Skip to content

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars… – Consello D’a Fabla Aragonesa.

Esfendendo l’aragonés d’as mentiras seculars sobre as luengas minoritarias

LA MENTIRA OFICIAL DE PÉREZ REVERTE

José Ignacio LÓPEZ SUSÍN

Leíamos con estupor en XLSemanal (23-29 de marzo de 2014) en el artículo de Pérez Reverte (“Una historia de España -XXI-”) que “la elección de la lengua castellana por España [sic] fue voluntaria … de una forma que podríamos llamar natural”. Y los que opinan lo contrario son (somos) “manipuladores, cantamañanas, idiotas, mareantes y tontos del ciruelo”.

No debería necesitar el Sr. Pérez los insultos para reforzar sus argumentos, si los tuviera. Su opinión no es otra cosa que la doctrina oficial, la que el rey Juan Carlos elevó a dogma en la entrega del Premio Cervantes el 25 de abril de 2001: “Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro, … a nadie se obligó nunca a hablar en castellano, … fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

Lamentablemente las cosas no han sido así. Esa idílica elección “natural” y “voluntaria” del castellano, se ha ido tejiendo a base de arrinconar a las demás lenguas de la península, y muy especialmente a costa del asturiano-leonés y del aragonés (léase sobre esto el reciente libro del catedrático de lingüística de la Universidad Autónoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera: Guía del imperialismo lingüístico panhispánico).

En nuestro caso la entronización de los Trastamara en el Compromiso de Caspe ocasionó una sustitución paulatina del aragonés y el catalán como lenguas de la Corte, por el castellano. En el siglo XVII ya comienzan a documentarse (en Zaragoza) los efectos de la sustitución. Así en las “Exequias y certamen poético por Margarita de Austria” celebrado en 1612, se excluye a un concursante por utilizar la palabra aragonesa fusta en lugar de la castellana madera (Gerónimo Pérez justa / muy mal, pues que no se ajusta / al cartel, y, le ha llamado / a vn árbol recién cortado, /en vez de madera, fusta.), o pocos años después (1629) al mandar los jurados de la ciudad sustituir el nombre del gremio de pasamaneros por el castellano de parcheros.

Pero la cosa se destapó con la derogación de los Fueros en 1707, y así en las Instrucciones secretas para la aplicación de los Decretos de Nueva Planta (1717) Felipe V manda a los corregidores poner: “… el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará providencias más templadas y disimuladas para que se note el efecto sin que se note el cuidado”.

Ya avanzado el siglo, Carlos III en una Real Cédula de 1768 impone la enseñanza en castellano: “Para que en todo el Reyno se actúe y enseñe en lengua castellana. […] y a este efecto derogo y anulo todas cualesquier resoluciones, o estilos, que haya en contrario, y esto mismo recomendará el mi Consejo a los Ordinarios Diocesanos, para que en sus Curias se actúe en lengua castellana.[…] cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas…”.

Y poco después (1770) con relación a América: “Por la presente ordeno y mando a mis Virreyes del Perú, Nueva Granada, Nuevo Reyno de Granada… guarden, cumplan y ejecuten, y hagan guardar, cumplir y ejecutar puntual y efectivamente […] mi Real Resolución […], para que de una vez se llegue a conseguir el que estingan los diferentes idiomas, de que se una en los mismos dominios, y sólo se hable el castellano, como está mandado por repetidas Reales Cédulas y Órdenes expedidas en el asunto”.

Forma muy natural de conseguir las cosas (“razón de mercado”, dice el Sr. Pérez) como en esta Real Cédula de 1772: “…por la cual mando, que to¬dos los Mercaderes, y Comerciantes de por mayor y menor de estos mis Reynos, y Señoríos, sea Naturales, o Extranjeros, lleven, y tengan sus Libros en Idioma Castellano”. Lo que se confirmará más tarde en el Código de Comercio de 1829 (art. 54): “Los libros de comercio se llevarán en idioma español. El comerciante que los lleve en otro idioma, sea extranjero, o dialecto especial de alguna provincia del reino, incurrirá en una multa…”.

Ya en el reinado de Carlos IV, se dan unas “Instrucciones para el arreglo de teatros y compañías cómicas fuera de la Corte”, en las se preceptúa que: “En ningún Teatro de España se podrán representar, cantar, ni baylar piezas que no sean en idioma castellano”.
Y en los Estatutos del Seminario de Huesca de 1815, al que acudían los niños y jóvenes del Altoaragón se les prohibía “dentro del colegio hablar otra lengua que la castellana y al que hiciere lo contrario le mortificará el primario con algunas penitencias a su arbitrio”, es decir que no podían hablar en aragonés.

Aunque peor se lo ponían a los maestros por un R. Decreto de 1902 (Alfonso XIII): “Los maestros y maestras de Instrucción Primaria que enseñasen a sus discípulos la Doctrina Cristiana u otra cualquiera materia en un idioma o dialecto que no sea la lengua castellana serán castigados por primera vez con amonestación … y si reincidiese, serán separados del Magisterio oficial, perdiendo cuantos derechos les reconoce la Ley.

Y para finalizar, porque el espacio no da para más, Franco en una de sus primeras alocuciones (1 de octubre de 1936, en Radio Castilla de Burgos) ya dejó bien claro por dónde iban a ir los “tiros” de su largo mandato: “El carácter de cada región será respetado, pero sin perjuicio para la unidad nacional, que la queremos absoluta, con una sola lengua, el castellano, y una sola personalidad, la española”.

No hace muchos años El Ribagorzano (diciembre de 1982) publicaba la noticia de que el maestro de Arén había multado con 50 pts. a los niños por hablar en su lengua en la escuela…

Pues eso, que los que pensamos que la cosa no ha sido tan “natural” somos “manipuladores, cantamañanas, idiotas y tontos del ciruelo” y nuestras lenguas, según el Sr. Pérez Reverte, han tenido mala suerte. Si, la verdad que muy mala.

Estimats amics,

Amb aquesta Lletra de convit els informem de la trobada que tindrà lloc els dies 13 i 14 de juny a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

Organitzada pel Departament de Filologia Romànica de la UB, s’emmarca dins de les activitats del projecte ParemioRom (FFI20011-24032) i compta amb la col·laboració del Centro Aragonés de Barcelona i la seva Colla de Charradors O Corrinche.

Serà una trobada per a compartir experiències i projectes d’estudi i difusió de la llengua aragonesa.

Si voleu més informació visiteu la pàgina web web de la trobada o envieu un email.

 José Enrique Gargallo Gil

Departament de Filologia Romànica de la UB

 Pau Arbués Cazo

Centro Aragonés de Barcelona

——————————————————

 

 

Biernes, 13 de chunio

Primera ponenzia conbidata, mesa redoncha y comunicazions curtas

Puesto: Sala de Profesors de l’Edifizio Josep Carner

(Facultá de Filolochía de la UB)

 

9-9:45 oras.
Rechistro d’os participans

9:45-10 oras.
Auto d’ inaugurazión

10-11 oras.
Ponenzia de Ramón de Andrés (Unibersidad d’Obiedo): Medición de fronteras lingüísticas: una aplicación al asturiano y sugerencias para el aragonés.

11-11:30 oras.
Pausa con café

11:30-12 oras.
Presentazión d’a exposizión L’aragonés, lengua biba, a cuentas d’Antonio de la Rosa Botaya (CAB)

12-13:30 oras.
Comunicazions

15:30-17:30 oras.
Comunicazions

17:30-18 oras.
Pausa con café

18-19:30 oras.
Comunicazions

21 oras.
Zena en o Zentro Aragonés de Barzelona

23 oras.
Autuazión mosical en o Zentro Aragonés de Barzelona

 

 

Sabado, 14 de chunio

Segunda ponenzia conbidata, mesas redonchas y autibidaz culturals

Puestos: Sede de Alumni UB (Gran Via de les Corts Catalanes, 582) y CAB

 

10-11 oras.
Ponenzia de Juan Carlos Moreno Cabrera: Dialectología e ideología: el caso del aragonés.

11-13 oras. (Alumni UB)
Mesa redoncha sobre l’aragonés en os meyos de comunicazión y sobre os ligallos arredol l’aragonés, moderata por José Enrique Gargallo

13-14 oras.
Bermú mosical en o CAB

16 oras.
Excursión guiada por os puestos “aragoneses” de Barzelona

Lo Duo Recapte actua el dissabte a Saidí dins de l’Any “Desideri”. | Mas de Bringuè.

???????????
Lo duo Recapte, format per Antoni Bengochea (Calaceit) i Màrio Sasot (Saidí), duran el seu espectacle “Ataüllant el món des del Molinar”, dedicat íntegrament a la poesia d’en Desideri Lombarte, a l’antic Cinema Parcerisa de Saidí el dissabte 5 d’abril a les 18,30 hores, dins de les Jornades culturals que durant aquest mes organitzen la regidoria de Cultura de l’Ajuntament amb la col•laboració de les diferents associacions culturals i cíviques de la vila.
A la setmana següent, el divendres 11 d’abril a les 22,30 hores, el Duo Recapte actuarà a la biblioteca de Torrent de Cinca, en un concert organitzat per l’Ajuntament de la localitat amb el suport de la Comarca del Baix Cinca.

Totes les facetes i etapes del poeta
L’espectacle “Ataúllant…” del Dúo Recapte, que ja ha estat representat a altres llocs anys enrere com La Freixneda, Sabadell, etc., consta d’una breu introducció poètica i musical amb dos poemes: “Les belles paraules” i “La terra besaria”, que sintetitzen l’amor a la terra i a la seua llengua del poeta. Després, ve un primer bloc dedicat a La terra i la Natura amb la lectura dramatitzada de “La xica tornada serp”, “Tots los colors” i “Joc de paraules”. El segon bloc, titulat Existència i ironies de la vida conté poemes narratius com “L’home que no sabia trobar el castell”,” Xerraduries”, i altres més reflexius com “Sol•licitud”, “Llaurem rostolls daurats” i “Lluny de tu”.
Un tercer bloc, Retorn a la terra, on el poeta ja sent molt prop la seua mort, inclou els poemes “Timó de flor menuda”, “Me n’aniré” i “Deixa’m posar-me davall”.
Finalment, un breu epíleg obre una escletxa a l’esperança amb el poema “Quan no quedarà res”.
La música (bandúrria i mandolina elèctrica) que acompanya els poemes segueix la línia eclèctica i variada habitual en els concerts d’aquest grup.
Desideri Lombarte, sempre en la memòria
Desideri Lombarte nasqué un 7 de febrer de 1937 en el mas del Molinar de Pena-roja. Les dificultats d’aquells convulsos moments el van impulsar a abandonar la localitat als 19 anys per cercar un futur millor a Barcelona. Allí va cursar estudis com a delineant i va començar la seua carrera en un despatx d’arquitectura.
També es va casar amb una altra penarogina emigrada, Rosalia Gil, que encara hi viu.
Va ser una prematura malaltia la que el va fer retirar-se de la feina, marcant l’inici de la seua prolífica obra literària. Tot i residir en la capital catalana, Desideri mai oblidà els seus orígens, retornava amb freqüència a Pena-roja, i els costums, la llengua i els paisatges de la comarca prompte impregnaren totes les seues creacions.

En només nou anys, Desideri va treballar en multitud de poemes i recopilacions literàries que serien publicades al llarg de la dècada dels anys noranta i del 2000. A partir de 1991 i a títol pòstum veurien la llum A l’ombra de les roques del Masmut, Sentències comentades / Voldria ser, Romanços mai contats, Cartes a la
molinera, La bona vida i la mala bava, Miracles de la Mare de Déu de la Font i altres poesies esparses i també Ataüllar el món des del Molinar. També va publicar dos treballs d’investigació i una obra de teatre.

DSC_6829

la reina 2

DIA DEL TEATRE AL MATARRANYA

Organitzat per la Comarca del Matarranya i en col·laboració amb els grups de teatre aficionat, se celebrarà el proper 12 d’abril el “II Dia del Teatre”, a la Vall del Tormo.

Els participants es trobaran a les 11 del matí i podran assistir a una visita guiada als poblats ibèrics del Tossal del Montanyés i de Torre Cremada. A la tornada visitaran la Bassa, l’Església i el Centre d’Interpretació dels Ibers.

Sobre les 14 h., serà el dinar.

Com a acte principal del Dia del Teatre, Jaime Crosinterpretarà el monòleg “El mal está fuera del parque”, basat en la seva obra “El Parque de los locos”, i es projectarà el curtmetratge “Sólo es un paso”, que tracta sobre la soledat que pateixen els més vells. Desprès, els grups de teatre del Matarranya intervindran amb unes “Notes d’humor”.

La jornada es clausurarà amb la lectura del manifest del Dia Mundial del Teatre, enguany escrit pel dramaturg i director sud-africà Brett Bailey

Presentació del llibre “El penúltimo profeta” | Lo Finestró.

 

76_portada-royo-garces

Merxe Llop ha emprés la tasca de recopilar l’obra inèdita de Ramón Meseguer Albiac, d’una riquesa literària i humana extraordinària.
Gara d’Edizions i la Librería Central us inviten a la presentació del llibre El penúltimo profeta de Ramón Meseguer. L’acte tindrà lloc el dijous 10 d’abril a les 19,30 h a la Sala Cultural de la Librería Central , C/ Corona de Aragón, nº 40 de Saragossa.

Intervendran en la presentació Merxe Llop, Pascual Miguel Ballestín i Chusé Aragüés.

pdf nota llibre

L’oli de la Cooperativa del Matarranya, el millor de la DO del Baix Aragó | Comarques Nord.

El Valderrobres es desfà del Samper (7-1) i es col·loca a 2 punts del tercer | Comarques Nord.

Cretense trau 1 punt contra Sportin 0-0 en un partit de poc futbol | Comarques Nord.

El llibre de “la col·lectivització de Queretes” es presenta a Barcelona | Lo Finestró.

 

Universitat Central

Recordo que el dimarts, dia 1 d’abril, a les 19,30 es presentarà a la Universitat Central de Barcelona, carrer Aribau, 3, sala 2, el llibre, 1er de la col·lecció “L’Aladre”, dirigida per José Ignacio Micolau Adell, Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), dels historiadors Encarnita i Renato Simoni. La presentació anirà a càrrec dels autors, i Germà Colon, Artur Quintana i Carles Terès.

Queretes042

Francisco Foz (Fórnols): Mis memorias. Andanzas de un veterinario rural (1818-1896) | La Franja.

Una tataraneta de F. Foz, que viu a Barcelona ha descobert les memories del seu antepassat. La qualidat literaria del texte, i l’interés del contengut, han mogut a la Institución Fernando el Católico a publicar eixe llibre.
Francisco Foz, va naixer i va viure a Fórnols hasta els 36 anys. Quan teníe 10 anys, son tío Braulio Foz lo va considerar inepte per als estudis i va provocar que son pares l’ hi compraren un ramat de bestiá i fore pastor. Als 16 anys va dixar lo bestiar i se va dedicar a llaurar la terra. Mes tard va ser guarda del termes de Fórnols, Rafels i La Portellada. Se va fer recaudador de contribucións y anave, a peu, a liquidar los “recibos” a Teruel (82 hores de camí d’anar i tornar). Va tindre una botiga de roba a Fórnols, a on despatxave la seua dona. Ell va fer de botiguer ambulant, en una mula, per totes les viles de la contornada. Va pendre lo determini d’estudiar, contra la opinió de son tío Braulio,i de la seua dona, que ho cosideraven una “calaverada” més del seu nebot. A Saragossa, per a financiarse els estudis,va treballar com a barber,estanquer y hostaler.S’havie casat als 18 anys, en una xiqueta de 14, per a lliurarse d’anar a la guerra dels carlistes. En total va tindre 11 fills dels que només n’hi van acampar 4, los atres 7 van morir de menuts o de jovenets. Los supervivents han derivat en una llarga dinastía, a Barcelona, de homens brillants, sobre tot en medicina, catedratics i investigadors. Un bisnet, Amadeo Foz Tena, ha descubert i donat nom a una bacteria la “Psychrobacter Fozii”.
Francisco done moltissima informació de lo que va passar per les nostres viles a les guerres carlistes. Represalies, que van patir de Cabrera, a qui ell va coneixer personalment.
No tinc comisió per promocionar el llibre, pero lo recomano per que es molt bò. I es d’un atre fornolenc il-lustre, del que no en teníem noticia. I, entre “mussols”, mos ajudem.

Moviment Franjolí per la Llengua: Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l’Estat català del 1934.

Joaquim Maurín, un franjolí a la proclamació de l’Estat català del 1934

 

 

Joaquim Maurín, nat a Bonansa, Ribagorça, el 1896 és una figura cabdal de l’època republicana que desenvocaria en guerra civil. Va passar bona part de la seva joventut a Lleida on exercí de mestre. Sempre des de posicions obreristes, fou militant de la CNT, de la Federació Catalano-balear del PC, del BOC (Bloc Obrer i Camperol) i del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).
Va ser un dels dirigents obrers i intel·lectuals d’esquerres més importants del seu moment, amic i camarada d’Andreu Nin,  ha deixat obres molt importants que són testimoni important d’uns temps apassinants i terribles. En una d’aquestes obres, “Revolución y contrarevolución” (1935), entre d’altres temes fa una recopilació dels fets dels 5 i 6 d’octubre a Barcelona i Catalunya, quan, després d’una vaga general, el govern de la Generalitat de Lluís Companys va proclamar “l’Estat català dins de la República Federal Espanyola”.
En el text, sempre seguint la seva visió revolucionaria esquerrana, el president Companys i els seu govern d’ERC és acusat de traidor al recelar de les forces de l’Aliança Obrera i no armar-les, així com de no presentar batalla a l’exèrcit espanyol, al que superava en nombre, una vegada proclamat l’Estat català també, diu Maurín, forçat per les masses populars que reclamaven la República catalana.
En aquest text tampoc no surt ben parat el llavors Conseller de governació, Josep Dencàs, que és titllat pel ribagorçà de “feixista”, amb aires de “generalíssim” i “seguidor de Hitler”. Maurín també destaca la mala relació de Dencàs amb Companys com una de les causes de la derrota de la insurrecció.

El dirigent comunista fa una anàlisi de les contradiccions polítiques i de classe que existien en aquella societat catalana dels 30, on la Lliga, ERC i la CNT (FAI) no sempre jugaven el teòric paper que les seves respectives classes socials representaven, en un difícil equilibri i, no ens oblidem pas, tenint davant un govern a Madrid governat per Lerroux (el bienni negre) i on havia entrat feia poc temps la CEDA, partit considerat per les forces republicanes com a antirepublicà, reaccionari i filofeixista.

En definitiva, deixem aquí un enllaç de l’excepcional document de Joaquim Maurín sobre aquests fets d’octubre (pàg. 128 del llibre; “La insurrección en Cataluña”) i d’altres temes, com l’organització de l’estat que ell visualitzava com a confederal dins una Unió de Repúbliques Socialistes d’Ibèria que incloiria l’estat espanyol i Portugal amb les Repúbliques independents que en formaren part (entre elles la catalana).

Joaquim Maurín, “Revolución y contrarevolución”

El Matarranya viu l’any Desideri Lombarte | Comarques Nord.

Us convidem a la presentació del primer llibre de la nova col·lecció sobre història i art, L’Aladre, dirigida per José Ignacio Micolau Adell, i que porta per títol Queretes. La col·lectivització d’un poble aragonès durant la Guerra Civil (1936-1938), dels historiadors Encarnita i Renato Simoní.En aquesta ocasió la presentació tindrà lloc a Barcelona, el  dia 1 d’abril, a les 19:30 h., a la Universitat de Barcelona, carrer Aribau, 3, sala 2, i anirà a càrrec dels autors, de Germà Colon, d’Artur Quintana i de Carles Terès.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

A CADIERA COIXA al CAT. Presenten el disc MMXIII       

A Cadiera Coixa Coixa neix a finals dels ’90 a Monsó, Osca. Originalment la banda sorgeix amb la idea d’amenitzar cercaviles, rondes, i festes sempre amb la música tradicional aragonesa com a punt de partida. Després de diversos anys en aquesta comesa arriba el moment de consolidar la formació del grup, clarament orientat ja cap als escenaris.
A principi del 2012, la banda s’embarca en la preparació del seu tercer disc. El projecte es basa en la col·laboració amb l’escriptor aragonès Chusé Inazio Nabarro per un disc completament cantat en aragonès i que presenten al Tradicionàrius.

http://www.tradicionarius.cat/ca/a-cadiera-coixa-i-els-ministrils-del-raval/programacio/58

 
Divendres 28 de març a les 22 h

Preu: 10 €
Anticipada 8 € 

Amics del C.A.T. 5 €

 
Centre Artesà Tradicionarius
Plaça d’Anna Frank – Barcelona (Metro Fontana)

 
_________________________________________


LA MASIA – SANT BOI


Divendres 18, 22:00h.
KIKE UBIETO 
 
Des del ragtime fins al tango, la *bossa *nova, la rumba o el rock&roll…amb lletres àcides al més pur Javier *Krahe pot recolzar-se també en la sornegueria de Carlos Cano,
el misticisme de Jorge *Drexler o la sensibilitat de Vinicius de Moraes. Els temps que corren li brinden l’ocasió per a la crítica social apuntant a la política, l’amor o els personatges de televisió (això sí, sense demagògia, directe al blanc i amb molt sentit de l’humor).
http://enriqueubieto.wix.com/kike-ubieto

 
 
Dissabte 19, 22:30h.
 
CHUNDARATA!
Grup de folk nascut a Barcelona i sant boià d’adopció, porta la música aragonesa per tots els racons de Catalunya i Aragó. Neix i té la seva seu al Centro Aragonés de Barcelona i toca principalment tant música tradicional aragonesa com peces de creació pròpia inspirades amb aquest folklore.https://www.facebook.com/pages/Chundarata/66025352824

La Masia
Rambla Rafael Casanova, 28
08830 Sant Boi de Llobregat

Manifestació pel delta de l’Ebre | Lo Finestró.

 

“L’Ebre sense cabals és la mort del Delta”. Manifestació el diumenge 30 de març a Deltebre. El diumenge es tornarà a veure la samarreta blava amb un nus blanc que fa tretze anys que es van posar milers de ciutadans per frenar el Pla Hidrològic espanyol. Ja han anunciat la seu assistència diverses associacions.

L'Ebre

La Franja