Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La
llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis
Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta
mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista,
format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb
llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre
el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història,
activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens
ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada
científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la
morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de
Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la
palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el
prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor,
més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que
afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de
dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis
i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca
literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la
pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es
tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un
racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del
vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules
que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar»
(il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om),
«arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida»
(foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú),
«calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una
ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al
cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua
d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda),
«entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent
d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis),
«gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del
bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa»
(guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a
portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa),
«rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput»
(mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis),
«serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell),
«tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o
sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca),
etc.

Sobre la Franja
Jordi Moners i Sinyol
La llengua de Castigaleu (Ribagorça)
Centre d’Estudis Ribagorçans, 2008.
Aquest recull deu ésser l’únic que tenim d’aquesta mena d’una localitat concreta del Ribagorça. L’autor, sòlid lingüista, format en universitats alemanyes en filologia romànica,durant anys, amb llargues estades al poble, ha fet una continuada enquesta de camp i obre el llibre amb unes notes
de demografia, sociologia,història, activitat econòmica i sociolingüística de la localitat. Després ens ofereix una metodologia del seu treball, molt fonamentada científicament, amb especial dedicació a la fonètica, la fonologia i la morfosintaxi. Moners escriu un estudi gramatical de la llengua de Castigaleu i constata, entre d’altres fenòmens de la comarca, la palatalització de la «l» i que els plurals són en -as. Com remarca el prologuista, Artur Quintana, dels set mil mots inventariats per l’autor, més de mil tres-cents no figuren al diccionari Alcover-Moll, fet que afegeix un interès
especial en aquest recull i estudi de dialectologia. Com a apèndix Moners aplega alguns centenars de proverbis i de locucions i frases fetes. Malauradament ha trobat ben poca literatura popular, tot i que finsa 1947 encara s’hi recitava la pastorada, un llarg poema, més aviat faceciós, sobre el poble. Es tracta, doncs, d’una aportació a fons a la llengua catalana des d’un racó de món, ja que a l’hivern només hi viuen unes setanta persones. Del vocabularique recull l’autor, en trio alguns exemples de les paraules que em semblen més insòlites:«acatxapar»(ajupir-se), «agalivar» (il·lusionar-se), «alasset» (clot per als fonaments),«almudell» (om), «arangó»(pruna silvestre), «arnisser»(apicultor), «baldarida» (foguera),«bastisacs» (lloc demal passar), «bufaplumas»(un no ningú), «calutx» (calorforta), «caritaner» (membre del patronat d’una ermita),«fer-se el cimbell» (fer el fatxenda), «cruixonet» (cop sec al cap), «cussol» (fita feta amb dues pedres), «encodar» (lligar la cua d’un animal), «escanacrabas» (escanyapobres),«escrifall» (esquerda), «entremonsell» (farigola), «foio»(clot en un corrent d’aigua),«forigatxo» (forat a la terra),«gaita» (penis), «gitatrago»(pausa en el treball del pagès),«jaguill» (jaç del bestiar),«llastra» (llosa), «meliguera»(vidalba), «pensa» (guitza),«pixamenut» (persona gasiva),«portapalets» (màquina per a portar els palés), «prun»(pruna), «quartís» (esquella grossa), «rebosqueral» (vegetació molt espessa), «reixós»(lasciu), «restiput» (mala olor), «reverter» (bromista), «sacaülls» (espiadimonis), «serralla»(pany), «solsuït» (ensulsiada),«torterol» (turmell), «tropit»(repic de les ferradures delscavalls), «ulut» (udol o sospir),«vernera» (bardissar),«volatam» (aviram), «xinel·la» (avarca), etc.

El presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, se reúne hoy en Toulouse (Francia) con los presidentes de los Consejos Regionales de Midi-Pyrénées, Martin Malvy, y Hautes-Pyrénées, Josette Durrieu, para recabar el apoyo de estos territorios del sur de Francia a la Travesía Central del Pirineo.

Estos encuentros son un preámbulo a la cumbre de apoyo al Eje 16 Sines (Portugal)/Algeciras-Madrid-París que el Gobierno de Aragón celebrará el 2 de junio en el Consejo Superior de Cámaras de Comercio, Industria y Navegación de España de Madrid, según informó el Ejecutivo Autonómico.

Este acto, en el que se firmará una declaración en favor de la Travesía Central de los Pirineos (TCP), se dirige a representantes de Gobiernos Autonómicos, Cámaras de Comercio y organizaciones empresarios de los territorios por los que discurrirá el eje.

Entre los invitados, cabe destacar la presencia de los embajadores de Portugal, Francia y Marruecos, las autoridades portuarias de Algeciras, Sines y Tánger-Med, así como varios eurodiputados.

REUNIÓN DE MINISTROS EUROPEOS DE TRANSPORTE
Esta cita se realiza una semana antes de que en Zaragoza, los días 8 y 9 de junio, se celebre una reunión de ministros europeos de transporte para tratar las redes transeuropeas de transporte, organizada por la Presidencia Española de la Unión Europea, el TEN T-Days 2010.

Los Gobiernos español y francés mostraron ya su apoyo a la Travesía Central del Pirineo durante la pasada edición de esta cumbre ministerial, que se celebró en Nápoles y que contó con la participación del presidente de Aragón.

Durante los últimos meses, Iglesias ha intensificado sus contactos institucionales para conseguir apoyos para la Travesía Central del Pirineo, un túnel ferroviario de baja cota y gran capacidad de transporte de mercancías que Aragón defiende como fundamental para sus desarrollo económico.

La semana pasada, el presidente aragonés viajó a Lisboa, donde se entrevistó con el presidente de Portugal, Aníbal Cavaco Silva, con el primer ministro, José Sócrates, el ministro de Obras Públicas, Transportes y Comunicaciones, Antonio Mendonça, y el presidente de la Asamblea portuguesa, Jaime Gama, y con más de 200 empresarios.

En octubre del año pasado, realizó una visita oficial a Marruecos, donde se reunió con el primer ministro del Reino Alauí y firmó un acuerdo de apoyo a la creación del Eje 16.

Durante esa visita, Plaza y la plataforma Tanger-Med, la mayor plataforma logística de África, firmaron un convenio por el que ambas desarrollarán actuaciones logísticas de interés común.

La Travesía Central del Pirineo ha sido considerada por la UE como eje prioritario de la RTE-T. Se trata del proyecto número 16, dentro del eje Sines/Algeciras-Madrid-París.