Els Olivers/Llibreria Serret: Dissabte 9 d’octubre, diumenge 10 de “l’Algars al Matarranya” per Francesc Roig

3. Notícies dijous, 30 de setembre de 2010 | Comentaris

L’arribada serà a l’hora de dinar, de forma que la gent podrà dinar a on vulgui i descansar després.

-a les 19 hores presentació de “Pel Matarranya en BTT” a  l’alberg dels Olivers d’Horta de Sant Joan.

Diumenge 19 d’octubre:

-a les 12:30, firma de llibres a la LLibreria Serret.

Sinopsi

El Matarranya és un dels ecosistemes fluvials mediterranis més ben conservats de la Península Ibèrica. Un medi natural de gran qualitat, vertebrat al voltant del riu i amb el que l’home ha mantingut des d’antic una estreta relació. Deixant enrere els abruptes relleus dels Ports en el camí cap a l’Ebre, el Mig i Baix Matarranya es converteixen en una zona òptima per als amants de la bicicleta de muntanya, amb una densa xarxa de camins que transcorren per les valls, barrancs i moles que el sistema fluvial ha anat creant i que permeten dissenyar interessants recorreguts aptes per a qualsevol nivell d’exigència. En aquesta guia, la primera per a BTT de la zona, us presentem un recull d’itineraris que us permetran descobrir-ne els principals indrets, tot gaudint del seu privilegiat entorn natural.

Biografia

El Francesc Roig va néixer i viu a la vora del Mediterrani (Vilanova i la Geltrú, 1962) però el mar mai ha exercit sobre ell cap mena d’atracció. Com molts coetanis, va iniciar la seva relació amb el medi natural amb els “padres” Franciscans, uns il·luminats de l’època que no portaven hàbit i que intuïen que la formació de persones requeria d’alguna cosa més que tancar nens en aules per ensenyar-los de lletra. De l’excursionisme infantil va passar a un muntanyisme més exigent, però aviat va acceptar que mai seria una estrella de l’alpinisme (li faltaven les habilitats necessàries) ni faria de la muntanya la seva forma de vida (l’interessaven també d’altres coses). Amb la ingenuïtat pròpia de l’època, va llicenciar-se en Biologia esperant comprendre millor com funcionava tot plegat, i des de llavors no ha deixat d’aprendre. No participa activament en cap grup excursionista, no ha viatjat a indrets exòtics i no escriu als mitjans especialitzats, tot i que no ho descarta, reconeix que no es troben entre els seus projectes immediats.

Col·lecció: Azimut , núm 114

Serret Bloc.

El Ayuntamiento de Fraga aprueba el acuerdo de los alcaldes sobre la N-II

01/10/2010 EFE

• comentarios
• enviar
• imprimir
• valorar
• añade a tu blog
• 
• 

mitjançantEl Ayuntamiento de Fraga aprueba el acuerdo de los alcaldes sobre la N-II – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Hipólito Gómez de las Roces será el pregonero del Pilar en Fraga

Xavier Pontí, de la Peña Fragatina, y Santiago Escandil, concejal de Fiestas. | J.C. .n-adjunto1 { background-image: url(“/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg”); background-repeat: repeat-x; font-weight: bold; height: 21px; font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; }.n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial,Helvetica,sans-serif; font-size: 10px; font-weight: bold; color: gray ! important; line-height: 1px; }.n-adjuntoelmt:before { content: url(“/imagenes/flecha_documento.jpg”); }

Vota

| Resultado

0 votos

FRAGA.- El ex presidente del Gobierno de Aragón por el Partido Aragonés, Hipólito Gómez de las Roces, será el encargado de dar el pregón de las Fiestas del Pilar en Fraga, en el acto que tendrá lugar este domingo en el Castell de la capital fragatina. En este acto, previsto para las seis de la tarde, se proclamará también a las Fragatinas Mayores e Infantiles, en lo que será el principal acto del Pórtico Festivo del Pilar, del 8 al 13 de octubre.

El concejal delegado de Fiestas en el Ayuntamiento de Fraga, Santiago Escandil, fue el encargado de anunciar el nombre del pregonero de las fiestas de este año, durante la presentación del programa oficial de fiestas, en la que estuvo acompañado por Xavier Pontí, presidente de la Peña Fragatina, la asociación protagonista también de muchos de los actos del Pilar. Escandil destacó que “con Hipólito Gómez de las Roces, reconocemos su trabajo como presidente de Aragón, y también la estrecha relación que siempre ha tenido con Fraga, antes, durante y después de su presidencia”.

“Con su designación pretendemos que en los próximos años se vayan ocupando del pregón aquellos presidentes de nuestra comunidad que más relación tuvieron o más hicieron por nuestra ciudad, como también podría ser Santiago Marraco. Intentaremos que siempre sea una figura consensuada por todos”.

Respecto al programa de fiestas, son más de cien los actos previstos. Destacan las actuaciones musicales de Barricada, el sábado día 9, que ofrecerá un concierto de más de tres horas, señaló Xavier Pontí, junto con los de Huecco y La Pegatina, previsto para el lunes 11, y para la noche del viernes, un cantautor “que está pegando mucho” como Poncho K y ya de madrugada el retorno de un mito como Chimo Bayo. Además, en la carpa Bajo Cinca, que se instalará en el recinto de peñas del Sotet, desfilarán los grupos que participarán en el I Concurso de Bandas Fiestas del Pilar.

Escandil se mostró satisfecho por el programa preparado entre ayuntamiento y Peña Fragatina. “Es variado y con actos todos los días y en diferentes puntos de la ciudad”. El concejal de fiestas reconoció que es un año difícil por la crisis y el recorte que hemos tenido en el presupuesto, que ha pasado de 120.000 a 90.000 euros, “pero hemos mantenido unos actos de calidad”.

Por su parte, el presupuesto de la Peña Fragatina asciende a 200.000 euros. “Hay que tener en cuenta el gasto y los ingresos que supone el recinto de peñas y las actuaciones”, precisó. El recinto del Sotet contará con 201 peñas. Xavi Pontí destacó también que con el nuevo sistema de gestión del recinto y la creación de Central de Compras, se ha conseguido batir todos los récords de bonos para los socios del Pilar, con una cifra que supera los 2.800, fruto de que este año, los socios de las peñas que hacen un pedido mínimo a la central de compras tienen el bono gratis.

Concejal de fiestas y presidente de Peña Fragatina destacaron la gran colaboración entre ambos para no solapar actos, por la cual el ayuntamiento ha accedido a pasar el Correfocs del sábado al domingo, para que no coincida con la Trobada de Gegants y con el concierto estrella del Pabellón de la Peña.También resaltaron el objetivo para que la fiesta se reparta por toda la ciudad y no se concentre en el recinto del Sotet, motivo por el la plaza de toros se ha trasladado a las afueras.

Hipólito Gómez de las Roces será el pregonero del Pilar en Fraga.

“Chapurrear o chapurrar”

(Article que publicarà aviat en castellà “La Comarca” d’Alcanyís)

“Estimat lector, si algú et digués que parles amb dificultat, pronuncies malament i que utilitzes vocables o girs exòtics, t’agradaria? No li preguntaries el per què d’aquests qualificatius? Si t’ho repetissin una vegada i una altra, no acabaries fins als nassos? Ja sé, aquest fet no és probable que succeeixi, ara bé, si et diuen que chapurreas o que parles chapurriado, t’estan dient el mateix. (Veure el diccionari de la RAE). Et pot semblar un xic més suau aquest verb, però significa el mateix.

Si disposes d’una mica de temps i et dediques a buscar sinònims del verb  chapurrear, en trobaràs una llarga llista: champurrear, farfullar, mascullar, balbucir, musitar, balbucear, parlotear, mezclar, ganguear, barbullar, barbotear i fins i tot tartajear. També trobaràs altres definicions com: parlar incorrectament una llengua (to speak badly o to speak broken, diuen els anglesos), utilitzar-la amb poc domini, trastabillar-se al pronunciar… En alguns països de Sudamèrica es diu machucar una llengua a xapurrar-la. En francès, baragoiner i jargonner, en portuguès, estropiar i arranyar, en català estàndard, xampurrar i xampurrejar, etc.

María Moliner recull en el seu diccionari el verb chapurrear com a parlar imperfectament un idioma estranger. I posa un expressiu exemple: “Habla bien el francés y chapurrea el inglés”.

No hagués estat gens estrany suposar que el substantiu derivat de la palaurota i tot el bagatge de sinònims, poc ennoblidors, n’haurien d’haver fet fracassar la seua aplicació per a designar la parla d’una gran part de la Franja: els propis parlants l’haurien d’haver rebutjat. No va ser així. Hi va quallar plenament entre la gent, per temor, per humilitat o per desconeixement del seu significat? Els qui van imposar la palaurota eren, o es consideraven, els il·lustrats, i la seua llengua, el castellà, era el valor de la cultura, l’únic baluard enfront de les altres llengües estrangeres, l’única expressió del poble espanyol. Allò que parlava la gent vulgar era pura expressió d’ells mateixos: una vulgaritat o una varietat dialectal sense importància, o el que és pitjor encara, un xapurrejat, tot i que, hi cal preguntar-se, de quina llengua?

No va acabar aquí la ignomínia. La desinència castellana “ado” era massa bonica per al que aquesta paraula volia definir, i per això la canviaren per “au”, quedant així per a l’eternitat “chapurriau” que rima amb riau riau. O tal vegada no va ser així? No. No va ser així: no els va agradar la terminació “ado” per la seua escassa sonoritat. En aquelles dates havia circulat per pobles i ciutats el famós i inspirat poema, musicat posteriorment, tan líric com popular, que diu: “Las vacas del pueblo / ya se han escapua /riau riau / Y ha dicho el alcaide / que no salga naide / que no anden con bromas / que es muy mal ganau”. Davant l’esplèndida sonoritat de la terminació “au”, per consens general es va anomenar “chapurriau” al chapurriado. I això és tot. No busqueu altres explicacions, ni penseu en les desinències de l’aragonès, doncs, no les haguessin acceptat.

Arribats al nostre temps, nuclis de la societat civil mantenen aferrissadament la dita denominació popular, sense opció a accepcions científiques. Solen dir: Que sabran els filòlegs o lingüistes del “meu chapurriau”! Sabran de les seues llengües, no de la meua. Sempre s’ha dit i sempre es dirà així. Hi ha “sempres” curts i llargs. El tema es complica quan algú, pertanyent al col·lectiu de parlants, se li ocorre dir que vol dignificar la seua llengua pròpia, i la defensa escrivint-la i denominant-la com una varietat de català occidental. És un venut, la seua opinió no serveix. I si és un filòleg o escriptor?: no ha d’ésser-hi tot, si aquesta llengua no es pot escriure…!

Els més sentimentals exhibeixen en pancartes i balconades el “seu chapurriau” amb emoció i reivindicació. Suporten amb passió el pes de la responsabilitat. En hi ha més sentimentals encara que la porten escrita al costat del cor.

Un moviment popular de tres o quatre persones, havent-hi llegit el diccionari de la RAE, se suposa, i no havent-hi trobat el significat que pretenien, es sentiren en l’obligació moral de traslladar als reals membres, la petició d’una nova accepció. Un altre grup, o el mateix grup de … —no vaig a qualificar-los, ja que correria el risc de suportar alguna querella criminal—, han ordit un recurs d’inconstitucionalitat per les imposicions d’una llei que no obliga a res a la ciutadania.

Tot respira congruència, il·lustració, bona fe, responsabilitat i llibertat d’expressió.

I, al pas que anem, al final tindran la raó, serà un xapurrexat, però del castellà.

José Miguel Gràcia”

“Chapurrear o chapurrar” « Lo finestró del Gràcia.

Fraga (Huesca) destina 290.000 euros a las fiestas del Pilar

30/09/2010 EFE

• comentarios (2)
• enviar
• imprimir
• valorar
• añade a tu blog
• 
• 

Fraga (Huesca) destina 290.000 euros a las fiestas del Pilar – Aragón – www.elperiodicodearagon.com.

Plataforma per a la defensa activa dels interessos de les Terres de l’Ebre-Priorat, Ports-Maestrat i Matarranya a les diferents cambres de govern.

Facebook | Partit de l’Ebre, Maestrat i Matarranya (PEMM).

Ja us podeu matricular als cursos de català de l’Associació Cultural del Matarranya:

de diferents nivells, gratuïts, amb diploma d’assistència i preparatoris per als exàmens oficials. Animeu-vos! A Vall-de-roures, a Alcanyís i a altres poblacions.

Vall-de-roures

Curs d’expressió oral

Curs d’Iniciació i aprofundiment de l’expressió escrita (nivell B o Elemental i C o Mitjà)

Tutories preparatòries per als exàmens oficials de novembre 2010

Inscripcions i lloc dels cursos: Centro de Adultos de Valderrobres (tardes)

Presentació: dijous 7 d’octubre de 18 a 19,15 h. Horari provisional del curs: dimecres tarda

Alcanyís

Curs d’expressió oral

Iniciació i aprofundiment de l’expressió escrita (nivell B o Elemental i C o Mitjà)

Inscripcions i realització del curs: Centro de Adultos Guadalope, Alcanyís (tardes)

Presentació: dijous 7 d’octubre de 20,00 a 21,15 h. Horari provisional del curs: dimecres

Taller d’iniciació a la lectura en català: Desideri Lombarte

4 sessions de 2 hores en horari a convenir. Realització dels cursos en les poblacions que ho sol·liciten.

Cursos gratuïts preparatoris per als exàmens oficials. Certificat d’assistència

Més informació: Associació Cultural del Matarranya, C/ Major núm. 4, Calaceit tel 978 851521

Marxa Baix Matarranya/Nonasp: Termini màxim: fins el DIVENDRES 1 d’OCTUBRE de 2010.

3. Notíciesdimecres, 22 de setembre de 2010 | Comentaris

Descripció del recorregut:

Km 0. Aixida des del Pavelló Municipal de Deports, es passarà pel
centre del poble fins l’ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües(1).
Allà tindrem el primer avituallament. Seguirem pel marge esquerre del
riu Algars, creuarem el riu per un petit pont y cap a 300 metres els de la
marxa curta s’hauran que desviar.
Marxa curta: Pujarem per l’actual camí de la Pobla de Massaluca i al
monument als bombers morts en l’incendi de l’any 1994 hi serà el
segon avituallament (2). Continuarem fins arribar al “Castellet de Faió”
(antiga torre de senyalització a les guerres carlines). Allí hi serà el
tercer avituallament(6). Seguirem per un antic sender fins arribar a la
població. Total: 12,60 Km. Consultar desnivells.
Marxa llarga: Pujarem a la muntanya per un sender fins arribar al
segon avituallament a un paratge anomenat Plans d’Alejandro (2).
Seguirem per la Vall de Batea fins arribar a una intersecció on trobarem
el tercer avituallament (3). Des d’allí tindrem dos opcions: Seguir fins
un imponent mirador (4 Km. anada i tornada), o tornar cap a la
població. Per als que continuen fins al mirador, tindran un quart
avituallament (4) i podran admirar unes belles vistes. Per a tornar cap
al poble es passarà per un sender que discorre per un barranc. Abans
d’iniciar la pujada pel barranc tindrem un nou avituallament. (5).Quan
arribem al “Castellet de Faió” (antiga torre de senyalització a les
guerres carlines) trobarem el darrer avituallament.(6). Seguirem el
sender fins a la població. Total: 22 Km. sense el mirador, 26 Km. amb el
mirador. Consultar desnivells.
Aquestes marxes discorren per interessants espais naturals del Baix
Matarranya. En ells, a banda de la fauna i flora podrem trobar
construccions de pedra en sec com masos, marges, etc. símbols de la
dura faena al camp.

Podeu vorer el pdf. amb la programació al mateix post:

12. INSCRIPCIONS: Omplir el full d’inscripció i enviar-la amb el
justificant bancari al fax: 976-636416 o per e-mail:
amics@nonasp.cat. Quota d’inscripció: 15 € adults; 8 € menors de 12
anys. Termini màxim: fins el DIVENDRES 1 d’OCTUBRE de 2010.
No s’acceptaran inscripcions desprès d’aquesta data.

13. En cas de no poder celebrar-se la Marxa per causes alienes a
l’organització, es proposarà una nova data per a la seva realització i
es recorda que no es retornarà la quota d’inscripció.
14. L’organització es reserva el dret a modificar les bases d’aquesta
Marxa.
15. Tot inscrit/a accepta la totalitat d’aquesta normativa.
16. PLACES LIMITADES A 300 PERSONES
Respecta el recorregut pel que passaràs. No llances brossa ni
modifiques l’entorn.

Club de Montaña “MATARRAÑA PORTS”: SALIDA PROMOCIONAL BTT VIA VERDE VAL DE ZAFÁN.

Joan Giné firmarà “El Genet nu” el pròxim dissabte 2 d’octubre a llibreria Serret

4. Memòria històrica dimarts, 28 de setembre de 2010 | Comentaris

Serret Bloc.

Viles i gents: “Treball, Familia, Pàtria i Escola” 27 setembre 27UTC 2010

Posted by xarxes in Matarranya, personal.
trackback , edit post

Publicat a La Comarca el 24 de setembre de 2010

“Treball, Familia, Pàtria i Escola”

Som humans. I necessitem humanitzar el nostre temps. És necessari racionalitzar les 24h del dia per a tindre agendes humanes.
No podem passar de l’aire. Necessitem una faena que mos sostingue. Fer coses que algú altre considero útils i a final de mes tinguem un sou. Si a més eixa faena mos agrade i tenim un somriure a la cara durant totes eixes hores que passarem allà, molt millor.
També som gregaris. Som un animal que viu en comunitat. Som amic, som parella, som fill, som pare, som nebot… Sense això no viuríem moments inoblidables de pizza i got de vi. Moments de cafè i terrassa. Moments de gelat passejant. De donar sentit a la vida en una cerveseta en plegar de treballar. De conèixer i mantindre les persones mes importants de la nostra vida.
En tercer lloc som territori. Som Matarranya. I no tenim més opcions. En un espai deprimit econòmicament i a la reraguarda del país, no mos quede més remei que ser l’avantguarda civil, buscar opcions per a mantindre el territori, treballar des de l’activisme, los amics o l’empresa per a inventar el futur. Gran part del nostre temps lo dedicarem a traure opcions des d’on ningú té interès.
També som aprenents. No deixem d’aprendre en tota la vida. Idiomes. Cosir. Enviar correus electrònics. Arreglar un cotxe. Restaurar una tauleta de nit. Tantes coses que aprenem a fer, sigue en un professor, en les instruccions d’un bon amic o sols davant lo problema.
Estos són quatre principis ben importants: laboral, social, activista i aprenentatge. Hi haurà modulacions, i cada un pot tindre’n de diferents. Però la columna vertebral humana va per aquí. Lo lema pot ser el més cavernari possible, com al títol: “treball, família, pàtria i escola”. O el més happyflowers de tots: “crea, estima, desenvolupa, coneix”. Però en lo fons, és lo que mos fa humans.

Viles i gents: “Treball, Familia, Pàtria i Escola” « Xarxes socials i llengües.

Viles i Gents

26 September, 2010

A la merda… mal educats

Viles i Gents :: A la merda… mal educats :: September :: 2010.

ASCUMA i l’IEBC a la fira de Calella

Primer dia de fira a Calella, 24 de novembre: ASCUMA i l’IEBC hi eren presents, malgrat les inclemències del temps.

Els dies 24 y 25 va millorar el temps i el públic, força nombrós, frequentà la majoria del estands. Al d’ASCUMA y de l’IEBC no hi van mancar visites amb peticions d’informació.

Cartell i vista de Calella a: ASCUMA

ASCUMA i l’IEBC a la fira de Calella « Lo finestró del Gràcia.

Cómo casarse entre moteros y no morir en el intento

Cómo casarse entre moteros y no morir en el intento – ABC.es.

Adéu arbres altius

Un any després de l’aparició del primer disc d’en Tomàs Bosque hi va sortir el segon l’any 1978, com a títol, el nom de l’autor. Si el primer era el típic d’un cantautor  amb molta presencia de la guitarra, al segon n’és una gran orquestra la que li envolta amb un gran arropament musical. En algunes cançons conserva l’intimisme del primer disc, però ara els temes s’eixamplen cap una concepció social i política molt més generalitzada.

Començo penjant la cançó Adios altivos árboles. Els arbres altius eren les oliveres, les quals, en aquells anys patien la febre arrencadora i talladora dels pobles del Baix Aragó. Els camps eren despullats per donar entrada a plantacions d’ametllers, o senzillament es deixaven com a terra campa per al conreu de cereals. Aquesta cançó, gairebé una cantata, comença així (tradueixo al català):

“Adéu arbres altius
de verd i blau vestits,
no tornareu mai més
a fer-li ombra al camí,
ni els camps del poble meu
tampoc podreu omplir.
Sou ja la llenya i troncs
que el foc va consumint.
Sou la tristesa amarga
d’un paratge ferit,
implacable actitud
de poders ben podrits,
forçant-ne la agonia
d’aquells cultius antics…”

Escolteu la cançó aqui.

Adéu arbres altius « Lo finestró del Gràcia.