Tomàs Bosque cantarà a Saragossa

El dissabte dia 22 d’aquest mes de gener, a les 18 hores, Tomàs Bosque canta rà a Saragossa, al Centro Cívico Teodoro Sánchez Punter, plaza Mayor 2. San José (cantonada Puente Virrey).

El programa serà molt similar al d’Alcanyís, tot i que , amb un bonic afegitó, s’acabarà l’acte presentant la traducció del “Cant a la llibertat” de José Antonio Labordeta al català, i cantant-lo tots plegats en les tres llengües d’Aragó. Les portes estaran obertes a tothom.

Tomàs Bosque cantarà a Saragossa « Lo finestró del Gràcia.

El ruido de los calderons atraerá a los Reyes Magos hasta La Fresneda

Miércoles, 05 de Enero de 2011 12:47 Alejandro Rivera

Los pequeños fresnedinos han salido esta mañana a la calle para arrastrar los calderons por todo el pueblo. El objetivo era hacer el mayor ruido posible para atraer la atención de los Reyes Magos y evitar que pasen de largo.

En torno a las diez de la mañana, los jóvenes disfrutaron de una chocolatada en la plaza Mayor para combatir el frío de enero. Posteriormente, las organizadoras pintaron la cara a los niños con divertidos motivos para crear ambiente. Entretanto, los chavales ya comenzaban a corretear con sus cacerolas, sus paelleras, y sus orinales viejos, todos perfectamente atados con cuerdas. Los más jóvenes, por su parte, usaron latas de aluminio, mucho menos pesadas. Incluso algunos bebés llevaban atados a sus carritos algún calderón.

La comitiva se puso en marcha sobre las once de la mañana para llenar de ruido las principales calles fresnedinas. Asimismo, hicieron paradas en algunas casas cuyos dueños contribuyen a la fiesta ofreciendo caramelos. El trazado finalizó alrededor del árbol navideño plantado ante el Ayuntamiento, donde los niños continuaron corriendo y jugando en un día especialmente dedicado a ellos.

El origen de los ‘calderons’ es incierto y no está nada claro, pero es probable que se remonte a más de 150 años. De hecho, algunos abuelos de la localidad recordaban mientras veían correr a los zagales sus días de niñez, en que ellos mismos fueron los protagonistas. Si los pequeños han hecho el suficiente ruido, habrán logrado atrapar la atención de Melchor, Gaspar y Baltasar, que se pasarán esta tarde por el pueblo para entregar, uno a uno y en mano, los respectivos regalos.

El ruido de los calderons atraerá a los Reyes Magos hasta La Fresneda.

Peñarroya convertirá la Bassa de Sant Miquel en un merendero.

Fotos de Bsjfestival Belmonte Teruel – Imatges del perfil.

¡ALERTA! Red Eléctrica anuncia la presentación del anteproyecto de la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona durante este mes de enero

Acabamos de enterarnos a través de la noticia publicada hoy en Heraldo de Aragón de la intención de Red Eléctrica de España de presentar durante este mes de enero su anteproyecto de Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona, una pésima noticia para empezar este año 2011 que, visto lo visto, se presenta lleno de incertidumbre y negros augurios para el futuro de nuestra tierra y nuestros pueblos.
No es mucho lo que podemos añadir a lo ya expuesto en la citada noticia, elaborada por Elena Puértolas y que os invitamos a leer con detenimiento. Tan sólo reiterar nuestro convencimiento de que la alternativa que REESA pretende elegir para su Autopista Eléctrica, y que ahora dice “guardar en secreto”, es la que reproduce con exactitud el trazado del antiguo proyecto de línea de alta tensión Graus-Sallente (a las pruebas expuestas en este blog nos remitimos), lo que, dados los antecedentes a los que nos hemos referido en anteriores entradas, implicaría un fraude de ley y un escándalo de enormes proporciones. También, nuestro convencimiento (de nuevo nos remitimos a las pruebas ya expuestas y argumentadas en este medio) de que el Gobierno de Aragón ha actuado en todo momento de manera absolutamente hipócrita y cínica, haciendo ver que se opone a esta infraestructura al tiempo que no hace absolutamente nada por impedir que se lleve a cabo, por no decir, incluso, que, evitando el cumplimiento de varios acuerdos parlamentarios (y, por tanto, de la voluntad del pueblo aragonés), tiene una responsabilidad directa en el hecho de que REESA intente por tercera vez pasar sus cables asesinos a través de nuestras tierras.
Ojalá nos equivocásemos en nuestras previsiones. No obstante, sea como sea, los habitantes de las comarcas del Alto Aragón y el Pallars Jussà cuyo futuro está ahora en entredicho estamos ya preparados para la lucha en todos los frentes (el social, el político y el judicial) y con el apoyo de nuestras instituciones o sin él plantaremos cara y lucharemos hasta el final contra este despropósito que pone en peligro la supervivencia de nuestros pueblos y nuestras gentes.
Tenemos para ello la fortaleza y la autoridad moral que proporciona la lucha por la defensa de nuestra tierra y de nuestras casas frente a los que quieren una vez más expoliar nuestro patrimonio usándonos como “servidumbre de paso” para sus lucrativos planes. Tenemos también la fortaleza y la autoridad moral que da el convencimiento de tener la razón y la ley de nuestra parte frente a quienes maquillan con falacias sus proyectos tratando de convencernos de que sus proyectos son de interés público cuando es público y notorio su verdadero interés, meramente especulativo.

Acabem d’assabentar-nos a través de la notícia publicada avui a l’Heraldo de Aragón de la intenció de Red Eléctrica de España de presentar durant aquest mes de gener el seu avantprojecte d’Autopista Elèctrica Peñalba-Monzón-Isona, una pèssima notícia per començar aquest any 2011 que, vist el que hi ha, es presenta ple d’incertesa i negres auguris per al futur de la nostra terra i els nostres pobles.
No podem afegir gaire més al que ja hi ha exposat en l’esmentada notícia, elaborada per Elena Puértolas i que us convidem a llegir amb deteniment. Tan sols reiterar el nostre convenciment que l’alternativa que REESA pretén triar per a la seva Autopista Elèctrica, i que ara diu “guardar en secret”, és la que reprodueix amb exactitud el traçat de l’antic projecte de línia d’alta tensió Graus-Sallente (a les proves exposades en aquest blog ens remetem), la qual cosa, donats els antecedents als que ens referirem en anteriors entrades, implicaria un frau de llei i un escàndol d’enormes proporcions. També, el nostre convenciment (de nou ens remetem a les proves ja exposades i argumentades en aquest mitjà) que el Govern d’Aragó ha actuat en tot moment de manera absolutament hipòcrita i cínica, fent veure que s’oposa aquesta infraestructura al mateix temps que no fa absolutament rés per impedir que es dugui a terme, per no dir, fins i tot, que, evitant el compliment de diversos acords parlamentaris (i, per tant, de la voluntat del poble aragonès), té una responsabilitat directa en el fet que REESA intenti per tercera vegada passar els seus cables assassins a través de les nostres terres.
Tant de bo ens equivoquéssim en les nostres previsions. No obstant,, els habitants de les comarques de l’Alt Aragó i el Pallars Jussà el futur dels quals està ara en dubte estem ja preparats per a la lluita en tots els fronts (el social, el polític i el judicial) i amb el suport de les nostres institucions o sense plantarem cara i lluitarem fins al final contra aquest despropòsit que posa en perill la supervivència dels nostres pobles i les nostres gents.
Tenim per a això la fortalesa i l’autoritat moral que proporciona la lluita per la defensa de la nostra terra i de les nostres cases enfront dels quals volen una vegada més espoliar el nostre patrimoni usant-nos com a “servitud de pas” per als seus lucratius plans. Tenim també la fortalesa i l’autoritat moral que dóna el convenciment de tenir la raó i la llei de la nostra part enfront d’els qui maquillen amb fal·làcies els seus projectes tractant de convèncer-nos que els seus projectes són d’interès públic quan és públic i notori el seu veritable interès, merament especulatiu.

ALTA TENSIÓN / ALTA TENSIÓ: ¡ALERTA! Red Eléctrica anuncia la presentación del anteproyecto de la Autopista Eléctrica Peñalba-Monzón-Isona durante este mes de enero.

mitjançantFoguera de sant Antoni.

La meua iaia per part de pare era de Mequinensa. Es va casar amb el meu iaio de Móra d’Ebre que era fuster i feia llaguts i els conduïa (una barca de transport fluvial que circulava per l’Ebre en aquells anys) i van tenir cinc fills. Devia ser a principis del s.XX. que es van conèixer durant aquests viatges d’anar amunt i avall; sirgadors en dèien. Feien el camí de sirga (que encara hi és), riu amunt i després navegaven a vela riu avall. El transport era lent, però barat i respectuós amb el medi. Més tard vindria l’embassament de Riba-Roja i la presa de Flix.

A Mequinensa parlen català. No vaig sentir-li dir res en cap altra llengua a ma iaia i, això sí, deien que era una dona geniüda perquè era de l’Aragó. Jo no vaig tenir temps de conèixer-la gaire, però sí la recordo amb els cabells blancs cuidant el seu jardí de roses i amb la veu forta i segura. Ella era la miquerensana igual que un cosí de mon pare és l’Antonio el miquerensà, els cognoms sobraven. Em feia gràcia dir que la meua iaia era aragonesa, però es veu que un mapa publicat fa poc a l’Heraldo de Aragon i escampat per aquest bloc, la situa ara a terra catalana. No sé què en diran els de Mequinensa, estar al mig com el dijous té aquestes coses.

mitjançantCoses a dir – Els blocs de VilaWeb – MÉSVilaWeb.

‘Heraldo de Aragón’ publica un mapa on la població de la franja de Ponent forma part del Principat

El mapa estaria basat en un de REE que respecta les fronteres actuals

El mapa amb Mequinensa dins de Catalunya

Avui+ – Notícia: Mequinensa és Catalunya, segons un diari aragonès-353263.

Si ista imachen que pego cobaxo ese amanexiu en bell diario catalan ye probable que l’Heraldo ese feito bell editorial sobre o tema, a television autonomica aragonesa ese preguntau a os politicos y mesmo bell abogau ese prencipiau a escribir una demanda.

Mequinensa a l’atro costau d’a muga

Detalle d’o paso d’a muga

O mapa ye d’un articlo sobre o trazado d’una linea d’alta tension que presentara Red Electrica Espanyola. Rechirando por a web de Red Electrica he trobau o mapa orichinal que podez consultar en PDF y an Mequinensa sale a lo costau correcto d’a muga autonomica. Ye dicir que a colocacion de Mequinensa a l’atra banda ye una error de l’Heraldo.

Ye fuera de duda que Heraldo no ha quiesto tener a intincion de ceder Mequinensa a Catalunya, pero no dixa d’estar curioso que un periodico que ha feito un arte de trucar o ficacio d’a chent con “as errors” intencionals u no pas de bells catalans sobre a storia y a cheografia tienga agora ista esbarafundiada “pancatalanista“.

Esvielle: Por cierto, que huei en a edicion de paper sale un articlo de Carlos Sauras, precisament, charrando d’a “manipulacion” y ixas cosas malismas. Sauras ye especialista en istos articlos con verdatz a meyas.

Mequinensa ye Catalunya ta l’Heraldo | Purnas en o zierzo.

Des de Cap d’Any hi ha una nova publicació en català: el mensual gratuït Notícies del Matarranya, amb edició també en castellà. És un plec de vint-i-quatre pàgines d’informació cultural, econòmica, política i social d’aquesta comarca de la Franja. A més de difondre l’actualitat comarcal i de promoure les activitats que es fan als pobles del Matarranya, aquesta publicació en format tabloide ofereix una agenda cultural i tradicional confeccionada per la Comarca del Matarranya.

‘Notícies del Matarranya’ es reparteix de franc abans del dia 1 de cada mes i es pot descarregar també en pdf de la web. La nova publicació és una iniciativa de Masmut Produccions, empresa gestora de l’emissora comarcal Ràdio Matarranya.

‘Notícies del Matarranya’, nou mensual gratuït de la Franja – VilaWeb.

Casi medio millar de jóvenes participan en las actividades deportivas comarcales de invierno.

“La gente que habla el aragonés debería tomar conciencia de su importancia”

Chabi Lozano. | S.E. .n-adjunto1 { background-image: url(“/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg”); background-repeat: repeat-x; font-weight: bold; height: 21px; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; }.n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 10px; font-weight: bold; color: gray ! important; line-height: 1px; }.n-adjuntoelmt:before { content: url(“/imagenes/flecha_documento.jpg”); }

Vota

| Resultado

4 votos

HUESCA.- Chabi Lozano, filólogo y miembro de L”Academia de l”Aragonés, ha publicado recientemente el libro titulado “Aspetos lingüísticos de Tella. Aragónes de Sobrarbe (Huesca)”, que aborda esta variedad poco atendida hasta el momento por los filólogos e investigadores.

Con el fin de “cubrir esta laguna”, Lozano aborda en esta publicación determinados aspectos lingüísticos generales como la fonética diacrónica, el sistema morfosintáctico y el vocabulario. “Es un libro para especialistas porque es bastante denso, no está escrito de forma amena”, explica el autor, quien con esta obra suma ya tres libros publicados sobre temática aragonesa, después de estudiar el aragonés de la comarca del Alto Gállego y el de Bielsa.

Además de “rellenar un hueco” en la investigación de esta lengua, el propósito es “dignificar” el aragonés. “Es una pena que se vaya a perder y así por lo menos quedará documentación de lo que se ha hablado allí hasta hace pocos años”, subraya.

Chabi Lozano indica que el estudio se ha realizado probablemente en el último momento en que se podía haber hecho, pues “el envejecimiento de la población, la despoblación y la imparable castellanización auguran un negro futuro para esta modalidad, como para tantas otras si no se toman medidas inmediatamente”.

Actualmente, en el valle de Tella viven sólo 25 personas y los jovenes hablan castellano. Lozano dice que tuvo la suerte de conocer al último monolingüe que vivía en Tella. El filólogo, residente en Bielsa, revela que su “relación personal” con esta zona comenzó cuando todavía estudiaba en la universidad. “Cuando les escuché hablar por primera vez me planteé investigar esta modalidad”. De esto hace ya diez años. Lozano confiesa que ha escrito el libro “en sus ratos libres”. Y viendo el resultado, el autor está satisfecho. “Quizá se podría haber invertido más tiempo y haber sacado, por ejemplo, más vocabulario, pero el análisis morfosintáctico que es lo que más me interesa creo que está bastante bien hecho”.

Para Chabi Lozano, recuperar el aragonés pasa por que la gente que todavía lo habla tome conciencia de su importancia. “Deberían estar orgullosos de mantener una lengua que tiene más de mil años de historia, pero la mayoría, especialmente en Sobrarbe, consideran que es hablar mal o hablar basto”. Su próxima publicación ya tiene temática: la toponimia de Tella.

“La gente que habla el aragonés debería tomar conciencia de su importancia”.

Un document del segle XVIII desvela que la torre de Calaceit havia de ser molt més gran que l’actual | Comarques Nord.

Bon any a totom. Empezamos el año, con dos conciertos por un lado, la noche de reyes tendremos, al SOBRINO DEL DIABLO con sus diabluras. Y el sábado 8, vendrá Joan Rovira,con sus versiones y temas propios interpretados de una forma muy especial.

L’últim monarca del Regne d’Aragó

Després d’aquestes línies meues podeu llegir un article, encertat i punyent, d’Artur Quintana sobre el rei català de la Corona d’Aragó, Martí I l’Humà, i l’oblit per part de les institucions aragoneses actuals del sisè centenari de la mort d’aquest rei. Al marge de l’esplèndid editorial del número 101 de  la revista Temps de Franja —darrera del qual es veu la mà del professor jubilat de la Universitat de Barcelona i col·laborador de Temps de Franja— i del artícle de Ramón Mur, “Humà, però oblidat”—sempre a l’aguait de l’actualitat i de la Història— , tal com diuen el mateix Ramón Mur i Artur Quintana, ningú se n’ha recordat de l’efemèride en totes les terres aragoneses. En aquest cas no podran protestar els polítics i el poble aragonès en general sobre l’aprofitament per part de Catalunya dels monarques del Regne d’Aragó com tantes voltes  s’ha dit de Pere III el Gran i II de Catalunya com a Comte de Barcelona, perquè a Catalunya només s’ha celebrat un congrés rememoratiu per part de l’Institut d’Estudis Catalans, ben poca cosa. Un rei aragonès, nascut i mort a Catalunya, l’últim rei de veritat del Regne d’Aragó: Martí I, l’Humà i ara l’Oblidat. Gràcies catalans per no fer gaire cosa en honor d’aquest rei, heu evitat empipaments de l’Aragó envers Catalunya. Aixó sí, com diu Ramón Mur, el govern d’Aragó prepara la commemoració, el 2012, del sis-cents aniversari del Compromís de Casp, i jo afegeixo, clara i ben escenificada farsa i punt de partida de la pèrdua de la llengua i tantes i tantes coses dels territoris actuals d’Aragó i Catalunya. Voilà l’histoire. Viva Castilla!

“Martí l’Humà

Enguany —l’any passat per al lector— fa sis-cents de la mort del darrer rei dels casals d’Aragó i Barcelona —Martí era parent directe tant dels Asnars, Galins i Ramirs aragonesos, com dels Guifrés, Borrells i Ramon Berenguers barcelonins. Tenia, doncs,  tanta sang aragonesa com catalana. I amb la seva mort començà la davallada de la  Corona, perquè en morir sense hereu directe i després del dit Compromís de Casp —que més aviat s’hauria de titllar de farsa o nyap descomunal, com és ben sabut—, s’instaurà la dinastia castellana dels Trastàmares que va fer tot el que va poder, i amb èxit, perquè els seus regnes s’anessen ajustant a las leyes de Castilla. Per a la llengua aragonesa significà el declivi quasi definitiu. L’esplèndida llengua d’en Fernández d’Heredia va desaparèixer en quatre dies, i només fa uns anys que la llengua aragonesa comença a  aixecar cap tímidament. La llengua catalana aguantà una mica més en el temps, per acabar malvivint com a xapurriau, en tot cas a l’Aragó, i no gaire millor a la resta del domini lingüístic. Una figura com la d’en Martí, l’únic monarca que va merèixer el qualificatiu de l’Humà —i no del Cruel, el Terrible, el Roïn, el Batallador, el Conqueridor. … amb què tants altres monarques s’anomenen—, l’últim representant d’una monarquia que se sabia aragonesa i catalana i com a tal actuava, bé mereix de ser recordada com cal. Però pel que he anat veient poc cas se n’ha fet. A Catalunya l’Institut d’Estudis Catalans n’ha celebrat un congrés i res més. Ací a l’Aragó, llevat del número 101 de Temps de Franja, amb una esplèndida editorial i un punyent article —Humà, pero oblidat— d’en Ramon Mur, tampoc ningú no n’ha fet cabal. I res als altres regnes de la Corona. Passa amb la seva figura com ha passat amb el vuit-cents aniversari del naixement d’en Jaume el Conqueridor  l’any 2008, que va passar amb una mica de pena i pont de glòria. En el cas d’en Martí ni això hi ha hagut. És que no eren reis castellans, sinó aragonesos. I així anem desfent.

Artur Quintana”

L’últim monarca del Regne d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.