Skip to content

Archive

Category: Llitera
Terres de l’Ebre

Una quarantena d’alcaldes i regidors de Convergència i Unió i membres del partit de les comarques occidentals de Catalunya reclament que la Generalitat prioritzi la construcció de l’Eix Occidental. Segons el Pla d’Infraestructures de Catalunya, l’Eix, de 365 quilòmetres, començarà a Amposta i arribarà a la regió francesa de l’Ariège. Així doncs, preveu la conversió de l’N-340 entre Alcanar i Amposta, la C-12 entre Amposta i Lleida, i l’N-230 fins l’Aran. CiU considera que si aquest eix no s’acaba construint, «la part occidental de Catalunya perd competitivitat». És per això que demana que es prioritzi per al 2016, tot i que el Pla només preveu, fins a aquell any, desenvolupar el 17% de l’obra.

mitjançantEl Punt – Notícia: CiU demana que es prioritzi l’Eix Occidental-57681.

Vist pel Casal Jaume I de Fraga

Mireu vídeo de TV3: Etiquetes tamb� en castell� a la Franja de Ponent – Televisi� de Catalunya.

L’alcalde de Lleida insta Catalunya a reforçar el seu ponent davant del creixement de Saragossa

Reclama enfortir Lleida davant l’augment de la influència aragonesa a l’eix de l’Ebre

30/06/09 02:00 – Lleida – acn / el punt email protegit

Àngel Ros, ahir a Barcelona. Foto: ACN.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va afirmar ahir a Barcelona que la capital del Segrià ha d’aspirar a convertir-se en l’àrea logística de l’occident català. Per aconseguir-ho, l’alcalde ha destacat el paper essencial del nou aeroport d’Alguaire, que ha d’entrar en funcionament ben aviat i que dinamitzarà la plana. Ros també va instar a reforçar el paper de Lleida davant el fort creixement de Saragossa i l’augment de la seva àrea d’influència.

Davant d’un centenar d’empresaris i polítics organitzat per Fòrum Barcelona, entre ells la consellera de Justícia, Montserrat Tura, o l’exalcalde lleidatà i exconseller d’Agricultura Antoni Siurana, Àngel Ros ha destacat que cal creure en Lleida com a «veritable àrea logística de l’occident català en perfecte connexió amb el centre i nord de la península».

Per a això, tindrà un paper molt rellevant l’aeroport Lleida-Alguaire, el primer que construeix la Generalitat i que preveu rebre els primers turistes d’aquí a un mes. «Cal que sigui l’aeroport de servei del Pirineu» i que pugui competir amb els situats a l’Estat francès, Tolosa i Tarbes.

Després de l’aeroport i de l’estació del Tren d’Alta Velocitat, que, segons Ros, ha canviat econòmicament i «emocionalment» la ciutat, el que cal ara és disposar també d’una connexió viària amb França a través de la Vall d’Aran. «Un país seriós necessita almenys dos enllaços de primer nivell cap a Europa», ha dit Ros.

La competència de Saragossa

Ros també ha destacat la necessitat d’un reforç del paper de Lleida com a porta occidental de Catalunya, i més tenint en compte el creixement que ha fet Saragossa els últims anys i l’ampliació de la seva àrea d’influència. L’explosió urbana de la capital aragonesa ha fet variar l’equilibri de la xarxa de ciutats del corredor de l’Ebre, entre Catalunya, Aragó, Navarra i Euskadi, va dir l’alcalde, i va reclamar des de Barcelona que Catalunya s’adoni de la gran importància d’aquest eix. Ros va recordar que el president aragonès, Marcel·lí Iglesias, va fer recentment una conferència a Lleida on va proposar més col·laboració entre Aragó, Catalunya i Andorra per la promoció dels Pirineus, donant a Lleida una gran importància com a centre d’aquest eix. «Ho creiem també així des de Catalunya? M’agradaria pensar que sí», va dir l’alcalde.

Darrera actualització ( Dimarts, 30 de juny del 2009 02:17 )

mitjançantEl Punt – Notícia: L’alcalde de Lleida insta Catalunya a reforçar el seu ponent davant del creixement de Saragossa-55775.

29/06/2009 · El próximo lunes, sesión del Consejo Comarcal
22/06/2009 · La Comarca participa en la primera reunión del
proyecto CAAP en Huesca
19/06/2008 · La Comarca programa sus cursillos de natación

Un empresario aragonés denuncia que la ley le impide etiquetar sus productos en catalán [CAT]

www.racocatala.cat/noticia/19764/llei-impedeix-etiquetar-pro…

por josepe02 hace 1 día 8 horas 12 minutos

El empresario aragonés Ramon Sarrate ha denunciado que el actual marco jurídico aragonés y español impiden a su empresa (Chelats Sarrate) etiquetar sus productos en catalán.

23 comentariosdel en: actualidad, política karma: 51

etiquetas: aragón, catalán, empresario, etiquetaje

negativos: 16 usuarios: 22 anónimos: 3 compartir: twitter facebook friendfeed

mitjançantUn empresario aragonés denuncia que la ley le impide etiquetar sus productos en catalán [CAT].

Un gelater de la Llitera reclama al govern aragonès etiquetar en català

No li ho permeten perquè ni el català ni l’aragonès hi són llengües «oficials»

26/06/09 02:00 – El Campell – d. marín email protegit

* Lleida

Ramon Sarrate és el propietari d’una empresa de gelats del Campell (Llitera), i aquests dies ha saltat a la fama per haver alçat la mà en una trobada d’empresaris amb el conseller de Comerç d’Aragó i reclamar-li: «Per què no puc etiquetar els productes en la meua llengua?»

Va passar durant una trobada amb empresaris de la comarca de la Llitera. El conseller de Comerç i Turisme, Arturo Aliaga, li va respondre que haurà d’esperar a l’aprovació de la llei de llengües que ha de donar caràcter oficial al català i a l’aragonès. La llei, però, demanada almenys des de la declaració de Mequinensa del 1984, encara no ha vist la llum per les reticències dels sectors més conservadors d’Aragó.

Aquest gest ha valgut a Ramon Sarrate, propietari de Chelats Sarrate, diverses entrevistes en mitjans aragonesos. «Ara he d’etiquetar almenys en castellà, i jo el que voldria és poder fer-ho en català perquè és la nostra llengua, i comercialment també em pot resultar interessant.» Sarrate distribueix a tot l’Estat i etiqueta en cinc idiomes (català, gallec, basc, bable i castellà, que és l’obligatori), «i això ocasiona maldecaps tècnics».

Sarrate també voldria que el català estigués en igualtat a l’escola, on ara és una assignatura optativa en alguns centres.

Darrera actualització ( Divendres, 26 de juny del 2009 02:00 )

Publicat a

* El Punt Barcelona 26-06-2009 Pàgina 9

* El Punt Barcelonès Nord 26-06-2009 Pàgina 9

* El Punt Maresme 26-06-2009 Pàgina 9

* El Punt Penedès 26-06-2009 Pàgina 9

* El Punt Vallès 26-06-2009 Pàgina 9

mitjançantEl Punt – Notícia: Un gelater de la Llitera reclama al govern aragonès etiquetar en català-54401.

Societat. dijous, 25 de juny de 2009, 06:00

La llei impedeix etiquetar productes en català a la Franja de Ponent

Un empresari ho denuncia a la premsa aragonesa

Ramon Sarrate, un empresari d’El Campell (la Llitera) ha denunciat al “Diario del Alto Aragón” que l’actual marc jurídic aragonès i espanyol impedeix a la seva empresa “Chelats Sarrate” etiquetar els seus productes en català. Per Sarrate “el fet que no estigui aprovada a l’Aragó la Llei de Llengües fa disminuir iniciatives empresarials, com a mínim pel que fa a la meva empresa, ja que no m’és permès estiquetar els meus productes en llengua catalana”. Tot i que no hi ha problemes quan s’etiqueta en bilingüe castellà/català, Sarrate assegura que hi ha casos en què per temes empresarials seria ideal etiquetar només en català, però això “a dia d’avui a l’Aragó no és permès”.

“Chelats Sarrate” elabora més de 400 varietats de gelats naturals, que serveix a diversos països europeus. A més a més dels gustos habituals, també en fabrica de llangonissa, formatge de cabrales, bolets o regalèssia. Sarrate també confirma que etiqueta els seus gelats fins i tot en euskera, gallec i en fabla aragonesa, perquè “el mercat és qui ho demanda”. Per tot això creu que els governs “haurien de donar solucions a aquesta realitat”. La plana web de Chelats Sarrate es pot llegir en diverses llengües, entre elles la catalana.

multimèdia

Racó Català – La llei impedeix etiquetar productes en català a la Franja de Ponent.

LA LITERA – SECTOR EMPRESARIAL

Un empresario critica que no pueda etiquetar en catalán sus helados

Ramón Sarrate.

Ramón Sarrate. | J.L.P.

.n-adjunto1 { background-image: url(‘/imagenes/descarga_adjunto_cabecera.jpg’); background-repeat:repeat-x; font-weight:bold; height: 21px; font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; color: white; font-size: 100%; letter-spacing: 0px; padding-top: 5px; padding-left: 40px; text-transform: uppercase; } .n-adjuntoelmt, a.n-adjuntoelmt { font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 10px; font-weight:bold; color:gray !important; line-height:1px; } .n-adjuntoelmt:before{ content: url(‘/imagenes/flecha_documento.jpg’); }

Dice que no tener aprobada la Ley de Lenguas “merma” iniciativas
José Luis PARICIO

24/06/2009


Vota
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos

BINÉFAR.- Ramón Sarrate, empresario de la Comarca de La Litera y propietario de la empresa “Chelats Sarrate”, ubicada en la localidad de Alcampell, ha denunciado ante este diario que “el hecho de que no esté aprobada en Aragón la Ley de Lenguas merma apuestas empresariales, al menos lo que afecta a mi empresa, ya que no está permitido etiquetar mis productos en lengua catalana”.

Sarrate destaca que “no hay problema cuando se etiqueta conjuntamente en catalán y castellano”, pero apostilla que existen casos en los que, por cuestiones empresariales, se etiquetaría sólo en catalán, pero “en Aragón a fecha de hoy es imposible”.

“Chelats Sarrate” cuenta con una veintena de trabajadores y está ubicada en el término literano de Alcampell, donde elabora más de cuatrocientas variedades de helados naturales, que tienen como mercado todo el estado español y diferentes países de la Unión Europea.

Los helados tienen sabores poco convencionales que van desde derivados del cerdo, como longaniza o morcilla, hasta de queso de Radiquero o cabrales, pasando por aromas y sabores como albahaca o regaliz. Sarrate asegura que “realizamos etiquetados en euskera, gallego y fabla”, y destaca que, en este caso, “nuestro mercado nos lleva a esta demanda, y creo que se debe de dar soluciones a lo que en este caso es nuestra realidad”.

La empresa tiene diferentes reconocimientos a nivel nacional e internacional por la calidad de sus productos. Además, es un mérito importante desarrollar una actividad como la que lleva a cabo en una localidad del tamaño de Alcampell.

Un empresario critica que no pueda etiquetar en catalán sus helados.

José María Latorre, en su finca de 54 hectáreas de cebada arrasadas en su totalidad por el granizo.. C. SILVÁN
HUESCA
La DGA descarta pedir la declaración de zona catastrófica, aunque Velilla solicitará ayudas para los agricultores
Vota:VotaVotaVotaVotaVota Resultado:VotaVotaVotaVotaVota 1 votos
Imprimir Enviar a un amigo

RUBÉN DARÍO NUÑEZ. Huesca

Más de 12 millones de euros. A la espera de la peritación de Agroseguro, que podría empezar esta misma semana, esta es la valoración realizada por Asaja de las pérdidas ocasionadas por la granizada que arrasó el viernes unas 8.000 hectáreas de cereales y frutales -el doble de lo estimado inicialmente- en La Litera, Cinca Medio, Somontano y Bajo Cinca, con daños que en algunos casos llegan al 100% de la cosecha. Desde UAGA prefirieron ser más cautos y no dieron ninguna valoración dada la disparidad de afecciones y de cultivos dañados.

Ambos sindicatos exigieron una rápida peritación de los daños, especialmente el cereal de invierno que está a punto de ser cosechado, y también mejoras en los sistemas de protección antigranizo. Además, insistieron en la importancia de asegurar los cultivos.

Mientras, la consejería de Agricultura del Gobierno de Aragón, cuyos técnicos visitaron ayer algunas explotaciones dañadas, ha descartado pedir la declaración de zona catastrófica al entender que “no se dan las circunstancias”.

Los sindicatos y algunos ayuntamientos afectados coincidieron con este diagnóstico de la DGA. No obstante, José Luis Sanjuán, alcalde de Velilla de Cinca, uno de los municipios con más pérdidas, anunció ayer que convocará un pleno extraordinario este jueves para pedir exenciones fiscales para los agricultores. “La gente mayor del pueblo dice que nunca habían visto caer tantísima piedra en solo veinte minutos”, aseguró Sanjuán, quien también incidió en que “se ha perdido más del 80% de la cosecha del municipio”.

Otros ayuntamientos continúan recabando datos para conocer los daños exactos y en función de ello podrían tomar iniciativas, como Binéfar. En el caso de Esplús, por ejemplo, han descartado esta opción “porque aunque se ha dañado entre el 60 y 70% de la producción de fruta, todo el mundo está asegurado y hasta ahora ningún agricultor ha venido a pedirnos que reclamemos ayudas”, señaló el alcalde, Eduardo Lalana.

http://www.heraldo.es/noticias/aragon/huesca/21afc_los_danos_por_granizo_000_hectareas_cereal_frutales_superan_los_millones.html

franja | 07 Juny, 2009 18:09

Cargando...
Gibanel comprueba los efectos del pedrisco en frutales de Binéfar.

Gibanel comprueba los efectos del pedrisco en frutales de Binéfar. | J.L.PARICIO
1 2 3
El pedrisco del viernes afectó a más de 5.500 hectáreas en San Esteban de Litera y Binéfar

Los efectos de la granizada del viernes se pudieron ver ayer con toda su crudeza. El pedrisco afectó a más de 3.000 hectáreas de las más de 7.000 que abarca el municipio de San Esteban de Litera y la totalidad del término de Binéfar, es decir, 2.500 hectáreas. Los datos que avanzó ayer este diario se confirmaron. El cien por cien de la cosecha de cebada y de trigo está perdida.

José Luis PARICIO

07/06/2009


Vota
Cargando...
Vota 1 de 5 Vota 2 de 5 Vota 3 de 5 Vota 4 de 5 Vota 5 de 5
| Resultado
1 de 52 de 53 de 54 de 55 de 5 2 votos

BINÉFAR.- El granizo también dañó el cultivo de alfalfa, muy importante en la zona, perdiéndose uno de los cortes previstos (este cultivo tiene en campaña hasta seis cortes o cosechas). La Litera es una de las comarcas de mayor producción de alfalfa.

La producción de fruta en estos dos términos municipales se ha echado a perder si bien no es un cultivo muy importante en la zona, y los huertos existentes quedaron muy afectados.

Por lo que respecta al maíz, el gerente de la Cooperativa Joaquín Costa, Ángel Gibanel, apuntó lo siguiente: “Ha habido fincas concretas donde las pérdidas han sido del cien por cien, pero esperamos poder recuperar hasta el ochenta por ciento de la superficie que se ha visto afectada por la piedra”.

Cabe indicar que la mayoría de los cultivos dañados estaban asegurados por los agricultores. “Hay un sentimiento de dolor porque éste era un año bueno para producción y en el maíz, por ejemplo, estaba previsto una de esas cosechas de cuantía importante”, señaló Gibanel.

EN POCO MÁS DE 12 MINUTOS

Cayeron entre 28 y 30 litros de agua por metro cuadrado en poco más de doce minutos y acompañados de una cantidad muy importante de piedra. Esa mezcla y la virulencia provocó además daños en viviendas particulares y alguna inundación. “Han llamado agricultores de Binéfar de más de ochenta años y han dicho que nunca habían visto una tormenta acompañada de piedra de estas características”, afirmó el gerente de la cooperativa.

Había explotaciones en el término de Binéfar donde las cosechadoras habían comenzado ya el trabajo en los primeros campos de cebada y, desgraciadamente, no podrán seguir llevando a cabo esa labor. “Hay imágenes que reflejan con claridad cómo hay franjas ya cosechadas por las máquinas y, al lado, la producción que quedaba por realizar y que la piedra arrasó de cuajo”, indicó Gibanel.

La agricultura y especialmente cultivos como cebada, alfalfa y maíz son muy importantes en la Litera, ya que al margen de la presencia de deshidratadoras de alfalfa, son la materia prima para la fabricación de piensos para la ganadería.

La piedra ha tenido también sus efectos en la fauna y han aparecido diferentes cigüeñas y otras aves muertas como consecuencia de la fuerza de la tormenta.

Hay que recordar que además de en San Esteban de Litera y Binéfar, el granizo caído el viernes también afectó en el Alto Aragón a campos de frutales y cereales de Belver, Esplús, Velilla, Monzón, Zaidín o El Tormillo.

http://www.diariodelaltoaragon.es/NoticiasDetalle.aspx?Id=575114

This website stores cookies on your computer. These cookies are used to provide a more personalized experience and to track your whereabouts around our website in compliance with the European General Data Protection Regulation. If you decide to to opt-out of any future tracking, a cookie will be setup in your browser to remember this choice for one year.

Accept or Deny

La Franja