Skip to content

Archive

Category: Franja

No fotem

14.01.2010

Això dels Jocs Olímpics d’hivern és d’autèntica riota. Per més que els nostres polítics, tan porucs, hagen optat més pel càlcul electoral fet discreció que no per la crítica radical d’un alcalde que va tan desesperat que no tem ni fer el ridícul.

Els Jocs Olímpics d’Hivern! D’hivern. Barcelona demana els Jocs Olímpics d’hivern? Siguem seriosos, per favor. Des d’aquell famós equip de bobsleigh de Jamaica no havia sentit una cosa més divertida, si no fos indignant.

Parlem clar: tota la cerimònia d’ahir és un joc polític i prou. El PSC se sent acorralat electoralment i cerca un miracle. La sensació que Barcelona no va és molt més que generalitzada i Jordi Hereu és el pitjor alcalde que aquesta ciutat recorda. Fins i tot les enquestes ja retraten unànimement allò que semblava impossible: que els socialistes perden la ciutat.

I per això cerquen una bomba. Una cosa, la que siga, qualsevol cosa que moga el panorama i que els permeta d’entrebancar l’oposició i fer somniar una miqueta els qui encara esperen que el PSC continue sense moure el cul de la cadira d’alcalde. Que això dels Jocs d’Hivern provoque hilaritat, què més fa? En realitat, tant els és. El Comitè Olímpic espanyol no decidirà fins després de les eleccions municipals i la decisió de veritat es prendrà d’ací a tants anys que ja ens n’haurem oblidat i tot.

Però, mentrestant, Hereu fa una proposta-espectacle i obliga tothom a ballar al seu so. En aquest sentit, ahir em va sorprendre que l’oposició no criticara com cal aquest anunci. Portabella sí que ho va fer, si bé el partit va suavitzar després la seua posició. Trias no s’hi va atrevir, sinó que es va manifestar, fins i tot, en favor de la proposta. Si haguera dit que no, segurament que els socialistes l’haurien acusat de tot (ja figurava en el guió). Però Trias va perdre ahir una oportunitat de ser valent i de demostrar que, com a alcalde, mantindrà les seues opinions amb fermesa i no serà un presoner de la cosa políticament correcta. Llàstima.

Perquè, de crítiques possibles, no en faltaven. No és seriós que Hereu demane uns jocs sense parlar-ne amb cap més partit de l’ajuntament. No és seriós que diga, quan arriba al poder, que s’ha acabat la política de grans actes i que ara s’empare d’una còpia caricaturesca del 92 de Maragall. No és seriós que propose uns jocs d’hivern sense ni haver parlat amb els ajuntaments on hi ha neu. No és seriós que aquest senyor ignore que precisament d’allò que Barcelona està tipa és d’aquests saraus. I el Comitè Olímpic Català? El 1992 ja ens van enganyar, en aquest punt. Ahir no era el moment de recordar les promeses d’aconseguir-lo quan s’acabaren els jocs… d’estiu.

I sobretot: és això que necessita aquesta Barcelona que té tots els problemes del món? No fotem.

No fotem – Editorial – VilaWeb.

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }
D.A.

13/01/2010



HUESCA.- CHA muestra su rechazo a la supresión de servicios en la línea de autobús entre la Litera y las capitales de Huesca y Lérida. El diputado Bizén Fuster va a formular una pregunta al consejero de Transportes, Alfonso Vicente, relativa a estos recortes. Además, el grupo de CHA en el Concejo de Binéfar va a solicitar que se publicite en la estación de autobuses el servicio de tren diario que conecta con Lérida a las 8,06 horas con el fin de promover la intermodalidad, explica CHA en una nota de prensa. La formación recuerda que a comienzos de año Alosa eliminó una conexión de la Litera con Huesca que “conlleva que desde las 6,30 hasta las 9,40 no hay transporte a la capital oscense, y desde Huesca no sale en dirección a Binéfar ningún autobús desde las 13 a las 18,45 horas”, y otra con Lérida que salía a las 8,30 horas.

Chunta rechaza la supresión de autobuses entre Huesca y Lérida.

Vist pel Casal Jaume I de Fraga


Per als qui estem orgullosos de parlar català a la Franja no és nova la cantinela dels anticatalanistes, que han de recórrer a parlar dels seus veïns catalans per a decidir quines restriccions lingüístiques mos imposen a la Franja. Una ideologia pancatalanista, encara que no els ho paregue. Que si mos han robat los béns de la Franja, que si mos foten l’aigua, que si són nazis imperialistes, que si Carod és aragonès,…

I avui, només obrir els ulls del llit, miro una conversa d’un amic al talk i em poso a sumar un adagio més a la cantinela: Hereu evoca l’esperit de Barcelona’92 per impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern del 2022. Passo a llegir lo titular previsible de l’Heraldo de Aragón, que ja està escrivint la clau de sol i l’armadura de clau, en si sostingut menor: Barcelona se enfrentará a la candidatura de Zaragoza-Jaca para los Juegos de Invierno de 2022.

L’octubre (de 2009) Saragossa va confirmar que s’hi presentave: Zaragoza-Pirineos confirma su candidatura a los Juegos Olímpicos de Invierno en 2022. Aragó havia vetat la presència de Catalunya a esta proposta. Lleida es plantejava liderar-la i que Aragó s’hi sumare. Aragó plantejava Saragossa-Andorra, però amb l’oposició de la Federación Española de Deportes de Invierno per fer uns Jocs amb seu a dos estats. I finalment Barcelona fa pública la proposta sense haver parlat amb les pistes d’esquí. No és excitant, tot plegat? ;)

PS: Encara hi ha qui veu tan bones relacions entre Catalunya i Aragó que diu que Marcelino és un pancatalanista i un venut a Catalunya.

PS2: A mi el que m’està recordant això de fer uns jocs olímpics d’hivern a Barcelona és a les pistes d’esquí de Marina d’Or.

Catalunya contra Aragó: uns jocs olímpics d’hivern com a excusa « Xarxes socials i llengües.

El PP pide a Iglesias que convenza a Montilla para que Aragón “sea, por una vez, protagonista de una fiesta olímpica”

13/01/2010 EUROPA PRESS / ZARAGOZA

El portavoz del Partido Popular (PP) en las Cortes de Aragón, Eloy Suárez, consideró hoy que el presidente del Gobierno autónomo, Marcelino Iglesias, tiene que convencer al presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla, para que Aragón “sea, por una vez, protagonista de una fiesta olímpica“. En declaraciones a los medios de comunicación en una rueda de prensa en Zaragoza, Súarez recordó que Barcelona “ya ha sido sede de eventos deportivos“. “Barcelona es un competidor importante porque tiene muchos más recursos, pero al final tiene que imperar la sensatez y la cordura porque ellos ya han sido sede de eventos deportivos“, sostuvo.

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, presentó hoy la candidatura de la ciudad para organizar los Juegos Olímpicos de Invierno de 2022. La candidatura de Barcelona se enfrentaría, entre otras aspirantes, a la de Zaragoza-Jaca –la localidad aragonesa ya se ha presentado en anteriores ocasiones–, mientras que Rumanía, Canadá y Nueva Zelanda también estudian presentar candidatura.

En este sentido, el portavoz ‘popular’ indicó que debe conocerse el proyecto y el presupuesto para la candidatura aragonesa, así como “si es un proyecto viable“. “No queremos que se genere una ilusión que después no pueda ser viable“, aseveró. En caso de ser elegida, Barcelona volvería a ser sede olímpica 30 años después de acoger los Juegos Olímpicos de verano de 1992 y se convertiría en la primera ciudad que organizase ambas citas. La sede ganadora se proclamará en verano de 2015.

El PP pide a Iglesias que convenza a Montilla para que Aragón “sea, por una vez, protagonista de una fiesta olímpica” – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Belloch piensa que Barcelona es buena la competencia pero cree que ganará Aragón

El alcalde de Zaragoza se muestra tranquilo ante la candidatura catalana

13/01/2010 EFE / ZARAGOZA

El alcalde de Zaragoza, Juan Alberto Belloch, ha señalado hoy que competir con Barcelona para organizar los Juegos Olímpicos de Invierno de 2022 es una “pelea digna“, porque la competencia siempre es buena, pero cree que Aragón tiene más posibilidades para ser la candidatura de España.

En declaraciones a los medios de comunicación durante una visita a las obras del tranvía, Belloch ha afirmado que el anuncio de Barcelona de optar a los Juegos de 2022 reforzará el apoyo de la ciudadanía aragonesa a su candidatura y el entusiasmo para trabajar en el proyecto. Ha recordado que en el pasado Jaca logró vencer a Granada, que era la favorita, en otra lucha por ser candidata y no tiene duda de que “Aragón va a ganar a Barcelona“.

Entre otras cuestiones, porque, a su juicio, detrás de este proyecto está “todo Aragón” y en el caso de Barcelona “no da esa impresión”, al recordar que Lérida también había manifestado su interés por una candidatura a los Juegos Olímpicos de invierno. Para Belloch, el respaldo de Aragón a la candidatura es un argumento que el Comité Olímpico Español (COE) “va a tener en

Belloch piensa que Barcelona es buena la competencia pero cree que ganará Aragón – Deportes – www.elperiodicodearagon.com.

Belloch dice que será una “pelea digna” pero cree que Aragón tiene más posibilidades
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 1 votos
Imprimir Enviar a un amigo
EFE. Zaragoza
El alcalde de Zaragoza, Juan Alberto Belloch, ha señalado que competir con Barcelona para organizar los Juegos Olímpicos de Invierno de 2022 es una “pelea digna”, porque la competencia siempre es buena, pero cree que Aragón tiene más posibilidades para ser la candidatura de España.

En declaraciones a los medios de comunicación durante una visita a las obras del tranvía, Belloch ha afirmado que el anuncio de Barcelona de optar a los JJOO de invierno de 2022 reforzará el apoyo de la ciudadanía aragonesa a su candidatura y el entusiasmo para trabajar en el proyecto.

Ha recordado que en el pasado Jaca logró ganar a Granada, que era la favorita, en otra lucha por ser candidata y no tiene duda de que Aragón “va a ganar a Barcelona”.

Entre otras cuestiones, porque, a su juicio, detrás de esta candidatura esta “todo Aragón” y en el caso de Barcelona “no da esa impresión”, al recordar que Lérida también había manifestado su interés por una candidatura a los Juegos Olímpicos de invierno.

Para Belloch, el respaldo de Aragón a la candidatura es un argumento que el Comité Olímpico Español (COE) “va a tener en cuenta”.

Belloch dice que será una pelea digna pero cree que Aragón tiene más posibilidades | Heraldo.es.

Barcelona se enfrentará a la candidatura de Zaragoza-Jaca para los Juegos de Invierno de 2022
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 11 votos
Imprimir Enviar a un amigo 14 Comentarios
EFE. Barcelona

El alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha anunciado que la ciudad de Barcelona presentará su candidatura a los Juegos Olímpicos de Invierno del año 2022 con la denominación ‘Barcelona-Pirineos’, en competencia directa con la candidatura conjunta de Zaragoza y Jaca.

En rueda de prensa en el Museo Olímpico y del Deporte de Barcelona, el alcalde ha asegurado que la ciudad condal “tiene muchas posibilidades” de conseguir la sede del año 2022, que se celebraría entre Barcelona y las estaciones de esquí del Pirineo catalán.

Barcelona es la segunda candidatura española que declara sus intenciones de acoger las olimpiadas, después de que ya lo hiciera el pasado octubre otro proyecto englobado bajo la denominación Zaragoza-Pirineos, heredero de las cuatro candidaturas fallidas de Jaca, que pidió los Juegos de Invierno de 1998, 2002, 2010 y 2014.

También Granada quiso acoger la edición de 2010, pero el Comité Olímpico Español (COE) optó por Jaca en una elección interna. El COI elegirá la sede de los Juegos de Invierno de 2022 durante el año 2013 y abrirá dos años antes el proceso de evaluación de candidaturas.

Jordi Hereu ha indicado que Barcelona quiere “revivir el sueño olímpico” y que la ciudad “está preparada y tiene experiencia” para conseguirlo”.

En el caso de que Barcelona logrará ser sede de estos Juegos de Invierno de 2022, coincidiría con el 30 aniversario de la celebración de los Juegos Olimpicos de Verano del año 1992.

Barcelona se enfrentará a la candidatura de Zaragoza-Jaca para los Juegos de Invierno de 2022 | Heraldo.es.

Hereu evoca l’esperit de Barcelona’92 per impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern del 2022
Les proves de les modalitats interiors es farien a la capital catalana, mentre les modalitats d’esports exteriors se celebrarien als Pirineus
AVUI.cat
Museu Olímpic i de l’Esport de Barcelona
Ult. Act. 13/01/2010 11:28
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 27 opinions
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha triat el Museu Olímpic de Montjuïc per anunciar la intenció de l’Ajuntament d’impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus per acollir els Jocs Olímpics d’Hivern del 2022. “Barcelona vol reviure el somni olímpic”, ha assegurat durant l’anunci oficial en roda de premsa, en què ha convidat els ciutadans a sumar-se a la iniciativa. “És un gran projecte de país i que tindrà una gran repercussió”, ha sentenciat.

Hereu ha assegurat que el canvi de filosofia per realitzar els JJOO d’Hivern feta pel Comitè Olímpic Internacional, que es va materialitzar en els jocs de Torí del 2006 i que es consolidarà aquest any amb Vancouver, “fa que Barcelona pugui acollir els Jocs d’Hivern”, ja que les pistes d’esquí “estan ben aprop”. A més, ha remarcat que si Barcelona aconsegueix aquest objectiu, es convertiria en la primera ciutat que s’ha convertit en seu de les dues modalitats, els Jocs d’estiu i els d’hivern.

Hereu ha afirmat que Barcelona disposa de tots els equipaments necessaris per acollir els Jocs i que, a més, recolliria “el llegat dels Jocs del 92”, amb les infraestructures ja existents, i d’altres que s’hauran de construir, i amb el prestigi internacional que arrossega.

Indoor i Outdoor

Els Jocs d’Hivern se celebren durant 16 dies el mes de febrer i acull, segons ha precisat, 2.500 esportistes de 80 països que competeixen en 7 modalitats i 15 disciplines. Hereu ha anunciat que “es necessiten dues seus olímpiques”, una seria Barcelona, i l’altra, al Pirineu, tot i que encara està per determinar. A més, Barcelona acolliria la cerimònia d’inauguració i clausura, així com el repartiment de les medalles. L’alcalde sí ha deixat clar que la candidatura no inclou una possible participació d’Andorra, sinó dels Pirineus catalans.

La capital catalana també seria la seu de tres modalitats d’esports indoor, les que se celebren a l’interior, com el hoquei gel i el patinatge, que es farien al Palau Sant Jordi, a l’Estadi Olímpic i en nous equipaments. La resta de modalitats esportives, les que tenen lloc a l’exterior, s’hauran de fer als Pirineus.

Jaca, competidora
L’any 2013, el Comitè Olímpic Espanyol (COE) haurà de decidir quina ciutat representa l’Estat de cara a acollir els Jocs d’Hivern del 2022. Jaca, que s’ha presentat diverses vegades sense sort, també opta a aconseguir la seu d’aquest mateixos jocs, conjuntament amb la ciutat de Saragossa. En aquest punt, Hereu ha explicat que Barcelona competirà amb Jaca “amb esperit esportiu” i ha assegurat que aquest mateix dimecres es posarà en contacte amb l’alcalde de Jaca per explicar-li personalment la decisió de l’Ajuntament d’optar a la candidatura del 2022. Amb tot, Hereu ha assegurat que, abans de tirar endavant la iniciativa, va parlar amb el COE per veure quines possibilitats hi havia de rebre el suport d’aquest comitè, imprescindible per fer realitat “el somni”.

Hereu també ha assegurat que no es va començar a plantejar seriosament el projecte fins el 3 d’octubre passat, un dia després que Madrid quedés eliminada com a possible seu per acollir els Jocs 2016. Fins llavors, ha dit l’alcalde, “tots els meus esforços es van centrar en donar suport a la candidatura de Madrid”.

El 2014, el COI farà la primera selecció de les ciutats candidates i l’octubre del 2015 es decidirà, finalment, la ciutat guanyadora.

Com sorgeix la idea
Hereu ha explicat que la idea d’organitzar de nou uns Jocs Olímpics a Barcelona ha sorgit de la visita que ha fet als instituts i escoles de Barcelona. Segons l’alcalde, en aquestes xerrades, molts infants i joves li han preguntat sobre la possibilitat de tornar a fer uns JJOO. A partir d’aquí, segons ha relatat, fa anys que va començar una reflexió sobre aquesta possibilitat, que es va concretar aquesta mateixa tardor i que ha estat anunciada aquest dimecres

Hereu evoca l’esperit de Barcelona’92 per impulsar la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs d’Hivern del 2022.

Prorrogada la recepció de TV3 a Catalunya Nord

Dc. 13 gener del 2010 (matí)

La Generalitat de Catalunya, ha decidit prorrogar la recepció de TV3 a Catalunya Nord, en analògic, mentre negocia amb les autoritats franceses la recepció per TDT, segons va explicar ahir dimarts el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó.

Això és possible perquè el repetidor de Maçanet de Cabrenys mantindrà el senyal en analògic en direcció a  Catalunya Nord.

La pròrroga analògica continuarà fins que s’arribi a una solució tècnica amb les autoritats franceses perquè sigui viable la recepció digital de TV3. Mundó va assenyalar que és una negociació ‘complicada’ perquè no només hi ha les autoritats regionals sinó també el Consell Superior de l’Audiovisual de França (CSA), sense oblidar el Ministeri d’Indústria espanyol. Tot i això, el repetidor de Maçanet de Cabrenys (que afecta l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès i el Pla de l’Estany) encara no té assignada una data per a l’apagada analògica.

Recordeu que diverses webs associacions nord-catalanes (federacio.cat, catnord.cat, vilaweb, nettv.cat…), impulsen o recolzen una campanya a la xarxa per alertar del perill ‘de mort’ que tenien les emissions de TV3 a Catalunya Nord.

Però, però… hom pot qüestionar-se sobre la realitat de les paraules i afirmacions (malament reproduides en la premsa?) que hauria fet el secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat, Carles Mundó: per les incerteses – data i text de la decisió del govern?-; i els errors evidents -no rebem pas més C33 des de dissabte passat- i no existeix cap departament Migdia Pirineus, i tampoc fem part d’aquesta REGIó francesa sinò del Languedoc Roussillon; veure al nostre fòrum) i encara més sobre el present + futur (la no possible recepció de les televisons de catalunya i en català, primeres entre elles les públiques, altres també) a Catalunya Nord

És més: ja que NO hem rebut (a Vilaweb Catalunya Nord) cap declaració ni comunicat seu o dels seus serveis, raó suplementària, si necessari, per dubtar! ‘Paraules, paraules, paraules…’ diu la cançó. Intentarem contactar-ho avui mateix.

Necessitariem, aquí estant, dues coses: escrits i sobretot, encare més i ràpidament, actes concrets.

Prorrogada la recepció de TV3 a Catalunya Nord – VilaWeb.

Pujol recorda que en l’incendi de Nonasp l’any 1994, on també van morir 4 bombers, va dimitir la consellera
AVUI.cat
Barcelona
Ult. Act. 12/01/2010 12:31
Icona mida text gran | petit Icona imprimir article Icona enviar article Icona enviï rectificació Icona afegeixi a la seva carpeta Icona opinions 86 opinions
L’expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol,  ha volgut recordar aquest dimarts que en l’incendi de Nonasp (Matarranya, a la Franja de Ponent) l’any 1994, on van morir 4 bombers, l’oposició es va acarnissar amb el seu govern.

“Es van dir coses miserables” i per aquestes coses que es van dir, la consellera de Governació d’aleshores, Maria Eugènia Cuenca, “que no tenia cap culpa, va dimitir”, ha assegurat Pujol.

L’expresident de la Generalitat ha fet aquestes declaracions en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio, en referència a l’informe erroni sobre les causes de l’incendi d’Horta de Sant Joan, difós per la conselleria de Medi Ambient, i en el qual 5 bombers van perdre la vida.

“No demanaré si Francesc Baltasar ha de dimitir o no. No em correspon. Però s’ha de reflexionar. Encara estic indignat per les coses que vaig haver de sentir fa 15 anys. Reclamo un punt d’ètica a la política. Aquells quatre morts no els podré oblidar mai”, ha sentenciat Pujol.

Dit això, però, ha volgut matisar que no va ser precisament ICV qui més es va acarnissar amb l’acció de govern durant l’incendi de Nonasp: “No ho dic per en Baltasar”.

L’expresident ha remarcat que l’oposició ha de fer d’oposició, però amb dignitat, respecte i correcció, actitud que no es va tenir amb el govern de CiU llavors, ha dit.

En aquest punt, s’ha mostrat convençut que la federació no tindrà ara el paper que llavors va tenir l’oposició, i reclamarà les explicacions que hagi de reclamar, però “no ho farà d’aquesta manera èticament impresentable”.

En qualsevol cas, ha recordat que CiU va dir des del primer moment que no acabava de veure clar el que li deia el govern pel que fa a l’incendi d’Horta de Sant Joan.

Menyspreu cap a Catalunya
Per altra banda, l’expresident ha reflexionat sobre l’estat de les relacions entre Catalunya i Espanya i ha considerat que en aquests moments a Madrid “hi ha menyspreu cap a Catalunya, però els que saben que no es pot jugar amb això, també saben que alguna cosa no s’ha fet bé”.

Així, al seu entendre, “la política catalanista ha pretès fer una afirmació de Catalunya amb perspectiva pròpia, amb la garantia que no serem atacats, i per altra banda, creient que això era possible en una Espanya democràtica i en col·laboració perquè l’Estat tiri endavant i vagi amunt. Vam jugar aquesta carta i això no ha funcionat”.

En aquest sentit, ha dit que si es treu la faramalla, “els valors bàsics de la mentalitat espanyola cap a Catalunya són els de sempre”.

Per Pujol, el camí per fer les coses bé passa per “ser més seriosos i més austers”. “A Catalunya -ha argumentat- anem justos de diners, de poder polític i de comprensió, i estem sotmesos a molta pressió. Per tant, si no administrem bé tots els nostres recursos, fins i tot el de la confiança en nosaltres mateixos, sense fatxenderia i amb modèstia, no avançarem”.

Pujol recorda que en l’incendi de Nonasp l’any 1994, on també van morir 4 bombers, va dimitir la consellera.

L’exposició “La Llengua Catalana a l’Aragó” a Sant Boi

L’exposició “La Llengua Catalana a l’Aragó” encara es pot visitar al Centre Cívic Can Masselleras de Sant Boi fins el proper 19 de gener, organitzat pel Rolde Aragonés de Barcelona, dintre dels actes de celebració del seu 20è aniversari. La inauguració va tenir lloc el 16 de desembre i fins a la seua clausura es preveu la visita de diverses escoles i de l’alumnat del Servei de Normalització Lingüística de Sant Boi.

ascuma » Blog Archive » L’exposició “La Llengua Catalana a l’Aragó” a Sant Boi.

Lérida inaugura un aeropuerto que atraerá a más visitantes al Pirineo

La DGA no lo considera como competencia sino como un polo más de atracción turística.Pyrenair también ve positiva una instalación que podría emplear en los próximos años.

11/01/2010 A. IBÁÑEZ

Edición impresa en PDF

Página 7 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

A partir del próximo domingo, los aviones podrán aterrizar y despegar en un nuevo aeropuerto a menos de diez kilómetros de Aragón. Es el aeropuerto de Lérida, que se sitúa concretamente en Alguaire, localidad limítrofe con la oscense de Altorricón. Las estimaciones de la Generalitat de Cataluña (administración que gestionará el aeropuerto) consideran que transportará anualmente a 395.000 pasajeros y 3.500 toneladas de mercancías. Aunque las previsiones son muy optimistas (el aeropuerto de Zaragoza realiza 600.000 transportes anuales) están enfocadas a relanzar el turismo invernal, y atraer a ciudadanos europeos con ganas de esquiar.

Ni la Generalitat de Cataluña ni el Gobierno de Aragón consideran que este aeropuerto haga competencia a las infraestructuras aeroportuarias aragonesas, sino todo lo contrario. Un portavoz de Obras Públicas de la DGA asegura: “Tenemos muy claro que cuantas más infraestructuras, más oportunidades. Es fundamental establecer redes capilares de calidad que luego disfrutarán y beneficiarán alos ciudadanos,”. Del mismo modo, Salvador Bilurbina, portavoz del Departamento de Política Territorial de la Generalitat es claro: “No creo que seamos competencia de Zaragoza o de Huesca, pero sí podemos hacérsela a los aeropuertos del sur de Francia”, apunta. Asimismo, tampoco han valorado el impacto que puede tener en las comarcas aragonesas limítrofes.

CIEN MIL ARAGONESES Los estudios de viabilidad elaborados por la Generalitat prevén que del aeropuerto se beneficien unos 950.000 habitantes, de los que aproximadamente cien mil pueden ser aragoneses de zonas limítrofes como Monzón, Fraga o Binéfar. Sin embargo, sus dirigentes no se atreven a opinar sobre los efectos positivos hasta que este esté en pleno funcionamiento. De momento no han sido tenidos en cuenta para planes estratégicos. La Generalitat, al igual que los empresarios de Lérida, desea que a medio plazo este aeropuerto sirva como gran plataforma de mercancías de fruta dulce, siendo que esta ciudad, junto a las comarcas aragonesas, facturan el 80% del mercado total español. Sin embargo, están aún pendientes de permisos para que este aeródromo tenga. Algunos, como el alcalde de Fraga, consideran que es buena idea, aunque ve inconvenientes por el alto coste de transporte y las condiciones de producto perecedero de la fruta.

Quien tampoco se muestra preocupado por la posible competencia es la el presidente de Pyrenair, la empresa aragonesa que opera desde Huesca-Pirineos y que transporta a numerosos esquiadores de Coruña, Madrid, Canarias, Mallorca y Valencia. Hugo Puigdefábregas afirma: “Habrá que ver cuál es el resultado final de este aeropuerto, que ha dado varios giros en su orientación desde que se ideó. A priori no es competencia, sino todo lo contrario”, indica, puesto que para Puigdefábregas es importante que la alta montaña tenga buenas infraestructuras aeroportuarias. “Los esquiadores desconocen todavía que pueden desplazarse en avión hasta Huesca, por lo que es importante que haya muchos aeropuertos en la montaña, así nos beneficiamos todos”. La compañía, pionera en ofrecer este servicio que está siendo un éxito por su competencia, descarta por el momento operar también desde Alguaire, aunque podría hacerlo en los próximos años si se dan los condicionantes oportunos.

Lérida inaugura un aeropuerto que atraerá a más visitantes al Pirineo – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

El delta cuestiona la reserva hídrica aragonesa

10/01/2010 EFE

Edición impresa en PDF

Página 12 edición papelEsta noticia pertenece a la edición en papel.

Ver archivo (pdf)

Cerca de 50 entidades ecologistas y plataformas ciudadanas acordaron ayer en Tortosa realizar protestas para reclamar un cambio en la política hídrica del Gobierno y en los nuevos planes hidrológicos de las cuencas de los ríos españoles, al considerar que se “incumple” la normativa europea. Al tiempo, el portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro, Manel Tomás, mostró la preocupación del movimiento antitrasvase del tramo final del Ebro porque “las reservas del pacto del Agua de Aragón rozan lo que sería la integridad del agua disponible en el río” y no permitiría la llegada de suficiente agua al Delta del Ebro. La reunión había sido convocada por la Plataforma en Defensa del Ebro, que reclama que el Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro contemple unos caudales ambientales que puedan garantizar la supervivencia del Delta del Ebro.

La primera protesta tendrá lugar el próximo mayo en una gran manifestación en una localidad de Cataluña aún por concretar y a la que seguirá otra más a nivel estatal. El portavoz de la Plataforma en Defensa del Ebro, Manolo Tomás, denunció que “el viejo estilo de los planes hidrológicos del PP se está reafirmando pero de modo distinto”.

Según Tomàs, en la elaboración de los planes hidrológicos de cuenca “se reafirma el reparto del agua del Ebro sin fijar ningún caudal ambiental”.

Entre los asistentes a la reunión había representantes de movimientos sociales de otras cuencas españolas, que se han añadido a las críticas.

El delta cuestiona la reserva hídrica aragonesa – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

LA CUESTIÓN DEL AGUA
El Gobierno de Aragón emitirá esta semana un informe sobre el trasvase del Segre que pide Cataluña

EUROPA PRESS. Zaragoza
El vicepresidente del Gobierno de Aragón, José Ángel Biel, ha anunciado que esta semana habrá un Consejo de Gobierno extraordinario en el que Ejecutivo autonómico se pronunciará acerca de la transferencia de agua del río Segre (afluente del Ebro) a cuatro localidades catalanas, solicitada por la Generalitat de Cataluña.

El Departamento de Ordenación del Territorio, dependiente de la Consejería de Política Interior del Ejecutivo aragonés, presentará a finales de la semana ante el Consejo de Gobierno una propuesta de acuerdo de todos los departamentos implicados.

“Será un buen acuerdo de defensa de los intereses de Aragón y sobre todo de defensa del principio antitrasvase”, señaló Biel, quien añadió que “cuando se plantea un trasvase lo importante no es solo el volumen del trasvase sino el hecho en sí y creo que ese hecho queda superado con este informe”.

El también portavoz del Ejecutivo autónomo adelantó que el informe plantea una serie de condicionamientos exigidos por el Gobierno de Aragón para llevar a cabo esta transferencia, como la limitación a 0,62 hectómetros cúbicos, que sea para abastecimiento de emergencia exclusivo para agua de boca, que no tenga carácter permanente sino temporal y que no suponga afección alguna para la reserva hídrica de 6.550 hectómetros cúbicos que contempla el Estatuto de Aragón.

Biel subrayó que el caudal “no puede suponer una concesión administrativa, ya que supondría una asignación de derechos de utilización de esa agua”.

Entre los condicionantes se solicitará, además, una declaración de interés general de las obras de abastecimiento a municipios aragoneses que también sufren restricciones en el suministro de agua de boca.

La Agencia Catalana del Agua, organismo dependiente de la Generalitat de Catalunya, solicitó el pasado mes de octubre al ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino, la transferencia de 0,62 hectómetros cúbicos de agua del río Segre a cuatro localidades catalanas, cuyos términos municipales se encuentran fuera de la cuenca del Ebro, para abastecimiento urbano de agua de boca.

Tras esta petición, el ministerio solicitó un informe preceptivo al Gobierno de Aragón para autorizar ese trasvase por implicar una afección al territorio aragonés y en cumplimiento del artículo 72 del Estatuto de Autonomía de Aragón que establece que la Comunidad Autónoma emitirá un informe para cualquier propuesta de obra hidráulica o de transferencias que afecte a su territorio.

Además, el artículo 48 de la Ley de Ordenación del Territorio de Aragón establece que se someterá a dictamen del Consejo de Organización del Territorio de Aragón (COTA) cualquier propuesta de obra hidráulica o de transferencia de aguas que afecte a su territorio, en particular las instrumentadas por vía de transición o cesión de derechos al uso privativo del agua, tanto en el momento de elaboración de la Ley de transferencia, que prevea la misma, como en el momento de la formalización y autorización de la transferencia transaccional o de cesión de derechos. El plazo de emisión del dictamen que establece esta Ley es de dos meses.

Aeropuertos

Biel se refirió también a los aeropuertos aragoneses y aseguró que el Gobierno autónoma mantendrá su intención de hacerse cargo, con el tiempo, de la gestión de éstos. El vicepresidente consideró que “además de ser prácticos, hay que defender el fuero”.

El ministro de Fomento, José Blanco, anunció que tan solo nueve aeropuertos españoles resultan rentables. Biel fue preguntado al respecto, y añadió que “el déficit de los aeropuertos aragoneses no será mayor que el de Renfe que ya estamos financiando”.

Este problema “tardará años en resolverse”, auguró el vicepresidente, “pero al final se arreglará y los aeropuertos serán gestionado por el Gobierno de Aragón”. Lo mismo sucedió con la gestión del Parque Nacional de Ordesa, recordó, “y al final lo gestiona el Ejecutivo autonómico, y no ha pasado nada”, apostilló.

El Gobierno de Aragón emitirá esta semana un informe sobre el trasvase del Segre que pide Cataluña | Heraldo.es.

Gracián i la monarquía espanyola

(Sobre la incomprensió i el centralisme espanyols, com a temes principals o  fent-hi esment parcialment, tinc escrits uns quants articles, dels quals avui en transcric un que vaig publicar en castellà, fa un temps, a “La Comarca” d’Alcanyís)

“Gracián i la Monarquia espanyola

José Miguel Gràcia

Enfront de les anàlisis utòpiques i providencialistes i les categories psicològiques, religioses o teològiques, emprades per referir-se a la Monarquia espanyola, de tots els analistes de l’època, tal com manté José Luís Bermejo Cabrero, el gran Gracián feia la següent anàlisi conceptual: “Hay también grande distancia de fundar un reino homogéneo y dentro de una provincia al componer un imperio universal de diversas provincias y naciones. Allí, la uniformidad de leyes, semejanza de costumbres, una lengua y un clima, al paso que lo unen en sí, lo separan de los extraños. Los mismos mares, los montes y los ríos le son a Francia término connatural y muralla para su conservación. Pero en la monarquía de España, donde las provincias son muchas, las naciones diferentes, las lenguas varias, las inclinaciones opuestas, los climas encontrados, así como es menester gran capacidad para conservar, así mucha para unir.” El subratllat és meu com podeu suposar.

Han passat quatre cents anys d’ençà que Gracián va escriure aquestes línies, i quan actuals són encara les seues paraules en aquest país anomenat Espanya. Ja sé que algú em dirà que les províncies i nacions a què es referia Gracián no són exactament les mateixes que ara s’hi entenen, però sí són conceptualment equivalens. En el moment de redactar la Constitució del 78, potser hi hagués col·laborat a la seua millora una lectura del subratllat de les paraules de Gracián. Com a consol tranquil·litzador podem argüir en contra que de poc hagués servit l’exercici de la lectura de les paraules de Gracián, ateses les circumstàncies polítiques i grups de pressió dels temps de la transició, i per això, es va fer allò que es va poder.

Abans de continuar vull dir que la cita de Gracián, reduïda a la part subratllada, la vaig veure escrita fa força temps a la introducció del llibre de José Antonio Labordeta, Un país en la Mochila. Em va agradar. Fa pocs dies, ordenant unes quantes prestatgeries del meu despatx, em vaig topar amb els tres o quatre llibres que tinc de Labordeta, vaig veure de nou la cita i em vaig decidir a escriure aquestes línies.

Des de la capital del Regne d’Espanya i també des d’algunes altres parts, sembla que cada dia costa més reconèixer les diferències dels diversos territoris. Em refereixo a les diferències importants, aquelles que són bàsiques de la personalitat diferencial, com la llengua, la cultura, el sentiment de pertinença a un territori propi que la Constitució, en alguns casos, anomena nacionalidad i què els habitants d’alguns territoris li diuen nació. Ni gens ni mica tenen res a veure aquestes diferències amb les purament folklòriques o els tòpics sense fonament real. Se’ls fica en el mateix calaix, als nacionalistes, federalistes, separatistes, independentistes i a altres “istes”, i se’ls critica per insolidaris, irresponsables i anticonstitucionals. Entrar en l’anàlisi de les singularitats i diferències d’aquests, no hi cap en el raonament dels que pretenen separar més que unir, tot i que manifestin el contrari.

Recentment estan apareixent brots nous de fervor uniformador i centralista que no tenen res a veure amb la realitat plural espanyola, fins i tot, aquella que contemplà la Constitució de 1978. Estranya manera d’unir els territoris que se senten diferents, és aquella que atribueix el conjunt de mals existents a les autonomies, a les seues competències i a tots els seus dirigents. Estranya manera d’unir és també aquella que es desinteressa de les característiques especials d’algun territori. Els posaré un exemple: fora dels territoris espanyols de parla catalana, només hi ha 7 universitats que ensenyen la llengua catalana a Espanya. A Itàlia hi ha 12, a Alemanya hi ha 40 i a tot el món, unes 180. El català és la novena llengua europea, al mateix temps que el grec i per davant del portuguès, del suec i del danès. Quina hauria de ser la reacció del que se n’adona de que és  rebutjat per les coses que més estima?

He escrit més d’una vegada, amb escàs èxit i més crítiques, que en aquest país anomenat Espanya creixen els separatistes perquè creixen també els separadors, voluntària o involuntàriament. Hi posaré un altre exemple: suposo recordarà el lector el creixement extraordinari d’Esquerra Republicana de Catalunya després de la campanya d’anticatalanisme dels governs d’Aznar. Quant millor farien els partits polítics, i més que ningú el PP, de no utilitzar l’atac contra algunes parts del nostre país com a planter de vots de la resta d’Espanya. Quant millor farien els mitjans de comunicació, molts d’ells de la capital del Regne, de no establir el melic d’Espanya a la Puerta del Sol.

No trobo millor cosa per acabar que aquestes paraules:  “… es menester gran capacidad para conservar, así mucha para unir”, Baltasar Gracián, il·lustre aragonès, nascut el 1601 a Belmonte, que a partir de 1910 es va dir Belmonte del Rio Perejil, el 1920 Belmonte de Calatayud i d’ençà 1985, Belmonte de Gracián, si la Wikipèdia no m’enganya. Sembla que els pobles que es diuen Belmonte tendeixen a canviar d’apel·latiu. Al Baix Aragó tenim un altre exemple: primer es deia Bellmunt / Belmonte a seques. El 1917 passà a anomenar-se Bellmunt de Mesquí / Belmonte de Mezquín. El 1979, es va canviar per Belmonte de San José. Fa un parell d’anys, algun il·lustrat, complint amb la Llei de Comarcalització, va posar en els cartells Belmonte de San José / Bellmun. No va passar molt de temps i es va canviar el cartell per Belmonte de San José / Bellmunt, com ha de ser, però sense apel·latiu. Hi veurem algun altre canvi? Perdoni el lector, m’he allunyat del tema original i he d’acabar.”

Gracián i la monarquía espanyola « Lo finestró del Gràcia.

La Franja