentario con la duda”. Y criticó que el jurista materielice sus dudas en un párrafo “sin ninguna argumentación jurídica más”. Además, se preguntó si crear 3.000 puestos de trabajo -como prevé el proyecto de Gran Scala- “no es de interés social”.

Tanto Franco como Allué plantearon esta solicitud en la Junta de Portavoces de las Cortes, que duró varias horas y que, además del próximo pleno, tuvo como asunto estrella el informe del letrado de las Cortes sobre la ley de Gran Scala. Los términos en los que se fue desarrollando el debate llegaron a plantear el ‘contrainforme’ como un aval o un veto al anterior. Es decir, si el letrado asumía sus consideraciones como personales o contaba con el respaldo de todos los servicios jurídicos de la Cámara. Ahora le toca a la letrada mayor de las Cortes, Vega Estella, respaldar los argumentos de su compañero o discrepar de ellos y alinearse con las tesis de PSOE y PAR que consideran que esta ley no es inconstucional.

Una situación parecida ocurrió hace unos años con la Ley del Pirineo, también en las Cortes. El letrado mayor entonces elaboró un informe demoledor contra la norma y el Gobierno de Aragón se vio obligado a retirarla. En la legislatura siguiente, este fue sustituido por Vega Estella.

No obstante, hay que tener en cuenta que el informe de correcciones no es vinculante si no que su asunción responde a un criterio político. Según explicaron fuentes consultadas, este tipo de dictámenes se elaboran para todas las leyes pero no siempre se incluyen las sugerencias. En la ley de Gran Scala, por ejemplo, solo se recogieron 13 de las cuestiones y todas ellas hacían referencia a aspectos formales. Los preceptos de mayor enjundia fueron todos rechazados. En total, la ponencia dijo sí solo a 13 de los 48 puntos que incluye el informe jurídico.

CHA estudia ir al Defensor del Pueblo y el PP dice que no votará los puntos conflictivos
Izquierda Unida recaba apoyos para llevar el texto, una vez aprobado posiblemente el próximo jueves, al Tribunal Constitucional

N. A. M. Zaragoza

Las reacciones de la oposición no se hicieron esperar tras salir a la luz el informe de correcciones técnicas -elaborado por un letrado de las Cortes- que pone en duda la constitucionalidad de la Ley de Centros de Ocio de Alta Capacidad, que hoy se aprobará en la Comisión de Industria, Comercio y Turismo, tras una tramitación meteórica (apenas una semana de ponencia). El PP anunció que no apoyará los artículos controvertidos, CHA dijo que se plantea llevar la ley al Defensor del Pueblo e IU busca apoyos para recurrirla ante el Tribunal Constitucional.

El PP, que nunca ha mostrado un rechazo frontal a esta ley y a este proyecto, anunció que no votará ningún artículo de los cuestionados. “No apoyaremos los puntos que no garanticen la seguridad jurídica o la constitucionalidad”, argumentó. No obstante, sí dijo que avalará aquellos en los que se han aceptado sus enmiendas, entre ellos, otorgar mayor peso en el consorcio a los ayuntamientos afectados por el proyecto.

Precisamente, los populares han presentado enmiendas a uno de los artículos controvertidos, que el letrado de las Cortes considera que puede ser inconstitucional. En concreto, el que permite declara proyectos como Gran Scala “de utilidad pública o interés social”. Sin embargo, la propuesta del PP no hace referencia a este párrafo sino al anterior, en el que se exige a los promotores presentar copias notariales de las escrituras de adquisición de la propiedad de los terrenos. Los populares piden su supresión.

El diputado de CHA Chesús Yuste anunció que su partido estudia acudir al Defensor del Pueblo una vez que se apruebe la ley. Yuste aclaró las cuatro vías para presentar un recurso ante el Tribunal Constitucional a una norma autonómica: el respaldo de 50 diputados del Congreso, de 50 senadores, el presidente del Gobierno de España o el Defensor del Pueblo. Ante las dificultades para materializar las tres primeras vías, Yuste razonó que la única posibilidad que queda es “iniciar un proceso ante el Defensor del Pueblo”.

En cualquier caso, opinó que el informe es “clarificador” porque “pone el dedo en la llaga de las contradicciones de esta ley con el resto del ordenamiento jurídico aragonés”. Y recordó que la enmienda a la totalidad presentada por su formación se fundamentaba en la vulneración de varios principios constitucionales.

Por su parte, el portavoz de IU, Adolfo Barrena, denunció que este informe se haya publicitado, porque -dijo- “es un documento interno de trabajo” y recordó que no es vinculante. “Los diputados tenemos capacidad para decidir si estamos de acuerdo en algunas cosas o no”, concretó. No obstante, sí reconoció que el dictamen “coincide” con las críticas de su formación. Además, explicó que se están buscando apoyos para poder llevar la ley al Tribunal Constitucional. “Estamos iniciando contactos en Madrid con oficinas públicas y con diputados y senadores, pero hasta que no se apruebe la ley…”, apostilló Barrena.

http://www.heraldo.es/noticias/aragon/psoe_par_cuestionan_informe_juridico_sobre_gran_scala_fuerzan_uno_nuevo.html

PIDE QUE SE ESCUCHE A LOS TRIBUNALES

EUROPA PRESS. Zaragoza
El presidente del Gobierno de Aragón, Marcelino Iglesias, señaló que respeta pero no comparte “en absoluto” la opinión del ex presidente de la Generalitat de Cataluña, Jordi Pujol, que se mostró a favor de que los bienes de arte sacro de la Franja se queden en Lérida. Además, Iglesias insistió en que, para solucionar este litigio, se escuche la decisión de los tribunales.

Pujol defendió en Zaragoza que se debe “respetar la historia en algunas cosas” y conservar “ciertas” obras de arte sacro de la Franja, propiedad de la Diócesis de Barbastro-Monzón, en su ubicación actual, en Lérida.

En este sentido, Iglesias señaló en un acto que tuvo lugar en Zaragoza que ni el Gobierno de Aragón, ni los tribunales están de acuerdo “en absoluto” con esa opinión. “Es muy respetable pero no la comparto en absoluto porque en un Estado de Derecho, cuando hay conflictos entre dos partes hay que hacer caso a lo que dicen los tribunales y esa es la posición de Aragón”, aseveró.

Así el presidente del Gobierno de Aragón añadió que “hay un litigio en el que dos obispados no se ponen de acuerdo, ha habido que recurrir a los tribunales y eso es lo que se defiende, no un capricho ni una posición romántica”. “Es muy respetable lo que piense cada uno, pero no es momento de pensar, sino de actuar”, concluyó.

http://www.heraldo.es/noticias/aragon/iglesias_respeta_pero_comparte_opinion_pujol_sobre_los_bienes_franja_pide_escuchar_los_tribunales.html

“El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”

“El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”Ampliar imatge

• El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert, ha presidit aquest dimecres al Museu de Lleida, Diocesà i comarcal la presentació de la conferència “El Museu creix: una nova obra de Pere Garcia de Benavarri per al Museu de Lleida”, en què el conservador del museu, Alberto Velasco, ha parlat sobre el compartiment de retaule adquirit recentment en subhasta per la Diputació de Lleida. La directora del Museu de Lleida, Montse Macià també ha fet una presentació del conferenciant.

Velasco és conservador del Museu de Lleida i especialista en pintura gòtica, i que actualment treballa en la seva tesi doctoral, dedicada, precisament, a Pere Garcia de Benavarri.

La taula va ser subhastada el passat 25 de març i la Diputació de Lleida la va adquirir per 22.000 euros, el preu de sortida, ja que a la subhasta no va acudir ningú més. Després de la seva compra, la Diputació va cedir l’obra al Museu de Lleida.

El retaule conté l’escena de la Resurrecció atribuït a Pere Garcia de Benavarri procedent de l’església parroquial de Sant Miquel de Benavarri i es va cedir al Museu de Lleida.

El president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert ha dit que lamenta la controvèrsia amb el govern d’Aragó per aquesta peça comprada per la Diputació per evitar que no estès en mans privades. Gilabert ha dit que no és voluntat de la Diputació de Lleida entrar en disputes i en aquest sentit, ha recordat que va felicitar al govern d’Aragó quan va adquirir en una subhasta posterior dues peces del mateix artista. En aquest sentit, Gilabert ha dit que va enviar una carta al govern d’Aragó per no entrar en una guerra institucional i anar plegats a les subhastes. Una carta que no ha rebut cap resposta. Gilabert ha felicitat el conferenciant Alberto Velasco per la seva exposició sobre aquesta peça i la figura el seu autor Pere Garcia. Velasco ha reiterat la legalitat de la compra del retaule per part de la Diputació de Lleida.

Les característiques del retaule són d’unes mides de 94×104 cm. Pel que fa al contingut, és la representació de la Resurrecció, concretament el moment en què Crist surt del seu sepulcre, tot beneint amb la mà dreta; essent la data entre 1450-1460, i atribuïda a Pere Garcia de Benavarri, un dels artistes més rellevants i emblemàtics del gòtic a les comarques de Lleida i la Franja

Amb la seva adquisició el Museu de Lleida incrementa fins a set les peces que té de l’artista i ajuda a complementar la col·lecció de pintura gòtica del museu. Cal recordar que aquesta és la segona adquisició que ha fet la Diputació per després cedir-ho al Museu de Lleida. La primera va ser el retaule de Sant Andreu de Castelló de Farfanya, atribuït a l’escultor Bartomeu de Rubió.

Lleida, 17 de juny de 2009

mitjançantNoticies – Diputació de Lleida.

pujolsaragossa.jpg (Imatge JPEG, 760×840 píxels).

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja