La Franja

No lo puedo entender

(Article que em publica avui el Diario de Teruel)

” José Miguel Gràcia*

El Tribunal Supremo ha prohibido a las 254 candidaturas de Bildu que se presenten a las elecciones porque están contaminadas por personas procedentes de Herri Batasuna, partido declarado ilegal. Primera cosa que no entiendo: que nueve magistrados han votado a favor de la prohibición y siete en contra, prácticamente se reprodujo la misma fractura que en el caso de Sortu.  Estas decisiones se deberían tomar por unanimidad. ¿No? Piensen sino, que una cosa puede ser legal o ilegal a la vez, según el magistrado que lo juzgue, a la vista de los resultados. Este tipo de sentencias dan poca seguridad jurídica. Así lo pienso.

Si el Tribunal averiguó que hay personas que producen la contaminación de las candidaturas, ¿no sería más lógico proceder a la eliminación de estas personas de dichas candidaturas? Al resto de candidatos de los grupos Eusko Alkartasuna y Alternatiba, perfectamente legales y democráticos, se les está privando de uno de los derechos democráticos más importantes y fundamentales al no poder concurrir a las elecciones. ¿Pueden ser válidas unas elecciones bajo estos supuestos? Estiremos un poco más el razonamiento: si una persona contamina una candidatura por entender que tiene relación con Herri Batasuna y ésta con ETA —o pudieran ser lo mismo según se viene diciendo—, ¿no se le puede juzgar por estos hechos, que nueve señores Magistrados de TS los consideran tan graves como para invalidar una candidatura? ¿Si así no se hace, o la Fiscalía hace dejación de sus funciones o no hay pruebas de la pertenencia a HB/ETA? ¿Por qué no impugnó las candidaturas el Partido Popular? No lo entiendo.

Si se tienen sospechas de que algunas personas pudieran incurrir en actos violentos, o de cooperación con el terrorismo o actos de terrorismo puro y duro, siendo o no miembros de alguna corporación vasca o navarra, bien pudieran ser observados, por mandato judicial, y caso de incurrir en algún hecho punible que todo el peso de la ley recayese sobre ellos. No entiendo que no sea así. Claro que, no es lo mismo manifestarse a favor de la independencia, participar en actos de “kale borroka” o tomar las pistolas o colocar bombas.

Es posible que algún lector este pensando que mis dudas quedan bien resueltas a través de la Ley de Partidos Políticos. Y como esta Ley está dando tan buenos resultados… No sé si esta Ley ha contribuido mucho o poco a la detención de etarras últimamente, lo que sí es evidente los avances en este sentido, producto de una gran actuación de la policía, de la guardia civil, de la ertzaintza; una gran colaboración de la policía francesa y del Presidente francés y su gobierno, la disposición del Gobierno vasco, la eficacia del ministro Rubalcaba, y todo el Gobierno con su Presidente. Mejor que nunca. No entiendo como el Partido Socialista y el Gobierno  no utilizan esta realidad para publicitar los éxitos que están bien a la vista y atribuyen a la Ley de Partidos  la gran parte del éxito, tal como lo hace el Partido Popular. No lo entiendo.

Cuantas veces no se habrá dicho que el mundo abertzale debería dar muestras de alejarse del terrorismo y de ETA, que la sociedad sería comprensiva y hasta tolerante, y ahora que lo hacen se les aparta del proceso de normalización democrática. ¿No estarían más controlados actuando dentro de las instituciones democráticas que fuera de ellas? No lo entiendo.

No quisiera dudar, no puedo dudar de la imposibilidad de influir en las sentencias de los señores jueces y tribunales, pero no me negarán ustedes los intentos de los partidos políticos —ninguno más que el PP—, y de algunos medios de comunicación, en hacerlo privada y públicamente, por todos los medios y bajo todos los supuestos. Debo tener mis dudas por que no lo entiendo.

Hago todo lo posible por no pensar que no se ilegaliza por haber cometido algún delito, sino porque pueda ser delito pensar de una determinada manera. Que quede bien claro, por si alguno pudiera pensar lo contrario, que estoy en contra de toda violencia, provenga de ETA o de quien sea, y que una de las cosas que me parecen más abyectas son los crímenes y las extorsiones terroristas. Pero sobre todo, me gustaría evitar las futuras muertes, extorsiones y violencia, y aborrezco la incalificable utilización de las víctimas. Tantas y tantas cosas al respecto no entiendo…!

Por no entender, no entiendo la Ley de Partidos, y además no me gusta.

Y ahora le toca el turno al Tribunal Constitucional.

*Escritor”

No lo puedo entender « Lo finestró del Gràcia.

La Vanguardia en català

Ahir, cent trenta anys després de la seua fundació, La Vanguardia va sortir en català, ni tant sols durant la República ho havia fet. La capçalera de la família Godó ha esmerçat força en una forta campanya de publicitat per radio i televisió, amb presentacions per tota Catalunya, i de ben segur, amb uns acurats estudis de mercats, abans de prendre la decisió, lo qual vol dir que han estat raons comercials les motivants. Alguna cosa ha tingut també a veure El Periódico que ja porta més de cinc mil números en català. Dons bé, és una bona notícia per al català, l’edició de La Vanguardia en aquesta llengua, però ho és millor perquè ha estat la iniciativa privada i les raons mercantils el seu motor. Lluny resta l’etapa de Luis Galinsoga com a director i la seua aversió a Catalunya i a la llengua catalana

Sembla que la versió catalana no serà una traducció automàtica de la castellana. El sistema, preparat per a fer dues versions, permet a cada redactor de fer la primera versió en la llengua que desitgi, però és el mateix redactor qui haurà de revisar la traducció que en farà un programa específic. després vindrà el treball dels correctors o estilistes.

A partir d’ara tots el diaris de Barcelona es podran llegir en català: dos amb doble format (El Periódico i La Vanguardia) i la resta (Avui, El Punt i Ara) només en català.

“La sortida en català satisfà una demanda social que ha guanyat amplitud i intensitat durant els últims anys” […] “El dia en català ha arribat sense ensurts. Amb la lògica amb què cauen les coses per la gravetat”, ha escrit José Antich, director. Enhorabona als propietaris, als treballadors i als lectors! Tot i que…, ja era hora.

La Vanguardia en català « Lo finestró del Gràcia.

O PAR si que tien esclatero o que fera con a lei de luengas. Cal retirar-la u reformar-la, mas que mas por o tema d’o catalan, porque “a chent no entiende que o catalan siga una d’os cenyos d’identidat aragoneses“.

No refirmamos a lei de luengas y si sale un gobierno con o PAR a cambearemos u retiraremos. L’alcalde de Peñarroya de Tastavins, amigo mio, si que ye a favor d’o catalan, pero a masa social d’o partiu no veye esclatero que o catalan siga un cenyo d’identidat.

mitjançantEleccions 2011: José Ángel Biel (PAR) | Purnas en o zierzo.

El darrer número de la revista matarranyenca Temps de Franja ens assabentava de la mort de l’antic rector de la Vall del Tormo i del Mas del Llaurador, mossèn León Andia, a pocs anys de fer el segle d’edat. Serveixquen aquestes línies per mostarr el meu reconeixement a la seua figura i a la seua tasca per la llengua, en uns temps, precisament, que això tenia molt més mèrit que ara. I no us pensèsseu que hem avançat gaire. A hores d’ara la postura de l’ Església davant la nosta llengua deixa molt a desitjar. D’aquí el gran mèrit de mossèn León, que en ple franquisme i tenint-ho tot en contra prengué la insòlita i valenta decisió de defensar la llengua dels seus feligresos. Quina diferència amb l’actitud d’altres mossens! I no és qüestió de personaltzar, simplement de destacar, per contrast, la gran visió i generositat d’un home excepcional, que tot i ser de llengua materna castellana, comprengué des del primer moment que si volia servir el poble li havia de parlar en la seua llengua i fer tot el possible per dignificar-la. Pel que sembla, però, el seu exemple malauradament no ha fet forat i ens trobem força capellans reacis a emprar el català; i no tots són d’avançáda edat, no, també n’hi ha de jòvens que actuen com a veritables agents castellanitzadors -només cal recordar la pel·lícula “Aguaviva”. Tant de bo hagueren existit i existissen molts més mossens Leons. D’una altra manera anirien les coses…

Ara per ara l’actitud de l’ Església a la Franja deixa , però, molt a desitjar. Es una actitud idèntica i paral·lela a l’ existent al País Valencià, tal com Alfons Gacia Valencia, fent-se ressó de l’informe d’un grup de sacerdots valencians, ens explicava en un memorable article publicat a Levante. Hi carregava contra la castellanització de l’ Església valenciana -la qual ja ve de lluny-, després de constatar com el català és pràcticamenbtt absent en els plans de formació impartits en els seminaris, cosa que imposiblilita que els futurs capellans prediquen i preguen normalment en català. De det l’ Església és, de totes les institucions significatives del País Valencià, la més refractària a la normalització lingüistica, i les entitats que treballen per la llengua sempre han topat amb l’apatia generalitzada del clergat i el boicot dels respetius bisbes -no us sona, això?. Així, sense formació en català, s’esdevé al País Valencià -i a la Franja- la condemna a mort de la llengua autòctona , en el millor dels casos destinada a la marginació i a l’ús folclòric.

Concloïa, Garcia Valencia, afirmant que l’ Església es desqualifica teològicament si es pensa que únicament li cal el castellà per a evangelitzar, i que les conseqûencies pastorals de transmetre un missstage de salvació en llengua estranya són incalculables i perversos.No podem meys que donar-li tota la raó i lamentar la persitència d’aquestes actiuds, al mateix temps que constatem com el nostre reconeixement a mossèn Leon no para de crèixer cada dia que passa.

Joaquim Torrent

mitjançantL’esmolet.

TALLERS DE CATALÀ A LA COMARCA DEL BAIX ARAGÓ-CASP

L’Associació d’Amics de Nonasp organitza per als propers mesos de maig i juny diversos tallers de català:

-Tallers de Lectura

-Tallers de llengua català de diferents nivells

Els interessats poden adreçar-se al Centro de Adultos “Joaquín Costa” de Casp o directament a la professora: Pepa Nogués – tel 676308021 – pepanogues (arroba) yahoo (punt) es

Els cursos compten amb la col·laboració del Centro de Adultos “Joaquín Costa” i l’Ajuntament de Favara. S’ha sol·licitat un ajut al Govern d’Aragó.

ASCUMA

ASSOCIACIÓ CULTURAL DEL MATARRANYA
Declarada Entidad de Utilidad Pública O.M. 12/09/2006
C/ Major, 4
44610 CALACEIT
Tel. i Fax: 978851521

Article a Viles i gents de La Comarca del 29/4/2011

Tranquils, però sense ajuntament « Xarxes socials i llengües.

Al·leluia!

Viles i Gents :: Al·leluia! :: April :: 2011.

Escena Humana… a La Nova Europa

Viles i Gents :: Escena Humana… a La Nova Europa :: April :: 2011.

Poder polític virtual

(Publicat al Diario de Teruel, el dissabte 2 d’abril del 2011)

Vivim en un món global en el qual els capitals volen —s’entén virtualment— d’un lloc a un altre cercant les millors inversions o l’especulació, gairebé sense límit. Allò que se’n diuen “els mercats”, tenen tan poder a tentipotenti com per desestabilitzar qualsevol país a la primera dificultat o necessitat financera que pugui tenir. Les notícies i qualsevol altra informació, arriben instantàniament a l’indret més llunyà del planeta. Internet és un mitjà tan potent de comunicació que supera la més agosarada previsió que mai ningú hagués pogut fer. Webs, blocs, xarxes socials, etc. hi posen en contacte a milions de persones en tot moment i per tot el món. Tot plegat ha estat la gran revolució a les escorrialles del segle passat i la primera dècada del present. Tot amb tot, on és realment el poder financer i el poder de la informació i la capacitat de formació de l’opinió…? Quan de poder mantenen els governs?
Sincerament crec que els governs i els ciutadans de gairebé tots el països no s’estan assabentant d’aquesta realitat, o aquells que s’hi han assabentat, la negligeixen o l’amaguen. Prenguem el nostre país, o si voleu la nostra Europa: en comptes de fer-la més forta políticament —més global—, els països s’esforcen sempre que poden en solucionar els seus problemes o la crisi, mitjançant mesures pròpies a cada país i els ciutadans reivindicatius demanen als seus governs mesures que no poden prendre o serviran de ben poc. Quan de diferents haurien de ser les ofertes electorals dels partits polítics! Gran part d’allò que ofereixen no està a les seues mans. El poder dels Estats és molt menys d’aquell que tenien abans. Podríem convenir que gran part del poder ha esdevingut virtual amb motiu de la globalitat. La gestió, i més encara la sortida de la crisi, a la UE, esdevindran tasques impossibles si no s’afronten globalment. O potser pitjor encara, que, tirant cadascú per la seua banda, ens fem la guitza els uns als altres —em refereixo concretament als europeus. Un exemple per acabar: no us heu adonat que gran part dels préstecs amb interessos desorbitats que reben els països de la UE més tocats per la crisi, provenen dels altres països de la Unió, o tal vegada del mateix país? Segurament “els mercats” ho som tots.

José Miguel Gràcia

Viles i Gents :: Poder polític virtual :: April :: 2011.

Fotos de Túrnez & Sesé en concert. Antologia de poetes.

Alumnes dels IES Matarranya i Baix Cinca de Fraga celebren una trobada de literatura catalana oral

comarquesnord.cat, Valderrobres
» divendres, 15 d’abril de 2011

Les instal·lacions del IES Matarranya de Valderrobres van acollir el passat 14 d’abril una trobada entre alumnes de 1er de ESO dels instituts Matarranya i Baix Cinca de Fraga on se van fer diverses representacions i activitats associades a la literatura oral catalana. Esta iniciativa, encapçalada farà tres anys pels Departaments de Llengua dels dos centres educatius i amb el suport del Departament de Música del IES de Fraga i els Departaments de Català, va nàixer amb la finalitat de conscienciar als alumnes de la importància de la literatura oral, les cançons, los contes, los jocs i les cançons de bressol en la llengua pròpia.

En concret, Chorchi Díaz, professor del IES Matarranya, va apuntar que “els alumnes recullen coses a casa dels seus iaios i els seus pares, elaboren un treball, i després lo que fem és presentar algunes coses dels treballs en comú”. A través d’esta posada en comú, no només se troben contes, cançons i refranys que són comuns a diversos municipis i comarques, sinó que “també trobem peculiaritats lingüístiques i diferències dialectals del català de Fraga i del Matarranya”. Díaz va reconèixer que no és un paper fàcil. “Los alumnes no saben molt bé com fer-ho. Per exemple, ‘conta’m un conte’, diuen a casa. Però també cal instruir-los en que l’han de recollir en català”.

Lo professor del IES Matarranya també va destacar que a través d’esta experiència, i degut a que hi ha coses de la literatura oral que s’estan perdent generació rere generació, los alumnes “coneixen algunes coses molt peculiars, però després hi ha coses que desconeixen del tot”. A més, “hi ha variacions notables, alguns pobles tenen uns contes i altres en tenen de molt diferents”. Al llarg de la jornada se van fer representacions i recitals de contes i cançons per part dels alumnes dels dos centres educatius. La trobada també va constar d’un dia de convivència on se va fer una visitar per Valderrobres i pel castell de la capital del Matarranya.

Alumnes dels IES Matarranya i Baix Cinca de Fraga celebren una trobada de literatura catalana oral | Comarques Nord.

Seu acadèmica Vinaròs (23-25 de novembre) / Trobada d’entitats culturals Jesús (26 de novembre)
Entre l’11 i el 15 de desembre de 2001 va celebrar-se la primera edició del Congrés de Cultura i Territori a les comarques de la diòcesi de Tortosa (Tortosa-Benicarló-Morella). La segona edició va tenir lloc entre el 30 de març i el 2 d’abril de 2006 (Amposta-Rossell). Amb aquesta lletra de convit, consolidant la periodicitat quinquennal, tenim el goig de proposar-vos donar continuïtat a l’activitat amb una tercera edició. continue reading…

BENEFICIS COL.LATERALS

Lo dia vuit de febrer, Toni Losantos publicava un article, a la secció Metrópolis del Diario de Teruel, que titulava Guerra en el papel. Afortunadament, guerra metafòrica entre dos bàndols d’ escriptors de llibres sobre la Guerra Civil. Uns, coberts pels beneficis del manà caigut del cel de “La Amarga Memoria” i altres que hem eixit, a pit descobert, per a posar punts sobre algunes is mal puntuades pels primers.

Lo dia nou del mateix mes, a Metrópolis, eixe periodista fae menció dels meus llibres La casa del Sabinet. Historia de una familia de derechas i La Caverna. Sociedad Secreta acompanyada d’ un comentari entre compassiu i desdenyós : L’ Aragó es tan dependent del oficialisme que anar per lliure es una extravagancia, una simpàtica forma de suïcidi.

Les guerres de verdat generen danys col.laterals que es tornen en beneficis quan la guerra es produix en el paper. I alguns d’eixos beneficis es lo que volia comentar avui i donar-ne noticia.

A La casa del Sabinet (capítol -7- Pillaje) jo comentava la desaparició del Ajuntament de Fórnols, a l’ any 1936, d’ un document original de gran valor històric el: Sumario del proceso de propiedad Juratorum de Peñarroya et Fórnoles. Un llibre editat a Saragossa a l’ any 1612, enquadernat en pergamí, que arreplega tota la documentació del plet que van mantindre, durant varies dècades, les viles de Penarroja i Fórnols i una sentencia, en la firma original del rei Felip III, donant la raó als fornolencs. Les al.legacions dels advocats, basades en documents medievals, donen les referències exactes per a seguir les fites de tota la historia de Fórnols des de l’ època de la reconquesta i repoblació de la vila. Però no sols comentava la desaparició del document, si no que denunciava públicament la apropiació, al meu entendre indeguda, per que el document estava en possessió del net d’un conegut anarquista de Fórnols, actualment resident a Barcelona.

Al cap d’un temps de la publicació del meu llibre, lo net del anarquista va anar a veure al alcalde de Fórnols, l’hi va comunicar que tenia un document molt important per a la historia de la vila i que havia decidit regalar-lo al Ajuntament. Que el tenia a Barcelona i l’ entregaria a la seua pròxima visita a la vila. I així ho ha fet, de manera que fa aproximadament un mes, Fórnols ha recuperat el testimoni documental mes important de la seua historia. Per això, tota la vila, i jo el primer, estem agraïts al donant, per que el document se va salvar de la destrucció i ara ha tornat a formar part del patrimoni històric de Fórnols.

Quan jo estava escrivint lo llibre, i havia donat a llegir l’esborrador per a tantejar la futura acceptació o rebuig per la gent de la vila, va aparèixer un altre document molt interessant, també enquadernat en pergamí. Se titula: Libro de las aciendas de los vezinos y terratenientes de la Villa de Fórnoles. Hecho este Año de 1.738. Es un catàleg de caràcter cadastral, que arreplega una descripció, casa per casa, de totes les finques de la seua propietat. Una autèntica joia per a conèixer la toponímia i la antroponímia del terme i la vila de Fórnols que, per cert, ha variat molt poc en los raders tres cents anys. Eixe document, del que jo desconeixia la existència, lo va entregar al alcalde, espontàniament sense cap pressió, un altre descendent d’anarquistes, que el va trobar abandonat al fondo d’ un baul a casa seua. Actuació noble i responsable, digna d’ admirar i aplaudir.

I per la banda de la “Amarga Memoria”, també ‘n-hi ha beneficis col.laterals. A part de la promoció gratuïta del seus llibres i les suculentes subvencions, que paguem entre tots; un altre benefici molt mes digne i just: que puguen identificar i recuperar les despulles dels seus parents, víctimes d’ una violència que mai s’hauria d’ haver produït, que puguen enterrar-los dignament i que tinguen un lloc concret a on poder-los plorar.

I un desig. Que en el futur, totes les guerres siguen en el paper, mai més en armes a la ma.

Pedro J. Bel

Barcelona abril de 2011

MANEL RIU ES PRESENTA COM A 2 DE JOSEP ARDANUI A TREMP

mitjançantsapeira: MANEL RIU ES PRESENTA COM A 2 DE JOSEP ARDANUI A TREMP.