Skip to content

Archive

Category: Franja
Un librero de Valderrobres protagoniza un fenómeno editorial que une Aragón y Cataluña

Octavio Serret coedita libros de autores aragoneses y catalanes y organiza presentaciones
y reuniones en el marco de la denominada ‘Literatura ebrenca’

TERUEL. El librero Octavio Serret, de Valderrobres, se ha convertido en menos de una década

en el principal animador de la ‘Literatura ebrenca’, un movimiento literario que vincula a las comarcas del valle del Ebro de habla catalana, tanto en su vertiente de Cataluña como aragonesa. El proyecto de un libro colectivo sobre la desaparecida línea ferroviaria de Val de Zafán, que acaba de poner en marcha con la editorial Gara y el hotel la Parada del Compte,
es la última manifestación de este fenómeno cultural interregional, que, según el crítico literario de LaVanguardia Víctor Amela, es una creación de Serret.

LOS LIBROS DE SERRET

El librero explica que su posicionamiento en el centro de la ‘Literatura ebrenca’ arrancó hace
nueve años con la invitación a participar en la Fira de Llibre Ebrenc deMora d’Ebre (Tarragona)
por su director, Albert Pujol. “Sabía queme gustaría participar en aquel evento, y no se equivocó”, dice Octavio Serret. Desde entonces se han sucedido a un ritmo frenético las presentaciones de libros editados a ambos lados de la frontera catalanoaragonesa, las coediciones, las ferias y los encuentros de escritores. Recientemente, la Generalitat catalana recompensó la labor dinamizadora desarrollada por el librero valderrobrense concediéndole
el Premi Nacional de Projecció de la Llengua Catalana. Octavio Serret aclara que su empeño
no es un mero proyecto comercial sino que responde a una realidad cultural y territorial indudable, que está definida por una misma lengua, la relación con el Ebro y sus afluentes, la localización en torno al macizo de los Puertos de Beceite y una historia compartida que tendría como elemento central la pertenencia a antigua Diócesis de Tortosa. Además, esta ciudad y Morella constituyen los dos centros económicos, culturales y de servicios de toda el área, que, en las últimas décadas, ha dado como autores más insignes a Jesús Moncada Sebastià Juan ArbóAndreu Carranza. Serret explica que el territorio del que nace la ‘Literatura ebrenca’
es coincidente con la antigua Ilercavonia, la tierra dominada por la tribu íbera de losilercavones, un sustrato histórico al que se han superpuesto sucesivas capas hasta la actualidad sin perder la cohesión. A su juicio, los habitantes de este ámbito tienen muchos
y estrechos lazos y son “una misma gente”, asegura. La traslación de estas similitudes a unmovimiento literario ha sido una consecuencia que ha demostrado un gran potencial creativo, con la participación de autores de los dos lados de la frontera.
L. R.

Serret Bloc.

Es constitueix l’associació que lidera el projecte de creació dels camins naturals de rius al Matarranya



comarquesnord.cat, Matarranya
» divendres, 7 de gener de 2011

Pas endavant per a la creació dels camins naturals del riu Matarranya i l’Algars. L’última setmana de 2010 se va procedir a la constitució de l’Associació Matarranya-Algars, entitat que lidere este ambiciós projecte que pretén fer un recorregut natural per la ribera d’estos dos rius i fomentar així el patrimoni mediambiental del nostre territori.

A l’associació estaran representats los 10 municipis de la comarca per on passen estos dos rius, com són Beseit, Valderrobres, la Torre del Compte, la Vall del Tormo, La Freixneda, Queretes, Calaceit, Massalió, Lledó i Arenys de Lledó, a més de Maella, Fabara, Nonasp, Faió, Batea, Caseres, Horta de Sant Joan i Arnes.

Ara només faltaria regular l’associació a nivell administratiu, un procés més llarg de l’habitual perquè l’entitat està integrada per municipis de diferents províncies. A més, en estos moments està fet l’estudi de viabilitat previ, un tràmit que ha comptat amb la participació de tots los ajuntaments interessats. Per tant, lo projecte dels camins naturals del Matarranya i l’Algars podrie començar a redactar-se a partir del mes de febrer i, en funció del pressupost, podrie començar a executar-se a finals d’este 2011.

Alberto Moragrega, alcalde de Beseit, va destacar que “los camins naturals són un tipus de camí impulsat pel Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí”, i que el més conegut d’ells és lo Camí de l’Ebre, convertit en GR-99, que va des de Fontibre al Delta de l’Ebre. Paral·lelament, trobaríem camins naturals de rius secundaris, com ara el del Matarranya-Algars, que recorrerà les riberes dels dos rius i anirà a buscar el GR-99 a la desembocadura del riu Matarranya a Faió.

La creació del camí natural dels rius Matarranya-Algars permetrà fer un recorregut de més de 200 quilòmetres des del naixement del Matarranya a Beseit fins a Faió, i enllaçar a l’Ermita de les Dos Aigües de Nonasp amb lo riu Algars, per pujar fins al seu naixement, també als Ports. Amb este projecte, se pretén adaptar tota la ribera dels rius a l’oci del cavall, la bicicleta i el passeig i també, en la mesura de lo possible, homologar el recorregut com a GR.

De fet, Moragrega va destacar que la creació d’este camí natural s’adapte a “la tendència que se té de visitar les poblacions d’una altra manera que no sigue el cotxe”, i que en este sentit “fer un camí natural pel riu és una cosa molt potent”. A la vegada, la creació d’este camí adaptat al turisme no afectarà al trànsit de vehicles a motor, tot i que aprofitarà alguns trams i pistes que utilitzen los cotxes i tractors per a accedir a masies o instal·lacions agràries.

Lo projecte contemple una important inversió en la senyalització del recorregut, si bé també tindrà obres “més espectaculars” com salvar els passos de carretera a Arnes i Caseres. A més de la creació del camí natural, l’associació també se centrarà en la edició d’una guia turística i la gestió d’una plana web on s’informarà d’este projecte, dels pobles que recorrerà i de la riquesa natural, històrica i patrimonial que se pot visitar al llarg del seu recorregut.

Es constitueix l’associació que lidera el projecte de creació dels camins naturals de rius al Matarranya | Comarques Nord.

mamoros | Noms propis | dimecres, 5 de gener de 2011 | 17:18h
La meua iaia per part de pare era de Mequinensa. Es va casar amb el meu iaio de Móra d’Ebre que era fuster i feia llaguts i els conduïa (una barca de transport fluvial que circulava per l’Ebre en aquells anys) i van tenir cinc fills. Devia ser a principis del s.XX. que es van conèixer durant aquests viatges d’anar amunt i avall; sirgadors en dèien. Feien el camí de sirga (que encara hi és), riu amunt i després navegaven a vela riu avall. El transport era lent, però barat i respectuós amb el medi. Més tard vindria l’embassament de Riba-Roja i la presa de Flix.

A Mequinensa parlen català. No vaig sentir-li dir res en cap altra llengua a ma iaia i, això sí, deien que era una dona geniüda perquè era de l’Aragó. Jo no vaig tenir temps de conèixer-la gaire, però sí la recordo amb els cabells blancs cuidant el seu jardí de roses i amb la veu forta i segura. Ella era la miquerensana igual que un cosí de mon pare és l’Antonio el miquerensà, els cognoms sobraven. Em feia gràcia dir que la meua iaia era aragonesa, però es veu que un mapa publicat fa poc a l’Heraldo de Aragon i escampat per aquest bloc, la situa ara a terra catalana. No sé què en diran els de Mequinensa, estar al mig com el dijous té aquestes coses.

mitjançantCoses a dir – Els blocs de VilaWeb – MÉSVilaWeb.

‘Heraldo de Aragón’ publica un mapa on la població de la franja de Ponent forma part del Principat

El mapa estaria basat en un de REE que respecta les fronteres actuals

El mapa amb Mequinensa dins de Catalunya

El diari aragonès Heraldo de Aragón va publicar en la seva edició de dilluns un mapa en que situava la localitat de Mequinensa dins de les fronteres del Principat de Catalunya segons ha fet públic el bloc aragonès Purnas.

L’adscripció catalana de Mequinensa, situada pràcticament sobre la línia que separa Catalunya i Aragó, però oficialment del costat aragonès, es va produir en el marc d’un article sobre els projectes de línies d’alta tensió.

Val a dir que el mapa, segons cita el diari, estaria basat en un altre publicat per Red Elèctrica Espanyola (REE), que inclou Mequinensa dins del territori aragonès. L’adscripció catalana doncs, no seria imputable a la font original, REE.

Avui+ – Notícia: Mequinensa és Catalunya, segons un diari aragonès-353263.

Si ista imachen que pego cobaxo ese amanexiu en bell diario catalan ye probable que l’Heraldo ese feito bell editorial sobre o tema, a television autonomica aragonesa ese preguntau a os politicos y mesmo bell abogau ese prencipiau a escribir una demanda.

Mapa Mequinensa e1294217499221 Mequinensa ye Catalunya (ta lHeraldo)

Mequinensa a l’atro costau d’a muga

mequidetalle Mequinensa ye Catalunya (ta lHeraldo)

Detalle d’o paso d’a muga

O mapa ye d’un articlo sobre o trazado d’una linea d’alta tension que presentara Red Electrica Espanyola. Rechirando por a web de Red Electrica he trobau o mapa orichinal que podez consultar en PDF y an Mequinensa sale a lo costau correcto d’a muga autonomica. Ye dicir que a colocacion de Mequinensa a l’atra banda ye una error de l’Heraldo.

Ye fuera de duda que Heraldo no ha quiesto tener a intincion de ceder Mequinensa a Catalunya, pero no dixa d’estar curioso que un periodico que ha feito un arte de trucar o ficacio d’a chent con “as errors” intencionals u no pas de bells catalans sobre a storia y a cheografia tienga agora ista esbarafundiada “pancatalanista“.

Esvielle: Por cierto, que huei en a edicion de paper sale un articlo de Carlos Sauras, precisament, charrando d’a “manipulacion” y ixas cosas malismas. Sauras ye especialista en istos articlos con verdatz a meyas.

Mequinensa ye Catalunya ta l’Heraldo | Purnas en o zierzo.

L’últim monarca del Regne d’Aragó

Després d’aquestes línies meues podeu llegir un article, encertat i punyent, d’Artur Quintana sobre el rei català de la Corona d’Aragó, Martí I l’Humà, i l’oblit per part de les institucions aragoneses actuals del sisè centenari de la mort d’aquest rei. Al marge de l’esplèndid editorial del número 101 de  la revista Temps de Franja —darrera del qual es veu la mà del professor jubilat de la Universitat de Barcelona i col·laborador de Temps de Franja— i del artícle de Ramón Mur, “Humà, però oblidat”—sempre a l’aguait de l’actualitat i de la Història— , tal com diuen el mateix Ramón Mur i Artur Quintana, ningú se n’ha recordat de l’efemèride en totes les terres aragoneses. En aquest cas no podran protestar els polítics i el poble aragonès en general sobre l’aprofitament per part de Catalunya dels monarques del Regne d’Aragó com tantes voltes  s’ha dit de Pere III el Gran i II de Catalunya com a Comte de Barcelona, perquè a Catalunya només s’ha celebrat un congrés rememoratiu per part de l’Institut d’Estudis Catalans, ben poca cosa. Un rei aragonès, nascut i mort a Catalunya, l’últim rei de veritat del Regne d’Aragó: Martí I, l’Humà i ara l’Oblidat. Gràcies catalans per no fer gaire cosa en honor d’aquest rei, heu evitat empipaments de l’Aragó envers Catalunya. Aixó sí, com diu Ramón Mur, el govern d’Aragó prepara la commemoració, el 2012, del sis-cents aniversari del Compromís de Casp, i jo afegeixo, clara i ben escenificada farsa i punt de partida de la pèrdua de la llengua i tantes i tantes coses dels territoris actuals d’Aragó i Catalunya. Voilà l’histoire. Viva Castilla!

“Martí l’Humà

Enguany —l’any passat per al lector— fa sis-cents de la mort del darrer rei dels casals d’Aragó i Barcelona —Martí era parent directe tant dels Asnars, Galins i Ramirs aragonesos, com dels Guifrés, Borrells i Ramon Berenguers barcelonins. Tenia, doncs,  tanta sang aragonesa com catalana. I amb la seva mort començà la davallada de la  Corona, perquè en morir sense hereu directe i després del dit Compromís de Casp —que més aviat s’hauria de titllar de farsa o nyap descomunal, com és ben sabut—, s’instaurà la dinastia castellana dels Trastàmares que va fer tot el que va poder, i amb èxit, perquè els seus regnes s’anessen ajustant a las leyes de Castilla. Per a la llengua aragonesa significà el declivi quasi definitiu. L’esplèndida llengua d’en Fernández d’Heredia va desaparèixer en quatre dies, i només fa uns anys que la llengua aragonesa comença a  aixecar cap tímidament. La llengua catalana aguantà una mica més en el temps, per acabar malvivint com a xapurriau, en tot cas a l’Aragó, i no gaire millor a la resta del domini lingüístic. Una figura com la d’en Martí, l’únic monarca que va merèixer el qualificatiu de l’Humà —i no del Cruel, el Terrible, el Roïn, el Batallador, el Conqueridor. … amb què tants altres monarques s’anomenen—, l’últim representant d’una monarquia que se sabia aragonesa i catalana i com a tal actuava, bé mereix de ser recordada com cal. Però pel que he anat veient poc cas se n’ha fet. A Catalunya l’Institut d’Estudis Catalans n’ha celebrat un congrés i res més. Ací a l’Aragó, llevat del número 101 de Temps de Franja, amb una esplèndida editorial i un punyent article —Humà, pero oblidat— d’en Ramon Mur, tampoc ningú no n’ha fet cabal. I res als altres regnes de la Corona. Passa amb la seva figura com ha passat amb el vuit-cents aniversari del naixement d’en Jaume el Conqueridor  l’any 2008, que va passar amb una mica de pena i pont de glòria. En el cas d’en Martí ni això hi ha hagut. És que no eren reis castellans, sinó aragonesos. I així anem desfent.

Artur Quintana”

L’últim monarca del Regne d’Aragó « Lo finestró del Gràcia.

Xeic!: Sirga

Després de tot un any de dur treball, per fi us podem presentar el que serà el nostre tercer treball discogràfic i que porta per nom Sirga. Sirga es resumeix en cinc paraules: sentiment, il·lusió, resistència, gresca i amor per una cultura i una manera de viure pròpia de la gent de l’Ebre. Xeic! vol plasmar la singularitat d’aquestes terres en un espectacle únic, intens i polifacètic, on es barregen diferents arts per aconseguir el contrast d’emocions.

La música s’erigeix en un riu d’històries i sensacions que s’harmonitzen i es complementen amb la profunditat de la literatura, el vigor del ball popular, l’esteticisme de la pintura i l’humor de pinzellades teatrals. El resultat és un directe innovador i entretingut per a que els espectadors de tota mena gaudeixin durant tota la posada en escena.

A Sirga hi trobareu 11 cançons amb textos d’autors del Sud de Catalunya i de la Franja de Ponent, que tenen en comú estar al voltant del riu Ebre. Els poemes seleccionats són d’autors diversos: Artur Bladé i Desumvila, Andreu Carranza, Imma Pena, Hèctor Moret, Desideri Lombarte, M Cinta Curto i Gerard Vergés.  Les lletres giren al voltant de la guerra, l’exili, la vida al camp, l’agricultura… En general, de tot allò que passa a l’entorn de la vida a les nostres terres.

A que espereu per degustar-lo? El podeu descarregar gratuïtament des de la nostra pàgina web o comprar-lo a la nostra botiga on-line.

Xeic!

  1. Amics treballadors
  2. Miles Gloriosus
  3. Joc de paraules
  4. De casa Prat
  5. D’enyor i esperança
  6. La meua pàtria menuda
  7. La cara de la reina
  8. Quatre estacions amb taronja a les terres de l’Ebre
  9. Breu vocabulari patxet
  10. La mort té mil formes
  11. Jota de Rasquera

mitjançantXeic!: Sirga – RXI, música compromesa.

Us enganxo l’article que han fet a Vilaweb sobre la Sentència del Suprem contra la immersió lingüística a Catalunya. Em van contactar per aprofundir en la situació de les llengües a l’ensenyament a la Franja:

Manca de suport institucional a la Franja

A la Franja de Ponent, el 80% dels alumnes estudien llengua catalana, una assignatura optativa a les escoles públiques des de principi dels vuitanta. L’assignatura va ser implantada pel conseller socialista José Bada, nascut a la Franja, però el procés ha tingut poca empenta, segons el sociòleg Natxo Sorolla, que prepara una tesi sobre el català a la Franja.

En aquests últims vint anys llargs l’assignatura optativa del català s’ha anat estenent, però sense suport públic; és a dir, les institucions no fan res per promoure la llengua, ans es limiten a oferir la possibilitat d’estudiar català, i els centres ensenyen l’assignatura si hi ha una demanda mínima. Però, tot i el suport públic tan ínfim i el fet que l’assignatura és voluntària, la immensa majoria dels alumnes, un 80% (no hi ha dades oficials públiques), estudien català, i quan acaben l’ensenyament obligatori tenen un nivell similar al nivell C de català del Principat.

A banda l’assignatura optativa, en alguns centres de la Franja també hi ha els anomenats ‘projectes lingüístics’, encara molt minoritaris, que inclouen l’ensenyament d’algunes assignatures en català. Aquests projectes van néixer a les dues escoles de Fraga, però tampoc no tenen suport institucional.

Segons Natxo Sorolla, la població adulta de la Franja té un gran coneixement del català, però la transmissió generacional de la llengua ha minvat. Per això diu que, si el català no s’implanta a les escoles, serà difícil que la llengua continuï viva en aquest territori. Doncs bé, la llei de llengües aprovada pel govern d’Aragó sembla que vagi en la direcció contrària, perquè no reconeix l’oficialitat del català a la Franja, ans es limita a considerar-la una llengua ‘pròpia, original i històrica’.

Resta de l’article: El català a les escoles de tot el país.

Algunes preguntes de Vilaweb sobre el català a la Franja « Xarxes socials i llengües.

Broto ve “irregular” la catalogación catalana de los bienes de arte sacro aragoneses

17/12/2010 EUROPA PRESS

La consejera de Educación, Cultura y Deporte del Gobierno de Aragón, María Victoria Broto, ha considerado “irregular” la catalogación realizada por la Generalitat de Cataluña de los bienes de arte sacro aragoneses depositados en el Museo de Lérida y ha defendido el “trabajo correctísimo” que ha realizado el Ejecutivo autónomo en la catalogación de estas obras.

En respuesta a una pregunta formulada en la sesión de control al Ejecutivo en las Cortes por el diputado del PP, Gustavo Alcalde, sobre la catalogación de patrimonio de propiedad privada por parte del Gobierno aragonés, Broto ha explicado que el Ejecutivo aragonés “” ha catalogado bienes de propiedad privada.

La consejera ha reprochado al PP que “quienes tenían que haber recurrido la catalogación (catalana) son ustedes y no lo hicieron y, además, cuando han hecho cualquier tipo de recursos a la Generalitat siempre lo han hecho incompleto y les han sacado los colores en este tema (los bienes de arte sacro de las parroquias aragonesas) y en el de Sijena“.

Para Broto, la catalogación catalana “es irregular” y, asimismo, ha recalcado que desde el Gobierno aragonés “hemos hecho un trabajo correctísimo desde punto de vista legal“, ya que se inició el expediente de catalogación “cuando teníamos una resolución clara y evidente de que esos bienes eran de nuestra propiedad“.

El diputado del PP, Gustavo Alcalde, ha criticado al Ejecutivo por “haber tardado once años en catalogar el patrimonio emigrado de Aragón” y ha valorado que no se ha hecho antes “porque a Iglesias, a Almunia y a usted recurrir una disposición del Gobierno catalán les parece un ejercicio de violencia anticatalanista“. “Usted aboga por resolver los conflictos con la razón y la legalidad. La razón la tiene, pero la legalidad la aplican tarde y mal“, ha aseverado.

Broto ve “irregular” la catalogación catalana de los bienes de arte sacro aragoneses – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

El Gobierno alcanza un principio de acuerdo con CHA para los presupuestos de 2011 – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

En Lerida, Barcelona o Zaragoza. “Paize que abremos de marchar a mercar ta Lerida o Barcelona. Os nuebos orarios de l’autobus dende l’Ainsa ta Balbastro no te deixa tiempo pa enganchar o de Zaragoza y poder mercar en ixe lugar. Si continamos asinas seremos obligaus a fer que os nabateros marchen por o rio ta Tortosa y que merquen en ixa ziuda como feban antis.” | Aragonéame.

O PAR obtien 97 votos… y zero escanyos en as Eleccions Catalanas

novembre 30, 2010, 10:59 am
Classificat com a: aragonés



No ha podiu ser… dimpués d’una gran campanya electoral por parti d’o partiu y, más que más, d’a suya capeza de lista, a sociedat leidatana ha dau a esquena a la formación aragonesa atorgando-li nomás 97 votos. En o que constituye una esferra electoral sin precedents en a historia d’o partiu.

Luen ha quedau l’obchetivo inicial ta istos comicios, que no yera atro que aconseguir o máximo d’escanyos fesables por a demarcación de Leida y “secuestrar-los” ta fer-los servir en una negociación con o venient gubierno catalán. Y asinas poder cambeyar-los por os “Biens d’a Fancha”.

Dica aquí, tot mas i menos normal, pero bi ha un dato que tien molla.. i fotre si en tien… dezaga d’o numero de votos obtenitos s‘amaga cosa más… prou fosquiza…

Si se uella una mica a hemeroteca, se puet veyer en a pachina web d’o PAR o siguient comunicau de prensa referent a las elecciones a la Generalitat: http://www.partidoaragones.es/actualidad/noticia.asp?notid=5463

An se puet leyer:

… el Comité Nacional también ha respaldado por amplísima mayoría la candidatura del PAR a las elecciones catalanas, con 97 votos a favor y tres en contra. Esta candidatura pretender ser el inicio de una estructura estable del PAR en Cataluña, y tiene el objetivo de defender los intereses de los miles de aragoneses que viven en la Comunidad catalana…

O Numero 97 atra vegada. Ista ye a clau, o 97… Coincidencia? Definitivament no, no creigo en ellas. Agora, aquí vien o mio dándalo:

– Ye lo Comité Nacional urdindo un plan ta conquerir Catalunya? Y istos 97 directivos d’o PAR querendo dar eixemplo ya han escomencipiau l’infiltración dezaga d’as linias d’o enemigo, pero lis ha agafau as eleccions en meyo d’o plan i no han podiu reblar a tentadura de votar a o PAR. Ye esclatero que a obligación ye por devant d’o placer de conquerir Catalunya, y antis que conqueridors son d’o PAR.

– U ye que quasi totz os puestos de dirección d’o partiu son  plens de catalans?? Biel.. Biel… quí te ha veyito i quí te viye…

Como deciban en a tele: “La verdad está ahí fuera“… Au…

Ascuitando: Mª José Hernández – Augua que amorta la set

PD: Si trobaz errors (que seguro que bi’n ha y prous), si lo me podez dicir meyant correu electronico u n’os comentarios, que asinas me aduyarez muito, que soi aprendiendo y asinas tamien puedo cambeyar-los. Gracias.

mitjançantO PAR obtien 97 votos… y zero escanyos en as Eleccions Catalanas « A Muyir Granotas.

Aquest pont de la Constitució hi haurà una presentació-recital-conjur al voltant del llibre “L’arbreda ebrenca.” Es tracta del recull de relats de 55 escriptors de les Terres de l’Ebre i el Matarranya sobre els arbres que l’ASCUMA vam organitar juntament amb la llibreria Serret i, en aquest cas, March editor amb motiu de la V Trobada d’autors ebrencs al Matarranya que va tenir lloc a l’agost a Fondespatla.

Bé, doncs, aquesta vegada tornem a presentar el llibre en un acte organitzat per l’Associació Cultural d’Arnes “la Bresca” que tindrà lloc el dimarts 7 de desembre a les 20 h en el marc d’unes jornades sobre Mites, llegendes i rituals màgics dels Ports (adjunt trobareu el programa complet).

Qui estigui pel territori aquest dies, no s’ho pot perdre!

Mur anula su pregunta en el Senado sobre la N-232.

Fraga Digital: BIENES DE INTERES CULTURAL.

La Franja