Fruit de la 6ª Trobada d’Autors al Matarranya, tot i les incidències hagudes i que tan bellament vam exposar en el nostre informe, són aquests dos llibres la portada dels quals us mostrem.

En un es veu la locomotora característica que feia el trajecte de la Val de Zafán sortint d’un túnel. A dins (del llibre, no del túnel) 42 autors recorden i fabulen sobre aquell històric tren i l’actual via verda en que s’ha convertit.
“Tren de Val de Zafán” és el seu títol.
Gara d’Ediziones el seu editor.
El compilador ha estat Juli Micolau.

En l’altre, una ratlla blanca sobre un fons marró (de guix sobre el terra? No serà una línia marcada en un camp de futbol sense gespa?) simbolitza la marca que divideix, que separa: el mur, el filat, la barrera, … la frontera. Un total de 95 poetes posen en paraules tot allò que els suggereix aquest lloc (o no-lloc).

Johnson&Johnson, detectius (encara que aquí fem de reporters)

Johnson & Johnson: La frontera i la via.

El consejero de Salud catalán, Boi Ruiz, en una de sus comparecencias.Foto: DANNY CAMINAL

M. E. C. 21/08/2011

El consejero catalán de Salud, Boi Ruiz, insiste en pasar factura por la atención sanitaria prestada a los ciudadanos aragoneses de la Franja, a pesar de que esta asistencia se rige por un convenio bilateral que impide cualquier tipo de cobro. No es la primera vez que Cataluña enarbola este discurso, que ahora retoma en un contexto de crisis económica y tras convertirse en la comunidad donde se han aplicado los recortes más drásticos en materia sanitaria. De hecho, la Generalitat cuantifica en 50 millones de euros el coste de la asistencia que presta a ciudadanos de otras comunidades y, sin especificar cifra exacta, asegura que en su mayoría se corresponden a los pacientes de la Franja.

Ya el pasado jueves, Ruiz, durante un curso en la inauguración de la Universidad Catalana de Verano de Prada de Conflent, planteó que se debería poder facturar entre comunidades e indicó que tiene “la palabra” de la ministra de Sanidad, Leire Pajín, de que estudiará esta propuesta.

Según las declaraciones recogidas por el diario La Manyana, el titular catalán de Salud explicó que, hasta ahora, el fondo de garantía del Estado se hace cargo de la atención de los pacientes de otras comunidades que llegan con volantes para ser tratadas de patologías que no se ofertan en su zona de atención. Sin embargo, la propuesta de la Generalitat es que este sistema se pueda trasladar a todos los pacientes, de manera que sería preciso poder facturar entre comunidades. A pesar de estas declaraciones, Ruiz matizó que el sistema sanitario catalán continuará atendiendo “a todos los pacientes”.

REVISIÓN De este modo, Cataluña pedirá al Consejo Interterritorial de Salud la revisión de los criterios que rigen el fondo de cohesión, ya que actualmente este solo se hace cargo de la asistencia de las patologías para las que no hay tratamiento en la zona de origen, no por todos los servicios sanitarios prestados. En el caso de que su propuesta llegase a buen puerto, Cataluña facturaría la asistencia a los aragoneses de la Franja y Aragón a los catalanes que atiende. Las cifras, sin embargo, serían muy distintas, ya que se calcula que alrededor de 50.000 aragoneses son atendidos cada año en el hospital Arnau de Vilanova, en Lérida. El número de pacientes catalanes atendido en Aragón es, sin embargo, infinitamente menor –nunca han trascendido cifras oficiales–.

La Generalitat ya ha reclamado al Gobierno, en diferentes conceptos sanitarios, 151,2 millones de euros. De estos, 54,9 responden al gasto generado por pacientes españoles no residentes en Cataluña. Y la mayoría de ellos, según han apuntado fuentes del Departamento catalán de Salud, se corresponden a los pacientes aragoneses de la Franja, aunque también a los nuevos empadronamientos, el denominado turismo sanitario.

Una cifra bastante más elevada que los 10,5 millones de euros que la Consejería catalana de Salud cuantificó en su último informe sobre el coste de la asistencia a la Franja.

Cataluña insiste en cobrar la asistencia sanitaria de los aragoneses de la Franja – Aragón – El Periódico de Aragón.

POLÍTICA  ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DILLUNS, 22 D’AGOST DE 2011 10:45 H

El govern aragonès remarca que no ha derogat la Llei de llengües si no que només n’ha anunciat una modificació

El portaveu del govern aragonès, Roberto Bermúdez de Castro, ha demanat al president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, que demani disculpes després d’acusar el govern d’Aragó de perseguir el català a la Franja de Ponent i de qualificar-lo “de l’Espanya profuda” en unes declaracions efectuades aquest dissabte en el marc de la Universitat Catalana d’Estiu. Bermúdez de Castro ha exigit a Reñé “que respecti la comunitat aragonesa i les seves institucions” i li ha recordat que “nosaltres respectem la llibertat i la pluralitat i aquí no es multa a ningú per parlar, escriure o retolar en cap llengua”. El portaveu aragonès ha assenyalat que Reñé, “en primer lloc, ha de disculpar-se; en segon, assabentar-se abans d’opinar i, en tercer, no donar lliçons de llibertat i respecte a una comunitat que es caracteritza per aquests valors. Estant tan prop, és una llàstima que no vingui aquí i ho comprovi personalment”. També ha criticat al president de la Diputació de Lleida per referir-se a una suposada derogació de la Llei de llengües d’Aragó, “que no s’ha produït, sinó un anunci de modificació”.

---

En el seu discurs a Parda, Reñé va afirmar que “l”encalçament i l’acorralament lingüístic de la llengua catalana a tots els territoris de parla catalana és realment alarmant”, afegint que “la situació del català a les Illes i al País Valencià és una sotragada sense precedents”, mentre a Ponent “aquesta persecució la patim per partida doble: d’una banda, pel català; i, de l’altra, per l’occità”.En relació a la reunió que Reñé ha anunciat que sol·licitarà amb el govern aragonès, el portaveu del govern d’aquesta comunitat ha indicat que “primer, s’ha de disculpar”. També ha recordat que el govern d’Aragó té molt interès a tractar altres temes com la “desatenció sanitària” als ciutadans aragonesos a Catalunya o el litigi dels l’art religiós de la Franja.

Sobre la Llei de llengües d’Aragó, va dir que “un document de mínims que va trigar una dècada a aprovar-se i que, en tan sols cinc minuts, ha quedat en pa sucat amb oli”. “Com es pot comprovar, en la persecució de la llengua catalana, s’està produint una mena de cursa de relleus entre els partits d’adscripció espanyola”, va declarar el president de la Diputació de Lleida. 

Aragó exigeix disculpes al president de la Diputació de Lleida per acusar-lo de perseguir el català a la Franja ! directe!cat.

La Diputación de Lleida deplora los ataques constantes de la “España profunda” al catalán. europapress.es.

La Diputación de Lérida carga contra “la España profunda” por “agredir nuestra esencia” – Libertad Digital.

El presidente de la Diputación de Lleida, Joan Reñé (CiU), ha anunciado hoy su intención de establecer contactos con el gobierno de Aragón para evitar la derogación de la Ley de Lenguas de Aragón y mantener así, la protección legal del catalán en la Franja de Aragón.

En declaraciones a los medios de comunicación previas a la entrega de los Premios Canigó en la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), Reñé ha señalado que desde la Diputación “pedirán” al ejecutivo de Luisa Fernández Rudi que “atienda” y “respete” que los habitantes de la Franja puedan hablar el catalán “con toda normalidad”.

Reñé ha señalado que “durante diez años los gobiernos socialistas hicieron posible” la ley de lenguas, que pese a ser una “ley de mínimos” que “solo tenía presente el concepto del catalán y el aragonés supeditados al español”, representaba una protección legal de estas lenguas.

De este modo, Reñé ha criticado que el nuevo gobierno de Rudi pretenda “reducir a la nada” la ley.

“Tendremos conversaciones y nuestra voluntad es pedir que la gente de la Franja hable con absoluta normalidad el catalán, el aragonés y el castellano, que se atienda y se respete”, ha manifestado Reñé.

Reñé también se ha referido al recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno a la Ley del aranés como una “agresión por parte de la España más profunda”.

“Por desgracia seguimos estando en unos momentos en los que la agresión por parte de la España más profunda hacia lo que es nuestra esencia como país que es nuestra lengua es absoluta”, ha señalado Reñé.

La Ley del aranés fija esta lengua como preferente de la administración en la comarca del Valle de Arán, situada en la provincia de Lleida.Lleida – Reñé pedirá al gobierno aragonés que no derogue la Ley de Lenguas de Aragón – ADN.es.

Los 113 Bienes

El consejero de Presidencia y Justicia también ha dedicado unas palabras para apoyar la actuación del Gobierno de España con los representantes del Vaticano en la que los ministros de Exteriores y Presidencia pidieron su intermediación para solucionar el conflicto de los 113 Bienes en litigio con Cataluña. “Nosotros estamos de acuerdo y apoyamos al Gobierno central en su reivindicación de los bienes sacros”, ha afirmado Bermúdez de Castro. No obstante, ha confesado, “pedimos que los sigan demandando y que no se quede en una sola reivindicación”.

Foto de familia antes del almuerzo

En este sentido, el consejero de Presidencia y Justicia ha insistido en que deben exigir la ejecución de la sentencia para que “los bienes vuelvan al lugar de donde nunca tuvieron que irse, que es Aragón”.

En una nota de prensa, además, El portavoz del Gobierno de Aragón, Bermúdez de Castro, ha pedido al presidente de la Diputación de Lérida respeto para la Comunidad y sus instituciones después de las acusaciones vertidas sobre Aragón de perseguir el catalán en la Franja. El portavoz ha recordado que en Aragón “no se multa a nadie por hablar, escribir o rotular en ninguna lengua”.Aragón desarrollará su Ley de Víctimas del Terrorismo esta legislatura.

Lletra de Convit

III Congrés Diòcesi de Tortosa.

BINÉFAR.- El número de estudiantes de las comarcas situadas en la zona oriental del Alto Aragón que acude a Lérida para estudiar ciclos formativos de grado medio y superior y estudios universitarios va en aumento tras varios años de estancamiento.Más de mil estudiantes de la zona oriental acuden a estudiar a Lérida.

http://www.unizar.es/prensa/noticias/1108/110816_z0_8.pdf

mitjançantComarca y empresarios del Matarraña se oponen a la construcción del parque eólico Els Pesells.

No ha descartat demanar informes jurídics propis per a decidir com poden aconseguir “l’execució de la sentència”

Les obres enfronten el bisbat de Lleida amb el de Barbastre des de fa 15 anys

Manifestació de La Plataforma Cívica per la Unitat del Museu de Lleida. Foto: ACN NOM: 2008-07-1521787 PARAULES CLAU: PARAULES CLAU: DATA: 23.07.2008 00:00 UHR AGENCIA: SECCIO: PUN FOTOGRAF: EL PUNT.

1

A més, la presidenta ha anunciat que també ha enviat una missiva al Nunci Apostòlic a Espanya, Renzo Fratini, per a escoltar la seva opinió com representant de l’Estat del Vaticà a Espanya i, a partir d’aquí, actuar.

El Punt Avui – Notícia: La presidenta d’Aragó reclama de nou a Catalunya les obres de la Franja.

Una jornada de treball es pot convertir perfectament en una descoberta del territori. N’és exemple el cap de setmana passat, en que la Permanent Nacional de les JERC vam reunir-nos per debatre i planificar el proper curs polític. En una tarda vaig sortir de Prats de Lluçanès, vaig passar per Vic, parada a Barcelona i direcció cap al destí final.

Vall-de-roures, la capital del Matarranya (comarca de la Franja de Ponent, depenent administrativament d’Aragó) ja em va frapar només de passar-hi. Abans, a Prat de Compte vam fer aturada i vam donar una volta, veient un grup de batuca actuant. Un poble bonic, un aire especial. Seguidament ja vam arribar on tindríem la jornada de treball: Pena-roja de Tastavins. La situació, l’església, les cases, els carrers…un entorn preciós.

Descobrir Els Ports i la seva gent (anar a comprar pa, per exemple, va servir per parlar amb gent del poble), conèixer  Desideri Lombarte (info a la wikipèdia i a una web del Matarranya) del que hi ha una placa situada a la seva casa. N’he llegit ja coses, i val la pena. Em permeto un temps per anar-lo descobrint més.

Després de tot un dia de treball intens, la nit va permetre’ns acostar-nos a l’històric “Aplec dels Ports” (veure web), LA VEU D’UNA COMARCA, que arribava a la 33a edició i que va tenir lloc a Herbers. L’actuació de Xeic va ser la més rellevant, amb cançons reivindicatives (també de Lombarte), en un escenari situat damunt una granja. Un Aplec que trasbalsa el poble que l’acull, i és que només calia donar una volta al nucli d’Herbers per palpar que allí se n’havia cuit una de grossa.

I per acabar-ho tot plegat un àpat a Morella, per descobrir encara més tros de país.

Amb dos dies, i encara amb la majoria d’estona treballant, no n’hi ha prou. Pel territori i per la gent (el català hi és més que viu!). Hi tornaré. Els Països Catalans són excepcionals, i racons d’aquests són més que interessants a conèixer.

Església de Pena-roja:

Vistes des de la casa on estàvem (Foto de G.Gómez):

mitjançantDescobrint el Matarranya i Els Ports… | Isaac Peraire Soler.

LLIBRERIA SERRET

http://www.serretllibres.com/autorsebrencs/categoria/7.trobades-al-matarranya

Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro…Gara d’Edizions!

7.Trobades al Matarranya

diumenge, 31 de juliol de 2011 | Comentaris

Prelogo — Pròleg — Prólogo

 

Va per tu, Sarmenter, que vas fer d’enllaç de terres i de persones, de llengües i de cultura.

       Maria Lluïsa Gascon i Prades

 

 Ací, en aquest llibre, llegireu la història i vida, intensa i dura, amable i tèrbola, del Tren de la Val de Zafán. Busco per la meua cartografía, potser insuficient, és cert, i no trobo cap vila ni cap indret que se’n diga, de Val de Zafán. D’on surt un nom així, insospitat, i no allò tan evident de Ferrocarril de la Pobla a Tortosa, com Saragossa-Alacant o Ankara-Istanbul? Busco i rebusco per la xarxa i acabo trobant que prop de l’Estació de la Pobla, quan ja hi passava el tren de Casp a Saragossa, però encara no s’havia fet el nostre, hi corria una sèquia, sembla que cabalosa, dita de la Val de Zafán, que rega l’horta de la vila. Un topònim humil, val a dir, i potser per això la gent no en va fer gaire cas –“On és això de Safan?” es devien preguntar– i van rebatejar el tren amb l’assenyat poètic nom de Sarmentero, perquè corria entre vinyes verdes cap a mar. I tanmateix, per una vegada, més m’estimo el nom oficial de Zafán, que té clares connotacions morisques –mudèjars fóra més just de dir–, i sempre és bo de recordar els nostres ancestres desterrats.

Val de Zafán ye un manullo de relatos y poemas a redol d’un camín, de fierro, que mos trai a frescor d’a bisa d’o mar, a fredor d’o zierzo y a boluntat d’entendimiento dellá d’as mugas y decá d’as luengas y resultau d’a empenta naxida d’una tierra sin de mugas, a Matarraña, fruito d’a iniziatiba de Serret Llibres y l’otel La Parada del Compte, como preba palpiable d’ixa boluntat de comunicazión.

A la convocatòria han acudit 41 autors, d’aquí, d’allí, de tot arreu i com diria Lluís Llach i que podríem adoptarho com a lema, Venim del nord / venim del sud / de terra endins / de mar enllà / i no creiem en les fronteres… I cadascun que s’hi ha sumat ho ha fet en la seva llengua, en la llengua del cor que és com cadascun pensa i sent, perquè en aquesta llengua la paraula es transforma en imatge mental, en cosmovisió de l’univers, en la nostra pròpia cosmovisió. Així doncs, sense complexos, sense tabús, sense oblidar d’on venim però amb el ferm desig de voler caminar junts, amb les nostres llengües del cor, amb la paraula a la mà oberta i estesa.

No se han traducido los textos. Fue decisión de los coordinadores Juli Micolau y Chusé Aragüés. Por ello se presentan tal y como fueron sentidos y pensados, tal como fueron escritos en su lengua originaria porque, como dice Artur Quintana en el prólogo, “funciona la intecomunicación románica” cuando queremos que funcione, cuando sabemos valorar lo de los demás igual que lo nuestro, cuando tenemos voluntad de entendernos.

Gara d’Edizions
www.garadedizions.com

El llibre que teniu a les mans, és fruit de la compilació per part de Santi Borrell dels treballs que 95 autors/es sense fronteres, han escrit en la llengua que millor reflecteixen els seus sentiments: en llengua castellana, aragonesa i,o catalana, sense tenir en compte els seus orígens i que millor que aquest treball; poesia a la frontera, esdevingui en el llibre que anyalment s’edita coincidint amb la Trobada d’autors al Matarranya.

March Editor
marcheditor.blogspot.com/

La frontera és un concepte. I és una manera d’entendre

el món.

Una frontera és el límit geogràfic imaginari entre dos països.

Abans de l’establiment de fronteres precises, hi havia terres

de ningú o neutrals entre els diferents territoris i els

elements del relleu físic, com les muntanyes o els rius,

actuaven de barrera entre les comunitats.

Moltes fronteres es van traçar per la força, sense comptar

amb el beneplàcit de la població i dividint ètnies i nacions.

Aquest fet ha estat la causa de nombroses guerres

al llarg de la història.

Altres conflictes es deuen al desig d’expansió d’un país,

que viola la frontera amb un altre.

El contraban i el tràfic organitzat desfan les fronteres.

El pitjor és quan l’individu incorpora la frontera i la fa seva

en tot allò que pensa. La frontera esdevé la marca d’una

alienació ferotge.

La frontera separa. A banda i banda, dues vides es desconeixen

i aquest llibre pretén lligar-les.

La traducció és, alhora, una frontera i la superació de la frontera.

 

Ricard Ripoll

Articles relacionats

• Vilaweb.cat: Octavi Serret: ‘Els polítics utlitzen la llengua per la confrontació, jo cerco la convivència lingüística, unir territoris’

Dels trenta anys, de Jesús Fusté, en concert a Arenys de Lledó el 4 d’agost

L’Associació cultural Sucarrats ens presente el llibre “Dones d’heura” de Marta Pérez i Sierra el 5 d’agost a les 22:30 a les piscines de Montroig del Matarranya!!

La 21 Trobada Cultural del Matarranya el 6 d’agost a la Freixneda!!

Josep Igual en concert el 5 d’agost a les 22 h a la terrassa d’els Olivers d’Horta de Sant Joan!!

Manel Alonso i Francesc Mompó, dos dels autors valencians més destacats presenten les seues obres al Matarranya el 6 d’agost a les 12:30!!

• Candaya: Juan Villoro 8.8: El miedo en el espejo…Una crónica del terremoto en Chile!