Atenció: article de Javier Giralt (professor de la Universitat de Saragossa i director del Departamento de Lingüística General e Hispánica d’aquesta Universitat): Las variedades de frontera y sus textos: un ejemplo de Calasanz (Huesca) i diu a la pàgina 230, en la nota a peu de pàgina nº5:

“Sí deben rechazarse, sin embargo, propuestas disgregadoras como las que propugnan algunas asociaciones localistas, que defienden la existencia en la Franja de una lengua independiente (que denominan «aragonés oriental» o incluso «orienaragonés»), al margen de las conclusiones de los estudios científicos que han demostrado suficientemente su pertenencia al ámbito lingüístico del catalán.”

Font: http://ifc.dpz.es/recursos/publicaciones/23/31/ebook2431_6.pdf

“o incluso alguna de nueva factura, como aragonés oriental, carente de una base científica que la sustente.”

J. Giralt: portal.aragon.es/portal/page/portal/INFTERR/PUBLICACIONESDIGITALES/COLECCIONTERRITORIO/29.%20Comarca%20de%20La%20Litera/HUELLAGENTES/239_250.pdf
pàgina 248.

Comentari a http://franja.balearweb.net/post/73665

D’AVUI.cat

Jordi Palmer

Rebaixes d’estiu (a Aragó)

Amb un retard que millor comptarem per lustres que per anys, finalment les Corts d’Aragó començaran a discutir una llei de llengües que tot just es limitarà a reconèixer l’existència del català a la part oriental d’aquest territori però que no farà el pas que la societat civil de la Franja espera. Segons el projecte que ha presentat el PSOE aragonès, la cooficialitat quedarà arxivada al contenidor de color blau (i el cartró plegat, sisplau).

Tot just comencen les rebaixes d’estiu i el partit de Marcelino Iglesias ofereix les seves, tot presentant un text que deixa en mans de la voluntarietat l’ús d’una llengua que, malgrat tot, resisteix amb una vitalitat que ja ens agradaria mantenir al Principat.

I ja veurem com acabarà tot plegat, perquè si aquesta és la proposta de mínims presentada pel PSOE, caldrà veure què en queda quan hagi passat per l’adreçador del socis de govern, els aragonesistes del PAR, que a Saragossa ja han deixat prou clar que cada cop que senten la paraula català se’ls eriça el pèl del clatell. Això per no parlar del PP, que els encanta fer el caldo gros insistint que no volen crear problemes on no n’hi ha. Esclar, com que el problema no el tenen ells…

En tot cas, la lliçó que hem d’aprendre des de Catalunya és senzilla: només ens cal veure com s’aplica el bilingüisme integrador a fora.

mitjançantRebaixes d’estiu (a Aragó).

granescala.jpg (Imatge JPEG, 713×827 píxels).

UNA LLEI LLUITADA

Han passat molts anys des de la Declaració de Mequinensa en que els primers Alcaldes dels Ayuntaments Democràtics de la Franja demanaven públicament el dret de ser aragonesos en plenitud sense renuncia a la seua llengua, sense renunciar a la llengua catalana que es parla en lo nostre territori des de la edat mitjana.
Ho vam intentar a l’any 1997 en les bases per a una política llingüística a l’Aragó aprovades sense cap vot en contra al Parlament autonòmic en una Ponencia d’Estudi.
Ara ho torna a intentar el grup socialista presentant en solitari una Proposición de Llei per al Us, Protecció i Promoció de les Llengües Propies d’Aragó.
Es tracta d’una nova oportuniar per desenvolupar lo nostre Estatut d’Autonomía, des de la majoría d’edat que hem assumit amb la última reforma.
Cal fer ho ara, perque el parlants de les llegües minoritaries a l’Aragó van abandonant la seua llengua familiar i sense parlant no hi ha llengua. Quina cara s’ens quedaria als aragonesos si demà una llengua propia com l’aragonés, privativa d’Aragó, acabés desapareixent, sense haver intentat tot el posible per mantenirla viva a la nostra Comunitat?
Només hi ha una fórmula per mantenirla. Es el prestigi. Els aragonesos que parlen habitualment una llengua propia de la nostra comunitat han de sentirse protagonistes de la nostra riquesa cultural. Som la única comunitat a Espanya que parla tres llengües tradicionals i històriques en el seu territori. I només podrem serguir-lo sent si els fablans de l’aragonés i del català se senten orgullosos de la seua llengua familiar i se senten recoltzats per les seus institucions i per la societat aragonesa en el seu conjunt.
Si els grups parlamentaris a les Corts aragoneses fan un debat de la Proposició de Llei amb demagogia i desde la perspectiva de que la diversitat llingüística es un problema per les institucions, inhibiran als parlants, els acomplexaràn i amb el temps deixaràn de parlar la seua llengua.
Llavors tots ens lamentarem, pero serà massa tard. Ja es massa tard.
Ojalà, sapiguem estar tots a l’altura de les circumstàncies.
De moment, allà va una abraçada ben forta pel Portaveu del PSOE, el meu amic Jesús Miguel Franco, que ahir va presentar en el resgistre una Proposició de Llei, responsable i oberta al diàleg.

Publicado por Jose María Becana en 3:20

El Blog de Jose María Becana: UNA LLEI LLUITADA.

Marcelino Iglesias renuncia a declarar la cooficialidad del catalán en Aragón

Disminuir tamaño del textoAumentar tamaño del texto

ROBERTO PÉREZ | ZARAGOZA

El PSOE presentará hoy ante las Cortes de Aragón la proposición de Ley de Lenguas, que renuncia a declarar la cooficialidad del catalán en esta región. El texto, al que ha tenido acceso ABC, llega a la Cámara como iniciativa del grupo socialista y no como proyecto de ley del Gobierno, porque la coalición PSOE-PAR aún no ha cerrado un acuerdo al respecto.

El presidente aragonés y líder del PSOE en la Comunidad, Marcelino Iglesias, negociará a partir de ahora el apoyo parlamentario que necesita para aprobar el texto. Al renunciar a la cooficialidad, se aleja de la Ley del Patrimonio Cultural Aragonés de 1999, en la que con los votos de su propio partido, el PAR y CHA se estableció que una ley debería regular la cooficialidad del catalán y del aragonés en esta Comunidad.

Sin embargo, la nueva proposición de ley establece que el castellano es la única lengua oficial en Aragón. No otorga tal categoría al aragonés y al catalán, aunque las reconoce como «lenguas propias e históricas de nuestra Comunidad autónoma» y se protege el derecho a su uso en aquellos municipios donde se hablan desde hace siglos.

En esas zonas, se reconoce el derecho a dirigirse a la Administración en catalán, y también a estudiar esa lengua en los centros públicos de enseñanza, como ocurre desde los años 80. Pero se renuncia a que pueda ser «lengua vehicular» en las aulas.

mitjançantMarcelino Iglesias renuncia a declarar la cooficialidad del catalán en Aragón – Nacional_Politica – Nacional – ABC.es.

Els socialistes impulsen una llei de llengües a l’Aragó que no preveu la cooficialitat del català

El text defineix l’espanyol com l’única llengua oficial, i el català queda com una opció ‘voluntària’ en alguns municipis

VilaWeb – Els socialistes impulsen una llei de llengües a l’Aragó que no preveu la cooficialitat del.

AVUI.cat

Saragossa

Ult. Act. 02/07/2009 17:56

gran | petit 120 opinions

Aragó impulsa una llei de llengües que no contempla la cooficialitat del català a la Franja.

Societat. dijous, 02 de juliol de 2009, 18:00

La Llei de Llengües de l’Aragó haurà de seguir esperant

El govern aragonès es fa enrere i no presenta la proposta

El govern de l’Aragó (PSOE) ha decidit deixar per una altra ocasió la proposició de l’eternament esperada Llei de Llengües, que porta anys pendent de ser aprovada. Ho ha fet malgrat que havia anunciat que durant aquesta setmana presentaria la proposició de llei a les Corts de l’Aragó, i ignoraria el seu soci de govern, el Partit Aragonès (PAR), que s’oposa al darrer esborrany del text. El PAR comparteix amb el PP especialment el rebuig al reconeixement del català com a la llengua que es parla a la Franja, malgrat que l’esborrany no li proporciona cap mena d’oficialitat -ni tampoc a l’aragonès-.

llei de llengües, corts aragoneses

Un nou retard doncs, a sumar a la desena de retards de fa aproximadament una dècada per a l’aprovació d’una Llei de Llengües de l’Aragó que sembla que no arribarà mai. La legislació aragonesa actual reconeix tant el català com l’aragonès, però la seva regulació depèn d’aquesta llei que no aconsegueix veure la llum al final del túnel. El PSOE govern amb el PAR, però en aquest tema compta amb el suport de la Chunta Aragonesista (CHA) i Esquerra Unida de l’Aragó (EUA). Dels 67 escons de les Corts, 30 són del PSOE, 23 del PP, 9 del PAR, 4 de la CHA i 1 d’EUA. Per tant el PSOE podria aprovar la llei amb els seus vots, sumats als del CHA, i a més a més també compta amb el vot favorable d’EUA. La Chunta, que vol la cooficialitat de totes tres llengües, voldria una llei més ambiciosa que l’esborrany actual.

El PSOE, a diferència de la Chunta, no vol “canviar l’estatus actual” de les tres llengües de l’Aragó. Actualment només el castellà hi és oficial, i així es preveu que segueixi essent. Caldrà veure doncs el redactat final de la Llei de Llengües. L’esborrany de l’avantprojecte filtrat ara fa un any, situaria el català i l’aragonès reconeguts com a “llengües pròpies” de l’Aragó, però no serien cooficials ni tan sols als territoris on es parlen. L’única llengua oficial que preveu aquell esborrany d”avantprojecte és doncs el castellà, que tot i així no tindria el caràcter de “llengua pròpia”.

Alguns de les desenes esborranys anteriors a aquest, com és el cas del del 2001, sí que oferien la cooficialitat del català i l’aragonès en aquelles zones de l’actual Aragó on aquestes llengües hi són parlades, com és el cas de la Franja de Ponent, que la llei espanyola situa a l’Aragó. L’esborrany filtrat fa un any a l’Heraldo afirmava que l’Aragó és “trilingüe”, un territori on hi ha “el castellà, llengua majoritària i oficial al conjunt de l’Aragó” i on també “hi conviuen dues llengües en diverses zones, l’aragonès i el català, amb les seves respectives modalitats”. La ironia arribava fins al punt que el text afirma que aquestes dues llengües “seran objecte d’especial estudi i protecció”, una frase similar a la que apareix a la Constitució espanyola, que al seu article 3 apartat 3 diu que les altres llengües diferents del castellà “serán objeto de especial respeto y protección”.

En canvi l’avantprojecte de 2001 deixava a criteri dels ajuntaments la denominació de la llengua que s’hi parla, tal i com demanaven i demanen algunes organitzacions de la ultradreta espanyolista anticatalana -de les que ja n’hem parlat en diverses ocasions-. L’avantprojecte filtrat fa un any a l’Heraldo divideix l’Aragó en diverses zones, la que s’hi parla aragonès, la que s’hi parla català, la que no s’hi parla cap de les dues -i per tant castellà- i la zona de transició entre llengües. En aquest punt doncs hi ha reconeixement de la unitat de la llengua catalana.

multimèdia

notícies relacionades

01.07.2009 Darrer pas per a la Llei de Llengües de l’Aragó?

mitjançantRacó Català – La Llei de Llengües de l’Aragó haurà de seguir esperant.

“MATARRANYA, FONTS D’INSPIRACIÓ”, nit de creació literaria a la Casa Amatller de Barcelona, 7 de juliol a les 21:00

3. Notícies dimecres, 1 de juliol de 2009 | Comentaris

El Víctor Amela ens proposse una nit de creació literaria a la Casa Amatller de Barcelona, un marc incomparable, per disfrutar d’una nit màgica…us passem tambe, la programació de la que tenim previssió, mes endevant dins d’un post al meu NOU bloc, hi tindreu tot el programa al complet….que disfruteu…

¡¡¡US HI ESPEREM A TOTS!!!

“RELATS I CONTALLES DE LA NOSTRA TERRA:

MATARRANYA, FONTS D’INSPIRACIÓ”

––––––––––––––––––––––––––––––––

*

TAULA RODONA

i PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “ELS FOLLETS DEL MATARRANYA”

–––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––––-

*

Taula Rodona: Víctor Amela (presenta i modera): Lolita Boix (escriptora), Sandra Bruna (agent literària), David Martí (escriptor), Francesc Miralles (escriptor), Mariona Millá (Artista), Jordi Cervera (periodista), Alfon Beltran (periodista), Agustí Pons (escriptor i periodista), Arturo San Agustín (periodista i escriptor)

*

21.45h Presentació del llibre Els follets del Matarranya.

Estimats amics:

excitat pel Octavi Serret, bategant-me al paladar les paraules de les mules desmemoriades i el vermut de Lledó i un tall de pernil i topónims agarens i pins gegantins de Beseit camí de la mesquita de Còrdova i la cua de bou i el vi de Queretes i oliveres bimilenàries i tolls de vidre maragda i ruïnes dels pares ibers i pedres tallades com a joies i diamants al cel fosc i càtars perduts i coquetes ensucrades i castells enrunats i porxos ombrívols i Cabrera convertint l’aigua en sang i bafarades de timó i espígol i Picasso ofegant-se i Perucho amb un vampir a les espatlles i Lujàn amb una clotxa a les mans i Lombarte fonent-se a la seua terra i marges de pedra seca lligats amb velles suors i camins de traginers i fèmurs de dinosaures i roquissars a plom i premsa d’oli i bota de vi i el salt del Tastavins i rius amb peixos a l’Algars que no saben si naden a Catalunya o a l’Aragó i xiprers farcits d’ànimes i vesprades sense temps i trulls i coves i ermites i creus de terme i ponts alterosos i cireres i nespres i prèssecs i figues i voltors que s’ho miren tot de lluny,

us convido a xerrar plegats el dimartes 7 de juliol a la Casa Amatller dels vostres pàlpits estimulats per les terres del Matarranya, de com els seus aires, paisatges, persones, histories i paraules son fonts d’inspiració per a vatros.

Victor Amela.

mitjançantserretllibres.com – “MATARRANYA, FONTS D’INSPIRACIÓ”, nit de creació literaria a la Casa Amatller de Barcelona, 7 de juliol a les 21:00.

El Govern aragonès torna a posposar la Llei de Llengües

01/07/2009

El PSOE havia anunciat que presentaria avui una proposició de llei a les Corts d’Aragó, malgrat l’oposició del Partit Aragonès · Fa anys que les entitats culturals d’Aragó reclamen una llei que protegeixi les llengües pròpies del país, el català i l’aragonès.

President d’Aragó, Marcelino Iglesias

Aquesta vegada tampoc serà possible. Aragó continua lluny de tenir la seva Llei de Llengües, després que avui el Partit Socialista Obrer Espanyol d’Aragó (PSOE) s’hagi desdit a darrera hora de presentar una proposició de llei sobre aquesta matèria a les Corts d’Aragó. Tant és que l’aprovació d’aquesta norma fos una promesa electoral de Marcelino Iglesias, l’actual president aragonès, catalanoparlant; tant se val que la darrera setmana el PSOE hagués anunciat que avui presentaria una proposició de llei en solitari, per buscar la majoria a la cambra; els socialistes aragonesos han decidit que la regulació del català i l’aragonès, les dues llengües minoritzades del país, no corre pressa.

El Periódico de Aragón deia dilluns que el PSOE, havia decidit tirar pel dret després que el seu soci de Govern, el Partit Aragonès (PAR) s’oposés de ple a recolzar un projecte de llei que reconegui, per exemple, el dret dels parlants de les dues llengües minoritzades a dirigir-se a l’administració amb el seu idioma. El PAR, com el Partit Popular, neguen que la llengua parlada a l’extrem oriental d’Aragó sigui el català -en contra d’allò que diuen totes les autoritats lingüístiques- i rebutjaran una llei que inclogui aquesta denominació.

Actualment, el PSOE és el partit majoritari a la cambra aragonesa, amb 30 escons d’un total de 67. El PP i el PAR en tenen 23 i nou, respectivament. Els dos partits restants (Chunta Aragonesista, CHA) i Esquerra Unida d’Aragó (EUA), tenen quatre i un escó, respectivament, i són els més favorables a una llei de màxims pel que fa a les llengües. Especialment la CHA, que aspira a la cooficialitat de les tres llengües (català, aragonès i castellà). El PSOE, que ja ha dit que cercarà un redactat “de consens”, ha descartat un canvi d’estatus pel que fa a les llengües oficials.

A l’actualitat, les dues llengües estan reconegudes en la legislació autonòmica, però cal la Llei de Llengües per desenvolupar-ne una regulació pel que fa a l’estatus de la llengua, el seu ús i normalització, i els drets de les respectives comunitats lingüístiques.

Hi ha en marxa una campanya per reclamar que el Govern compleixi d’una vegada per totes la promesa d’una Llei en matèria lingüística. Llei de llengües, sí té el suport d’un bon nombre d’entitats culturals, socials i acadèmiques aragoneses, a més de signants individuals.

Imatge: El president d’Aragó, Marcelino Iglesias.

Més informació:

* El Periódico de Aragón: El PSOE pospone otra vez el registro de la iniciativa

* ABC: El PSOE toma la iniciativa de la Ley de Lenguas de Aragón ante un PAR reticente

* Purnas: O PSOE torna a fer burro falso con a lei de luengas

mitjançantNationalia – El Govern aragonès torna a posposar la Llei de Llengües.

El parto de los montes: La ley de lenguas

Jueves, Julio 2, 2009 14:47

Por fin Jesús Franco (el político, no el director de cine) ha presentado en el registro la llamada ley de lenguas. Todo lo que dije ayer cuando una vez más habían reculado y habían anunciado que la presentaban sin presentar sigue valiendo. Porque el PSOE defrauda con su anteproyecto, porque el PAR sigue jugando a oponerse a una ley que es tan mínima que ni es, porque el PP seguirá oponiéndose porque su única libertad es en castellano y porque IU y CHA tendrán que definir si quieren ley, aunque sea de minimínimos, y tendrán que aclarar porqué nunca han presentado un proyecto propio.

Tengo delante la nota de prensa que el PSOE ha pasado con los artículos básicos de la ley que presentan. Explican que hay tres principios básicos en ella, la “no oficialidad“, la “territorialidad” y la “voluntariedad“. Estos tres principios aclaran una cosa, que esta ley, tal como está redactada no es necesaria. El aragonés y el catalán a día de hoy no son oficiales, los habla quien quiere e incluso el principio de territorialidad deja fuera a una parte importante de los aragonesohablantes que viven en Zaragoza. Así que vamos hacia atrás.

La Proposición consta de 27 artículos, según dice el PSOE, y en el artículo 1 nos explica el objetivo de la ley “reconocer la pluralidad lingüística de Aragón y garantizar el uso por los aragoneses de las lenguas propias“. Un objetivo que el principio de territorialidad impide, porque deja fuera a todos los que no vivan en las zonas que marque la ley.
Claro que en el punto 2 de este artículo se abre una puerta a ese reconocimiento para los no “zonícolas”: “Las lenguas propias gozarán de especial protección…garantizándose su enseñanza y su uso en las relaciones con las administraciones públicas en las zonas de utilización histórica“. Teniendo en cuenta que la utilización histórica del aragonés es todo el territorio aragonés (y un poco más), acogiéndonos a ese artículo podríamos exigir derechos que esta ley nos quiere negar.

Curiosamente, esta ley asegura una cosa que podría levantar ampollas si alguien lo dijera en según que foros, ya que en su artículo 2 dice que el “castellano es la úníca lengua oficial en todo el territorio” pero el “catalán y el aragonés son lenguas propias e históricas”. Es decir, que el castellano, aunque lengua oficial no es propia de Aragón. Cosa cierta, ya que es una lengua extranjera introducida en el siglo XV, pero eso sí, hoy ampliamente mayoritaria en todo Aragón.

Pero que esta ley se quedará en agua de borrajas lo garantiza el capítulo 2 de la ley, donde se establece el procedimiento para declarar las zonas de utilización de las lenguas. Serán los ayuntamientos quienes decidan si en su término municipal se aplica la ley o no. Puede darse el caso que en Pena-roja se hable catalan y en Montroig no. O que en Echo se hable aragonés y en Ansó, no. Vamos, que en muchos ayuntamientos esta ley que levanta en armas a grupúsculos anticatalanes, y españolistas retrógrados y a antiaragoneses vestidos de cachirulo puede que nunca se llegue a aplicar, y desde luego no se aplicará en todos los sitios donde se hable aragonés o catalán, no obliga a nada, a nadie, no facilitará la relación con las administraciones en la lengua propia ni tan siquiera asegura la enseñanza (libremente elegida, señores del PP, UPyD y demás catrinalla) en la lengua propia.

Osea, el parto de los montes. Después de diez años de promesas, después de varios coitus interruptus, después de varios “el sombrero me lo quito y me lo pongo”, el PSOE ha presentado una ley que, por coherencia, no debería apoyar ningún partido político aragonés. Los unos, por analfabetismo filológico, los otros, porque esta ley de mínimos se queda más que corta, muerta antes de nacer. Al menos, eso sí, conseguiremos por ley, que sólo el aragonés y el catalán se declaren lenguas propias, es decir que el castellano sea una lengua ajena.

El parto de los montes: La ley de lenguas | Purnas en o zierzo.

Llegiu l’article de l’Heraldo a La Franja.

HERALDO. 2 JULIOL 2009

La ley de lenguas del PSOE reconoce el catalán pero no su cooficialidad

Presenta en solitario hoy su propuesta en las Cortes con la duda de qué hará el PAR

ZARAGOZA. Voluntario, no cooficial y circunscrito a los municipios en los que “su utilización sea históricamente predominante”. La propuesta del PSOE de la Ley de Lenguas reconoce como “lenguas propias e históricas” el catalán y el aragonés, pero no su cooficialidad con el castellano, que se define como “única lengua oficial” en todo el territorio.

Los socialistas presentarán hoy en las Cortes en solitario su propuesta de Ley de Uso, Protección y Promoción de las Lenguas Propias de Aragón, después de que su socio, el PAR, rechazara impulsar esta norma de forma conjunta desde el Gobierno. Y lo hacen nada más acabar el periodo de sesiones con un objetivo, ampliar el plazo y el margen de negociación con los grupos parlamentarios.

La propuesta de los socialistas, que consta de 27 artículos, reconoce la pluralidad lingüística de Aragón y “garantiza el uso por los aragoneses de las lenguas propias como un legado cultural histórico que debe ser conservado”. Dentro de esa pluralidad se engloban el catalán y el aragonés, que “gozarán de protección y se garantizarán su enseñanza y el derecho de los hablantes a su uso en las zonas de utilización histórica predominante de las mismas”.

En este sentido, la proposición de ley incide especialmente en la voluntariedad de su uso en los ámbitos públicos, de la enseñana y de la administración. Es decir, en el caso de la escuela, los padres o tutores podrán decidir si sus hijos aprenden o no catalán o aragonés, aunque la administración deberá asegurar su enseñanza en estos territorios.

Relaciones con la administración

Lo mismo ocurrirá en la administración. Los ciudadanos de estos municipios podrán dirigirse a los organismos públicos de estos territorios en catalán o aragonés, bien de forma oral o escrita, aunque la tramitación del expediente se haga en castellano. La respuesta será en la misma lengua. Las publicaciones oficiales en estos territorios también serán bilingües. En cuanto a la toponimia y a las denominaciones de calles, la propuesta plantea que se guíen por los usos tradicionales en dicho territorio.

¿Cómo se delimitarán estos territorios bilingües? En Aragón existen aproximadamente unas 200 localidades donde se habla catalán o aragonés (casi una cuarta parte de la Comunidad). La norma prevé que se delimiten zonas de uso de cada idioma mediante un estudio lingüístico que elaborará el Consejo Superior de las Lenguas de Aragón. En principio, habrá tres opciones: territorios donde se hable catalán, localidades donde se use el aragonés y municipios con el castellano como único idioma. La propuesta socialistas no prevé, de momento, modalidades de estas lenguas.

Esta será una de las funciones del Consejo Superior de las Lenguas de Aragón, un órgano consultivo -de nueva creación- fundamental para el desarrollo de la política lingüística de Aragón. De hecho, se encargará de velar por el correcto uso de las lenguas. Estará integrado por 15 miembros de reconocido prestigio del ámbito lingüístico, jurídico, educativo y literario. Se elegirán a propuesta de la Universidad, de las Cortes y del Gobierno de Aragón.

Además, este Consejo será el encargado de determinar quién es la autoridad lingüística de las lenguas de Aragón para determinar y elaborar las reglas adecuadas para su uso. Pero tendrá más tareas: proponer líneas de actuación al Ejecutivo, asesorar en la designación de toponimios y en otros asuntos…

Aprobada a final de año

Una vez presentada en la Cámara, los socialistas abrirán un periodo de negociación durante este verano para tratar de lograr los máximos acuerdos con la base de esta ley de mínimos. Será un proceso previo a la tramitación oficial en las Cortes, que no comenzará hasta finales de septiembre. El objetivo es que a finales de año esté aprobada y entre en vigor en 2010. De esta forma, el presidente de Aragón, Marcelino Iglesias, cumpliría uno de sus compromisos personales. Ahora, habrá que ver si recaba los suficientes apoyos para sacar la norma adelante

El PP parece complicado que pueda sumarse a un consenso en torno a la ley de lenguas. CHA e IU podrían ser las únicas bazas con las que cuenten los socialistas, aunque los nacionalistas podrían desligarse de la propuesta del PSOE puesto que ellos aspiran a una norma ambiciosa en la que se declare la cooficialidad del catalán y el aragonés. Pero la mayor incógnita se centra en su socio en el Gobierno, el PAR.

Poesia a la Casa Amatller de Barcelona: http://finestro.wordpress.com/2009/07/01/poesia-a-la-casa-amatller-de-barcelona-2/

Sobre l’A-68, a La Comarca:http://finestro.wordpress.com/2009/07/01/mas-aun-sobre-la-a-68/

Sobre Gran Scala, columna Lo Cresol al DdT: http://finestro.wordpress.com/2009/07/01/vint-i-cinc-milions/

Televisión digital

Luisa | 01/07/2009, 16:21

Si alguien lo sabe, querría saber por qué en Esplús sólo podemos sintonizar hoy, 1 de julio de 2009, las cadenas catalanas.

Les aseguro que es una información que, al menos en mi casa, apenas nos interesa.

Comentari a La Franja | Aragón Tv en Alpicat (Lleida) y Montecaro (Tarragona).

Llei de llengües socialista: introducció, nus i… (sshhht! el bo es mor al final de la peli) 1 Juliol 01UTC 2009

Marcelino va ser un dels alcaldes impulsors de la Declaració de Mequinensa, a on s’assentaven les primeres bases de la normalització del català a la Franja, allà per l’any 1984. I quan diem que van ser les primeres bases de la normalització, també podem dir que van ser les darreres. Perquè a part de l’optativitat de la classe de català res més han fet los governs aragonesos pel català de la Franja.

Ell només tenia càrrecs a la Diputació d’Osca quan lo PAR se va distanciar del seu soci de govern del moment (PP) i va votar a favor d’incorporar el català i l’aragonès a la Llei de Patrimoni Cultural d’Aragó. Va ser a partir de l’entrada de Marcelino al Govern Aragonès (amb lo suport de la dreta regional) que va començar a prometre la Llei de llengües a Aragó. Llei que l’Estatut d’Autonomia aragonès exigix des de 1996.

(…) Se garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que establezca una ley de Cortes de Aragón (…)

Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 1999. I ho ha incomplit.

Para ello me comprometo a presentar en estas Cortes un proyecto de ley en materia lingüística.

Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 2003. I ho ha incomplit.

Para ello, me comprometo a presentar en estas Cortes un Proyecto de Ley en materia lingüística.

Marcelino s’ha compromès amb la llei de llengües en la investidura de 2007.

El Estatuto de Autonomía establece que se regulará el uso de las distintas lenguas mediante una Ley de Cortes. (…) Remitiremos con prontitud dicho proyecto, que tendrá como singularidad ser una ley de derechos, que reconocerá a los hablantes.

Durant la legistlatura actual ha repetit la promesa i l’ha incomplit en més ocasions. I divendres passat El Periódico de Aragón anunciava que dimarts (ahir) lo PSOE presentaria un avantprojecte de llei . Amb el consens o sense el consens dels conservadors regionals. Trasobares feia un fantàstic anàlisi estructural del que significava anunciar la llei un dia abans de les vacances dels aragonesoparlamentaris. I ni a això hem arribat. A més del qeu ja sabíem, que és que ahir no s’havia presentat res a Corts, avui El Mundo confirma que no ix res.

Qui puja nota (irònicament) és la diputada del PAR María Herrero, amb qui tenia certa confiança que no exerciria de chapudràtica. Però des del seu escó regionalista ha desplaçat a la Universitat de Saragossa en coneixements de Lingüística i ha sentenciat:

La portavoz de Cultura, María Herrero, explicó que el partido «se opone al proyecto porque rechazamos que lo que se habla en el Este se llame catalán».

Fa mesos María Herrero demanava al seu bloc (aturat) opinions sobre les llengües a Aragó amb estes paraules:

Me gustaría saber la opinión de quienes queráis compartirla conmigo o con otros lectores de este blog. Por favor, hacedlo respetando la pluralidad de ides que hay al respecto.

Pareix que la pluralitat ideològica s’ha acabat quan es declara contra els principis que regixen la Lingüística. En fi…!

mitjançantLlei de llengües socialista: introducció, nus i… (sshhht! el bo es mor al final de la peli) « Xarxes socials i llengües.