Skip to content

El Matarraña se incorpora a la candidatura de EbreBiosfera

El objetivo es obtener el reconocimiento internacional de la UNESCO

16/11/2010 | Actualizada a las 20:51h | Ciudadanos

Tarragona. (EFE).- La comarca aragonesa del Matarraña se ha incorporado a la candidatura de EbreBiosfera para obtener el reconocimiento internacional de la UNESCO, según ha informado el gobierno catalán.

MÁS INFORMACIÓN

El delegado del Govern, Lluís Salvadó, ha explicado que en la memoria técnica de la Reserva de la Biosfera de las Tierras del Ebro, presentada en Tortosa el 10 de noviembre, se añadirá también el proyecto que la comarca del Matarraña está tramitando a través del gobierno aragonés para que, en enero, el comité MaB (Hombre y Biosfera) de la UNESCO en Madrid reciba un texto refundido de las dos memorias.

“La incorporación del Matarraña da más valor añadido y solidez a la candidatura”, ha afirmado Lluís Salvadó, porque “aporta coherencia técnica con la zona tampón junto al Parque Natural dels Ports”.

Así, lugares tan emblemáticos como las Gargantas del Parrissal o las rocas del Masmut de Peñarroya de la comarca del Matarraña quedarán incluidas en una zona tampón.

Además, como ha destacado el delegado del Govern, la incorporación de los aragoneses también “intensifica los contactos entre ambos territorios, las Tierras del Ebro y el Matarraña, que históricamente han tenido relaciones y que, a través del órgano de gestión conjunto de la futura reserva, podrán trabajar en proyectos comunes como la Vía Verde o la gestión de los activos turísticos”.

En tercer lugar, Lluís Salvadó ha destacado que “el comité MaB estatal valora muy positivamente el hecho de que se presente una candidatura interautonómica”, que por su dimensión se convertiría en la mayor de España, con la singularidad de incluir una zona marina.

Por otra parte, en la reunión del Consejo de Dirección de la Administración Territorial de la Generalitat en las Tierras del Ebro también se ha dado a conocer que la Generalitat, Endesa y la empresa Infosa, que explota las salinas de la Trinidad de la Punta de la Banya, en el Delta del Ebro, han llegado a un acuerdo para resolver los problemas de suministro eléctrico.

El director territorial de Medio Ambiente y Vivienda, Víctor Gimeno, ha explicado que una vez descartada la propuesta de generación eléctrica a través de fuentes renovables, sobre todo por el impacto ambiental en la zona y por el elevado presupuesto de esta opción, “se ha proyectado una línea eléctrica subacuática de unos seis kilómetros de longitud que se empezará a instalar en las próximas semanas para que pueda empezar a suministrar corriente eléctrica a principios del año que viene”.

Esta infraestructura energética será financiada por Infosa (50%), Endesa (30%) y la Generalitat (10% el Departamento de Medio Ambiente y Vivienda y 10% del Instituto Catalán de Energía).

Víctor Gimeno ha afirmado que con la actuación se resolverán los problemas de seguridad que supone la actual línea eléctrica aérea, en muy mal estado, que será desmantelada por la Dirección General de Costas del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

El Matarraña se incorpora a la candidatura de EbreBiosfera – Noticias.com.

Bosque: “Vuelvo entre amigos, el Bajo Aragón es una gran familia”

E-mail Imprimir PDF

Tomás Bosque puso fin a tres décadas de silencio el sábado en el Palacio Ardid. El cantautor de La Codoñera ofreció un recital y presentó su libro de poemas.

Después de treinta años sin cantar ante un público numeroso, Tomás Bosque decidió regresar a los escenarios y el lugar elegido para ello fue Alcañiz y su Palacio Ardid. “Me he sentido bien, aunque con el peso de la responsabilidad encima porque todo saliera perfecto”, explicó al final. El cantautor volvió ante un público lleno de amigos, familiares, conocidos y admiradores de antaño que quisieron ver al nuevo Tomás Bosque. En el escenario tampoco estuvo solo porque le acompañaron Raúl Soria al piano y Ángel Sanz a la guitarra. “Ahora tengo la capacidad de hacer cosas más elaboradas. Hace treinta años no tenía el recorrido de la vida que tengo ahora con una carrera, por ejemplo”, aseguró.

Bosque fue uno de los cantautores de referencia en el Bajo Aragón en un tiempo en el que España vivía los últimos coletazos del Franquismo. Tras diez años en escena, en 1979 decidió retirarse y se dedicó a su carrera musical en su vertiente docente y llegó a fundar su propia academia en Zaragoza. La presentación en Alcañiz estuvo organizada por la Asociación Cultural del Matarraña y dirigieron el acto José Miguel Gracia y Ramón Mur. Siempre ha defendido el catalán como su lengua materna, por ello todo el acto se realizó en las dos. En la velada se visionó el documental sobre el cantautor rodado en La Codoñera en 1978 por TVE Barcelona titulado ‘Temps de cançons’. En él, un joven Tomás Bosque aparecía interpretando algunos de sus éxitos y entrevistado en catalán un año antes de su retiro de los escenarios. El vídeo fue el preludio de la primera parte de la actuación en la que interpretó cinco piezas en castellano. En su segundo bloque se centró en nuevos temas, pero antes, presentó su libro ‘Melodía provençal. Poesía, música i prosa’.

Perspectivas de futuro
Bosque no descarta seguir ofreciendo pequeños conciertos y por ello se va a dedicar a seguir con el arreglo de algunos temas. “Estoy con el arreglo de la canción dedicada al castillo de Alcañiz”, concluyó.

Bosque: “Vuelvo entre amigos, el Bajo Aragón es una gran familia”.

Lo que aporta el catalán

Lo que puede aportar hablar catalán en Aragón desde la cuna

Tomás Bosque, en el recital de Alcañiz. Foto Sigrid Schmit von der Twer.

Ramón Mur

Hablar catalán en Aragón desde la cuna aporta tolerancia, sobre todo tolerancia. Lo demostró Tomás Bosque el sábado 13 de noviembre en Alcañiz. Tomás presentó su libro ‘Melodía provençal’, una recopilación de su escritura en verso y en prosa, de las letras de sus más conocidas canciones, todas escritas en catalán, el catalán abierto y occidental que habla Tomás desde que nació en 1948 en La Codoñera. El acto de la presentación de la obra literaria y musical de Bosque fue organizado por la Associació Cultural del Matarranya y tuvo como escenario el auditorio de la nueva biblioteca municipal, instalada en el Palacio Ardid de la calle Mayor.

La presentación se hizo en dos idiomas, los que se hablan en Aragón, además del aragonés: el castellano y el catalán que es el segundo idioma más hablado en nuestra comunidad. El libro lo desmenuzaron Maria Dolores Gimeno, de Maella, y Artur Quintana, vecino de La Codoñera con todo merecimiento. Los dos explicaron el libro ‘Melodía provençal’ e hicieron una biobibliografía del autor en castellano, por deferencia al público de Alcañiz, cuando ambos hablan perfectamente catalán, que es su primera lengua, la de la cuna, y cuando los dos habían presentado el mismo libro una semana antes en Maella íntegramente en catalán, que es el idioma en que está escrito. Otra muestra más de la tolerancia que aporta hablar catalán en Aragón desde la cuna.

Antes del recital de Tomás Bosque, el cantautor del Mezquín, se proyectó un video con el reportaje-entrevista a Bosque que en 1978 realizó el centro de TVE en Catalunya en La Codoñera e integramente en catalán. Llamó la atención, hasta la sorpresa más inexplicable, comprobar cómo hace 32 años Televisión Española, la única que entonces existía, hizo con toda normalidad un programa íntegro en catalán y entrevistó a Bosque en su pueblo, La Codonyera, sólo en catalán. Hace 32 años estábamos peor en líneas generales, seguro que sí, pero la tolerancia no era menor. Tomás Bosque, con una negra y tupida cabellera, cantó en La Cultura, la casa así llamada en su ‘lloc’ donde está también el Ayuntamiento, rodeado de niños y niñas, hoy hombres y mujeres. Y habló del parlar de su pueblo, el catalán, al que llamó así porque es lo que es. Si aquellos niños y niñas de La Codonyera de hace 32 años hicieran hoy caso a Tomás Bosque, que habla el mismo idioma que ellos, serían por lo menos tan tolerantes como él, que lo es en muy alto grado, les puedo asegurar sin temor a errar.

De verdad, no crean que lo afirmo con ironía o en broma, sino con todo convencimiento y muy en serio: en Aragón, hablar catalán desde la cuna, vengan o no devueltos los bienes de las parroquias oscenses, aunque los catalanes sean tan deplorablemente imperialistas como algunos aseguran, en Aragón, aquí y ahora, hablar catalán desde la cuna aporta muchas y buenas dosis de tolerancia, virtud imprescindible para lograr la convivencia deseable entre los seres humanos. Todo lo contrario de lo que aporta hablar ‘chapurriau’ que es intrasigencia, hinchazón de yugular y mucha mala leche y mala uva.

Lo que aporta el catalán | Entre pàginas.

Viles i Gents

10 November, 2010

Proposta per a l’ocupació

J. A. Carrégalo Categoria: Article Viles i Gents

Jo no sé a vatres, però a mi em passe que quan ixco de viatge i canvio d’ambient, durant los primers dies se m’estronquen les ganes de fer de cos. Contràriament, quan, una volta superat lo trasbals, recupero la normalitat fisiològica, cada dos per tres em trobo amb la necessitat d’haver de localitzar un vàter, la qual cosa em genere un gran nyiguit, ja que acabo d’arribar a aquella edat en la que els esfínters comencen a amollar. Evidentment, la solució és fàcil quan vas pel camp, però si et trobes al mig de qualsevol ciutat espanyola, la dificultat de localitzar urinaris públics és molt gran ja que, normalment, no n’hi ha, i, per tal causa, has d’anar a parar sempre als bars i a les cafeteries, que els tenen reservats per als clients. Però eixa situació comporte la necessitat de consumir cada vegada que necessites un vàter. I això és un peix que es mossegue la coa, ja que al cap de poc temps has de tornar a orinar. Ara bé: redolant per l’estranger hai comprovat que en alguns llocs tenen una bona alternativa. Es tracte d’urinaris públics, que és de suposar que han segut construïts per les autoritats i que han segut cedits a gestionar a persones, amb la responsabilitat de mantindre’ls nets i en condicions a canvi d’un preu raonable que han de satisfer els usuaris. Tot i que sigue d’iniciativa privada, alguns Mc Donald’s apliquen ja este sistema sense que hages de consumir necessàriament. Puc assegurar que quan estàs a qualsevol ciutat europea i sents la imperiosa necessitat de trobar un lavabo, s’agraïx molt tindre’n un a mà. I encara més si, com acostume a succeir, està ben net i polit. Penso que d’esta manera tant senzilla, en estos temps de penúria econòmica i amb una inversió mínima, les autoritats d’este país podrien facilitar llocs de treball dignes a uns quants milers de les persones que, per no disposar de recursos, es veuen en la necessitat d’anar captant pels carrers.

mitjançantViles i Gents :: Proposta per a l’ocupació :: November :: 2010.

Benet XVI

J. M. Gràcia Categoria: Article Viles i Gents

(Publicado al Diario de Teruel, el dissabte 13 del 2003)

Més sorprenents no han pogut estar les declaracions que va fer Benet XVI des de l’avió arribant a l’aeroport de Santiago de Compostela sobre l’anticlericalisme actual: el Papa va assegurar que a Espanya ha nascut una laïcitat, un anticlericalisme i un secularisme fort i agressiu com el es va veure a la dècada dels anys trenta” (durant la 2ª República). Una bona bufetada al Govern que acabava de dir que la llei sobre la llibertat religiosa la deixava al calaix de la taula. A mi particularment em sembla allò del laïcisme, el millor que l’ha pogut passar a la societat espanyola, és més, considero del tot necessari la plena i real laïcitat de l’Estat per aconseguir la plena llibertat democràcia. També va dir Benet XVI: “Que Déu torni a ressonar pels cels d’Europa”. Realment volia dir que ressonés pels cels, per les terres, per les institucions, pels governs, per les cases…, per tot arreu, i, es clar, únicament la veu del Déu catòlic.

Posats a recordar els anys trenta, per què el Papa no ens va manifestar la seua opinió de les conseqüències del Pacte de Letrà de l’any del 1929 (Pius XI), negociat amb Benito Mussolini en nom del rei Víctor Manuel III? I que hauria de dir sobre la tolerància de l’Església envers el règim feixista del propi Mussolini? Què ens podria dir també el Papa actual del silenci i l’aparent neutralitat de Pius XII —nomenat l’any 1939— davant de l’avanç del règim de Hitler? Quan va començar l’església romana a condemnar els crims i massacres dels camps de concentració. I per què sortir d’Espanya? No hagués pogut dir alguna cosa el Papa Benet XVI, amb ocasió de pisar terra espanyola, de la benedicció de l’església espanyola al cop d’estat de Franco contra la República Espanyola, democràticament establerta? Per què, aprofitant l’avinentesa, el Papa Benet no justificà o criticà l’entrada sota pali de Franco a les esglésies? Per què no dir també alguna cosa de la submissió durant tants anys de l’església a l’Estat? Quin tipus d’evangelització desitja ara? Vol tornar als anys trenta i tenir l’estatus d’església oficial de l’estat, i un poder substancial en el sistema educatiu.? Posats a recordar, recordem-ho tot i parlem-ne també de tot. Seria més lògic i més honest. Bé, afortunadament avui són altres temps.

José Miguel Gràcia

mitjançantViles i Gents :: Benet XVI :: November :: 2010.

Memòria dels difunts

M. D. Gimeno Categoria: Article Viles i Gents, Lo Cresol

(Publicat al diario de Teruel, el dissabte de de novembre del 2010)

Cíclic calendari, ha passat lo dia de Tots Sants. Qui s’ocupa dels seus morts, normalment dona i de certa edat, fa la visita obligada al fossar: li passa el drap al vidre del ninxo, renova les flors descolorides o en fica de fresques, contempla com l’irreparable temps vola i cada dia coneix més gent a l’altre barri i pensa que alguna ànima caritativa de la seua família descreguda, arribat lo moment fatal, potser li anirà a retre el mateix homenatge pòstum al mateix fossar dels avantpassats. Perquè per uns dies la mort, convertida en idea compartida, se fa celebració alegre, les tombes s’omplen de colors i els vius passegen pels voltants, saludant-se els uns als altres —“A on està ton pare?”, “Que bé tos ha quedat la làpida!”—, o mirant la morada futura ja reservada “a molt bon punt”. A casa uns han menjat panellets i alguns altres, entre la festa i la por, s’han posat a contar històries de l’altre món. I a alguna tele o teatre ha reaparegut entre versos sonors lo fantasma de Don Juan Tenorio, sobrevivint al repertori de pel•lícules de fenòmens paranormals de sèrie B.

Però arriben canvis en forma del Halloween de Port Aventura i El Corte Inglés, i tota la seua simbologia anglosaxona, disfressada negra i carbassa pels carrers. Al mateix temps los nous cadàvers deixen la terra corruptora pel foc sense inscripcions: cendres que van al riu, al mar o a la montanya, o reviuen trasplantats òrgan a òrgan. Nàixer, viure i morir sense rastre com a destí de la gent corrent, mentres creix la necrofília dels famosos o la fal•lera commemorativa de xifra variable de persones o feits significats.

Contra l’oblit, sobreviu també la difícil memòria dels familiars d’assassinats durant o després de la guerra fratricida, anònims sense pena ni glòria a la fossa comuna quan encara figuren als nostres espais públics los noms dels que van donar la vida per Déu i una pàtria diferents. Al fossar de Torrero a Saragossa un monument acaba de recuperar uns milers d’ells.

María Dolores Gimeno

mitjançantViles i Gents :: Memòria dels difunts :: November :: 2010.

Viles i Gents

8 November, 2010

Un dia de difunts

Carles Terès Categoria: Article Viles i Gents

Fa un matí rúfol, de núvols i vent. És el primer de novembre i fem la visita al fossar de Torredarques. Hi ha les tombes recents, amb els familiars que pateixen encara el dolor viu de la pèrdua. Hi ha també les tombes antigues, epitafis esborrats, retrats color sèpia de rostres remots i greus. Al cementiri també s’hi aprèn. Les filles són alliçonades amb els noms de la família materna: Adrian, Joaquina, Francisco (els dos), Trini… I, si ens remuntem un parell o tres de generacions, hi trobem un Josep i un Roc. Vet aquí com abans el normal era normal: que els noms propis fossin en la llengua de la vila.
Penso en els meus, de morts. I em sap greu no poder allargar-me avui a Queretes, a fer-los-hi una visita al Ramon i la Rosario. L’altre avi Ramon, el Terès, no el podré visitar mai. Les seues restes, per obra i gràcia del “Generalísimo”, fa anys que s’han convertit en terra en un indret incògnit de la Cerdanya. L’àvia Encarna, filla de Llert, reposa dignament al fossar d’Estopanyà. I el més important, mon pare, el tinc a Barcelona.
Hi ha també d’altres morts que ens han colpit recentment. Joan Solà o José Antonio Labordeta, insubornables exemples d’integritat i saviesa. És un tòpic dir-ho, però sense ells el món s’ha fet més petit i hostil.
L’any enfila el seu darrer tram; l’aire fred així ho subratlla. Els amics compartim taula i tertúlia, i és quan ens emmirallem els uns en els altres que veiem les traces que la vida ens ha dibuixat a la pell. D’altra banda hi ha els fills, que progressen cap a l’adultesa. Ells esborren qualsevol vel·leïtat jovenívola que ens pugui entelar l’ànim. És inevitable recordar els magnífics versos de Joan Vergés, musicats per Toti Soler:

Transparent de records
veles guarda el novembre
missatger de l’enyor
de l’absència i de l’ombra.

No em val haver viscut

Viles i Gents :: Un dia de difunts :: November :: 2010.

Viles i Gents

16 November, 2010

Consell superior de les Llengües d’Aragó

N. Sorolla Categoria: Article Viles i Gents

Lo Consell Superior de les Llengües d’Aragó (CSLA) s’ha constituït, en 6 mesos de retard respecte el que exigix la Llei de Llengües. Entre els components del CSLA tenim cares ben conegudes del Matarranya: Alberto Moragrega, alcalde de Beseit, José Bada, exconseller del Govern d’Aragó nascut a Favara, Carme Alcover, tècnica de Patrimoni Lingüístic nascuda a Massalió, i Ignacio Micolau, bibliotecari d’Alcanyís i activista històric nascut a La Torre del Compte.
La composició final done unes notes d’esperança per les que cal felicitar a tots los actors implicats. Ni pareix que s’extengue el perill secessionista per al català, ni hi ha massa opositors declarats a un ús normal del català i l’aragonès. Los perfils triats s’aproximen a les posicions que han de traure el major suc d’una Llei de llengües de mínims, com l’aprovada.
Entre els membres trobem major representació de l’aragonès (7) que del català (5). Pel que fa a les posicions respecte la normativa del català, als qui se’ls coneix posició utilitzen varietats lligades en la normativa general del català i és ben possible que en el moment que sigue necessari reconeguen, encara que sigue implícitament, l’autoritat lingüística comuna que tenim los catalanoparlants. En tot cas, cal esperar pel tancament del treball en una bona Acadèmia Aragonesa del Català. Ja en lo seu moment algun dels membres del CSLA va manifestar que tindrie poques funcions a fer, havent com hi ha una normativa compartida.
Pel que fa a la normativa de l’aragonès, hi ha una composició diversa entre els qui volen una normativa històrica i els que la volen renovar, ja sigue en major o menor reconeixement de la diversitat o la unitat interna. Esperem que també sigue el moment de la gran unitat de l’aragonès, pel futur d’esta llengua.

Viles i Gents :: Consell superior de les Llengües d’Aragó :: November :: 2010.

El Matarraña asienta las bases de su futuro Contrato de Río.

Antonio Arrufat descarta, de momento, encabezar la lista del PSOE por Alcañiz.

Ràdio Matarranya (radiomatarranya) on Twitter.

El Ministerio de Fomento impulsa la A-68 entre Fuentes de Ebro y Valdealgorfa.

MAÑANA MARTES CUENTACUENTOS INTERCULTURAL

El Ayuntamiento de Fraga colabora mañana martes 16 de noviembre en la organización de la edición anual del cuentacuentos intercultural con que la Asociación El Puente-Lo Pont pretende evidenciar las conexiones que existen entre las diferentes tradiciones orales y narrativas de las distintas culturas que conviven en la Ciudad de Fraga. En la sesión, explican desde la Asociación El Puente-Lo Pont, estarán presentes cuentos de países tales como Marruecos, Bulgaria, Rumanía y la propia España con los que se pretende deleitar a niños y mayores. En total, esta previsto que se de lectura a una decena. Dos de ellos correrán a cargo de bibliotecarias de la Red Local de Bibliotecas de la Delegación de Cultura del Ayuntamiento de Fraga. La sesión comenzará a las 19.00 horas en el Instituto Ramón J. Sender.

Fraga Digital: MAÑANA MARTES CUENTACUENTOS INTERCULTURAL.

Manifestació de l’absurd

Fa tot just una setmana, i mentre el Papa consagrava la basílica de la Sagrada Família de Barcelona, una munió d’aragonesos convocats pels alcaldes dels ajuntaments de Vilanova de Sixena, a la comarca dels Monegres; Peralta de Alcofea i Berbegal, a la comarca del Somontano, de Barbastre i el de Tamarit de Llitera, es manifestaven contra el seny i la resolució de la Unesco de 1964 amb què es regeixen tots els museus del món, també el del Vaticà. Una altra vegada, el motiu era la reclamació d’objectes religiosos del Museu de Lleida i que, en el seu dia, ingressaren en aquest museu per compravenda, permuta o de donació, de la mà del bisbe Meseguer. Vaig veure que a la pancarta que portava la consellera d’Educació i Cultura del Govern aragonès, María Victoria Broto, hi deia: “Justicia y dignidad. Aragón por la devolución de sus bienes”, tot i que els crits que s’escoltaven només anaven contra la “dignidad”, que, en teoria, els hem manllevat des de Catalunya. Si em permeteu, no deixa de ser sorprenent que, mentre gairebé acusen de robatori els catalans, no apel·lin a la justícia i a la dignitat per a tota la resta de patrimoni originari d’Aragó que es van vendre per aquests mons de Déu. Els col·leccionistes americans com Pierpont Morgan, Hearst o Getty se’n van fer un tip de comprar obres provinents d’Aragó i museus com el Metropolitan de Nova York i el de Filadèlfia, així com el de Brussel·les, llueixen orgullosos peces aragoneses. Només per esmentar-ne uns quants, cal dir que el tríptic (segle XIV) del monestir de Pedra, Nuévalos, és a l’Acadèmia de la Història de Madrid, el retaule de Bagüeste de final del segle XV és als EUA, la predel·la d’un retaule de 1528 de Argavieso es troba al Canadà, la taula de crucifixió (segle XV) de Montsó és a Marsella i les taules del retaule major (c. 1519) de Sixena (i això no el fa posar vermell, alcalde de Vilanova de Sixena?) estan disperses entre el Museu Provincial d’Osca, el de Belles Arts de Saragossa, el Museu del Prado, el MNAC, el de Lleida, el de Santa Cruz de Toledo i col·leccions particulars espanyoles i americanes. Però, és clar, Nova York, Filadèlfia o Brussel·les no formen part d’aquesta “unidad de destino en lo universal” ni tampoc fan tuf de catalans, oi? Quina dignitat més selectiva que tenen aquests que van anar a la manifestació de l’absurd!

Quina dignitat més selectiva que tenen aquests que van anar a la manifestació de l’absurd!

mitjançantSegre.com: Viure per veure.

El recital del Tomàs tot un èxit

Abans de deixar el bloc descansant uns dies per marxar de viatge, vull deixar escrites unes línies sobre el recital de Tomàs Bosque d’ahir dia 13, encara que sigui de manera telegràfica. També inclouré unes quantes fotografies preses de la gran col·lecció que va fer la Sigrid.

Tot un èxit el recital i la presentació de l’esplèndid llibre a l’Auditori d’Alcanyís, ple d’amics i seguidors del Tomàs, amb l’alcaldessa, Amor Pascual, a primera fila.

En Tomàs, superant-se a mesura que avançava el recital, ens va fer recordar, sentir i gaudir de la música i tocar la poesia. Jo, amb “De l’amor i el deig”, en vaig tenir prou per colpir-me el pit d’emoció.

El vídeo de l’any 1978, enregistrat a la Codonyera, un document històric impagable. En Tomàs, entranyablement jove i tendre.

La Loli Gimeno i l’Artur Quintana, amb la seua erudició i a la vegada senzillesa, ens van obrir el llibre del Tomàs oferir-nos-el per a poder-lo llegir.

Marco Negredo culminà el trilingüísme aragonès.

El calaceità Antoni Begochea va deixar sense alè al públic.

Els músics, de qualitat. Les llums, el so…, tot ben portat

Els presentadors, ah! els presentadors, seriosos i sobrats d’anys, però no mancats d’il·lusió: hi van venir acompanyats…

Dos vingueren de Belmunt

i tres  de la Codonyera.

Guimbaren buits al Castell,

baixaren la panxa plena.

El Heraldo


El recital del Tomàs tot un èxit « Lo finestró del Gràcia.

Social Widgets powered by AB-WebLog.com.

La Franja