Skip to content

Viles i Gents :: Endogàmia musical :: February :: 2013.

A. Bengochea

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 de gener del 2013)

Jo entenc per música clàssica totes les manifestacions històriques de la música culta, des del cant gregorià i els trobadors fins a les darreres creacions de la avantguarda electroacústica o els minimalismes contemporanis. Per suposat el jazz també. Quan equivocat estic.
Perquè he gaudit de la música dels trobadors, d’esplèndids madrigalistes com els Scholars, d’agrupacions com les d’en Jordi Savall, Al Ayre Espanyol, English baroque Soloists o Les Arts Florissants amb programes de música antiga (anterior al barroc) o pròpiament del barroc (inclòs el gran Monteverdi). I he disfrutat amb la música de cambra que va des de Telemann a Stockhausen, Cage, Dusapin o Saariaho, passant pels millors quartetistes de corda: Haydn, Mozart, Beethoven, Schubert, Brahms, Bartok, Webern, Schönberg, Shostakovich o Janacek.
Però tot això ha desaparegut.
Què s’ha fet de la música contemporània?: de l’Ensemble intercontemporain de Boulez o de la London Sinfonietta?; i del barroc, què se’n ha fet? Què passa amb el gran Bach? Què s’ha fet de Trevor Pinock, del cor Monteverdi, de Koopman, de Suzuki, de Hogwood, de Minkowsky, de Kuijken o del Concentus Musicus de Viena?. I dels fills de Bach o Stamitz i l’escola de Manheim…I de les simfonies Londres del pare Haydn?. I dels grans compositors del segle xx…és que estan apestats? Quin perill!: Strawinsky, Xenakis, Messiaen, Gerhard, Ligeti, Lutoslawsky, Bartòk, Falla o Britten (del que enguany es celebra el centenari).
I el Lied…on és? Perquè d’òpera ni en vull parlar.
Doncs sembla ser que això no és música clàssica, perquè fa fugir a l’instruït i exquisit públic que va als concerts. Perquè aquest públic (segons els organitzadors) només vol els quaranta principals, els Hit Parade, els divos mediàtics i la música orquestral de la segona meitat del XIX.
No fa gaire un amic em va dir que si programaven allò que jo demanava (Bach, Haydn, Webern, Messiaen, Britten o les darreres simfonies de Mahler) el pùblic encara fugiria més. Bé, ja ho tinc clar; si la clàssica són els quaranta principals i l’endogàmia musical contínua, sóc jo el que sobro, aquest no és el meu món. Ja vindran temps millors o sempre em restaran els passats…o els discs. Adéu.

Antoni Bengochea

Viles i Gents :: Els premis Guillem Nicolau i Maties Pallarés :: February :: 2013.

C. Sancho Categoria: Article Viles i Gents

A principi de desembre vam saber que no es donaven els premis instituïts pel Govern d’Aragó Arnal Cavero i Guillem Nicolau que es concedien a obres escrites en aragonès i en català respectivament. Ara ens diuen que es fusionaran en un sol premi que s’atorgarà a obres escrites en qualsevol de les llengües o modalitats lingüístiques de la nostra comunitat. Esta és la segona vegada que s’interromp la concessió del Guillem Nicolau, instituït pel Govern d’Aragó iniciativa del Conseller de Cultura i Educació José Bada, originari de Favara. La primera supressió va córrer a càrrec de l’Hipòlito Gómez de las Roces president aragonès del 1987 al . 1991. Aquell singular polític que va pronunciar la històrica sentència, només arribar al poder: “quemaré todas las gramáticas catalanas”. Poca autoritat deuria tindre el personatge perquè a les escoles de la Franja els alumnes seguien estudiant el català amb la gramàtica corresponent. El 1995 es va tornar a convocar ininterrompudament fins 2011. Recordem que aquest últim any el va guanyar el nostre company de columna Carles Terès amb la novel•la “Licantropia”.
A nivell municipal des del 2004 l’ajuntament de Pena-roja convoca una altre guardó que premia textos en català i en castellà. Es tracta del Concurs de Relats Breus Maties Pallarés que enguany ha celebrat la novena edició. El segon premi l’ha obtingut l’escriptora beseitana Susana Antolí amb una narració en català titulada “Ironies”, un relat de maquis i masovers, d’amor i odi ambientada al Matarranya. Precisament esta mateixa autora va guanyar el Guillem Nicolau el 2006 amb el poemari “Tornem a ser menuts”.
Així que des de la supressió per part del Govern d’Aragó del Guillem Nicolau per guardonar obres escrites en català, l’ajuntament de Pena-roja és l’única institució aragonesa que concedeix premis a la creativitat literària en la nostra llengua que, com molt bé diuen les bases del concurs, no és altra que el català.
Publicat a La Comarca l’1 de febrer del 20013

Viles i Gents :: Matacabra :: February :: 2013.

M. D. Gimeno

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 9 de febrer del 2013)

Van caure tres o quatre matacabres i els va comprendre una esgarrifança de fred. La sensació de l’hivern havia escomençat com sempre amb lo canvi d’hora la darrera setmana d’octubre: dies més curts, ni una rata pels carrers… Als voltants de Fires, quan la Puríssima, lo tràfec de gent i el bon clima va reviscolar els ànims. Més avant, la promesa de la llum del dia: al Nadal, un pas de gall i als Reis, tonto és qui no ho coneix. Treballant de sol a sol, tossuts com eren, havien substituït la gana dels avantpassats pels fruits que florien cada any dins de la terra seca. Era fàcil acostumar-se a la dolça continuïtat de les estacions, un cicle de mort curta seguit de la força de la vida. Mig badocs tots, adormits per les grans esperances i els bons resultats tants anys seguits, les volvetes fredes de la “matacraba” —que diuen ells—, fina i breu, van ser una sorpresa cruel. En fi, l’oratge era com era i no es podien fer previsions, però ja no recordaven la fatalitat d’estar mirant sempre al cel. Anys de pluja, altres de sequera terrible com aquell famós dels tarrancs, un tornado que va anar des d’Alcanyís al Pinar faria uns deu anys i el cerç ferotge de tant en tant. Aquella “matacraba” al final d’un giner massa agradable va destarotar tota la vila. Lo benestar havia sigut un parèntesi enmig de la maledicció secular i ara tornarien al passat, que igual no havia marxat mai. Van recordar los temps del sinyor, que fa i desfà, que no dóna explicacions perquè és l’amo i per això té la mà a la caixa i a l’urna electoral. Pels caps dels més vells, que ho havien sentit, o dels jòvens, que ho havien estudiat, va rondar la història del torn de partits –liberal i conservador— quan la Restauració, aquell pacte antidemocràtic o predemocràtic que va permetre una època tan pacífica com incapaç de recollir la veu dels de baix i d’integrar noves forces i sensibilitats socials que van acabar en disturbis, dictadura i guerra.

María Dolores Gimeno

Viles i Gents :: Escena Humana… Coherent a Senzillament complicat :: February :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 23 de febrer del 2013)

El programa de mà de l’espectacle que es va poder veure al Circol Maldà de Barcelona del 23 de gener al 17 de febrer d’enguany, s’ha encapçalat d’aquesta manera: Senzilament complicat és una preciosa miniatura en el conjunt de l’obra dramàtica de Thomas Bernhard. La peça -que el dramaturg va escriure el 1986 per al gran actor Bernhard Minetti- oscil•la entre la tragèdia i la comèdia, entre la follia i la consciència màxima, entre la soledat i els deliris de grandesa.(…)
I això mateix és al que vam poder assistir els espectadors d’aquesta coherent producció de Bohèmia’s.
Durant aquests dies, però, qui tenia el privilegi de fer parlar el personatge de Bernhard era en Josep Minguell, de llarga trajectòria fiançada pel Mètode, d’un treball interpretatiu meticulosament composat per petits mons a parir de cada un dels girs del tex, dels pensaments del personatge, de les reflexions d’un temps.
Thomas Bernhard, un significatiu humanista que transmeté amb coherència vida i acció en llengua alemanya durant el S. XX, una veu clarobscur no tan llunyana, un pensament intens, un autor que travessa el seu representant a l’escena.
Coherents els mots ben encabits dins un espai escènic que tan aixoplugava al personatge com als espectadors: el Circol Maldà amb el seu nostàlgic decadentisme era essencialment l’Espai, per acollir aquest treball.
L’harmonia de base venia donada per la traducció al Català de l’Anna Soler Horta, de nou rica, des enfarfegada, intensament volàtil. Atributs tots molt d’agrair damunt d’un escenari, i més encara quan es tracta d’autors l’Existencialisme dels quals, ens empremta la ment.
De l’escena a les mans, aquest text es pot gaudir en plaent lectura en l’edició que Lleonard Muntaner a posat a disposició del públic en la seva col•lecció Teatre.
I de les mans a l’escena, aquest difícil, gaire bé inaudit -avui més que mai!- pas que han de fer els directors per a posar dempeus una dramatúrgia, n’és responsable de la seva coherència en Moisès Maicas, que amb la seva proposta aconsegueix el tan cobejat repte de cassar intel•lectualitat i fet teatral per aquesta arriscada Escena Humana.

Marta Momblant

Viles i Gents :: Don Santiago :: March :: 2013.

(Publicat al Diario de Teruel el dissabte 2 de marçdel 2013)

Darrerament he passat uns dies amb uns bons amics calaceitans que em contaren una anècdota de Don Santiago Vidiella i Jassà, el conegut polígraf calaceità. Ells l’havien sentida de boca d’un avantpassat que l’havia viscuda. Vidiella, que sempre havia escrit en castellà la seua extensa obra -recordareu aquella gran activitat seua com a director del Boletín de Historia y Geografía del Bajo Aragón-, va rebre l’any 1916 un encàrrec de l’Orfeó Calaceità per fer-hi unes conferències de tema local. Don Santiago va entendre que si se tracte d’un convit amorós de pa de casa, convé que tot sigue de casa, i no ho pareixerie totalment si desgranarem la conversa EN CASTELLANO , i per tant havia de ser en la llengua dels oients, i va justificar encara amb més arguments el fet de parlar-hi, per acabar dient No me cal esforçar en demanar la benevolència i atenció de l’auditori perquè tos conec i sé que sou carinyosos i atents. Però les coses van eixir malament i ací ve l’anècdota. Hi havia un ball programat per a després de la conferència, i el públic estava delerós per anar-hi. S’impacientaven, i xerrotejaven entre ells, que això de parlar de coses tan conegudes com del tronc de nadal, el tema de la conferència, i a més en una llengua que tothom sabia, no tenia cap mèrit ni interès, que qualsevol ho podia fer i no calia conferència. Més valia que callés. L’enrenou va anar augmentant, i no faltaren crits ni insults: ‘Calla, pesat! Pudent! Tronc de Nadal!’. Don Santiago va acabar la conferència com pogué, i dies més tard les tres més que faltaven. I aleshores a casa, imaginem-lo ja més asserenat, posà una nota al text de les conferències que resumida venia a dir que tot plegat l’havia desplagut, però tanmateix li agradava si significava que el públic volia que les coses serioses es fessen en castellà. Aquesta nota ha estat posteriorment comentada, amb gran encert, per J. Ignacio Micolau com una mostra punyent de la consciència lingüística escindida de tants aragonesos de llengua catalana aleshores i en l’actualitat.

Artur Quintana

Viles i Gents :: Paraules crosa :: March :: 2013.

J. A. Carrégalo

Quan era jovenet pensava que això de dur croses ere cosa de gent gran necessitada d’ajuda per a resistir les xacres pròpies de la vellesa. Però en un determinat moment vaig comprendre que, en potència, tots les podíem haver de menester i, sobretot, que les croses podien ser també mentals.
Jo ja començo a estar carregadet d’anys, i és més que probable que d’ací a poc temps necessita les croses físiques. Perqué de les psíquiques ja fa molt que en depenc —més per culpa de les males passades de la memòria selectiva que no per la mala memòria en sí. I és que, per una o altra raó, el meu cervell es veu incapaç d’assimilar els noms de determinades persones. Per tal motiu, per a solucionar eixos lapsus, lo meu subconscient va idear —o això em pensava jo— un sistema de “paraules-crosa” que consistïx en crear un vincle mental entre individus que es diguen igual. Per exemple: com que no hi ha manera d’assimilar el nom Susanna de persones amb les que tracto esporàdicament, només em cal establir un lligam entre elles i una Susanna molt coneguda per a qué em vingue de seguida a la memòria; i una cosa pareguda passe amb los Bernat, per als que recórrego al patró de Torredarques.
Fins fa poc anava jo tan feliç per la vida convençut que això ere una peculiaritat meua i que es tractave d’una solució molt enginyosa. Però a casa del pobre les alegries duren poc. I és que, fa alguns dies, unes persones del meu cercle vital m’han fet baixar dels núgols quan m’han dit que eixe sistema és absolutament habitual i que elles també l’utilitzen. Espero que em comprengueu: haver hagut d’acceptar que no es tracte de cap genialitat no ha sigut fàcil; i el meu desvalgut “ego” se n’ha ressentit.

Publicat a La Comarca, columna “Viles i gents” del 22 de febrer de 2013

Viles i Gents :: Treballar: un recurs escàs :: March :: 2013

Natxo Sorolla

(Publicat a La Comarca, 8 de març de 2013)
Ser jove i estar buscant faena té un sinònim: aturat. L’últim trimestre de 2012 l’atur juvenil de l’Estat espanyol ha superat una barrera psicològica. Entre tots los jóvens de 20 i 24 anys que estan buscant faena, lo 51.7% estan aturats. I això que bona part encara no han entrat al mercat laboral perquè, per exemple, estan estudiant (39%).
És molt recorrent la idea que els jóvens “no tenen faena perquè no s’ho curren, perquè no tenen ganes de treballar”. I en tot cas, no està de més acompanyar-ho en afirmacions lapidàries com “abans sí que treballàvem, perquè abans enseguida…”.
Però si és simple plantejar que qui no treballe és per què no vol, també és simple contrargumentar-ho: tanquem l’any 2012 en més de la meitat de jóvens aturats, mentre que en tot l’any 2007 los aturats jóvens no van superar el 20%. Com se pot defensar que de repent, en 5 anys, als jóvens los ha arribat la galvana? Perquè és clar, si es pot simplificar la situació fins el punt que qui no treballa és perquè no vol, es podria arredonir dient que les crisis econòmiques no existeixen i són producte de la nostra imaginació.
És irresponsable oblidar que el treball, en època de crisi, és un recurs escàs. No hi ha treball! I si d’alguna cosa hi ha poc, a qui més fàcilment afectarà serà als pitjor situats al mercat: als jóvens perquè són recent arribats al món laboral, als menys instruïts perquè, pel mateix preu, es pot contractar de l’atur algú més format, i als immigrants, que són més perifèrics i tenen pitjor accés a les xarxes informals, habituals per a trobar ocupació.
En tot cas, no està de més donar un consell als jóvens aturats: formeu-tos, formeu-tos i formeu-tos. En allò que més tos òmpligue i en allò que voleu per al vostre futur. Però en cas que tos agarro una altra crisi (i en veurem moltes més), hau d’estar ben situats al mercat.

El Corredor “Madriterrani” | Lo finestró del Gràcia.

 

coredor mediterrani

Porto escrivint sobre el tema de la Travessia Central Pirenaica (TCP) i el Corredor Mediterrani (CM) uns quants anys y sempre he manifestat la inviabilitat d’aquella per diverses raons: mai ha quedat demostrada la seua rendibilitat per la elevadíssima inversió que implicaria, França no té cap interès en la seua realització i sempre ha estat rebutjada per la UE o l’ha deixada ad calendas graecas. I, malgrat l’aparença, Aragó sortiria guanyant amb el corredor Mediterrani, si sabés utilitzar la seua situació estratègica. I el centre-sud d’Aragó, província de Terol inclosa, molt més encara. La cohesió territorial política no compta quant la Comissió Europea tracta d’aquests temes perquè ha de prioritzar els recursos i ha de cercar la rendibilitat.

El Corredor Mediterrani és, des de l’octubre del 2011, oficialment una prioritat de la Comissió Europea pel 2030. Com a eix ferroviari de mercaderies Brussel·les subvencionarà el CM (centre d’Europa, Barcelona, Tarragona, València, Cartagena i Almeria. I des d’Almeria, passant per Granada hauria d’arribar a Algesires. Només s’esmentava la connexió Algesires-Madrid-Saragossa i el Corredor del Nord a molt més llarg termini i es descartava la Travessia Central.

El dilluns passat la ministra de Foment, Ana Pastor, va signar a Brussel·les un acord amb els seus homòlegs italià, francès, eslovè i hongarès per impulsar el transport ferroviari a Europa mitjançant un “Corredor Mediterrani” que aparentment oblida Castelló i Tarragona i que passa per Madrid i Saragossa. En una nota del Ministeri de Foment parla ja de licitació d’obres. El resultat és la conversió del corredor Mediterrani en el Corredor “Madriterrani”  (així l’anomena l’economista Germà Bel). El secular despropòsit espanyol de voler fer passar tot per Madrid torna a prendre embranzida. No hi ha remei, Espanya és Espanya i Madrid és Madrid. “Si no quieres caldo, taza y media).

Estructura radial igual a centralisme i irracionalitat. Estructura rectangular igual a descentralització i racionalitat. En Espanya, la cohesió territorial ha estat sempre un concepte més polític que econòmic, més encara, només polític.

Imatges i més informació a Wilaweb

    • des de les 19:30 fins a les 21:00

  • Zentro Zebico Salvador Allende (Matadero) en c/ Florentino Ballesteros, 8. Zaragoza.
  • Ligallo de Fablans de Zaragoza contina zelebrando as trenta añadas de a suya creyazión, aora con un ziclo de charradas de miembros y ecsmiembros de Fablans que nos rezentarán qué fan por l’aragonés difuera de Fablans.

    Queremos saper qué han feito los que han pasau u siguen estando en Fablans difuera de o marco asoziatibo en a suya bida pribata u profesional arredol de a lengua y a cultura en aragonés. Ligallers ilustres que han continato con a mesma basemia, pero por cuenta suya.

    O benién sabado 16 de marzo, Roberto Serrano enzetará iste ziclo en o Zentro Zebico Salvador Allende (Matadero) en c/ Florentino Ballesteros 8 á las 19:30

    Roberto Serrano, chunto con Elena Requejo son fundadors de Ligallo de Fablans de l’Aragonés en 1982 y de La Orquestina del Fabirol, colla con a que han espardiu a lengua aragonesa d’una traza artistica.

    Dende a comisión organizadera, queremos contar tamién con a tuya presenzia y t’animamos á partizipar-ie ta esfrutar chuntos d’a beilada.

    No te lo pienses y biene-te-ne con nusatr@s. Tos i asperamos!!!

mitjançantCharrada de Roberto Serrano.

L'”Estira la llengua” és un programa de Ràdio Nacional d’Andorra cada dilluns a les 18.00h a Ràdio Nacional d’Andorra, dimecres a les 19.00h a Ràdio Arrels i a internet a http://www.rtva.ad/difusio/Rna.htm.

La manca d’oficialitat del català a la Franja, “una aberració del segle XXI”

 

>> El català està en un procés “galopant” de substitució lingüística. Ho ha explicat al programa de Ràdio Nacional d’Andorra Estira la llengua! Quim Gibert, un dels organitzadors de les jornades Llengua i seducció que s’han fet aquest cap de setmana a la principal ciutat de la Franja de Ponent, Fraga, al Baix Cinca. Les jornades, que es fan des de l’any 2000, busquen dignificar el català a aquestes comarques i evitar l’autoodi, que fa que la llengua hi estigui en perill d’extinció.

 

Descarregueu el programa a través d’aquest enllaç:

facebook.com/estiralallengua

@estiralallengua

 

La Franja de Ponent, un territori actualment aragonès, format per les comarques de tradició catalana del Matarranya, el Baix Cinca, la Llitera, i la Ribagorça, és dels pocs llocs on el català, tot i ser-ne la llengua pròpia, no té cap reconeixement legal. L’únic idioma oficial és el català, allà. Aquest fet tan senzill d’explicar es veu com el desencadenant principal de l’estat de salut preocupant de la nostra llengua en aquest territori que té uns 70.000 habitants.

 

El psicòleg Quim Gibert ha estudiat la Franja de Ponent des d’un punt de vista psicosocial i veu que els habitants d’aquest territori “se senten afeblits perquè les institucions no responen a l’hora de fer costat a l’ús de la llengua i difícilment faran servir la llengua. Perquè si emprar una llengua porta dificultats, enfadaments i nota que ser catalanoparlant és un inconvenient, la resposta més corrent serà deixar d’exercir de catalanoparlant”. I aquí hi apareix l’autoodi, aquesta situació en què un només parla en la seva llengua amb aquells que sap del cert que també la parlen. En la resta de situacions quotidianes, sistemàticament, parlarà castellà. I tot això s’intenta atacar amb les jornades Llengua i Seducció, que fa tretze anys que se celebren a Fraga, al Baix Cinca. Són un conjunt d’activitats que duen un cap de setmana i que volen fomentar la creativitat per recuperar la llengua. Es vol “començar a deixar la teoria i passar a la pràctica”. En aquest sentit, cita l’exemple d’una ciutadana que, des de la individualitat, edita una revista de cultura i història íntegrament en català, Fogaril i calaixera, i que té molt seguiment i que és una forma de fomentar la lectura en català. Així, per les jornades hi ha passat aquesta ciutadana, Mari Zapater, així com el  sociolingüista valencià Ferran Suay o el mediàtic Màrius Serra.

 

Quim Gibert, que és un dels organitzadors de Llengua i Seducció, compara la situació lingüística de la Franja de Ponent a la de durant la dictadura a la resta de territoris sota jurisdicció espanyola: “Deixarien fer els Pastorets en català, però la llengua vehicular de les coses importants és el castellà”. I rebla: “Hi ha aquest buit i això és una a aberració el segle XXI i, en democràcia, dins d’Europa, això no s’explica”. Diu que el català es parla en la mateixa mesura que a suburbis barcelonins com Sant Roc, zones de Badalona, Cornellà o el Prat de Llobregat; “a Fraga es parla però de reculada. Tu vas a les escoles i cada cop el sents menys. Hi ha un procés de substitució lingüística galopant. El mite que la Franja és on es parla més el català és completament fals. Això algú s’ho va inventar”. Així, veu com les noves generacions abandonen el català perquè “la llengua de l’ambient, cada vegada de forma més taxativa, és el castellà”. Assegura que ha arribat el punt que “la gent acaba veient la seva llengua com una nosa, un inconvenient. I com que tothom domina el castellà, quines ganes de complicar-se la vida…”.

 

Malgrat el panorama desolador, Quim Gibert té clar que “sempre és possible remuntar la situació” i com a primer pas, cal aconseguir que hi hagi una consciència d’unitat social. “Hi ha gent que no sap que és catalanoparlant i es pensa que parla fragatí o que parla una cosa tan local que no té futur. Molts ignoren que parlen una forma dialectal catalana igual que a Barcelona es parla el barceloní o al Rosselló, rossellonès”. Per aconseguir això, Gibert recepta “unir esforços, passar a l’acció, fer servir la llengua i reclamar els drets lingüístics que qualsevol col·lectiu té pel simple fet d’existir”. Un primer pas que defensa és la implantació de TV3 a la Franja amb corresponsalia pròpia perquè els habitants d’aquest territori sentin aquest mitjà de comunicació com a propi, no aliè a la seva realitat com el veuen ara.

 

Andorra la Vella, 11 de març del 2013

 

 

Estira la llengua!
Ràdio Nacional d’Andorra

+376 873 777

Carles Terès a la SER | Lo finestró del Gràcia.

 

Punt de Llibre 1

El passat dissabte dia 9, al programa “Punt de llibre” de la Cadena SER-Radio Barcelona, la periodista Pilar Argudo va mantenir una llarga entrevista amb Carles Terès i Jordi Ledesma (Cambrils), tots dos autors amb la seua primera novela. Carles Terès amb Licantropia i Jordi Ledesma amb Narcolepsia. Tota l’entrevista és prou interessant i variada.

Escolteu l’entrevista aquí  (comença realment al minut 9, podeu avançar amb el ratolí sobre el gràfic dels minuts)

Morella i el Matarranya treballen conjuntament en promocions turístiques | Comarques Nord.

20130311_empresarismorellamatarranya_660x

 

L’Ajuntament de Morella i les associacions d’empresaris turístics de Morella i Comarca i el Matarranya (Terol) s’han reunit aquest dilluns, en l’edifici consistorial de la ciutat dels Ports, per a estretir llaços de col·laboració. L’objectiu era plantejar accions promocionals conjuntes i analitzar altres serveis que es poden donar en cada un dels municipis. En la reunió han estat presents l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, el president del Matarranya i alcalde de Pena-roja de Tastavins, Francisco Esteve, i els presidents i membres de les juntes de les associacions empresarials dels dos territoris. D’esta manera, Morella continua treballant amb zones pròximes, de les que rep un important volum de visitants.

 

El primer edil morellà afirma que “la trobada ha sigut positiva i s’han iniciat els contactes per a col·laborar entre els distints destins, perquè tenim una zona amb una gran varietat de recursos i possibilitats per a oferir als nostres visitants”. A més, afegia que “en moments de dificultat econòmica, és molt important la innovació, la col·laboració i la suma d’esforços entre territoris”. En este sentit, assenyalava que “el Matarranya i Els Ports tenen una gran potencialitat per a oferir una oferta molt completa als visitants i són dos territoris que mantenen importants relacions i similituds, donada la seua proximitat”. Entre elles, destacava molts dels recursos turístics, com la importància patrimonial, la naturalesa, la paleontologia, la col·laboració empresarial o la rellevància cultural.

 

En les pròximes setmanes tindran lloc noves trobades de caràcter tècnic per a concretar accions que puguen desenvolupar-se conjuntament.

 

. Festast

 

L’alcalde de Morella també destaca esta col·laboració entre territoris i ha posat com a exemple el reimpuls del Consorci dels Tres Reis, junt amb Alcanyís i Tortosa. Precisament, fruit de la reactivació d’este projecte, Morella està participant en Festast de Tortosa, una de les fires gastronòmiques més importants de la província de Tarragona. Durant tot el cap de setmana, la localitat ha exposat la nova marca de qualitat “Productes de Morella”, que ha nascut fruit de la col·laboració entre tres empreses privades i l’Ajuntament de la localitat.

 

L’objectiu de la mateixa és potenciar els productes que s’elaboren en la localitat i donar-los un valor afegit. En la jornada del divendres, van participar l’alcalde de Morella i el primer tinent d’alcalde, en la del dissabte i el diumenge, ho van fer les tècniques turístiques i, en la d’avui, últim dia de la fira, ho fan responsables de Carns de Morella, ja que és el dia dedicat a professionals del sector.

Desde el Rolde Aragonés de Barzelona y Chundarata! os queremos invitar al ensayo abierto que haremos este jueves 14 de marzo en el Centro Aragonés de Barcelona con motivo de la celebración del Dia Internacional de Acción Contra los Grandes Embalses.

Hemos pensado en una jornada festiva para esta fecha donde podamos celebrar la segunda sentencia en contra del Pantano de Mularroya y la creciente sensibilización de la opinión pública en contra del recreciemiento de Yesa.

Defensemos a tierra! No más pantanos!! No al trasvase!!

Eina serà el cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock | Comarques Nord.

20130311 FranjaRock PresentacióEina

comarquesnord.cat . Pena-roja . dilluns, 11 de març de 2013 . Deixa un comentari
Etiquetes: ,

 

 

Eina serà la banda cap de cartell de la 13ena edició del Franja Rock, el festival de rock que des de l’any 2001 se celebra a Pena-roja i que s’ha convertit en el més longeu del territori. Així ho ha confirmat l’Associació de Jóvens de Pena-roja, entitat organitzadora del festival, que té previst tancar el cartell del Franja Rock 2013 al llarg de les pròximes setmanes i que ha anunciat que hi haurà també una nova Trobada de dolçainers, tabalers i de música tradicional de Pena-roja. El Franja Rock 2013 serà el cap de setmana del 26 i 27 d’abril, i entre altres activitats aplegarà un karaoke, un tast de cerveses, jocs per a xiquets, la trobada de música tradicional, sopar popular, així com el concert nocturn on està previst que actuïn quatre bandes.

 

L’Associació de Jóvens ha confirmat la presència de Eina per al Franja Rock 2013. Els de l’Alt Penedès (antics Inadaptats) actuaran per primera vegada al Matarranya. Portaran ‘L’estat i la revolució’, segon treball de la banda després de l’èxit de ‘L’art de la guerra’, on els de Vilafranca del Penedès van musicar l’obra d’estratègies militars de Sun Tzu. Guitarres afilades, ritmes contundents, bases electròniques i lletres directes amb un clar rerefons polític i de lluita de classes són els trets que destaquen a una de les bandes més compromeses del panorama actual. A més, la música pop dels Ya Babé obrirà la 13ena edició del Franja Rock. Els de Queretes s’estrenen al festival de Pena-roja, on portaran un variat repertori en català i castellà que inclús rendeix homenatge a poetes de la terra.

 

Al marge del concert de dissabte i de les activitats que hi ha programades divendres, la pròxima edició del Franja Rock té previst un karaoke divendres i un tast de cerveses. Destaquen també jocs infantils i la consolidada Trobada de Dolçainers i de Música Tradicional de Pena-roja, que comptarà amb la presència de grups tradicionals vinguts d’Aragó, Catalunya i el País Valencià. El Franja Rock de Pena-roja s’ha convertit en el festival més longeu del territori. Enguany celebrarà la 13ena edició, i al llarg d’este temps han passat bandes com Sva-ters, Metall i so, Gra-fort, Los Draps, Nothinkson, Azero, Aluminosis, De cara a la pared, Cesk Freixas, Ràbia Positiva, Gen, Mallacan, Malagana, Xeik!, Prau, Camarada Kalasnhikov, Owix!, Skafam, Agraviats, i molts més.

Los efectos del temporal obligan a desalojar a 23 vecinos de Monroyo.

La Franja